AMISTAT?

Les paraules a cops poden fer molt de mal, però a cops els silencis fan encara molt més mal que les paraules.

L'amistat és quelcom preciós, és un tresor, i l'amistat te drets i deures, com tot en aquesta vida.

I sé que una de les coses bones de l'amistat sincera, és precisament el fet de poder ser sincers amb els amics.

Però no tot s'hi val, no tot és lícit.

Tot te uns límits i no és bo traspassar-los.

Hi ha coses, que no es poden dir, ni fer, fan massa mal i jo em pregunto, com algú que diu que és tant amic teu, et pot fer tant de mal amb uns mots dits fora de lloc, fora de tota mesura, sense trobar-hi el sentit , el per què, ni el com, i després sabent que t'ha fet mal, no dir res.... és aquest silenci el que fa més mal.

No tot és lícit ni tant sols en nom de l'amistat.

2010, UNA MICA DE MÀGIA....

Aquest any 2010,
a la força ens ha de dur moments màgics.

El primer regal que ens ha fet,
ha estat una magnifica nit de lluna plena.

Amb ella hem anat a dormir.

Unes hores més tard, ens ha regalat
aquesta magnifica sortida de sol....































No sé que ens depararà aquest any,
no sé si s'acompliran els nostres somnis.

El que si sé, es que la vida en si mateixa,
és esplèndida i meravellosa.

Veure-ho, gaudir-ho i sentir-ho,
tant sols depèn de nosaltres.

Desitjo que siguem capaços
de no oblidar-ho.


Fotografies fetes pel meu germà Jaume a Arenys de Mar.

FELIÇ 2010

Que aquest any que comença,
vingui ple d'alegria,
d'abraçades sentides,
i molts, molts somriures.

DOS ANYS...

GRÀCIES A TOTS.

PASSEJADA, BICI, PLUJA, BARCELONA...

Desprès d’una passejada per passeig de Sant Joan, Arc de Triomf, Parc de la Ciutadella, hem arribat a Pla de Palau. Em lligat les bicicletes i ens hem assegut a fer unes tapes amb un vinet blanc ben fresquet.

El passeig ha estat agradable i el sopar també.

Bon menjar, amb bona companyia, xerradeta i decidim tornar cap a casa.

Agafem les bicis i ens dirigim cap a la Plaça Catalunya, passem per el Fossar de les Moreres, amb la flama encesa en record de tants milers de barcelonins que varen morir defensant la ciutat en un 1714, tant recordat, se'm posa la pell de gallina...

Comença a ploure, seguim pel Born fins arribar a la Catedral i pugem pel Portal de l’Àngel fins a la Plaça Catalunya.

Allà ens acomiadem, ells van a la part alta de Barcelona i volen agafar els ferrocarrils, així que jo segueixo sola amunt fins a la Gran Via.

Durant tot el recorregut fins a casa, la pluja m’acompanya, i contràriament al que podríeu pensar, no em fa cap nosa, tot el contrari, pedalejo i em mullo, i m’he sentit feliç, lliure, fins i tot m’ha agafat per cantar, i com no hi havia gent pel carrer, podia fer-ho ben alt.

Feia temps que no em sentia tant i tant bé.

La felicitat, es troba en les petites coses!!

EL FIL NO S'HA TRENCAT

Un poema per a un amic



L'amor no desapareix mai.
La mort no és res.
Jo tant sols soc a la cambra del costat.

Jo soc jo, tú ets tú.
El que erem l'un per l'altre ho serem sempre.

Crida'm com sempre ho has fet.
Parla'm com sempre m'has parlat.
No utilitzis un tó diferent,
no parlis amb tó solemne i trist.

Segueix rient amb tot allò que ens feia riure plegats.
Resa, somriu, pensa amb mí, resa per mí.

Que el meu nom es pronucii a casa com sempre,
sense énfasi de cap mena, sense cap rastre d'ombra.

La vida significa el que va significar sempre.
Ella és el que sempre va ser . . . . el fil no s'ha trencat.

Perque he de restar fora dels teus pensaments?
Per estar sencillament fora de la teva vista...

Jo t'espero,
no estic lluny,
just a l'altra banda del camí.

Com veus, tot es al seu lloc.

H. Scott

Happy People Dancing on Planet Earth

Despres de veure aquest video, se m'ha quedat un somriure als llavis.

La felicitat a cops és contagiosa, no trobeu? No us fa somriure?

REGAL AMIC INVISIBLE....

No he fet més que rumiar, quin regal podria fer-te. No et conec, no em coneixes, fins ara ni tant sols havia vist el teu blog....Per tant no ha estat fàcil. He llegit que vares estar a punt de anar a l’Índia i que tenies ganes de conèixer-la, com jo hi he estat dos mesos aquest any, he decidit regalar-te unes fotos d'aquest país, amb uns mots plens de bons desitjos, que espero que t'agradin.

Aquí va el meu regal.

Desitjo que en el 2009 tinguis una mica de tot…

SENSIBILITAT

Per no quedar-te mai indiferent a la bellesa de la vida.

CORATGE

Per deixar de banda la timidesa i així poder realitzar tot el que desitges.

SOLIDARITAT

Per no restar indiferent davant del sofriment de la humanitat.

BONDAT

Per no desviar la mirada de qui et demana ajuda.


TRANQUILITAT

D’aquesta manera, quan arribi la nit, podràs dormir com els àngels.

ALEGRIA

Per que la reparteixis, col·locant un somriure en el rostre d’un altre.

HUMILITAT

Per que siguis capaç de reconèixer tot allò que no ets.

FE

Per guiar-te, sostenir-te i mantenir-te en peu.

SINCERITAT

I així, esdevenir autèntic i viure millor.

FELICITAT

Per trobar-la dintre teu i poder compartir-la amb qui la necessiti.

AMISTAT

Per a que descobreixis que… qui té un amic, té un tresor.

ESPERANÇA

Per tal de que sempre creguis en la vida, i tinguis ànima d’infant.

DESITG

Per alimentar el teu cos donant plaer al teu esperit.

SOMNIS

Per poder alimentar la teva ànima cada dia.

I MOLT D'AMOR

Per que tinguis a qui estimar i sentir-te estimat.
Per que desitgis tocar una estrella i somriure-li a la lluna.
Sentir que la vida és bella, tot caminant pel carrer.
Per descobrir que dintre teu existeix un sol.
Per que et sentis feliç cada albada i tinguis la certesa que
L’Amor és el motiu més gran … per viure.
Però si no tens un amor, que mai deixis morir dintre teu, les ganes… el desig de trobar-lo.

VIER

Espero que siguis inmensament feliç!

BLOCAIRE INVISIBLE

PISTA 3. Al meu/meva blocaire invisible no li agrada gaire el Nadal, i per sobre de tot és CULÉ

BLOCAIRE INVISIBLE 2008

PISTA 2. Al meu /la meva blocaire invisible li agrada la pizza i la xocolata....

BLOCAIRE INVISIBLE 2008

Ja tinc a qui fer el regal de l'amic invisible!

No serà fàcil, però m'hi esforçaré.

PISTA 1. És dels meus, li agrada la nit....

PER A TU, PER QUE T'ESTIMO

Ets amiga meva i t’estimo.

Estàs passant dies baixos i no saps com ho sento, no saps quantes hores penso amb tu i em sap greu i dolc de saber que estàs trista, un xic abatuda, o desmoralitzada....

Des d’aquí tant sols vull dir-te, que t’estimo, que no tinguis por.

Que les coses passen per què han de passar i que si tens la força, que jo sé que tens, tots els canvis, acaben tornant-se en quelcom positiu, si un no deixa de pensar en positiu.

Que sé que tot anirà bé, de veritat, creu-me.

I sobretot, vull que sàpigues que no estàs sola, encara que t'ho sembli, no és així. Que jo estic aquí, que em tens per al que necessitis, que pots comptar amb mi per al que vulguis, i que com jo, hi ha més gent que t'estima i que potser a cops no te'n adones, però hi som.

I tot això t'ho dic per que necessito dir-t'ho, per que no sé si quan parlo amb tu soc capaç d'expressar tot el que penso, per que no sé si quan t'abraço, soc capaç de transmetre't realment els meus sentiments, i sobre tot, per que t’estimo de veritat.