Davant dels diferents posicionaments dins de la direcció d´ERC, m´he adreçat al mandat Congressual,norma sobirana , que han d´acomplir l´actual direcció fins el proper Congrés, que va rebre l´aval del 90% de la militància del 25è congrès a Barcelona, i he fet un estracte, per refrescar la memòria a la militància d´Esquerra, a l´opinió pública , del que és d´obligat incompliment d´aquí a proper Congrés i que sotmet l´acció política del Govern català i als pactes i a les institucions on ERC és present,davant dels objectius a complir al si del Govern, davant la sentència del2 12 membres del Tribunal Constitucional espanyol al que va refrendar després de l´"afilador carpintero"del Congreso(Alfonso Guerra dixit) a l´estatut retallat-de l´acord del 90% del Parlament Català el 30 de setembre del 2005, que caldrà com a mínim restituir en cas de la més mínima vulneració de la sobirania popular representativa(que és en el darrer terme democràtic representant de la sobirania popular del poble català, amb tota la legitimitat que ens dóna els furs històrics i la voluntat d´esdevenir nació).
No ens ha de preocupar el que faci el TC espanyol. Hi perdem masses esforços a ésser perdonats i absolts del que diguin i facin. En definitiva, el que ells prometin, tard o d´hora, s´acaba incomplint. I això esdevé un síndrome d´estocolm mental a superar.
El que hem de tenir clar,és el que volem la ciutadania de Catalunya en l´horitzó social i nacional postautonomista proper, i no cal donar més voltes que la fallida de la deuta externa espanyola que arriba al 14% de la l´emissió de deute públic mundial(Joan Tugores dixit), més el forat de l´endeutament ordinari públic i la fi dels fons estructurals europeus, més la rebaixa de recaptació d´hisenda d´impostos per efectes de destrucció de teixit econòmic i de cotitzacions socials de treballadors/es, posaran en escac i mat, i afegit a les crisis de sobreproducció capitalista que aguditzen l´actual reforma postcapitalista informacional/tecnològica(semblant als efectes inicis segle XX, a la tecnificació i nova maquinària que va desembocar en el ludisme) ,que aboca a la societat a viure sota el paradigma de l´incertesa i la precarietat social, laboral, major aïllament social malgrat major virtualitat digital,ens aboca a un enfonsament de les estructures parasitàries de dependència i poder estatals amb la realitat que ens ve.
I ens porta a independentistes i sobretot no independentistes socials de diferent origen i condició social a una única via: l´autodeterminació, coma eina d´emancipació i enceta un futur, no menys incert, però de ben segur autogestionat i més esperançador que la dependència social, laboral,cultural,econòmica,lingüística,mediàtica i política actual de les estructures de l´estat espanyol.
Recordem, en el que ens és més a l´abast políticament, i en concret al si d´ERC,més enllà del programa marc que s´aprovi de cara les properes eleccions nacionals catalanes, què vàrem aprovar i ha de complir escrupulosament els actuals dirigents, per si algú té amnèsia Congressual temporal, aquí teniu alguns punts aprovats i a desenvolupar:
DOCUMENT( ponència estratègica aprovada en el 25è Congrés Nacional d´ERC):
Resum d´alguns punts de la ponència
DEMOCRÀCIA INTERNA:
2b.11.bis Una feblesa bàsica d’Esquerra és la inconsistència del seus sistemes de presa de
decisions: el model de democràcia participativa és irrenunciable i urgeix intensificar i perfeccionar-
ne l’aplicació pràctica. L’enfortiment del caràcter republicà del partit i la confiança en la capacitat
de cooperació i de crítica de la militància recomanen avançar cap a fórmules de participació
ampliades —l’adopció de mitjans de democràcia electrònica, l’exigència de quòrums qualificats,
etc.— i, sobretot, cap a la creació d’espais oberts de deliberació que permetin l’emergència del
coneixement col·lectiu.
2b.11.bis.bis L’Assemblearisme i la democràcia participativa com a elements distintius d’Esquerra.
Esquerra Republicana potenciarà i concretarà el caràcter assembleari del seu funcionament,
element distintiu del partit. Aprofundirà en els mecanismes republicans de democràcia participativa
i en la radicalitat democràtica en la presa de decisions, impulsant primàries per escollir els/
les caps de llista electorals, limitant mandats i utilitzant la convocatòria de referèndums interns
en les grans decisions de país (política de pactes, posició política sobre referèndums...).
decisions: el model de democràcia participativa és irrenunciable i urgeix intensificar i perfeccionar-
ne l’aplicació pràctica. L’enfortiment del caràcter republicà del partit i la confiança en la capacitat
de cooperació i de crítica de la militància recomanen avançar cap a fórmules de participació
ampliades —l’adopció de mitjans de democràcia electrònica, l’exigència de quòrums qualificats,
etc.— i, sobretot, cap a la creació d’espais oberts de deliberació que permetin l’emergència del
coneixement col·lectiu.
2b.11.bis.bis L’Assemblearisme i la democràcia participativa com a elements distintius d’Esquerra.
Esquerra Republicana potenciarà i concretarà el caràcter assembleari del seu funcionament,
element distintiu del partit. Aprofundirà en els mecanismes republicans de democràcia participativa
i en la radicalitat democràtica en la presa de decisions, impulsant primàries per escollir els/
les caps de llista electorals, limitant mandats i utilitzant la convocatòria de referèndums interns
en les grans decisions de país (política de pactes, posició política sobre referèndums...).
SEPARACIÓ CÀRRECS DE PARTIT I DE GOVERN:
2.b.13. Separació dels càrrecs de partit dels càrrecs de govern.
Esquerra Republicana de Catalunya és un partit de lluita i de govern, un partit d’alliberament nacional
i social. Per actuar coherentment, i perquè aquesta coherència es mostri de forma nítida i
a través de companyes i companys que no entrin en contradiccions ni duplicitats, ens cal separar
estrictament els lideratges de partit dels càrrecs de govern.
Esquerra Republicana de Catalunya és un partit de lluita i de govern, un partit d’alliberament nacional
i social. Per actuar coherentment, i perquè aquesta coherència es mostri de forma nítida i
a través de companyes i companys que no entrin en contradiccions ni duplicitats, ens cal separar
estrictament els lideratges de partit dels càrrecs de govern.
PARTIT COMPLEMENTARI O PARTIT SOBIRÀ:
2c.1. Esquerra té, des de la seva fundació, vocació de partit majoritari i representant dels sectors populars, mai de partit frontissa o complementari.
2c.2. Mentrestant, la millor possibilitat d’assolir parcialment els canvis que garanteixin avenços
en els drets i les llibertats, en la prosperitat i desenvolupament sostenible del territori i en l’autogovern
i la identitat nacional, passa per participar en governs de coalició amb programes de canvi
a curt termini.
en els drets i les llibertats, en la prosperitat i desenvolupament sostenible del territori i en l’autogovern
i la identitat nacional, passa per participar en governs de coalició amb programes de canvi
a curt termini.
2c.7.La tria dels representants d’Esquerra, electes
o nomenats, en llocs de comandament de l’Administració pública, s’ha de regir per criteris
d’excel·lència, competència professional, coneixement, capacitat de gestió i de lideratge d’equips
humans i d’institucions, prescindint que siguin militants o no.
o nomenats, en llocs de comandament de l’Administració pública, s’ha de regir per criteris
d’excel·lència, competència professional, coneixement, capacitat de gestió i de lideratge d’equips
humans i d’institucions, prescindint que siguin militants o no.
PARTIT ÈTIC I TRANSPARENT:
2e.3.i Establiment estricte de la compatibilitat/incompatibilitat entre els càrrecs orgànics i els
càrrecs de govern en les diferents administracions; amb limitació ordinària dels mandats
en els diversos càrrecs per facilitar-ne la renovació.
2e.3.j Garantir que els nostres càrrecs institucionals es regeixin pels valors republicans d’austeritat,
proximitat, transparència i eficiència amb l’aprovació d’un Codi de Drets i Deures.
En el marc de la propera reforma d’Estatuts es crearà un Comitè Ètic que vetllarà pel
compliment d’aquest codi i les bones pràctiques dels nostres càrrecs institucionals.
càrrecs de govern en les diferents administracions; amb limitació ordinària dels mandats
en els diversos càrrecs per facilitar-ne la renovació.
2e.3.j Garantir que els nostres càrrecs institucionals es regeixin pels valors republicans d’austeritat,
proximitat, transparència i eficiència amb l’aprovació d’un Codi de Drets i Deures.
En el marc de la propera reforma d’Estatuts es crearà un Comitè Ètic que vetllarà pel
compliment d’aquest codi i les bones pràctiques dels nostres càrrecs institucionals.
CONSULTA POPULAR ABANS FI DE MANDAT I CONCERT ECONÒMIC:
2e.9.a Al Principat, Esquerra posarà el rellotge a zero i proposa un acord de govern amb les forces
amb què sigui més fàcil desenvolupar aquest programa, on s’inclourà la negociació
del Concert econòmic quan s’acabi el cicle dels primers cinc anys del model de finançament
vigent; la convocatòria de la primera consulta popular sobre qüestions que són
competència de la Generalitat;
amb què sigui més fàcil desenvolupar aquest programa, on s’inclourà la negociació
del Concert econòmic quan s’acabi el cicle dels primers cinc anys del model de finançament
vigent; la convocatòria de la primera consulta popular sobre qüestions que són
competència de la Generalitat;
3b. Calen dari per al propers 4 an ys
3b.1. Prioritats per a la segona part de la legislatura
La presència d’Esquerra als governs del Principat i les Illes Balears ha de comportar un clar avenç
nacional i social del nostre país. En el cas del Principat, cal que Esquerra fixi uns avenços legislatius
que seran clau per al futur proper del país.
Llei de consultes populars: Cal que el país es doti d’una eina que aprofundeixi en un model de
democràcia participativa que permeti acostar la presa de decisions a la ciutadania, tant des dels
ajuntaments com des del Govern. La Llei de consultes populars ha de permetre l’exercici del dret
a decidir per part del poble català.
Llei electoral: Després de tants anys de retard cal que per fi sigui realitat la confecció d’una Llei
electoral catalana. Aquesta ha de garantir i combinar la representativitat dels territoris amb criteris
de proporcionalitat del conjunt de la ciutadania, reconeixent la vegueria com a circumscripció
electoral.
Llei de governs local: Cal dotar-se d’un instrument legislatiu que permeti construir un sistema de
govern local propi, basat en la modernització de l’administració local, el principis d’autonomia
local, diferenciació, equilibri territorial i suficiència financera. Cal redefinir el paper de les administracions
supralocals amb la desaparició de les diputacions i el reconeixement de les vegueries
com a part integrant del sistema institucional propi.
Llei d’educació: Aquesta llei ha de basar-se en el Pacte Nacional per l’Educació i representar un
salt endavant que prioritzi una escola pública i de qualitat, la millora de la gestió dels centres i
un sistema d’educació que combini l’equitat amb els valors de l’esforç i l’excel·lència. En aquest
sentit, cal blindar la immersió lingüística i garantir que la llengua catalana sigui la vehicular de
l’educació.
Llei d’acollida i Pacte Nacional per a la Immigració: Aquesta llei ha de garantir la cohesió social, la
integració de la immigració als valors, la cultura i la llengua del país, així com l’establiment d’un
sistema de drets i deures.
Llei de política lingüística: Cal desplegar tot el potencial de l’actual llei i impulsar-ne una nova perquè
aquesta sigui una eina útil per garantir la llengua catalana com a llengua oficial.
35
També cal impulsar les línies de treball següents:
— Endegar mesures basades en la transparència, la regeneració democràtica i el comportament
ètic dels nostres representants a les institucions. Mesures com la posada en funcionament
de l’oficina antifrau, un acord del Govern amb les entitats municipalistes fixant els barems de
les retribucions dels càrrecs electes locals i les mesures normatives necessàries encaminades
a dotar de major transparència les nostres institucions.
— Mantenir una postura inequívoca de defensa dels nostres símbols nacionals a les institucions
i de defensa d’aquelles persones i institucions que tenen una actitud conseqüent amb la defensa
dels nostres símbols nacionals.
— Internacionalització del conflicte dels Països Catalans amb l’Estat espanyol. Per això cal potenciar
les delegacions catalanes de la Generalitat de Catalunya a l’exterior i obrir-ne de noves,
aprofitant la seva capacitat per desenvolupar una política internacional pròpia clau per guanyar
complicitats, especialment amb altres estats. També cal crear grups de pressió a favor
de la independència de la nostra nació. Aquesta xarxa s’ha de construir en tres nivells:
— Presència de les institucions catalanes a l’exterior.
— Participació de la societat catalana a les xarxes internacionals a través de la presència econòmica
i comercial, participant en el xarxa mundial de coneixement i la participació d’organitzacions
catalanes en els seus referents internacionals.
— Acció política internacional d’Esquerra amb cultura d’estat.
— Un altre element fonamental és continuar prioritzant la tasca per fer efectiu el reconeixement
internacional de les seleccions esportives catalanes.
— Universalització dels serveis socials mitjançant el desplegament efectiu de la Llei de serveis
socials, la qual suposa la construcció del quart pilar de l’estat català del benestar.
— Aconseguir el traspàs de les principals infraestructures del país i assegurar-ne un millor funcionament.
En aquest sentit, cal treballar per assolir el traspàs dels trens regionals i de rodalies
amb un pla de desenvolupament i creixement de la mobilitat en transport públic ferroviari. De
la mateixa manera, cal exigir el traspàs dels aeroports i ports catalans. D’altra banda, cal fer
passos ferms i perceptibles per la ciutadania, cap a la supressió dels peatges.
— Incentivar un Pacte Nacional per la recerca per fer més competitiva la nostra economia i centrar-
la en les activitats de coneixement.
— Establiment d’una política energètica catalana que es basi en la interconnectivitat interna a
Catalunya. A més a més cal incrementar de manera significativa l’ús de les energies renovablesi
i elaborar una pla de mobilitat sostenible que tingui en compte el pacte mediambiental.
— Finalment, cal garantir que tot el territori del Principat gaudeixi d’una cobertura eficient d’infraestructures
de telecomunicacions.
3b.2. Resposta davant d’una possible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut vigent
Si el Tribunal Constitucional dicta una sentència adversa a l’Estatut vigent, retallant-ne el contingut
i limitant-lo a través d’una interpretació restrictiva, cal reclamar la unitat de les forces catalanistes
per plantar cara i rebutjar aquesta sentència a través de la mobilització i d’una nova
consulta popular.
Esquerra Republicana de Catalunya instarà (si és possible també amb altres partits polítics) el
Parlament de Catalunya a rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional i a convocar una consulta
popular coincidint amb les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Aquesta consulta
popular preguntarà a la ciutadania si s’autoritza el Govern de la Generalitat a negociar amb l’Estat
espanyol el reconeixement del dret a decidir dels catalans sobre l’estatus polític que desitgi Catalunya
per la via del referèndum, perquè mai més es torni a vulnerar la voluntat del poble català.
Per fer efectiva aquesta consulta popular s’acceleraran els tràmits per a l’aprovació de la Llei de
consultes populars.
Si la consulta donés un resultat positiu i l’Estat espanyol es negués a negociar amb el Govern de
la Generalitat el reconeixement del dret de decidir, la consulta servirà per habilitar el Parlament
36
a exercir el dret a l’autodeterminació per la via de referèndum quan una majoria parlamentària
ho decideixi.
Així mateix, Esquerra convocarà o s’adherirà (amb altres forces polítiques i socials) a una gran
manifestació de rebuig a la sentència del TC que exigeixi el dret de decidir de Catalunya.
3b.3. Nou acord de finançament
1r. Correspon principalment a les forces que van donar suport al vigent Estatut d’extreure’n al
màxim pel que fa al finançament. Esquerra va defensar el no a l’Estatut precisament perquè implicava
la liquidació del model de Concert econòmic cooperatiu que hi contenia. A més, segons
la majoria de persones expertes, amb el model de finançament que conté l’actual Estatut es pot
aspirar com a màxim a reduir una quarta part l’actual dèficit, en cas d’aprovar-se una LOFCA molt
favorable als nostres interessos. En aquest sentit, no cal oblidar que, segons un recent estudi
de la Fundació Josep Irla, aquest dèficit s’eleva per als Països Catalans a més de 24.500 milions
d’euros.
És, doncs, dins de les limitacions de l’actual model, que caldrà valorar el resultat obtingut, tot
denunciant-ne la insuficiència i la necessitat d’assolir a partir de 2010 un model de Concert econòmic.
En aquest marc, Esquerra ha de disposar d’una proposta i de criteri propi, d’acord amb el
model compromès amb els nostres electors el 2006 per tal que sigui incorporada pel Govern en
les seves negociacions amb el Govern de l’Estat.
2n. A l’hora de concretar els termes de la reducció del dèficit cal tenir en compte, però, que l’actual
model de règim comú vigent des de l’any 2002 es fonamenta, a grans trets, en dos aspectes
essencials: el càlcul de les necessitats de recursos i l’assignació a les comunitats autònomes
d’aquests recursos. Primer es calculen les necessitats que té cada comunitat autònoma per
desenvolupar les seves activitats, distingint entre les que corresponen als serveis comuns, als
serveis sanitaris de la Seguretat Social i als serveis assistencials de la Seguretat Social. I, una
vegada determinada aquesta xifra, es decideix com rebran les comunitats autònomes els diners
via recursos tributaris o assignacions procedents dels pressupostos de l’Estat. El fons de suficiència
és la principal assignació que prové dels pressupostos, i es calcula com la diferència entre
la valoració de les necessitats de cada comunitat i els recursos obtinguts amb els ingressos
tributaris i la resta de transferències dels pressupostos de l’Estat. D’aquesta manera, el més
important no és com es rebran els diners (impostos o transferències de l’Estat), sinó quants se’n
rebran, i en cap cas es renunciarà a reclamar el rescabalament del deute històric de finançament
segons els càlculs realitzats i actualitzats per la Fundació Josep Irla.
3r. Per l’any 2008, segons els pressupostos de la Generalitat, el Principat ha de disposar d’un
total de 5.229,6 milions d’euros addicionals, cosa que significaria reduir el dèficit fiscal —situat
l’any 2005 (segons les estimacions de la Fundació Josep Irla) en el 10,2% del PIB— en aproximadament
2,4 punts percentuals. No obstant això, no queda clar què passarà amb els 3.962,8 milions
d’euros que provenen dels pressupostos generals de l’Estat i, en especial, amb els 2.944,2
milions d’euros del fons de suficiència. Cal dir que la lògica del sistema pactat per Zapatero i
Mas podria implicar que junt a l’augment dels recursos tributaris es reduïssin en la mateixa xifra
les transferències procedents dels pressupostos generals de l’Estat. És a dir, en el cas que no
augmentin els recursos del model per cobrir les necessitats de despesa, podria succeir que Catalunya,
en lloc de rebre diners del fons de suficiència, hagués d’aportar-n’hi. I cal recordar que
l’article 206.3 de l’Estatut diu que els nivells de solidaritat i anivellament els determina l’Estat
unilateralment. Precisament aquest va ser un dels factors que va provocar el rebuig d’Esquerra
al text finalment aprovat en referèndum.
3b.1. Prioritats per a la segona part de la legislatura
La presència d’Esquerra als governs del Principat i les Illes Balears ha de comportar un clar avenç
nacional i social del nostre país. En el cas del Principat, cal que Esquerra fixi uns avenços legislatius
que seran clau per al futur proper del país.
Llei de consultes populars: Cal que el país es doti d’una eina que aprofundeixi en un model de
democràcia participativa que permeti acostar la presa de decisions a la ciutadania, tant des dels
ajuntaments com des del Govern. La Llei de consultes populars ha de permetre l’exercici del dret
a decidir per part del poble català.
Llei electoral: Després de tants anys de retard cal que per fi sigui realitat la confecció d’una Llei
electoral catalana. Aquesta ha de garantir i combinar la representativitat dels territoris amb criteris
de proporcionalitat del conjunt de la ciutadania, reconeixent la vegueria com a circumscripció
electoral.
Llei de governs local: Cal dotar-se d’un instrument legislatiu que permeti construir un sistema de
govern local propi, basat en la modernització de l’administració local, el principis d’autonomia
local, diferenciació, equilibri territorial i suficiència financera. Cal redefinir el paper de les administracions
supralocals amb la desaparició de les diputacions i el reconeixement de les vegueries
com a part integrant del sistema institucional propi.
Llei d’educació: Aquesta llei ha de basar-se en el Pacte Nacional per l’Educació i representar un
salt endavant que prioritzi una escola pública i de qualitat, la millora de la gestió dels centres i
un sistema d’educació que combini l’equitat amb els valors de l’esforç i l’excel·lència. En aquest
sentit, cal blindar la immersió lingüística i garantir que la llengua catalana sigui la vehicular de
l’educació.
Llei d’acollida i Pacte Nacional per a la Immigració: Aquesta llei ha de garantir la cohesió social, la
integració de la immigració als valors, la cultura i la llengua del país, així com l’establiment d’un
sistema de drets i deures.
Llei de política lingüística: Cal desplegar tot el potencial de l’actual llei i impulsar-ne una nova perquè
aquesta sigui una eina útil per garantir la llengua catalana com a llengua oficial.
35
També cal impulsar les línies de treball següents:
— Endegar mesures basades en la transparència, la regeneració democràtica i el comportament
ètic dels nostres representants a les institucions. Mesures com la posada en funcionament
de l’oficina antifrau, un acord del Govern amb les entitats municipalistes fixant els barems de
les retribucions dels càrrecs electes locals i les mesures normatives necessàries encaminades
a dotar de major transparència les nostres institucions.
— Mantenir una postura inequívoca de defensa dels nostres símbols nacionals a les institucions
i de defensa d’aquelles persones i institucions que tenen una actitud conseqüent amb la defensa
dels nostres símbols nacionals.
— Internacionalització del conflicte dels Països Catalans amb l’Estat espanyol. Per això cal potenciar
les delegacions catalanes de la Generalitat de Catalunya a l’exterior i obrir-ne de noves,
aprofitant la seva capacitat per desenvolupar una política internacional pròpia clau per guanyar
complicitats, especialment amb altres estats. També cal crear grups de pressió a favor
de la independència de la nostra nació. Aquesta xarxa s’ha de construir en tres nivells:
— Presència de les institucions catalanes a l’exterior.
— Participació de la societat catalana a les xarxes internacionals a través de la presència econòmica
i comercial, participant en el xarxa mundial de coneixement i la participació d’organitzacions
catalanes en els seus referents internacionals.
— Acció política internacional d’Esquerra amb cultura d’estat.
— Un altre element fonamental és continuar prioritzant la tasca per fer efectiu el reconeixement
internacional de les seleccions esportives catalanes.
— Universalització dels serveis socials mitjançant el desplegament efectiu de la Llei de serveis
socials, la qual suposa la construcció del quart pilar de l’estat català del benestar.
— Aconseguir el traspàs de les principals infraestructures del país i assegurar-ne un millor funcionament.
En aquest sentit, cal treballar per assolir el traspàs dels trens regionals i de rodalies
amb un pla de desenvolupament i creixement de la mobilitat en transport públic ferroviari. De
la mateixa manera, cal exigir el traspàs dels aeroports i ports catalans. D’altra banda, cal fer
passos ferms i perceptibles per la ciutadania, cap a la supressió dels peatges.
— Incentivar un Pacte Nacional per la recerca per fer més competitiva la nostra economia i centrar-
la en les activitats de coneixement.
— Establiment d’una política energètica catalana que es basi en la interconnectivitat interna a
Catalunya. A més a més cal incrementar de manera significativa l’ús de les energies renovablesi
i elaborar una pla de mobilitat sostenible que tingui en compte el pacte mediambiental.
— Finalment, cal garantir que tot el territori del Principat gaudeixi d’una cobertura eficient d’infraestructures
de telecomunicacions.
3b.2. Resposta davant d’una possible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut vigent
Si el Tribunal Constitucional dicta una sentència adversa a l’Estatut vigent, retallant-ne el contingut
i limitant-lo a través d’una interpretació restrictiva, cal reclamar la unitat de les forces catalanistes
per plantar cara i rebutjar aquesta sentència a través de la mobilització i d’una nova
consulta popular.
Esquerra Republicana de Catalunya instarà (si és possible també amb altres partits polítics) el
Parlament de Catalunya a rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional i a convocar una consulta
popular coincidint amb les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Aquesta consulta
popular preguntarà a la ciutadania si s’autoritza el Govern de la Generalitat a negociar amb l’Estat
espanyol el reconeixement del dret a decidir dels catalans sobre l’estatus polític que desitgi Catalunya
per la via del referèndum, perquè mai més es torni a vulnerar la voluntat del poble català.
Per fer efectiva aquesta consulta popular s’acceleraran els tràmits per a l’aprovació de la Llei de
consultes populars.
Si la consulta donés un resultat positiu i l’Estat espanyol es negués a negociar amb el Govern de
la Generalitat el reconeixement del dret de decidir, la consulta servirà per habilitar el Parlament
36
a exercir el dret a l’autodeterminació per la via de referèndum quan una majoria parlamentària
ho decideixi.
Així mateix, Esquerra convocarà o s’adherirà (amb altres forces polítiques i socials) a una gran
manifestació de rebuig a la sentència del TC que exigeixi el dret de decidir de Catalunya.
3b.3. Nou acord de finançament
1r. Correspon principalment a les forces que van donar suport al vigent Estatut d’extreure’n al
màxim pel que fa al finançament. Esquerra va defensar el no a l’Estatut precisament perquè implicava
la liquidació del model de Concert econòmic cooperatiu que hi contenia. A més, segons
la majoria de persones expertes, amb el model de finançament que conté l’actual Estatut es pot
aspirar com a màxim a reduir una quarta part l’actual dèficit, en cas d’aprovar-se una LOFCA molt
favorable als nostres interessos. En aquest sentit, no cal oblidar que, segons un recent estudi
de la Fundació Josep Irla, aquest dèficit s’eleva per als Països Catalans a més de 24.500 milions
d’euros.
És, doncs, dins de les limitacions de l’actual model, que caldrà valorar el resultat obtingut, tot
denunciant-ne la insuficiència i la necessitat d’assolir a partir de 2010 un model de Concert econòmic.
En aquest marc, Esquerra ha de disposar d’una proposta i de criteri propi, d’acord amb el
model compromès amb els nostres electors el 2006 per tal que sigui incorporada pel Govern en
les seves negociacions amb el Govern de l’Estat.
2n. A l’hora de concretar els termes de la reducció del dèficit cal tenir en compte, però, que l’actual
model de règim comú vigent des de l’any 2002 es fonamenta, a grans trets, en dos aspectes
essencials: el càlcul de les necessitats de recursos i l’assignació a les comunitats autònomes
d’aquests recursos. Primer es calculen les necessitats que té cada comunitat autònoma per
desenvolupar les seves activitats, distingint entre les que corresponen als serveis comuns, als
serveis sanitaris de la Seguretat Social i als serveis assistencials de la Seguretat Social. I, una
vegada determinada aquesta xifra, es decideix com rebran les comunitats autònomes els diners
via recursos tributaris o assignacions procedents dels pressupostos de l’Estat. El fons de suficiència
és la principal assignació que prové dels pressupostos, i es calcula com la diferència entre
la valoració de les necessitats de cada comunitat i els recursos obtinguts amb els ingressos
tributaris i la resta de transferències dels pressupostos de l’Estat. D’aquesta manera, el més
important no és com es rebran els diners (impostos o transferències de l’Estat), sinó quants se’n
rebran, i en cap cas es renunciarà a reclamar el rescabalament del deute històric de finançament
segons els càlculs realitzats i actualitzats per la Fundació Josep Irla.
3r. Per l’any 2008, segons els pressupostos de la Generalitat, el Principat ha de disposar d’un
total de 5.229,6 milions d’euros addicionals, cosa que significaria reduir el dèficit fiscal —situat
l’any 2005 (segons les estimacions de la Fundació Josep Irla) en el 10,2% del PIB— en aproximadament
2,4 punts percentuals. No obstant això, no queda clar què passarà amb els 3.962,8 milions
d’euros que provenen dels pressupostos generals de l’Estat i, en especial, amb els 2.944,2
milions d’euros del fons de suficiència. Cal dir que la lògica del sistema pactat per Zapatero i
Mas podria implicar que junt a l’augment dels recursos tributaris es reduïssin en la mateixa xifra
les transferències procedents dels pressupostos generals de l’Estat. És a dir, en el cas que no
augmentin els recursos del model per cobrir les necessitats de despesa, podria succeir que Catalunya,
en lloc de rebre diners del fons de suficiència, hagués d’aportar-n’hi. I cal recordar que
l’article 206.3 de l’Estatut diu que els nivells de solidaritat i anivellament els determina l’Estat
unilateralment. Precisament aquest va ser un dels factors que va provocar el rebuig d’Esquerra
al text finalment aprovat en referèndum.
3b.6. Condicions per a eventuals pactes durant la legislatura 2010–2014
Esquerra ha de centrar el debat de les properes eleccions al Parlament de Catalunya als voltant
del concert econòmic. Els posicionaments adoptats per la majoria de partits polítics ens situen
en una situació òptima per atreure’ls a posicions que fins fa poc consideraven insolidàries o inassolibles.
La política d’aliances que, en el seu cas, seguirà Esquerra per a la configuració d’un nou govern al
Principat de Catalunya durant la legislatura 2010–2014, es basarà en les següents condicions:
Concert econòmic. Esquerra proposarà negociacions amb l’Estat Espanyol per tal d’assolir el
concert econòmic, coincidint amb la revisió quinquenal de l’actual model. En cas de negativa
del Govern espanyol, caldrà convocar una consulta popular de suport a la demanda del concert
econòmic.
38
Nova Llei de política lingüística. Caldrà aprovar una nova llei que desenvolupi les previsions contingudes
en el règim de drets i deures lingüístics contingut en l’Estatut d’Autonomia del 2006.
Traspàs de les grans infraestructures de transport i mobilitat del país a la Generalitat de Catalunya:
aeroports, ports, ferrocarril i vies ràpides.
Pla de xoc de la sanitat i serveis socials. Caldrà adoptar un pla de xoc de la sanitat pública, amb
les inversions necessàries en equipaments, recursos humans, formació i investigació. Aquest pla
de xoc s’estendrà als serveis socials, en virtut de l’aplicació de la Llei de serveis socials.
Aprovació de la Llei de consultes populars, en cas de no haver pogut fer-ho en la present legislatura.
Esquerra ha de centrar el debat de les properes eleccions al Parlament de Catalunya als voltant
del concert econòmic. Els posicionaments adoptats per la majoria de partits polítics ens situen
en una situació òptima per atreure’ls a posicions que fins fa poc consideraven insolidàries o inassolibles.
La política d’aliances que, en el seu cas, seguirà Esquerra per a la configuració d’un nou govern al
Principat de Catalunya durant la legislatura 2010–2014, es basarà en les següents condicions:
Concert econòmic. Esquerra proposarà negociacions amb l’Estat Espanyol per tal d’assolir el
concert econòmic, coincidint amb la revisió quinquenal de l’actual model. En cas de negativa
del Govern espanyol, caldrà convocar una consulta popular de suport a la demanda del concert
econòmic.
38
Nova Llei de política lingüística. Caldrà aprovar una nova llei que desenvolupi les previsions contingudes
en el règim de drets i deures lingüístics contingut en l’Estatut d’Autonomia del 2006.
Traspàs de les grans infraestructures de transport i mobilitat del país a la Generalitat de Catalunya:
aeroports, ports, ferrocarril i vies ràpides.
Pla de xoc de la sanitat i serveis socials. Caldrà adoptar un pla de xoc de la sanitat pública, amb
les inversions necessàries en equipaments, recursos humans, formació i investigació. Aquest pla
de xoc s’estendrà als serveis socials, en virtut de l’aplicació de la Llei de serveis socials.
Aprovació de la Llei de consultes populars, en cas de no haver pogut fer-ho en la present legislatura.
3c. L’horitzó: llibertat 2014
L’any 2014 farà 300 anys que Catalunya va perdre l’Estat. Seran més de 300 anys patint l’intent
d’assimiliació i d’uniformització per part del nacionalisme espanyol. El 2008 és un bon any per
fixar el 2014 com a data perquè Catalunya comenci a decidir si el vol recuperar i plantejar-se una
altra forma d’organitzar-se políticament. Una data en què, a més, farà gairebé 40 anys de la represa
democràtica, amb un recorregut estatutari definitivament exhaurit. Aquesta fita pot arribar
a ser un gran element mobilitzador de la societat catalana. L’estratègia política d’Esquerra ha
d’avançar cap a l’assoliment de les condicions socials, polítiques i econòmiques que han de fer
possible la celebració d’una consulta popular al Principat, l’11 de setembre de 2014, basada en
39
el dret a decidir. I per tal que l’estratègia tingui èxit, cal iniciar un procés d’obertura a la societat
amb l’objectiu d’aconseguir el màxim històric d’afiliació de nous militants al partit.
Tanmateix, no es tracta de posar data a la independència, sinó de fixar un probable horitzó en què
el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur democràticament i, al mateix temps, que aquest
referent emblemàtic actuï com a estímul per tal que en dues legislatures es preparin les condicions
per aconseguir la majoria social que faci possible que el Principat esdevingui un Estat propi.
El simple fet de poder realitzar aquesta consulta popular pel dret a decidir seria una victòria, ja
que demostraria una maduresa democràtica sense precedents i actuaria com a un instrument de
pressió eficaç davant del Govern espanyol.
El cas d’Escòcia, especialment, és una bona referència, ja que existeixen certs paral·lelismes
amb el cas català. 300 anys després que Anglaterra i Escòcia decidissin crear el regne de Gran
Bretanya, el 2010 es presenta com un escenari propici per què aquell acord es congeli o definitivament
es trenqui i Escòcia es converteixi en un país independent.
Amb el desenllaç del procés estatutari, el Principat s’ha d’encaminar cap a una nova etapa política.
A la societat catalana se li han negat els mínims instruments polítics per fer front a la mundialització
que plantejava en l’Estatut del 30 de setembre. Però Catalunya no pot continuar perdent
capacitats i oportunitats, frustrada en una autonomia de règim comú, mentre l’Estat afavoreix la
centralització i concentració econòmica cap a Madrid. És en aquest marc que pren tot el sentit la
voluntat de plantejar una proposta articulada pel dret a decidir, per tal que pugui ser sotmesa a
consulta amb el poble del Principat de Catalunya l’any 2014.
És per això que Esquerra convida la societat catalana a iniciar un procés de recuperació de la
facultat que té el poble català per decidir el seu estatus polític nacional.
En un context de fermesa política en el qual, previsiblement, haurem constatat l’actitud contrària
de l’Estat en els àmbits democràtic (Llei de referèndums), econòmic (concert econòmic) i jurídic
(legitimitat de la sentència del Tribunal Constitucional), s’han d’analitzar i aprofitar les condicions
de conscienciació política entorn del dret a decidir per tal d’estudiar la possibilitat de convocar
un referèndum d’independència l’any 2014.
A més, haurem obtingut el marc legal, amb la Llei de consultes populars, necessari per plantejar
l’horitzó independentista en la següent legislatura. La pressió democràtica podrà forçar la superació
de les cotilles constitucionals sobre l’autorització del Govern de l’Estat en matèria de referèndums
i projectar el conflicte democràtic davant dels actors internacionals tot seguint les regles
ja acceptades per la Unió Europea i pel Consell d’Europa en matèria de secessió d’estats.
Així mateix, una eventual participació d’Esquerra en els governs d’aquest període haurà de compaginar-se amb la creació i l’aprofundiment d’estructures d’Estat en el marc econòmic, social,
cultural, mediàtic i acció exterior que adobi el terreny per exercir el gest sobiranista.
L’any 2014 farà 300 anys que Catalunya va perdre l’Estat. Seran més de 300 anys patint l’intent
d’assimiliació i d’uniformització per part del nacionalisme espanyol. El 2008 és un bon any per
fixar el 2014 com a data perquè Catalunya comenci a decidir si el vol recuperar i plantejar-se una
altra forma d’organitzar-se políticament. Una data en què, a més, farà gairebé 40 anys de la represa
democràtica, amb un recorregut estatutari definitivament exhaurit. Aquesta fita pot arribar
a ser un gran element mobilitzador de la societat catalana. L’estratègia política d’Esquerra ha
d’avançar cap a l’assoliment de les condicions socials, polítiques i econòmiques que han de fer
possible la celebració d’una consulta popular al Principat, l’11 de setembre de 2014, basada en
39
el dret a decidir. I per tal que l’estratègia tingui èxit, cal iniciar un procés d’obertura a la societat
amb l’objectiu d’aconseguir el màxim històric d’afiliació de nous militants al partit.
Tanmateix, no es tracta de posar data a la independència, sinó de fixar un probable horitzó en què
el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur democràticament i, al mateix temps, que aquest
referent emblemàtic actuï com a estímul per tal que en dues legislatures es preparin les condicions
per aconseguir la majoria social que faci possible que el Principat esdevingui un Estat propi.
El simple fet de poder realitzar aquesta consulta popular pel dret a decidir seria una victòria, ja
que demostraria una maduresa democràtica sense precedents i actuaria com a un instrument de
pressió eficaç davant del Govern espanyol.
El cas d’Escòcia, especialment, és una bona referència, ja que existeixen certs paral·lelismes
amb el cas català. 300 anys després que Anglaterra i Escòcia decidissin crear el regne de Gran
Bretanya, el 2010 es presenta com un escenari propici per què aquell acord es congeli o definitivament
es trenqui i Escòcia es converteixi en un país independent.
Amb el desenllaç del procés estatutari, el Principat s’ha d’encaminar cap a una nova etapa política.
A la societat catalana se li han negat els mínims instruments polítics per fer front a la mundialització
que plantejava en l’Estatut del 30 de setembre. Però Catalunya no pot continuar perdent
capacitats i oportunitats, frustrada en una autonomia de règim comú, mentre l’Estat afavoreix la
centralització i concentració econòmica cap a Madrid. És en aquest marc que pren tot el sentit la
voluntat de plantejar una proposta articulada pel dret a decidir, per tal que pugui ser sotmesa a
consulta amb el poble del Principat de Catalunya l’any 2014.
És per això que Esquerra convida la societat catalana a iniciar un procés de recuperació de la
facultat que té el poble català per decidir el seu estatus polític nacional.
En un context de fermesa política en el qual, previsiblement, haurem constatat l’actitud contrària
de l’Estat en els àmbits democràtic (Llei de referèndums), econòmic (concert econòmic) i jurídic
(legitimitat de la sentència del Tribunal Constitucional), s’han d’analitzar i aprofitar les condicions
de conscienciació política entorn del dret a decidir per tal d’estudiar la possibilitat de convocar
un referèndum d’independència l’any 2014.
A més, haurem obtingut el marc legal, amb la Llei de consultes populars, necessari per plantejar
l’horitzó independentista en la següent legislatura. La pressió democràtica podrà forçar la superació
de les cotilles constitucionals sobre l’autorització del Govern de l’Estat en matèria de referèndums
i projectar el conflicte democràtic davant dels actors internacionals tot seguint les regles
ja acceptades per la Unió Europea i pel Consell d’Europa en matèria de secessió d’estats.
Així mateix, una eventual participació d’Esquerra en els governs d’aquest període haurà de compaginar-se amb la creació i l’aprofundiment d’estructures d’Estat en el marc econòmic, social,
cultural, mediàtic i acció exterior que adobi el terreny per exercir el gest sobiranista.
Entrades
