Ben curiós el que avui m’ha succeït, i no és
una metàfora, tot i que ben bé podria ser-ho. Seia en un banc esperant que la
resta de companys arribessin per continuar la formació. A les mans duia una
ampolla d’aigua de mig litre. En acostar-me-la als llavis per fer-hi un glop he
vist com les branques d’un arbre es movien violentament, i de cop paraven en
sec. Fixant-m’hi bé he pogut comprovar una taca negra amb unes ratlles d’un blau fosc elèctric. Un
ocell cap per avall estava atrapat i ja no es queixava. Una de les potes devia estar embolicada en una branca, però com? Resultava estrany.
Lluny del meu abast, mirava al meu costat
alguna cosa amb la que pogués socórrer l’animal. Després d’una estona apareixia
un noi amb una escala que deixava perquè vinguessin els de manteniment a treure
l’ocell. Tot xerrant m’ha comentat que el pobre moixó ja estava enganxat a
primera hora, és a dir, que ja feia tres hores que l’animaló lluitava per
alliberar-se. Plegats hem decidit que nosaltres mateixos faríem el rescat,
sense esperar més, tot i pensant que l’ocell ja devia tenir la pota trencada.
Hem pujat per l’escala i ha començat a aparèixer la gent. El noi demanava unes
estisores per tallar un fil que tenia enganxat a la pota, la causa de la seva
desgràcia.
L’ocell alliberat no podia caminar ni volar.
Mort de por, de cansament i de gana, amb prou feines sabia com fugir i
amagar-se. L’hem deixat que es tranquil·litzés, darrera unes plantes se sentia
segur, a resguard de les mirades de tanta gent.
La classe de LEAN ha transcorregut amb una
pràctica un pèl llarga, en què la gent participava en un exercici. Mentre tots
estaven debatent com reorganitzar les activitats de l’exercici, un servidor s’ha
escolat per la porta i ha sortit a l’exterior. L’ocell ja no hi era. He
eixamplant l’àrea de recerca i no hi he trobat cap senyal.
Amb el dubte he tornat a entrar a classe.
Tothom seguia aportant idees i jo, aliè al que passava, volia imaginar-me que l’ocell
havia aconseguit arrencar el vol. El vol de la supervivència, de la llibertat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada