JUGUEM ALS ESPIETES?

Hi havia una vegada un senyor negre, però no gaire, que vivia en una casa blanca, i quan un senyor és negre però no gaire i a més a més resulta que viu en una casa blanca no li podem dir ben bé negre i per això mateix no sabria si dir-li senyor Gris. Si, bona idea, a partir d'ara, per no dir-li el seu nom i mantenir-lo en l'anonimat, li direm senyor Gris a aquest senyor que és negre però no gaire (i que viu en una casa blanca). El què passa és que aquest senyor Gris és un espieta. Si. I dels grossos. A més a més, m'han dit que ho té molt ben muntat, perquè és gris de no ser gaire negre i viure on viu, però es veu que de fet de gris en té poc i és més puta que les gallines i espia a tots els seus amics.

A mi, en el fons em fa gràcia veure com aquests nens i nenes grans s'espien.

Aquí, no gaire lluny de casa, també hi ha hagut temporades que s'ha dit que si tu ets un espieta i que si l'altre també, però com que els senyors i senyores d'aquí no són en absolut negres però no gaire, sinó que són ben blancs i si alguna cosa tenen grisa és la personalitat i el caràcter, però sobretot l'expedient acadèmic i la capacitat intel·lectual, el fet que s'espiin entre ells els enfada i es fan morros i es xiven als nens grans de la classe que són els que fan de jutges i fan veure que són independents i tenen poder de decisió, però com que els nens espietes els donen el berenar o una bossa de xuxes, aquests altres fan com si res i al final no saps qui ha espiat o no i tot queda en un no res, i als de la classe dels més petits ens queda una cara de tontos que fa por.

Però tornem al senyor Gris, perquè resulta que aquest senyor ha espiat a una senyora que és senyora però podria ser senyor perquè vesteix molt malament, sense gràcia i que no sap combinar res amb res, es pentina raro i a més parla d'una manera que fa por. D'ara en endavant per situar-nos li direm Senyor/a. Doncs això, que aquesta Senyor/a s'ha enfadat molt perquè el senyor Gris l'ha espiat. I sembla que s'ha enfadat de veritat perquè aquesta Senyor/a també és molt important i mana molt. Potser no tant com el senyor gris, que aquest mana a tot el barri, però al bloc de veïns potser si que és la que mana més, i com que el senyor Gris resulta que havia espiat a tots els veïns de l'escala, i fins i tot als del bloc del costat, doncs els nens grans de casa nostre  (bé, de casa de moment, ja que tot i que no ens deixen, nosaltres ja n'estem tips de viure de lloguer en una habitació d'aquesta casa i volem un piset petit però de propietat), doncs aquests sospitaven que ells també havien estat espiats pel senyor Gris.

Però llavors va sortir el senyor que mana a casa, que és un senyor que si no es tenyís el cabell seria tant gris per fora com ho és per dins sense necessitat de "ser negre però no gaire" i va dir que a ell no l'havien espiat, o que no li constava, de la mateixa manera que un dia va parlar de filets de plastilina quan el mar moria enmig d'una plaga negra o un altre dia d'unes NO fuites radioactives quan al voltant d'allà tot en rebia els efectes de la contaminació, etc etc, perquè sempre la caga, per ser excessivament gris per dintre i per fora. I és clar, quan un és tan clarivident (o mentider) en tot, era fàcil endevinar que al cap i a la fi un dia o altra sortiria que encara que ell digués que no, en realitat el senyor Gris també l'havia espiat a ell. I aquí és quan el senyor gris de dintre i de fora (si no es tenyís) es va fer l'ofès.

Però tots sabem que el que realment li hauria sabut greu al senyor gris de veritat per dintre i per fora (si no es tenyís) és que el senyor Gris que és negre però no gaire hagués espiat a la senyor/a i a tots els altres veïns de l'escala i dels blocs del costat i que a ell no. 

I tot fent-se l'enfadat, se'n va anar a dormir més feliç que mai, més gris que mai, i tan mal tenyit com sempre. 

THE END