"Què caurà, què caurà? / serà l'imperi romà. / Què caurà, què caurà? / serà Wall Street / I quan caigui no ens n'adonarem..." Quina sorpresa més excitant el descobriment d'aquest grup, Vàlius, i d'aquest EP titulat Rierols!
Vàlius és una de les apostes del segell barceloní The Indian Runners (Samitier, La Sentina, Speaker Cabinets...). El duo format per Gerard Segura (component també del grup de folk El Pèsol Feréstec) i Pol S. Valius practica el que algú ha definit com a punk assolellat.
A la pàgina web de The Indian Runners són definits així: "Són fills il·legítims d'un concert de Les Aus, però van rebre ben poc del talent dels seus pares. Abans eren tres, però el guitarra alt i guapo que s'assemblava al Piqué es va exiliar a Occitània, fugint del continu degoteig de fracassos que perseguia el grup. Ara només són, com els seus pares no reconeguts, una guitarra elèctrica i una bateria. Fan bandera de la inconstància, la incoherència i la impuntualitat i fan soroll cantant de cafeteres i dictadors, de desamors i de teoria de la història. Voldrien viure sempre de subvencions."
Rierols comença amb "Imperi" ("Què caurà, què caura..."), una cançó que s'enganxa com el xiclet. Després ve "Malament", que comença amb uns aires Joy Division i bàsicament diu que "un dia va bé i de cop tot malament". "Sol" és la peça més llarga del disc: dura dos minuts i mig (les altres no arriben als dos)! Em fa pensar en les cançons del primer disc dels Fred i Son. Per acabar, tota una bomba, "Camps", el tema més punk del lot. I, és clar, aquesta portada amb gust de galetes de Camprodon és genial!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada