The Clash Goes Jamaican

Un dels discos que estic escoltant més aquest estiu és aquest homenatge als Clash a ritme de reggae, ska, dub i rocksteady, que va ser publicat el setembre de l'any passat per un segell d'Alacant que es diu Golden Singles Records. El disc és una meravella des de la primera cançó fins a l'última. Podríem destacar la meravellosa versió instrumental de "Train in Vain" a càrrec d'Smocking Flamingo, "Lost in the supermarket" versionada per Daniel Flores & The Rumba Box, "Stay Free" per The Upsttemians o "Gates of the west" interpretada per Transilvanians. 

Està disponible en vinil doble i en format digital, i podeu escoltar-lo a Bandcamp o Spotify (Various Artists – The Clash Goes Jamaican). Visca The Clash!

Caramelos

Casualitat? Quan fa pocs mesos que Munster Records, a través del seu subsegell Vinilisssimo, acaba de reeditar l'elapé Los Amaya y su combo gitano, amb "Caramelos" com a emblema, la banda espanyola de rock de garatge Las Aspiradoras inclou una versió d'aquesta cançó en el seu nou àlbum, Haciendo amigos. Dues maneres de gaudir d'una extraordinària cançó!

Mossén Bramit Morera i Els Morts

El genial Marc Argenter no para de donar-nos sorpreses, sempre ben agradables. Després de The Flashback Five va fundar Els Trons, que van gravar tres imprescindibles EPs amb Butterfly Records a base de versions en català de clàssics del rock de garatge. S'havia parlat de la gravació d'un àlbum, però el projecte no s'ha arribat a materialitzar, si més no de moment. I amb Els Trons hivernant o liquidats, Argenter continua fent de les seves, ara amb Mossén Bramit Morera i Els Morts. Acaben de publicar un EP amb Discos Jaguar, filial de Discos Monterey, que inclou dues versions i dues cançons pròpies. Les versions defineixen perfectament l'orientació de la banda: "Tot negre i pelut" és una adaptació de "Black & Hairy" d'Screaming Lord Sutch, i "L'home del sac" és una versió de "Goo Goo Muck", un tema de Ronnie Cook & The Gaylads que en el seu moment van versionar The Cramps. Les dues cançons pròpies són "Nicomedes", que no desentona gens al costat de les altres dues, i, per tancar, l'instrumental "El tren de la bruixa". Un disc terrorífic i engrescador!

Kurt Baker versiona els clàssics del Power-Pop

Kurt Baker és un simpatiquíssim músic nord-americà que entre el 2002 i el 2010 va formar part de la banda The Leftovers, d'orientació punk-pop. El 2010, amb la dissolució dels Leftovers, funda la Kurt Baker Band i es passa al power-pop. Des de llavors ha gravat un grapat de discos ben recomanables, entre els quals abunden les versions. De fet, el primer que va publicar la Kurt Baker Band va ser un single en què es feia seves "Hanging On The Telephone" (The Nerves) i "Pump It Up" (Elvis Costello & The Attractions). A continuació va venir un minielapé titulat Got It Covered, que recollia les dues cançons del single anterior i cinc versions més, entre les quals destacaven "Let Me Out" (The Knack), "Is She Really Going Out With Him" (Joe Jackson) o "Cruel To Be Kind" (Nick Lowe). I, encara, en un EP publicat l'any passat, Want You Around, la cançó titular, firmada per Baker, anava acompanyada de tres versions més: "News at 10" (The Vapors), "Sleeping With The Television On" (Billy Joel) i "Hollywood (Down On Your Luck)" (Thin Lizzy). Tot plegat, material de primera qualitat i interpretat amb una total convicció. I si les versions de Kurt Baker són ben encertades, els videoclips són divertidíssims! Aquí en teniu un parell, que em va recomanar el Capità Toni d'Ones de l'Espai Exterior.

Capsula versiona Bowie

El que va començar fa gairebé dos anys a Bilbao com un projecte puntual es va anar repetint en diferents sales i festivals i s'ha acabat convertint en un disc. Estem parlant de la interpretació íntegra del clàssic de David Bowie, The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars, per part de Capsula, la banda d'origen argentí establerta al País Basc. "La nostra idea era portar el disc de Bowie al nostre món", explica Martin Guevara, cantant i guitarrista de la banda, en una entrevista a la revista Ruta 66 (núm. 301, febrer del 2013). Per a la gravació del disc han comptat amb el productor John Agnello i els estudis Watermusic de Hoboken (New Jersey), on anteriorment han gravat alguns dels herois de Capsula: Yo La Tengo, Sonic Youth, Pavement... El resultat, magnífic!

Perquè us en feu una idea, a continuació podeu escoltar una de les cançons del disc, "Hang On To Yourself". I tot seguit trobareu la interpretació en directe de "Starman" en aquell primer concert a Bilbao l'abril del 2011. Si voleu escoltar el disc sencer, ho podeu fer a Spotify.

Ronnie Lane, "You Never Can Tell"

Ronnie Lane va ser un dels pilars dels Small Faces (juntament amb Steve Marriott) i, després, dels Faces (amb Ronnie Wood i Rod Stewart). El 1973 va abandonar aquesta última banda i va iniciar una carrera en solitari que no va poder donar gaires fruits: ben aviat li va ser diagnosticada una esclerosi múltiple. En aquest vídeo el veiem en una actuació del 1974, interpretant una gloriosa versió del "You Never Can Tell" de Chuck Berry (l'original va ser inclòs per Tarantino a la banda sonora de Pulp Fiction).

Aloe Blacc: versions de 24 quirats

És realment una meravella, per treure's el barret -qui en porti-, el que fa Aloe Blacc, un dels capdavanters de la nova escena soul nord-americana, amb aquests dos clàssics aparentment tan allunyats l'un de l'altre: "Femme fatale" de The Velvet Underground i "Billy Jean" de Michael Jackson. De matrícula d'honor!

The Pacifics, "Play Favourites"

The Pacifics són de Dublín i s'acaben de fer conèixer gràcies a aquest formidable EP publicat pel segell austríac Bachelor. El títol de l'artefacte, Play Favourites, ja ens avisa que es tracta d'un disc de versions. Les cançons escollides són "You Can’t Judge a Book by It’s Cover" (Willie Dixon), "Lucille" (Little Richard), "Baby It’s You" (un tema de Burt Bacharach, Luther Dixon i Mack David que va ser gravat, entre d'altres, pels Beatles i les Shirelles) i "I'm Talkin’ About You" (Chuck Berry). Són quatre versions de matrícula d'honor: totes quatre competeixen dignament amb els seus originals: destil·len vitalitat, frescor i autenticitat. I, per reblar el clau, el disc pot presumir d'un aconseguidíssim so vintage. Escolteu-lo, escolteu-lo:

Homenatge a Amy Winehouse

Escoltant l'últim disc de Wanda Jackson, la reina del rock and roll, m'he trobat amb aquesta excel·lent versió del "You Know I'm No Good" d'Amy Winehouse, una de les cançons destacades del disc Back To Black (2007). Voltant una mica per la xarxa he descobert que la mateixa versió ja havia estat publicada l'any passat en un single de vinil editat per Third Man Records, el segell discogràfic de Jack White (The White Stripes).

California vibrations

La veterana revista francesa Les Inrockuptibles publica aquest estiu un número especial dedicat als Beach Boys i a la música de la Costa Oest dels anys 60 i 70. D'entrada, trobem més de trenta pàgines dedicades a la banda dels germans Wilson: reportatges sobre els inicis del grup, sobre els discos Pets Sounds i Smile, sobre els hereus dels Beach Boys... Deu articles, en total. Tot seguit, quaranta pàgines de reportatges sobre The Byrds, Phil Spector, Love, The Doors o Tim Buckley, entre d'altres. I, finalment, el juke-box de l'estiu: una selecció dels discos més representatius del so de la Costa Oest, des de 1963 fins a l'actualitat. Realment suculent (i tot en francès, és clar!).

Encartat amb la revista ve un CD titulat Caroline Now! i amb el subtítol The Songs of Brian Wilson and The Beach Boys. Són, en total, dotze relectures de temes més aviat rars (no hi trobareu "Surfin' USA", "Little Honda", "Barbara Ann", "God Only Knows"...) a càrrec d'artistes de la categoria d'Alex Chilton, Norman Blake (Teenage Fanclub), Kim Fowley o High Llamas. De fet, es tracta d'una versió reduïda d'un disc que va publicar Marina Recordings l'any 2000 i que constava de vint-i-quatre cançons. En qualsevol cas, és una delícia. Com a mostra, aquí teniu un parell de cançons.

"Alegria revisitat": un avanç

El número de juliol de la revista Enderrock inclou el CD Tribut a Antònia Font. Alegria revisitat, un tast del disc que Discmedi publicarà a la tardor amb versions dels temes més representatius del cançoner del grup mallorquí.

Alegria revisitat compta amb la participació d'artistes com Mishima, La Bien Querida, The New Raemon, Gertrudis o, a petició dels mateixos Antònia Font, Tomeu Penya. Gràcies a EnderrockTV ja podem escoltar dues d'aquestes cançons. La primera és "Productes de neteja", en una encertada versió de La Bien Querida, si més no musicalment parlant: pel que fa a la veu, aquest mallorquí amb accent castellà grinyola una mica. Per mi, ja la podia haver versionat en castellà, la llengua en què acostuma a cantar Ana Fernández-Villaverde.

La segona és una versió espectacular de l'emblemàtica "Alegria", que no sé si convencerà els fans d'Antònia Font però segur que serà molt ben rebuda pels admiradors de Tomeu Penya:

John Lennon, 70 anys

Avui John Lennon hauria complert 70 anys, i d'aquí a un parell de mesos en farà 30 que va ser assassinat per Mark David Chapman. Escric aquestes ratlles mentre escolto a YouTube cançons de Lennon i cançons dels Beatles. Confesso que sempre m'han atret més els Beatles que els Stones. De ben petit ja xalava amb la col·lecció de singles dels de Liverpool que m'havia deixat el meu oncle, en Pep de Mataró, i que jo enregistrava potinerament amb la meva gravadora de casset situada davant l'altaveu del tocadiscos Dual. També he d'admetre que sempre he sigut més d'en Lennon que d'en McCartney.

Les iniciatives per celebrar els 70 anys de Lennon es multipliquen arreu, i també a Internet, és clar. A través de YouTube, per exemple, Yoko Ono, a més de desitjar pau a tot el món, ens convida a enviar vídeos d'homenatge a Lennon.

L'Home Cactus també s'apunta a les celebracions. En primer lloc, amb una de les meves cançons predilectes dels Beatles, "Sexy Sadie", una cançó que Lennon va escriure en el viatge a l'Índia que els Beatles van fer l'any 1968 i que Lennon volia que es titulés "Maharishi".

D'altra banda, d'entre tots els cantants i grups que al llarg dels anys han retut homenatge als Beatles amb magnífiques versions de les seves cançons, he triat la brasilera Rita Lee, que en el seu disc del 2005 Bossa'n Beatles cantava, entre d'altres, aquest "A hard day´s night".

Nouvelle Vague

Nouvelle Vague és el projecte musical dels francesos Marc Collin i Olivier Libaux. Acompanyats d'una gran varietat de músics i cantants, es dediquen a versionar clàssics del punk i de la new wave en clau de bossa nova. Fins ara han publicat tres discos: Nouvelle Vague (2004), Bande à part (2006) i Nouvelle Vague 3 (2009). Hi interpreten cançons com "Love Will Tear Us Apart" (Joy Division), "Guns of Brixton" (The Clash), "Making Plans for Nigel" (XTC), "Teenage Kicks" (The Undertones), "Ever Fallen in Love" (Buzzcocks), "Blue Monday" (New Order), "Don't Go" (Yazoo) o "God Save The Queen" (Sex Pistols).

En el seu últim àlbum inclouen un genial "Blister in the Sun" dels Violent Femmes. En aquest vídeo en podeu veure i escoltar una versió diferent de la del disc. Una delícia!

Record Club

Ja s'ho passa bé, ja, el senyor Beck! El seu nou projecte, anomenat Record Club, consisteix a convidar uns quants amics (músics, és clar) i gravar, en un sol dia, versions de discos històrics. Va començar aquest juny passat amb The Velvet Underground & Nico, i continua ara amb Songs Of Leonard Cohen.

Podeu trobar un munt de vídeos il·lustratius d'aquestes sessions a Vimeo. Aquí us en deixo, com a mostra, un parell. En el primer trobem una brillant versió electrònica del "Run, Run, Run" de la Velvet:



I en aquest altre, una hipnòtica revisió del clàssic per excel·lència de Leonard Cohen, "Suzanne":

El Vez, "En el barrio"

L'Elvis mexicà porta el seu xou a La 2 de l'Apolo. Serà demà, dimarts 19 de maig, a 2/4 de 10 de la nit. L'artífex de discos com Not Hispanic, Fun in Español o Graciasland no es dedica només a versionar cançons d'Elvis, sinó que s'atreveix també amb Abba, Iggy Pop, T-Rex, U2 i d'altres. Tot això acompanyat d'una bona banda de rock-and-roll i de les Elvettes, les seves coristes i ballarines. Visca!

Los Straitjackets versionen Nirvana

Los Straitjackets s'atreveixen amb tot! Si temps enrera, en el seu disc The Velvet Touch of... (1999), versionaven "My Heart Will Go On" (sí: el tema principal de la pel·lícula Titanic!), ara adapten a la seva fórmula instro-surf l'èxit més celebrat de la banda de Kurt Cobain, "Smells Like Teen Spirit", que podeu escoltar en el seu myspace. I no en tenen prou amb adaptar la cançó: també han redissenyat la portada de Nevermind!

Toy Dolls, "Blue Suede Shoes"

Feia temps que no me'n recordava, dels Toy Dolls! Hi va haver una època en què comprava tots els seus discos, i fins i tot els vaig arribar a veure en directe, al Zeleste, el maig del 91. Eren terriblement divertits, cosa que es pot apreciar perfectament en aquest vídeo, tot i que la qualitat de la imatge no és cap meravella...
La cançó és "Blue Suede Shoes", el clàssic de Carl Perkins, aquí versionat per aquests angelets anglesos.

Ramones versionats

Jo vull ser un Ramone

El culte als Ramones és d’una magnitud espaordidora. Adolescents i joves d’arreu del planeta han fet seus els crits de guerra "Hey, Ho, Let’s Go" o "Gabba Gabba Hey" i, armats amb guitarres elèctriques, han decidit emular els seus ídols.

Bandes de tribut

Hi ha qui no es conforma a incloure alguna cançó dels Ramones en el seu repertori i decideix dedicar-se exclusivament a interpretar el cançoner dels de Queens. Així han sorgit al llarg dels anys bandes com Psychotherapy (des de Pennsylvania, EUA), The Gabba Heys (procedents de Suècia), Gabba Gabba Heys (de Los Angeles) o Romanes (hi ha almenys dues bandes amb aquest nom: un quartet de Portland, EUA, i un trio de noies japoneses).

Discos de tribut

El primer àlbum de versions dels Ramones que es va publicar va ser Gabba Gabba Hey: A Tribute to the Ramones, el 1991, a càrrec de la discogràfica Triple X. El títol remet al famós eslògan ramonià procedent de la cançó "Pinhead".

We're A Happy Family. A Tribute To The Ramones (Sony, 2003) recollia aportacions d’artistes tan celebrats com Red Hot Chili Peppers, Metallica, U2, Kiss, Marilyn Manson, Pretenders o Tom Waits.

Un altre destacat és The Song Ramones The Same, publicat el 2002 pel segell suec White Jazz, en què participaren uns quants pesos pesants del rock del moment com Hellacopters, Nomads, Danko Jones o Backyard Babies.

Existeixen també discos de tribut fets des del heavy metal (Gabba Gabba Metal. A Metal Tribute To The Ramones, 2004), des del rockabilly (Full Blown Cherry, The Rockabilly Tribute To The Ramones, 2005), des de la bossa nova (Bossa N’Ramones, 2008) o en clau instrumental (Ramonetures, 2000). Fins i tot existeix un disc amb cançons dels Ramones adaptades com a cançons de bressol (Rockabye Baby. Lullaby Rendition Of The Ramones, 2007)!


Versions predilectes de l’Home Cactus (posades aleatòriament una darrera l’altra)

· Amazonics, "I Wanna Be Your Boyfriend"
· Yo La Tengo, "Blitzkrieg Bop"
· Sahara Hotnights, "Rockaway Beach"
· Davie Allan & The Phantom Surfers, "Sheena Was A Punk Rocker"
· Red Hot Chili Peppers, "Havanna Affair"
· Full Blown Cherry, "I Wanna Be Sedated"
· Per Gessle, "I Wanna Be Your Boyfriend"
· The 5.6.7.8's, "Howling At The Moon (Sha-La-La)"
· Siniestro Total, "Rock en Samil" ("Rockaway Beach")
· Tom Waits, "Return of Jackie & Judy"

Munster Singles: Los Salvajes, Detroit Cobras

Munster Records, que amb el pas dels anys s'ha anat especialitzant bàsicament en les reedicions, publica aquests dies una capsa que conté els vuit EPs que Los Salvajes van editar entre 1964 i 1967, cadascun amb la seva carpeta original. Lo mejor de Los Salvajes (The E.P. Collection), aplega, en total, 32 cançons de la banda barcelonina, la majoria versions (era el que exigien les companyies discogràfiques de l'època: versions en castellà d'èxits de les llistes britàniques i nord-americanes). Versions dels Rolling Stones ("Satisfacción", "La neurastenia", "Todo negro"), Sonny & Cher ("Ya te tengo"), Spencer Davis Group ("Corre, corre", "Que alguien me ayude"), The Troggs ("No me puedo controlar")... El grup, però, havia negociat amb la companyia EMI incloure una composició pròpia en cada EP. Així van gravar himnes generacionals com "Soy así" ("Con patillas largas, estrecho pantalón, un jersey a rayas, aunque llame la atención") o "Es la edad" (Cabellos cortos, largos, que más da, la inteligencia se mide por algo más. Yo busco mi trabajo y tengo ilusión, y si el barbero se enfada... no encuentro la razón"), o altres grans cançons com "Mi bigote", "Las ovejitas", "Vivir sin ti" o l'instrumental "Al Capone". Tot plegat, material de primera categoria, amb un so cru i gloriós. La capsa porta també un interessant llibret il·lustrat en què Alex Oró analitza, en castellà i en anglès, la trajectòria del grup a partir d'aquests vuit EPs.

Per altra banda, i dins del seu club del single, Munster publica una altra capsa, en aquest cas de sis singles, dels nord-americans Detroit Cobras, una banda especialitzada a versionar amb un so nou i fresc perles ocultes del rock-and-roll, rhythm & blues, soul, pop, garatge o country. The Original Recordings. Singles and unreleased 1995-1997 conté els tres primers singles del grup i tres més que recullen material inèdit enregistrat en la mateixa època. Són quinze versions de velles cançons de Nathaniel Mayer, Tony Valla and the Alamos, Question Mark and The Mysterians, Wanda Jackson ("Funnel Of Love", cançó favorita The Cramps, Tav Falco & The Panther Burns i altres), The Supremes o The Kinks. També hi trobem primeres versions de cançons que després han regravat per als seus àlbums, com és el cas de "Cha Cha Twist" o "It's Raining". També està disponible en LP i CD.

Visca Munster! Visca el Rock-and-roll!

Surfin' Bird

El meravellós món de les versions #2

Gran cançó! La van popularitzar els Ramones a finals dels 70: la van gravar en el seu tercer disc d'estudi, Rocket to Rusia (1977), i dos anys després la van incloure en el seu primer directe oficial, It's Alive.

Però la cançó l'havien "creat" una dècada i mitja abans els Trashmen. Escric "creat" entre cometes perquè el que en realitat van fer els Trashmen va ser una mena de fusió o medley de dues cançons dels Rivingtons: "Papa-oom-mow-mow" i "The bird's the word" (deu ser veritat que cada dia s'aprèn alguna cosa: això dels Rivingtons ho he sabut gràcies a l'entretingut reportatge "Jukebox Classics" inclòs en el núm. 240, de juliol i agost, de la revista Ruta 66).

Molt interessant és també la versió que en van gravar els Cramps en el seu primer disc, un EP de cinc cançons titulat Gravest Hits (1979).

I una última aportació. Gràcies a la gent de La Peixera (thanks!) he conegut els Messer Chups, una banda russa que fan el que ells en diuen un remake de "Surfin' bird" titulat "Trashmen Upgrade". He trobat la cançoneta en qüestió en un disc que es diu Best Of - Cocktail Drakulina (2002). Molt recomanable!