Però no és d'això que volia parlar. Mentre sentia a tocar les 3 o les 4, no ho recordo i tant se val, m'ha cridat l'atenció llegir un twit que deia que s'ha descobert que els antioxidants poden accelerar l'aparició de tumors. Ho diuen ara, quins collons, després de què ens haguessin dit (o almenys jo ho he escoltat milions, que dic milions, cents de vegades) que aquests eren tan i tan bons per endarrerir o frenar l'envelliment cel·lular i per tant per per fer-nos semblar i sentir més joves molt més temps.
No se si és cert o no, ni si tenen raó els d'aquest estudi o els del altres estudis on eren tan meravellosos, i no m'ha preocupat especialment perquè jo n'hagi pres, ja que de fet no crec que ho hagi fet (si més no a voluntat) perquè sóc de no prendre'm massa res, però em preocupa que porto tota una vida escoltant que el que avui és boníssim demà fa mal. I a l'inrevés. Que si l'oli d'oliva si, que si l'oli d'oliva no. Que si una copeta de vi és bona o que si ens ha de matar, que si el pa és font de vida i després és diabòlic i algun dia torna a ser bo, que si els bolets, la farina, no diguem de la llet i els làctics, que si la carn vermella, la xocolata, els aliments congelats, o la cervesa, o l'omega 3 o les mil i una coses que ens acabem fotent a la boca al llarg de la nostra vida que tan aviat són miraculoses com ens han de fotre al calaix en quatre dies.
Conclusió? Molt senzill. No ens hem de creure res.
La meva teoria d'expert en nutrició, avalada per molts anys de mastegar de tot i d'haver arribat a moments d'èxtasi sublim així com també a certs moments de fàstic escabrós, és que no hi ha res del tot bo, ni res del tot dolent. Que la millor via és menjar variat i amb moderació. Però de tot. I sobretot, fer molt de cas del què et demana el teu propi cos. Quan et ve de gust un entrecot com un piano és el teu organisme el que et diu que deixis estar la patata i col, i aquell dia, creu-me i que el tros de carn surti a banda i banda del plat.
El nostre cos irracional és més intel·ligent que el nostre cervell (en el meu cas, amb una pobra i solitària neurona és ben cert) i l'hem d'escoltar. Però és clar, com que som mediterranis i el nostre lema és el de "feta la llei, feta la trampa" no s'hi val a dir que et demana tot el dia foie fresc i gambes de Palamós. El teu cos és més savi que el teu cervell, però les neurones dels que t'envolten no son tontes.
I és així com passo algunes de les meves matinades, perdent el temps en aquestes divagacions, convertint-me en expert en gairebé tot, llegint i rient amb les burricades que pengeu a les xarxes o mirant la foscor del sostre sense pensar en res. Llavors, quan sona la primera de les dues alarmes, deixo el telèfon a la tauleta, em giro de costat, tanco els ulls i m'adormo aquells deu minuts que la separen de la segona.
Són els millors deu minuts del dia.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada