Tarda rodona. Feia dies que no agafava la bici
i avui ho he fet. Tenia cert temor arrel del degoteig de lesions que vaig
tenint en aquests mesos des que s’ha encetat el 2013. Avui, però, la cosa ha
anat bé i he pogut pujar la “sibèria” sense majors problemes que els típics de
la inactivitat. Per tot, m’he de felicitar, a veure si veig la llum al final
del túnel.
Però el millor encara havia d’arribar. Una
dutxa ràpida i cap a l’Ateneu Mulei. A la porta, la càmera de Molins TV entrevistava la Míriam Cano i l’Estel Solé. Només entrar, un públic ben ordenat
en taules esperava que el buit de l’escenari donés pas al recital poètic. Dos
micròfons es mostraven pacients davant sengles tamborets a punt de ser ocupats.
I l’hora és arribada. Les presentacions de rigor i... silenci, que comença.
Dues noies molinenques en bona sintonia s’alternaven
per recitar llurs poemes, ara l’Estel, ara la Míriam. L’Estel, hàbil damunt l’escenari,
gesticulava cada mot i emfasitzava els versos per dotar-los de la vida que
havien de cobrar, en una poesia que ella mateixa ha confessat que els seus
lector l’han batejat com a “quotidiana”. Jo, personalment, l’he trobada
falsament superficial, potser carregada de més intenció de la que s’hi pot
albirar des d’un primer contacte, bé, així l'he viscuda jo.
En canvi, la Míriam ens ha ofert una poesia
més profunda, amb un contingut ben treballat i molt ben estructurat. A cada
poema en feia una introducció acurada per situar l’oient just en l’escenari
adequat, clau per a la seva entesa. Una petita joia que penetrava harmònicament
en el meu enteniment.
Acabat el recital, encara hi havia lloc per a
més sorpreses. L’Estel ha convidat l’Adrià a pujar a l’escenari. I ens ha
parlat de l’amor i de la terra en dos poemes declamats a ulls clucs, amb tot el
sentiment i l’energia. Potser, i només potser, he sentit la millor poesia del
vespre en aquest tram final.
A la sortida, he adquirit el treball de l’Estel,
“Si uneixes tots els punts”, per mastegar-lo amb la lentitud, el deteniment i la
comprensió que mereix la poesia. L’obra de la Míriam no estarà disponible fins
l’octubre, però ja em faré un nus allà on sigui per què no se’m passi per alt.
El vull, segur. I de l’Adrià, després m’he assabentat que té dos llibres
publicats, així que ja tinc feina per trobar-los i un estiu per davant per
assaborir-los. Aquest trobo que serà un valor segur.
