Arròs Movie i banda música Cocentaina al Kursaal de Manresa 2011 (2)

Arròs Movie i banda música Cocentaina al Kursaal de Manresa 2011 (1)

(Maragall dimissió) El mal ús de la llengua. Follar i menjar Polles, per Jaume Fàbrega

FOLLAR I MENJAR POLLES

Jaume Fàbrega

Un anunci de restaurant publicat en un diari ens parla d'una "broxette (sic) d'estruç". I en, el mateix diari, en una secció d'anuncis de restaurant, se'ns invitava a anar-hi a menjar "brotxes". D'altres prefereixen "broixetes". De l' exòtica "broxette" (indubtablement, un nou idioma, que podríem anomenar "catafrancès") a la pictòrica -però, segurament, poc digerible "brotxa"- hi ha tot un recorregut gastronòmico-lingüístic ple d' anarquia ...i de "filets a la broix", un altre terme que hem vist utilitzat (broche, en francès és ast; l'expressió, a més d'ignorant, és d' un esnobisme innecessari). Per cert: m'imagino que més que un pinzell gruixut, o d'un filet sense guarnició ("broix" vol dir sol, simple) hom ens invita a degustar una carn feta a l'ast o una "broqueta" (o, perquè no, un "enfilall"), del francès brochette. O el que per a molts és l'espanyolisme innecessari "pincho moruno" - molt poc "morú", per cert, ja que sovint es fa amb porc-.

Es a dir: el món gastronòmic sembla renyit amb el correcte ús de la llengua. Perquè si això passa en un diari, què us diré del que passa a les cartes dels restaurants i, encara més, a la ràdio?. A les emissores institucionals, per exemple, en els programes culinaris, se'n refoten de la llengua catalana proposant-nos, per exemple, "catar" (tastar un vi) o "bodega"(celler). Ja no es diu "ull de llebre", sinó "tempranillo": ni els vins, tan lligats a la terra, se' n salven.

El més verinós, però, és la intrusió de l'espanyol. Els qui canten les benediccions del "bilingüismo" (que consisteix en què els catalanoparlants han de parlar en castellà, mentre que els hispans ho poden fer sempre en espanyol) m'haurien d'explicar com evitar la creixent i impúdica espanyolització del català. Sense sortir dels termes alimentaris, fa que podem parlar ja d'un "catanyol". Pequè aquesta intrusió-agressió d'una llengua imposada més forta, protegida i obligatòria (tot el que no té el català) no solament castellanitza els termes del menjar i beure, sinó que no en permet un ús normalitzat. I encara una testa coronada -i tots els babèlics de torn- gosava afirmar que el castellà no s'ha imposat, i el germaníssim Maragall hi afegeix que "el català no s'ha d'imposar" (però el castellà si). Així, un restaurant d'Osona que es diu Can Polla provoca somriures; però la polla, en català, és una gallina jove o una escórpora. Igualment, la paraula cigala designa els escamarlans i no, com hauria de ser, la bugia o llagosta lluïsa (un altre marisc). En un llibre recent editat per TV3 -amb els nostre diners, ja que és d'un bon cuiner que hi fa un programa-, hi apareix un "misteriós" suquet de cigales": però la fotografia que acompanya el plat no ens deixa dubtar: són escamarlans!. Igualment, no podem follar, que en català vol dir, simplement, trepitjar raïm. I en àmplies zones del domini lingüístic, ja no es diu porc, vedella, cogombre, pernil o tonyina, sinó "serdo", "ternera", "pepino", "camon" o "atún", i el bitxo (cirereta, pebrina, vitet, coralet) és un papus, cuca o animaló (mots que ja gairebé ningú, si més no a Barcelona, sap què volen dir). I, cada cop més, designen, amb noms directament espanyols els productes envasats: les barretes se surimi són "tronquitos", i així tota al resta. Al restaurant o a la peixateria us podeu robar amb un ensurt: si demaneu un gall -un dels peixos més exquisits- us vendran una bruixa, dita també misèria, cosa que n'indica la seva vàlua gastronòmica. El castellà ens degrada. Ja no demanem cabra, sinó "centollo". Una alumna meva a l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB catalanoparlant, al treball de curs, m'hi ha escrit, tranquil.lament, "mejillons". "Almejas" o "berberechos" són els mots comuns de les cloïsses i escupinyes, i "chirla" el de rossellona, i "cangrejo" el de cranc. No mengem gall dindi (o indiot, o titot), sinó "pavo". Al restaurant xinès no hi mengem rotlles de Primavera, sinó "rollitos" i "sopa d'aletes de tiburón". Espanya se'ns menja i, de retruc, acaba de devorar la nostra llengua. El pròxim pas -ja iniciat a Barcelona- és que la paraula coca ja no diu res, és, simplement, una mena de "pizza catalana", l'arròs a la cassola és sempre una "paella" espanyola, els fideus a la cassola o el rossejat una "fideuà" o "fidegüá" (com ja s' escriu a València) també espanyolitzant (és el que veiem a "Ventdelplà").

I no entréssim pas en l'ortografia: "escalibada", "escaxada", "llanega", cada cop són més corrents, potser a l'espera ja de dir-ne, definitivament, "verduras asadas", "ensalada de bacalao" o "hongos". No anem desencaminats. Al País Valencià, a les cartes, ja s'ha generalitzat el "castizo" nom "rebollones" per rovellons o esclata-sangs. En d'altres ja no s'hi serveix bacallà o peix a la llauna o llanda, sinó a la "llata", i de forma generalitzada l'arròs es fa en unes "paellera" -ja sabem que paella és el nom d'un plat espanyol-. En la nostra llengua, haurem de dir "sartén" a la paella?

Sense llengua, hi pot haver cuina? O, simplement, hi pot haver cultura, o dignitat?

(Maragall dimissió) 70 aniversari de les col·lectivitzacions a Catalunya. Una experiència d autogestió i solidaritat

Sens dubte, les col.lectivitzacions a partir de inclús decret del govern de la generalitat republicana.
Al Berguedà, en va ésser protagonista, amb episodis com la proclamació del comunisme llibertari, que aquest 2007 es celebra el 75 aniversari de la vaga general revolucionàira de Fígols en la que es va proclamar el Comunisme Llibertari , cas referent a nivell mundial. Uns fets que la història sovint no recupera, que des de la CGT de Catalunya impulsa, en l´època actual on les gran corporacions multinacionals, inverteixen o deslocalitzen en funció dels beneficis empresarials, menystenint els treballadors/es que els hi han generat i els territoris on s´han ubicat, cal recordar més que mai.

70 aniversari de les col·lectivitzacions a Catalunya.

Una experiència d’autogestió i solidaritat.
(juliol 1936 – gener 1939)

Facultat de Geografia i Història de la UB
Montalegre 6, Barcelona 08001

Organitza la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya

Amb el suport del programa Memorial Democràtic de la Direcció General de
la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

Amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, el Centre d’Estudis
Sociolaborals, l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Abel Paz i Arxiu Centelles.


PROGRAMA

- Dimarts 23 d’octubre

19.00 – 19.15 Sessió inaugural
Presentació de l’exposició que hi haurà fins el 8 de novembre:
Antonio Aranda per la CGT de Catalunya
Rafael Iniesta per l’equip de recerca

19.15 – 20.00 La història oblidada de les col·lectivitzacions
Antoni Castells, Doctor en Ciències Econòmiques
20.00 – 21.00 Preguntes i respostes. Debat.

- Dijous 25 d’octubre

19.00 – 19.20 El record de l’experiència
Joan Ullés participant en les col·lectivitzacions
19.20 – 20.30 Preguntes i respostes. Debat.

- Dimarts 30 d’octubre

19.00 – 20.00 El Decret de col·lectivitzacions: un projecte d’economia
social.
Miquel Izard, Professor Emèrit de la Facultat de Geografia i Història de
la Universitat de Barcelona.
20.00 – 21.00 Preguntes i respostes. Debat.

- Dimarts 6 de novembre

19.00 – 20:.00 La participació dels joves en el sindicalisme actual.
Presentació per quatre joves sindicalistes de les seves experiències
d’activitat sindical en les empreses on treballen.. Seccions sindicals
de la CGT a FNAC, SITEL, SAS i secció sindical de CNT a CODEX.
20:.00 – 21.00 Preguntes i respostes. Debat.

- Dijous 8 de novembre

19.00 – 20:.00 Com expliquem la història del segle XX. Les finalitats,
l’actuació de les institucions, recursos per a la recerca i canals i
espais per a la difusió.
Manel Aisa, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Abel Paz, historiador
anarquista i Josep Brunet de la Biblioteca Pública Arús.
20.00 – 21.00 Preguntes i respostes. Debat.

(Maragall dimissió) Com estalviar més a casa i lluitar contra la sequera

Ecologistes en Acció engega a Catalunya una campanya sobre la relació entre canvi climàtic i sequera per sensibilitzar sobre la importància d'estalviar aigua des de les administracions i a casa nostra.

Quantes vegades al dia et rentes la cara i les dents? Quantes vegades utilitzes la cisterna del WC? Quants minuts trigues en dutxar-te? Tens mecanismes d'estalvi a les aixetes del lavabo? I quanta aigua fas servir per cuinar?

Ecologistes en Acció a Catalunya fa aquestes preguntes en una nova campanya que vol informar de la relació entre el canvi climàtic i la sequera i sensibilitzar la ciutadania de la importància de tenir un pla domèstic per a l'ús eficient de l'aigua i pressionar les seves administracions perquè també ho facin.

Glossari

Canvi climàtic és l'alteració que es produeix en el clima global del planeta a causa de la crema de combustibles fòssils –carbó, petroli i gas- per a l'activitat humana. Aquests gasos acaben provocant un increment de la temperatura. Sequera és la manca persistent de precipitacions. Segons Ecologistes en Acció, aquesta és la primera vegada que les situacions de sequera poden donar-se a causa de l'activitat humana. La manca d'aigua genera en molts llocs precarietat i pobresa. Decret de sequera és una eina legislativa que permet aplicar mesures de restricció i estalvi quan els nivells d'aigua a les conques hidrogràfiques arriben a determinats nivells.

La idea és, sobretot, “que la gent sàpiga com gasta l'aigua” perquè “si preguntes a algú quanta aigua consumeix i després es compara amb el seu consum real la diferència és major de la que un pensava”, explica Elisenda Forés, portaveu de temes d'aigua de l'ONG.

Per rentar-se les mans, per exemple, una persona pot utilitzar entre 2 i 18 litres d'aigua, i gastar altres 9 o 10 litres a l'utilitzar el WC com a paperera i després estirar la cisterna. Rentar els plats a mà suposa entre 15 i 30 litres més pel desguàs i moltes rentadores gasten entre 60 i 90 litres en un sol rentat, encara que la càrrega no estigui al complet.

La campanya d'Ecologistes en Acció informa d'aquestes qüestions, anima la gent a completar un qüestionari (pdf) per saber el seu consum real d'aigua i dóna consells i “solucions múltiples” per fomentar l'estalvi, com l'ús de cisternes estalviadores, aixetes electròniques, rentavaixelles de classe A i termostats.

Situació “estructural” de sequera

Com assenyalen des de l'organització, la campanya arriba en un moment en el qual “cada vegada més s'aplica el Decret de Sequera”, és a dir, una eina legislativa que permet les administracions aplicar mesures d'estalvi i restricció quan les reserves hídriques baixen i arriben a determinat nivell.

Segons Ecologistes en Acció, en els anys 2000, 2002, 2005 i 2007 les sequeres s'han repetit i “han deixat de ser una excepció per passar a ser un aspecte amb el qual ens tocarà conviure”.

“Que cada vegada més passi això fa pensar que no anirem a menys i que la sequera serà una situació estructural”, afegeix Elisenda Forés. D'aquí la necessitat d'"adaptar-nos" i començar no només a estalviar aigua sinó que la població pressioni les administracions perquè, a més de motivar les empreses perquè usin l'aigua de manera responsable, també “ho apliquin elles mateixes”, assenyala Forés.

Instal·lar mecanismes d'estalvi d'aigua en tots els punts de subministrament, que les zones verdes dels municipis estiguin formades per espècies autòctones i tinguin sistemes de reg eficient i promoure que les noves construccions tinguin en compte criteris de sostenibilitat són algunes de les propostes d'Ecologistes en Acció als municipis.

Què Puc Fer Jo?

---

Difon la campanya d'Ecologistes en Acció. Pots informar-te de la seva campanya a la seva pàgina web i dirigir-te a l'entitat per demanar els materials. A més, pots completar el qüestionari (pdf) per saber si malgastes o estalvies aigua.

Visita la nostra secció de Directori d'Organitzacions i coneix la tasca d'altres entitats en temes de medi ambient.

Més informació:
Ecologistes en Acció a Catalunya
Altres notícies sobre medi ambient i recursos hídrics publicades a Canal Solidari

Canal Solidari-OneWorld 2007

(Maragall dimissió) Konvent punt zero, segona edició al castell de Sant Ferran de Berga

Aquest cap de setmana a la zona del castell de Sant Ferran a Berga, amb galeria interior amb quadres inclosa i a l´aire lliure, amb vista deliciosa, amb activitats complementàries de poesia i gastronomia, ha tingut lloc la segona edició de KONVENT PUNT ZERO, que ja va tenir lloc any passat a Cal Rosal (Olvan) i que va trobant espais infrautilitzats per experimentar per Joan Canal, Montferrer, Jordi Plana, Pep Pujols, Josep Grifoll, Blanca Vidal...
Les podeu visitar hi les tinc penjades a l´espai propi de Flickr, album Berguedà.
Que s´aglutini artistes del Berguedà i posin en comú i obert a tothom les seves obres , és motiu de celebrar-ho i alhora de difondre que més enllà de l´entorn metropolità hi ha inquietuts, que malauradament es desconeixen. Clicant aquí o fotografia teniu selecció, i amb video elaborat veureu "artristes" projectats:

(Maragall dimissió) El repte de la immigració que s´implica amb el català, hauria de fer reaccionar a catalanoparlants que hi renuncien a fer-ne ús

Després d´un cert debat a partir d´una resposta de Pedro Morón , president de Catalunya Acord, responia a article de l´Hector López Bofill, sobre article seu sobre suposat ghetto espanyol del Baix Llobregat per afavorir la presidència de Montilla, quan qui més qui menys coneix independentistes d´aquesta comarca, per citar exemple,crec com Morón en un país cohesionat i acollidor i l´immigració no s´ailla, si no la deixem aillar, altra cosa és que hi ha qui l´interesa electoralment o cintnuin sent, sense conectar amb el país d´acollida. Simplement qui ve d´arreu s´agrupa amb qui té de referent , els compatriotes del país d´acollida, i aquí hi hauria molt a reflexionar. Ara hi ha una nova iniciativa molt interesant. Adreçat a aquest 70% de catalanoparlants que renuncien al ctalà, i el tracten de segona quan sel´s dirigeix un immigrant, amb independència si el coneix o no, tractant el ctalà com a llengua de segona, per activa o per passiva. I la iniciativa ve dels acollits al nostre pais demanant simplement que se´ls parli amb la nostra llengua catalana.

Ahir es va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya, la campanya "Jo encara no parlo català, parla-m'hi!" promoguda pel col·lectiu d'immigrants Immi.Cat. La campanya té com a objectiu conscienciar a la població catalana que s'adreci als nouvinguts en català, per tal d'ajudar-los a aprendre la llengua i integrar-se millor al país. També inclou activitats de sensibilització arreu de la nació així com la difusió d'un vídeo a les televisions públiques.

A la presentació van parlar, Diego Arcos, coordinador campanya; Najat el Hachmi, escriptora catalana d'origen Amazi; Bernat Joan, nou Secretari de política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

El col·lectiu immi.cat va presentar la setmana passada la campanya a la seu d'Obra Cultural Balear de Palma

(Maragall dimissió) Escola valenciana denuncia que menys de la meitat dels col.legis ofereixen ensenyament en valencià i a sobre ara van a per ACPV

La situació lingüística al País Valencià, cada cop és més dramàtica. I més ara que la Generalitat Valenciana ha instat a ACPV a que en el termini de deu dies hàbils"complisca de mode voluntari l´ordre de cessament "de les emissions de la CCRTV. Un atac a la normalització de la llengua catalana comuna.
Segons la resposta en nota de premsa els responen des de ACPV:
,
Us informem que la via que té ara la Generalitat per a “l’execució forçosa” és tornar a demanar permís d’accés a les instal·lacions reemissores als jutjats del contenciós administratiu de València, Alacant i Castelló.
En aquest pols permanent de la Generalitat Valenciana a ACPV, la nostra entitat no es troba sola. A les mocions a favor d’ACPV i TV3 aprovades per centenars d’ajuntaments de tot l’àmbit lingüístic s’han d’afegir les mostres de suport de desenes d’entitats, personalitats i ciutadans del nostre país rebudes en les darreres setmanes.
La resolució del govern autonòmic valencià significa una conculcació dels més elementals drets democràtics, un atac a llibertat d’expressió i a la pluralitat informativa sense precedents a l’Europa occidental, i una agressió a la llengua, davant la gravetat de la qual ACPV farem públic en pocs dies les iniciatives que pensem impulsar.
I hem d´afegir que Escola Valenciana ha criticat avui que "menys de la meitat els col·legis d'Infantil, Primària i Secundària de la Comunitat oferixen ensenyament en valencià" i ha assenyalat que "només" el 24,9 dels alumnes tindran l'oportunitat d'estudiar en llengua vernacla, una xifra que l'entitat cívica considera "molt baixa, i més tenint en compte que el pròxim mes de novembre al Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) complirà 25 anys".

Escola Valenciana ha realitzat hui un balanç de l'inici del curs 2007-2008, que "ve marcat un any més per la manca d'interés per part de l'Administració valenciana de promoure l'ensenyament en valencià", han assegurat. Així, han informat que este curs el 24,9 per cent dels alumnes d'Infantil, Primària i Secundària tenen l'oportunitat d'estudiar en valencià. En concret, en els nivells d'Infantil i Primària el nombre de matriculats en valencià és d'un 30 per cent i en Secundària un 17,7 per cent de l'alumnat podrà estudiar en eixa llengua, han afirmat.

Respecte d'això, el president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, ha manifestat que "les dades són baixes si es té en compte que al novembre la LUEV farà 25 anys i que respecte al curs passat només ha augmentat en un punt el nombre de matriculats en línies en valencià". A més, ha considerat que "una de les claus per a potenciar l'ensenyament en valencià és promoure activament des de l'administració la creació de més línies d'ensenyament en esta llengua".

En este sentit, ha dit que dels prop de 2.000 col·legis públics i privats d'Infantil i de Primària que hi ha, 774 oferixen línies d'ensenyament en valencià, és a dir, menys de la meitat. Pel que fa a a Secundària "l'oferta encara és més baixa, ja que dels quasi 800 centres, només 295 donen l'oportunitat de matricular-se en valencià".

Gómez ha apuntat que "dels centres que oferixen l'ensenyament en la nostra llengua, una majoria indiscutible són públics, ja que l'ensenyament privat i concertat no mostra cap interés i la Conselleria d'Educació no pren tampoc cap iniciativa perquè s'impliquen".

Escola Valenciana ha recordat que ha realitzat fa uns mesos la campanya "Matricula en futur, matricula en valencià", que va tindre una "àmplia difusió a través dels mitjans de comunicació i que va comptar amb la col·laboració de Núria Roca per a informar els pares sobre els avantatges de matricular els fills en valencià i sobre els passos que cal seguir, ja que des de la Conselleria d'Educació no s'ha fet cap tipus de promoció en este sentit de forma seriosa", han lamentat.

ASSESSORAMENT JURÍDIC

Des del col·lectiu han assegurat que molts pares es queixen que han matriculat els seus fills en valencià en Infantil i "després els diuen que no pot ser". Per este motiu, Escola Valenciana "està posant a disposició dels pares que ho sol·liciten assessorament jurídic perquè s'estan donant casos de sol·licituds de matriculació en valencià que no s'han complit", han afirmat.

Han posat com a exemple el col·legi públic Villar Palasí de Sagunt, on "15 alumnes que
havien sol·licitat l'ensenyament en valencià es van quedar fora i gràcies a la pressió dels pares i mares assessorats per l'advocat de l'organització han aconseguit que es cree una nova línia d'ensenyament en valencià", s'han felicitat.

D'altra banda, Escola Valenciana denuncia que "la Conselleria s'ha negat a obrir una altra línia d'ensenyament en valencià en el Col·legi 9 d'octubre d'Alcàsser i, com a conseqüència, de les famílies que havien triat la matriculació en valencià, 15 s'han quedat fora i obligatòriament els seus fills han hagut d'incorporar-se a una línia en castellà on només hi havia set alumnes que ho havien sol·licitat".

Per a esta entitat, en Secundària s'afig "una altra problemàtica pel fet que l'Administració valenciana no exigix la capacitació en valencià al professorat". En conseqüència, han agregat, "molts alumnes matriculats en línies en valencià patixes irregularitats de professors que es neguen a fer la classe en valencià i, inclús, a seguir llibres de text escrits en llengua pròpia". Este és l'exemple que es va donar el curs passat a l'IES Comarcal de Burjassot-Godella-Rocafort, i que s'ha abordat en termes jurídics, han recordat.

Gómez ha recalcat que "són necessaris molts més esforços per a la generalització de l'ensenyament en valencià i per a la normalització del valencià en tots els àmbits de l'ús social". Escola Valenciana "té molt clar que el valencià és futur i en els últims anys ha mantingut la seua trajectòria de lluita i de treball per a cridar a la nostra societat, que el valencià és qüestió de tots i de totes, també dels polítics, també dels nostres representants", ha rematat.
Cal reaccionar ja que al PP popular no perdona la dissidència lingüística a les tesis secessionistes, tot i que en privat no pensin el mateix. Des de Catalunya també ens hem de solidaritzar a uns fets que són greus i que tant ACPV com Escola Valenciana, tenen tot el nostre suport, de gent que malgrat estar en situació dificil, necessiten el nostre recolzament i que es divulgui aquestes agressions i greuges creixents.

(Maragall dimissió) Tots els mòbils que parlen català, a ElTeumobil.cat

Ara que s´ha fet públic el nomenament de l´eivissenc republicà, Bernat Joan , com a secretari de política lingüística, sens dubte és una persona preparada per encarar el repte de la normalització social i alhora coneixedor de les traves europees i les seves institucions per aconseguir la plena oficialitat, així com contribuirà com mai a les relacions entre el govern balear de progrés i el català en la normalització del català coordinadament, en un moment òptim politicament. Ara, la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa la web http://www.elteumobil.cat/mobils/
on hi ha un catàleg amb els models de mòbil amb el programari en català i de quines operadores els ofereixen. La pàgina, de moment, mostra nou models i n'indica les característiques principals. A més, també disposa d'una secció de descàrregues on podeu trobar jocs, fons de pantalla i cançons per al mòbil i una altra amb recursos en català per al mòbil.
De moment, els fabricants que han fet mòbils en català són Motorola, Nokia, Alcatel i Sony-Ericsson i les operadores Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo. Amb aquesta web la Generalitat compleix el conveni que va firmar el 13 de febrer amb els fabricants i les operadores. D'una banda, les empreses es van comprometre a introduir el català als models nous de telèfon mòbil i de l'altra, la Generalitat va dir que els oferiria assessorament i suport lingüístic i que faria promoció dels mòbils en català.

Com que sembla una quimera la normalitat, no està de més que coneguem els models que ho permeten de les companyies hegemòniques dins el seu catàleg:
Catàleg de mòbils en català
Movistar Orange Vodafone

Sony Ericsson J120i

Nokia 6085

Motorola L6 i-mode

Alcatel OT C825

Nokia 6086

Alcatel OT C707

Alcatel OT 701

Nokia 5200

Alcatel OT E221

(Maragall dimissió) L´onze de setembre i Gironella 2007, XXVIII Festival Internacional de cant coral Catalunya centre i actes de la diada a Puig-reig

Sovint es parlen dels actes de commemoració de l´11 de setembre a nivell nacional, a part de les ofrenes florals a multitud de municipis , però la premsa generalitza els focalitza gairebé únicament a Barcelona capital.
Al Berguedà, també tenim un referent uns anys ençà, que és l´escenificació dels fets de l´Onze de setembre, d´interès turístic, lligats amb el municipi de Gironella, que en podria ésser, molts d´altres municipis, amb una posada en escena espectacular vora el riu Llobregat mateix.
Aquí teniu informació dels dies i la pàgina web per accedir-hi,clicant enllaç següent:

L'ONZE DE SETEMBRE i GIRONELLA - 2007
Un poble, un País, una Bandera

REPRESENTACIONS Dilluns 10 i dimarts 11 de setembre

HORARI A les 10 de la nit

LLOC A les roques del Pont Vell

LOCALITAT Gironella (Berguedà)

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS Del 3 al 8 de setembre Lloc: Local del Blat Horari: 17,30 a 20,30 H

Dies 10 i 11 de setembre Lloc: Taquilles Horari: 17,00 a 20,00 H

Telefòn: 93.825.00.33 (Ajuntament) Horari: Matins

També, com s´informa a web municipal, a Puig-reig, hi ha :
XXVIII FESTIVAL INTERNACIONAL DE CANT CORAL CATALUNYA CENTRE A PUIG-REIG

Del 30 d’agost al 2 de setembre de 2007 (Al pavelló d’esports)

DIVENDRES , 31 d´ Agost : 2/4 de 10 del vespre

COR DE LA UNIVERSITAT DEL SUD DE DINAMARCA
COR KLAPA KASTAV de Kastav - CROÀCIA

Cor de la Universitat del Sud de Dinamarca

Cor Klapa Kastav de Kastav - Croàcia

DISSABTE, 1 de Setembre : 2/4 de 10 del vespre

PETER´S QUARTET de Sant Petersburg – RÚSSIA
ENSEMBLE VOCALE VIBRATIONS de París – FRANÇA

Peter's Quartet de Sant Petersburg - Rússia

Ensemble Vocale Vibrations de París - França

DIUMENGE, 2 de setembre

2/4 de 12 del migdia : missa cantada a la parròquia de Puig-reig

2/4 d’1 del migdia : sardanes per la Cobla Rambles a la Plaça nova i recepció de les corals per part de l’ajuntament

6 tarda : concert de cloenda.

ENSEMBLE VOCALE VIBRATIONS de París – FRANÇA
COR DE LA UNIVERSITAT DEL SUD DE DINAMARCA
COR KLAPA – KASTAV de Kastv - CROÀCIA
PETER´S QUARTET de Sant Petersburg – RÚSSIA
CAPELLA DE MÚSIC BURÉS
POLIFÒNICA DE PUIG-REIG

Nota:
1. Venda d'entrades i abonaments anticipats : a partir del dilluns 27 d'agost a ESPORTS PUJOL. Les entrades encarregades es recolliran a la taquilla 20 min. abans dels concerts.

2. Es prega puntualitat en l'assistència als concerts, ja que començaran a l'hora indicada als programes.

3. Col•labora RÀDIO PUIG-REIG 107.3 F.M.

I els actes locals a Puig-reig, en commemoració de la Diada de l´11 de setembre:

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Dimarts, 11 de setembre de 2007 Dimarts, 11 de setembre de 2007
DIADA NACIONAL DE CATALUNYA
Matí: a 2/4 de 10: a la Plaça Nova
Sortida cap el Turó de la Senyera
A les 10: al Turó de Senyera
Canvi de Senyera
Cant dels Segadors
A les 12 del migdia: al monòlit de la Diada del Carrer Llobregat
Ofrenes Florals (Entitats del Poble)
Manifest de la Diada
Cant dels Segadors
Participeu a la Diada, engalaneu els balcons amb la senyera.
Organitza: Comissió de la Diada, Regidoria de Cultura, Pensaments i Paraules, CquiE

Cal afegir els actes de l´Associació de Cal Pons, properament, amb ball folk a les 19h. i botifarrada popular, amb cant dels segadors inclosa al bosquet de Cal Pons el mateix 11 de setembre.
Al mal anomenat rerepaís, també amb dignitat es fa pàtria per retornar a les llibertats perdudes des de la cultura popular.

(Maragall dimissió) Com més ateus, més qualitat de vida. Suècia té un 85% de persones que no creuen en Déu

Ha sortit a la llum l´informació dels Països amb major index d´ateisme, en informació al Times, amb el següent resultat:

Els 50 superiors, amb informe mundial

A sota està un llistat dels cinquanta països superiors que contenen el percentatge més gran de la gent que s´identifica como a atea, agnòstica, o de no creure en Déu:.

	Estat	Dades totals (2004)	% dels ateus/% real agnòstics/No creuen en Déu	(mínim - màxim)
1	Suècia	8.986.000	46-85%	4.133.560-7.638.100
2	Vietnam	82.690.000	el 81%	66.978.900
3	Dinamarca	5.413.000	43-80%	2.327.590-4.330.400
4	Noruega	4.575.000	31-72%	1.418.250-3.294.000
5	Japó	127.333.000	64-65%	81.493.120-82.766.450
6	República txeca	10.246.100	54-61%	5.328.940-6.250.121
7	Finlàndia	5.215.000	28-60%	1.460.200-3.129.000
8	França	60.424.000	43-54%	25.982.320-32.628.960
9	Corea del sur	48.598.000	30%-52%	14.579.400-25.270.960
10	Estònia	1.342.000	el 49%	657.580
11	Alemanya	82.425.000	41-49%	33.794.250-40.388.250
12	Russia	143.782.000	24-48%	34.507.680-69.015.360
13	Hongria	10.032.000	32-46%	3.210.240-4.614.720
14	Països Baixos	16.318.000	39-44%	6.364.020-7.179.920
15	Gran Bretanya	60.271.000	31-44%	18.684.010-26.519.240
16	Bèlgica	10.348.000	42-43%	4.346.160-4.449.640
17	Bulgaria	7.518.000	34-40%	2.556.120-3.007.200
18	Eslovenia	2.011.000	35-38%	703.850-764.180
19	Israel	6.199.000	15-37%	929.850-2.293.630
20	Canadà	32.508.000	19-30%	6.176.520-9.752.400
21	Letònia	2.306.000	20-29%	461.200-668.740
22	Eslovàquia	5.424.000	10-28%	542.400-1.518.720
23	Suissa	7.451.000	17-27%	1.266.670-2.011.770
24	Àustria	8.175.000	18-26%	1.471.500-2.125.500
25	Australia	19.913.000	24-25%	4.779.120-4.978.250
26	Taiwan	22.750.000	el 24%	5.460.000
27	Espanya	40.281.000	15-24%	6.042.150-9.667.440
28	Islandia	294.000	16-23%	47.040-67.620
29	Nova Zelanda	3.994.000	20-22%	798.800-878.680
30	Ucraina	47.732.000	el 20%	9.546.400
31	Bielorrúsia	10.311.000	el 17%	1.752.870
32	Grècia	10.648.000	el 16%	1.703.680
33	Corea del nord	22.698.000	¿el 15% (? )	3.404.700
34	Itàlia	58.057.000	6-15%	3.483.420-8.708.550
35	Armènia	2.991.000	el 14%	418.740
36	Xina	1.298.848.000	¿8-14% (? )	103.907.840-181.838.720
37	Lituània	3.608.000	el 13%	469.040
38	Singapur	4.354.000	el 13%	566.020
39	Uruguai	3.399.000	el 12%	407.880
40	Kazakhstan	15.144.000	11-12%	1.665.840-1.817.280
41	Estònia	1.342.000	el 11%	147.620
42	Mongòlia	2.751.000	el 9%	247.590
43	Portugal	10.524.000	4-9%	420.960-947.160
44	Estats Units	293.028.000	3-9%	8.790.840-26.822.520
45	Albània	3.545.000	el 8%	283.600
46	La Argentina	39.145.000	4-8%	1.565.800-3.131.600
47	Kyrgyzstan	5.081.000	el 7%	355.670
48	Representant dominicà	8.834.000	el 7%	618.380
49	Cuba	11.309.000	¿el 7% (? )	791.630
50	Croacia	4.497.000	el 7%	314.790

(?): la certesa/la validesa amb aquest signe, es relativament baixa

Conclusions:
Com més desenvolupament social i secularització, menys desigualtats socials i major desenvolupament econòmic i qualitat de vida, a excepció de Vietnam, correspon als països nòrdics europeus, el gran referent d´estat del benestar, coincideix és on tenen més ateus. Com menys pes tenen les religions, com és la catòlica (només cal veure els pensaments de la cúria de la conferència episcopal espanyola, amb el seu altaveu mediàtic, la COPE), més possibilitats de justícia social. Suècia té ja un 85% de persones que no creuen en Déu , amb tota naturalitat, i això diu molt a favor dels suecs. I l´estat espanyol? Molt endarrerit envers altres estats europeus, és el 27è mundial dels estats amb més persones que no creuen en Déu ,amb un 24% de no creients, i un 9% que es declaren ateus directament. Molt camí per a fer.
I n´estic convençut, i la dada del creixent nombre de casaments pel civil ho corrobora, que al conjunt dels Països catalans, aquestes dades són més properes als països nòrdics en quan a ateus i no creient en Déu que la dada estatal d´ Espanya. No m´ha sorprès que a EUA només hi hagi un 3% d´ateus i un 9% que no creuen en Déu, o sigui que hi ha a EUA un 91% que creuen en Déu, i això ja explica moltes coses, com la recent llei de l´estat de Massachussets de multar amb fins a un any de presó i 300 euros qui afirmi ésser un ateu, al·lucinant.
L´ateïsme, electoralment no s´ha explorat suficientment,i fets com el jurament de ministres de l´estat espanyol, davant la creu catòlica, com ha fet el PP o fa també el PSOE, i molts símbols religiosos en plenaris municipals o escolars i hospitalaris, caldria replantejar-se a les alçades del segle XXI, amb respecte a que individualment cadascú en l´àmbit estrictament particular cregui amb qui vulgui. És un element de primer ordre amb dades que per exemple el CEO català, caldria que la propera projecció estudiés el perfil de creença religiosa per saber més detalls del país.
Per informar-se de tot plegat, hi ha alguns enllaços recomanables, que ens ofereix Ateus de Catalunya:

Ateísme

Buscadors i portals

Altavista–Atheism

Altavista–Atheism: Organizations

eGroups–cyberateos

Melodysoft. Agnósticos y ateos

Yahoo! Atheism

Yahoo! Atheism:Organizations

Yahoo! Atheism:Web Directories

Yahoo! Atheism:Usenet

Yahoo! Clubs: Atheism

Yahoo! Clubs: Ateísmo

Yahoo! Agnosticism

Ateus de Catalunya

Ateus de Catalunya

Ateus i laïcisme en Español

Associacions i pàgines Web

cincominutos.com - Apostasia

Asociación Laica

Ateísmo en Acción

Ateísmo en la Red

Ateos: ¿Por dónde andais?

Cagondios.com

Canal #ateismo

Congreso Ateos 2001

El Ciberescéptico

Europa Laica

Estudio Ateo

Fundación Cives

La Central Humanista

No nos resignamos

Sin dioses

Sociedad Atea de Chile

Sociedad Para el avance del Pensamiento Crítico

Temas polémicos

Union de CyberAteos

Union de CyberAteos

Educació

Asociación Pi i Margall

Colectivo Galigán

Colectivo Giordano Bruno

Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia

Apostasia

Apostasia.es

Apóstatas On Line

Izquierda Republicana–Apostasía

JaMC–Apostasía

Ateus d'Alemanya

Alemanya — Internationaler Bund der Konfessionslosen und Atheisten (IBKA)

Bund gegen Anpassung (Alianza contra el conformismo)

Ateus d'Anglaterra

IHEU International Humanist Ethical Union

National Secular Society

Wasteland of Wonders

Ateus de Bélgica

Le Mouvement Laïque

Ateus de Canadá

Vivre sans religion

Movement Laique Quevecoise

Ateus de Chile

Laicismo.net

Ateus de EEUU

American Atheists

American Atheists

American Atheists–Guest Book

American Atheist Magazine

Atheist Alliance

Atheist Alliance

Atheists United of SLO

Atheists.com

Altres associacions

Americans United for Separation of Church and State

Atheists United

Freedom From Religion Foundation

MIT Atheists

Ateus de França

Association des Athées des Pyrénées Orientales (loi 1901)

Association Le Chevalier de La Barre

Bruno Courcelle

Institut Charles Darwin Int.

La Débaptisation ou l'Apostasie

Comité Laicïté-Republique

Ligue de l'enseignement: laicité

Mouvement Europe et Laïcité

Réseau Voltaire

La Libre Pensée

La Libre Pensée

Union des Athées

Union des Athées

Union Rationaliste

Union Rationaliste

Union Rationaliste (Loire Atlantique)

Ateus d'Itàlia

Atheia

Centro Internazionale de Studi Giordano Bruno

Associazione Nazionale del Libero Pensiero “GIORDANO BRUNO”

Unione degli Atei e degli Agnostici Razionalisti

IV centenario Giordano Bruno

Ateus d'altres països

Australia—Atheist Foundation of Australia

Australia—Atheist Society of Australia

Brasil — Sociedade da Terra Redonda

India—Atheism in India

Portugal — República e Laicidade

New Zeland — Rationalists and Humanists.

ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

EHF/FHE European Humanist Federation/Fédération Humaniste Européenne

Publicacions atees

Llibreries i biblioteques

Amazon.com: Atheism & Agnosticism.

Amazon.co.uk: Agnosticism & Atheism.

El ateísmo en la red—Librerías

El ateísmo en la red—Publicaciones

Biblonatea

Editorials

Ahriman-Verlag

Editorial Yalde

Prometheus Books

Diaris i revistes

Free Inquiry

Secular Nation Magazine

The Freethinker

The Journal for the Critical Study of Religion

The Secular WEB

The Secular Web

The Secular Web

About Internet Infidels

The Atheism Web

National Organizations

Altres Webs

Atheism

FISH Sales

Pepe Rodriguez (periodista)

The Holy Bible-Contradictions

The Net Atheists

The Page of Reason (F. Benz)

Altres associacions no ateas

ADLC Asociación de Defensa de la Libertad de Conciencia

Amnistía Internacional

Amnístia Internacional-Catalunya

Casals de Joves de Catalunya

CEAPA Confederación Española de Padres de Alumnos

Coordinadora de ONGD

Esplac

Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia

Fundació Terra Fundación Gustavo Bueno

Greenpeace

Pangea (associacions)

Torre Jussana, serveis associatius. Ajuntament BCN

The Ayn Rand Institute

USTEC-STEs

Associacions sense pàgina WEB

Asociación de Librepensadores Asturianos (en proceso de registro)

Victor Guerra (Portavoz)

Apartado 107

33300 Villaviciosa (Asturias)

Tel. 985 89 18 27

librepensadores@yahoo.es

Moviment Laic i Progressista MLP

Avinyó 44

08002 Barcelona

Tel. 93 412 59 28

Fax 93 317 06 61

ffg@cje.org

(Maragall dimissió) Demà diumenge, concurs de gossos d´atura a Castellar de N´hug 2007

Aquest any, hi ha la 45a edició del Concurs de Gossos d'Atura. Aquest any s'hi han inscrit 16 pastors, procedents de França, Andorra, les Illes Balears i el País Basc, a més de pastors catalans entre els quals destaca la presència d'una pastora de Castellbell i el Vilar, que fa dos anys ja va participar en la competició.
Va la pena que el concurs de gossos d´atura de castellar de n´hug almenys un cop es vagi a veure, ja que també és un simbol d´identitat i mestratge nostrat.
La primera prova del concurs pretén valorar l’obediència del gos. El pastor l’ha d’enviar cap a un carreró marcat amb unes banderoles que haurà d’agafar; després entrarà amb cura les ovelles dins d'un cercle. A continuació el gos passarà el ramat per un portell assenyalat pel jurat. Serà eliminat si mossega les ovelles o esgota el temps del qual disposa. Els animals més ben qualificats actuen en la segona prova. Per superar-la, el gos ha d’anar a buscar el ramat, arreplegar les ovelles i portar-les dintre del tancat. Un cop dins, i en el menor temps possible, les haurà de fer sortir. El concurs aplega més de 20 participants provinents de Catalunya, França, Andorra i el País Basc.
I com no, visitar el museu del pastor, que recull els diferents concurs al llarg de la història. Si hi sou, ens hi trobarem.
Més informació, cliqueu aquí. I si voleu saber més del municipi, cliqueu aquí al web de Castellar de n´hug.
Per cert, el concurs és a les 11 del matí de demà diumenge 26 d´agost del 2007.