Certament, que una capçalera social, obrerista, arrelada al país i en català com la Revista
Catalunya arribi al número 100, és un motiu de joia, i més venint d´una trajectòria que va arrencar en el 22 de febrer de 1937 , de la Federació de la CNT a Catalunya, on hi van escvriure firmes com Joan Peiró, Joan Ferrer, Ricard Mestres, J.J.Domènech, Fedederico Urales, Marianet,Federica Montseny, Josep Viadiu, Josep Mas Gomeri.. i que es va interrompre el 1938 i reiniciant-se com a revista el febrer del 1976. Després de vicissituds dins de la CNT, posant-lo en marxa en Ramon Barnils, amb coordinació de RJosep Serra Estruch. Gerard Casas,Josep Alemany i Vicent Martinez agafaren el relleu el 1979, amb col.laboradors com Miquel Dídac Piñero, Ricard Vargas-Golarons, Joan Busquets, Lluís Correal, Sasnti Vilanova, Vicenç Soler, amb format limitat, fins el 1986, on hi van participar Josep Costa i Font, F.Aisa, A.Bosqued, M.Fernandez, M.A. Marugan,F.Solsona i R.Vargas-Golarons.
Un rellançament a partir de manifest per la recuperació del moviment llibertari, impulsat per l´equip redactor del Catalunya i el seu director el 1987 a l´Ateneu Barcelonès per recuperar pensament crític, humanitzador, a favor de la dignitat humana i la llibertat dels pobles signat per una varietat dificil d´imaginar avui amb firmes favorables al manifest com les d´Heribert Barrera, Vicent Andrés Estellés, José Luis Aranguren, Ana Belén, Josep Benet, Mariad del Mar Bonet, Ian Gibson, Carles Fontseré, DFaniel Guerin,Salvador Pàniker,Baltasar Porcel,Paul Preston i Fernando Sánchez Dragó.
I m´omple de satisfacció particularment, que justament en aquest número 100, que podeu consultar tot clicant-lo , i tingui un article com la resta de col.laboradors del número 100 (CAES-Sahara, Amadeu Casellas, Blanca Rivas,Josep Manel Busqueta, David Fernández, Laia Alsina,Josep Maria Yago, Octavio aAlberola, Plataforma per la Llengua, Miquel-Dídac Piñero, Joan-Tomàs Sabaté, Ricard Vilaregut, Laia Altarriba, ELlsud.org, Jaume Fortuño ,Mariona Parra,Bruno Baltueña, Vicent Martínez, Noam Chomsky, Tanquem les Nuclears, Som lo que Sembrem, federacions i seccions sindicals de CGT,a mb fotografies d´Ariadna Nieto,Dídac Salau i Michelle López, il.lustracions de Manolito Rastamán, Patrícia Carles, i l´informàtica de Germán "Mozzer", en una tirada de 10.000 exemplars, i col.abori modestament mab article en relació al traspàs de la inspecció de treball i la mortalitat i accidentalitat a Catalunya (pàgina 17).
Aquest número és una mostra de la tasca d´aglutinar el moviment llibertari, , amb portada amb frase "la qüestió és qui mana, amb això n´hi ha prou", prou significativa, publicació mercès a l´esforç del col.lectiu Catalunya, feta des de ReusATALUNYAfer d´altaveu dels moviments socials i aquelles lluites socials i laborals que és protagonista la Confederació General del Treball,(CGT),a dia d´avui, una revista que aglutina quelcom que succeeix i no recull els grans mass media, amb opinió, reflexió anticapitalista d´arreu dels territoris de parla catalana.
Com diu la frase del present número 100, d´Ovidi Montllor "jo soc fill de familia molt humil, tan humil que dúna cortina vella una samarreta en feren. Vermella. D´ençà d´aquesta samarreta no he pogut caminar ja per la dreta" Degusteu l´exemplar 100 de molts més que vindran:
Entrades
