Compromís amb una ecologia integral

(CR) Signatura col·lectiva sense precedents a l'Església catalana a favor de la conversió ecològica. Més d’un centenar de responsables i membres d’entitats, moviments i congregacions cristianes, preveres, religiosos, religioses, laics i laiques de tot Catalunya han fet públic aquest divendres el seu ‘Compromís amb una ecologia integral’.

Entre els signats, abats i abadesses dels monestirs catalans, com Octavi Vila, Maria del Mar Albajar, Josep Maria Soler o Esperança Atarés, així com el president de la Unió de Religiosos de Catalunya, el caputxí Eduard Rey, el procurador general de l'orde del cister, Lluc Torcal, i provincials de les principals congregacions religoses masculines i femenines presents a Catalunya. També hi ha capellans d'arreu del territori i perfils de l'àmbit acadèmic, pensadors i activistes, com Arcadi Oliveres,Francesc Torralba, Lucía Caram, Jordi Pigem, Josep Maria Mallarach, Antoni Matabosch, Josep Maria Carbonell, David Jou, Salvador Busquets, Màxim Muñoz, Margarita Bofarull, Peio Sánchez, Xavier Morlans, Manel Pousa o M. Victòria Molins. Alhora s'hi sumen laics implicats en diversos moviments d'Església com Carles Armengol, Cori Casanova, Ignasi García-Clavel, Joan Capdevila, Francesc Roig, Dolors Puigdevall, Xavier Casanovas, Mar Galceran o Eduard Ibáñez. 

El compromís resta obert a l’adhesió de noves persones i entitats i s'ha fet públic en ocasió del cinquè aniversari de la publicació de l’encíclica Laudato si’. Els signants expressen preocupació davant d’un “desenvolupament depredador” que afecta “els països i les comunitats més pobres”. Consideren que la crisi sanitària “ha mostrat un cop més la profunda interdependència de la família humana”. I per això fan una crida a la “coresponsabilitat” en clau d’Església catalana per “avançar en la construcció d’un món més just i fratern”.

Amb el document mostren el seu compromís particular i col·lectiu a “defensar la Casa Comuna i cada un dels humans que l’habiten amb les nostres actituds i opcions de vida”. Així mateix, aposten per assumir “un estil de vida alegrement sobri, senzill, contemplatiu i solidari”, i per “reduir la producció de residus i l’ús de plàstics, optar per energies renovables, apostar per les empreses d’economia social i solidària i les finances ètiques, afavorir la producció i comercialització de productes agroecològics i de proximitat, utilitzar el transport públic sempre que sigui possible i donar suport a iniciatives que promoguin una nova economia i un nou model de desenvolupament fonamentat en el bé comú i l’ecologia integral”. 

També es comprometen a posar-se “al costat dels que són perseguits pel seu servei profètic de denúncia i reparació d’injustícies, de defensa de la terra i dels drets dels petits, d’acollida i suport a les persones migrants, les que cerquen refugi o les que són objecte de tràfic o explotació”.

Signatura oberta a noves adhesions

Finalment, el compromís, obert a l’adhesió tant personal com d’entitats, vol animar a totes les comunitats cristianes “a concretar aquest compromís comunitari en les seves activitats i fer tots els esforços possibles perquè es promogui, s’aprofundeixi i es vagi posant en pràctica la crida urgent del papa Francesc a una Conversió Ecològica Integral”.

Els signants obren així a Catalunya la celebració de la Setmana Laudato si’, convocada pel papa Francesc amb motiu del cinquè aniversari de l’encíclica Laudato si’. El document s’inspira en el compromís signat el mes d’octubre a Roma, a la catacumba de Domitila, per part d’un grup de participants en el darrer Sínode de l’Amazònia.

Són entitats promotores del Compromís amb una ecologia integral Justícia i Pau Catalunya, Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, Càritas Diocesana de Barcelona, Mans Unides, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, Fundació Escoles Parroquials de Barcelona, Lliga Mare de Déu de Montserrat, Grup Sant Jordi, Acció Catòlica General de Barcelona, Fundació Joan Maragall, Comunitat dels Carmelites Descalços de Barcelona, Delegació de Pastoral Social i Caritativa de Barcelona. 

Aquests grup d’entitats promotores fa temps que han establert un diàleg per generar sinèrgies de conversió ecològica integral en el si de l’Església catalana. Aquesta plataforma de treball conjunt ja va impulsar el 4 d’octubre, per la festa de Sant Francesc d’Assís, una pregària conjunta en el marc del Temps de la Creació.

Amb motiu del cinquè aniversari de l’encíclica, també s’està duent a terme la campanya Laudato Si’ cada dia, impulsada des de la Xarxa de Parròquies EcoSolidàries, de Justícia i Pau.

"Carrasco i Formiguera és una figura massa silenciada"

(Glòria Barrete –CR) Republicà entre catòlics i catòlic entre republicans. Perseguit per les seves conviccions religioses per anarquistes i comunistes de l'època i afusellat per Franco el 1938. Aquest és Carrasco i Formiguera, advocat i polític català de principis del segle XX. Catalanista, patriota català i catòlic. Una figura sovint silenciada i de la que se sap poc i de la qual La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat en parlarà en un acte el 4 de juny a l'Ateneu Barcelonès.

"Pensem que Carrasco i Formiguera és una figura que pot resultar molt actual", afirma Carles Armengol, president de La Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat. No potser com a model de política cristiana, explica, però sí com a model "de cristià dedicat a la política". I avui, en un context social en què la política està tan desprestigiada, Armengol creu que reivindicar-ne el seu valor i presentar un model des de la opció cristiana, d'home creient dedicat a la política, "és de plena actualitat".

Personatge silenciat, "per incòmode", reconeix Armengol, Carrasco i Formiguera "és una figura massa silenciada", de la qual se sap poc. Sí que es parla de la seva mort, i es rememora, perquè va ser un fet tràgic, dramàtic, exemple del règim sanguinari que Franco va instaurar. Alhora, però, la mort de Carrasco i Formiguera expressava una contradicció forta a la famosa creuada de Franco per defensar i instaurar els ideals catòlics, afusellant un home que des del punt de vista catòlic "era un referent i tenia una trajectòria impecable".

Potser per això, explica Armengol, del poc que s'ha parlat sobre Carrasco i Formiguera és sobre la seva mort, "amb tota la raó", apunta, però reivindica alhora que cal parlar més sobre la seva vida política, les seves actituds, la seva vocació i la seva dedicació.

I és per això, i amb aquesta voluntat, que La Lliga organitza el 4 de juny un acte a la figura de Carrasco i Formiguera. Comptarà amb dues conferències d’especialistes sobre els orígens del seu compromís, 'Carrasco i Formiguera i la Lliga Espiritual', a càrrec de Lluís Duran; i una segona xerrada sobre la seva actualitat, 'Perquè ens cal fer memòria de Carrasco i Formiguera', a càrrec de Hilari Raguer. 

"Volem arrencar d'un moment de força joventut d'en Carrasco, que endemés va coincidir amb que era membre de La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat", explica Armengol. Carrasco i Formiguera en va ser secretari durant tres anys, entre el 1916 i el 1919. I a banda va participar com a secretari en un dels actes de més repercussió pública d'aquell temps realitzat per La Lliga, una assemblea en defensa de l'autonomia.

"Era quan un primer intent d'Estatut d'Autonomia, anterior a la República, s'estava gestant i discutint, i La Lliga es va voler comprometre i va organitzar una assemblea molt important". Carrasco va llegir les conclusions d'aquella assemblea com a secretari. "Volem partir d'aquest inici de la seva vocació pública i de compromís social i polític".

I és que la seva vocació pública i el seu compromís social i polític no podia deslligar-se de les seves conviccions catòliques. "Va fer defenses aferrissades de l'Església a les Corts de la Segona República", però alhora també defensava les seves conviccions republicanes i, fins i tot, independentistes. Carrasco era un catalanista que va estar en diferents partits. Va començar amb Acció Catalana, tot i que potser fins i tot abans havia estat en algun altre, i després va raure a la Unió Democràtica quan es va crear. Dins d'aquests partits, però, ell era dels sectors més proclius a la màxima autonomia, inclús a la independència del país.

I en un moment en que això semblava contraposat, ser republicà i catòlic, "el va fer una figura incòmode". Carrasco i Formiguera és detingut precisament perquè ha de marxar de Catalunya al ser  amenaçat per comunistes i anarquistes com a catòlic. I va ser traslladant-se cap al País Basc, quan el van detenir les tropes de Franco. "En la seva mort i en les causes que porten a la seva mort hi ha els dos elements, la fidelitat catòlica i la fidelitat republicana", afirma Armengol.

I aquest és el valor principal i el valor que l'agermana molt a la trajectòria de La Lliga, el lligam entre pàtria, fe i república. De fet La Lliga va néixer a finals del segle XIX en un moment en que semblava que ser catalanista o ser un patriota català, tenir amor a la pàtria, era incompatible en ser un bon catòlic. "Precisament La Lliga neix inspirada per Torres i Bages per desmentir això, i per mostrar-se amb aquestes dues finalitats juntes i indissociables". Això, afirma Armengol, "és el que donava sentit a La Lliga i pensem que és el mateix esperit que va amarar tota la vida de Carrasco".

Un esperit que sorprenentment encara avui, en ple segle XXI, s'ha de recordar. "És lamentable que això avui sigui un fet remarcable i es necessiti defensar, que ser catòlic no és incompatible amb ser patriota català". Els temps han canviat, reconeix, i en moments han viscut l'esperança que tot això ja estaria superat, però sembla que no. "Malauradament està d'actualitat i dic malauradament perquè evidentment no és un bon camí ni és un bon marc de futur".

Llegeix també: 

Acte 'Memòria i actualitat de Carrasco i Formiguera' (4.6.2019)

Acte 'Memòria i actualitat de Carrasco i Formiguera' (4.6.2019)

Carrasco i Formiguera: un referent pels nostres dies

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona 1890 – Burgos 1938) resumeix en la seva figura una Catalunya que encara ha de trobar el seu lloc. Catòlic practicant, republicà convençut i nacionalista insubornable, fou víctima de la violència de la Guerra Civil per partida doble. Capturat a bord del mercant Galdames amb el qual fugia d’una Barcelona on se’l perseguia, caigué en mans del règim de Burgos que uns quants mesos després l'afusellaria, previ judici-farsa i malgrat totes les intervencions al seu favor, fins i tot internacionals.

Era però la conclusió d’una vida riquíssima, en què va sembrar moltes llavors que avui poden donar els seus millors fruits. En efecte, de la seva acció durant la República, com a conseller del Govern de la Generalitat, com a dirigent d’Acció Catalana i d’Unió Democràtica després i com a col·laborador reconegut de El Matí i El Temps se’n desprèn un pensament, basat en una triple fidelitat (a la República, al país i a l’Església) que cal reivindicar i difondre, ja que ens ofereix claus per al moment actual. També cal recordar el seu paper durant la guerra, en que destacà per les seves operacions de salvament de persones i béns i pels vincles que establí amb el poble i el govern d’Euskadi.

És amb aquesta intenció que la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, juntament amb la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, us proposem una jornada amb dues conferències d’especialistes sobre Carrasco i Formiguera: una sobre els orígens del seu compromís, Carrasco i Formiguera i la Lliga Espiritual, a càrrec de Lluís Duran; i una segona sobre la seva actualitat, Perquè ens cal fer memòria de Carrasco i Formiguera, a càrrec de Hilari Raguer.

Acte Memòria i actualitat de Carrasco i Formiguera

Carrasco i Formiguera i la Lliga Espiritual, a càrrec de Lluís Duran

Perquè ens cal fer memòria de Carrasco i Formiguera, a càrrec de Hilari Raguer

Lloc: Sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès, c. de la Canuda, 6 Barcelona

Dimarts 4 de juny de 2019, a les 7.00 h. del vespre.

Entrada lliure. Aforament limitat.

LA LLIGA CREA UN RECONEIXEMENT AL LLIBRE RELIGIÓS EN CATALÀ

La Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat ha instituït el Premi Abat Marcet al llibre en català de temàtica religiosa. 

Aquest Premi té per objecte reconèixer l’obra publicada més rellevant des del punt de vista del seu interès temàtic i de la qualitat del text. Alhora s’ha convocat la primera edició del premi, que correspon a aquest 2019.

Poden optar al Premi llibres originals en llengua catalana o traduïts al català, publicats en primera edició des del 27 d’abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat, de l’any anterior fins al 27 d’abril de l’any en curs. Excepcionalment, en aquesta primera edició el període anirà del primer de gener de 2018 fins el 27 d’abril de 2019.

Es podeu proposar obres candidates que reuneixin els requisits esmentats. La recepció de candidatures externes finalitzarà el 30 de maig de 2019.

Podeu trametre les vostres propostes a la secretaria de la Lliga (c. Montnegre, 8 3r 1a, 08029 Barcelona o lalliga.cat@gmail.com).

Bases completes i més informació: Aquí

Grup Sant Jordi: Política i esperança. Jornada del 24 de novembre

Grup Sant Jordi: Política i esperança. Jornada del 24 de novembre: José M Castillo Francesc Torralba Tenim a punt la  XIV Jornada Sant Jordi, que se celebrarà el proper dia ...

L'11 de setembre a les 10 h a Santa Maria del Mar

Missa de l'onze de setembre

Missa en la Diada Nacional de Catalunya

Any Cardenal Vidal i Barraquer

11 de setembre de 2018 - 10 h del matí

Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona

Donant continuïtat a una tradició més que centenària, la Lliga promou una missa en la Diada Nacional de Catalunya, en sufragi i acció de gràcies pel defensors de les llibertats catalanes i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya.

La Lliga us convoca a celebrar aquesta eucaristia l’11 de setembre, a les 10 h del matí, a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Enguany hi haurà un record especial pel Cardenal Vidal i Barraquer en l’aniversari del seu naixement (150 anys), de la seva mort (75 anys) i del trasllat de les seves despulles de l’exili a Catalunya (40 anys). Per aquest motiu la missa serà presidida per Mn. Miquel Barbarà que fou qui organitzà el trasllat de les despulles mortals del cardenal, essent secretari general-canceller de l’arquebisbe Pont i Gol.

En acabar hi haurà el rés de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, la pregària redactada per l’inspirador de la Lliga, el Dr. Torras i Bages. Tothom és convidat a participar en aquesta eucaristia que és l’únic acte religiós que es celebra amb motiu de la Diada.

Barcelona, 28 d’agost de 2018

Misses pel país

Article publicat a:

La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha celebrat la missa de Sant Jordi a la capella que aquest sant té dedicada al Palau de la Generalitat. Aquesta missa se celebra anualment per una concessió a la Lliga quan aquesta va cedir a la Generalitat una relíquia de sant Jordi en una custòdia obra de l’argenter Sunyer i datada el 1932. Enguany s’ha fet al juliol perquè no s’ha volgut celebrar fins que s’aixequés l’aplicació del 155.

Tot i que als laïcistes més primaris els pot generar certa urticària pensar que al Palau de la Generalitat hi ha una capella i que ocasionalment s’hi celebra culte, la realitat és que, amb una mínima perspectiva històrica, la capella està plena de sentit. Les referència a sant Jordi al Palau són constants. Figures del sant han estat sempre presents a les diverses façanes que l’edifici ha tingut i també en diferents estances. Més enllà de les llegendes que envolten la seva figura, de gran popularitat, l’apel·latiu de sant està vinculat al fet que l’Església catòlica el va canonitzar al segle V. La seva veneració a Catalunya es remunta al segle XI. Que un petit espai del Palau estigui dedicat al culte catòlic vers aquest sant és un signe de les profundes arrels històriques i populars de la institució de la Generalitat. Canònicament és una capella particular adscrita a la presidència de la Generalitat i, per tant, sense cap dependència de l’arquebisbat de Barcelona ni de la jerarquia catòlica en general.

capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat

L’historiador Hilari Ragué va trobar consignada en l’obra d’un polític espanyol, catòlic i republicà, la sorpresa que va produir-li una visita al Palau, el 23 d’abril de 1936, acompanyat del president Companys. Va veure un palau ple de flors i de fidels que el visitaven i que anaven a venerar la relíquia del sant a la capella. Aquest va dir al president: “Caram, estimat Companys, la veritat és que no es coneix gaire que hi hagi al front d’aquesta casa un lliurepensador com vostè.” Companys va respondre amb gran serietat: “Jo soc el governant transitori i no tinc cap dret a imposar a ningú el meu criteri personal. Aquestes bones gents són les que des de fa segles venen a resar al sant aquest dia. El meu deure és de respectar-les i defensar-les. Jo no hi entraré. Soc aquí com a guardià dels drets de tots. Mentre ocupi el meu càrrec no hi haurà ningú que pertorbi la llibertat de cap catòlic.” Malauradament, mesos després, Companys no va poder complir aquesta promesa, però va donar proves de la seva sincera intenció.

Santa Maria del Mar un 11 de setembre

Per als catòlics, l’eucaristia és el cimal del culte. La Lliga la celebra tot pregant pel país. Per això es diu aquesta missa de Sant Jordi. Com també, entre d’altres, la missa en sufragi dels que han donat la vida per Catalunya i els seus drets cada 11 de setembre a les deu del matí, a la basílica de Santa Maria del Mar, que aquest any recordarà els 150 anys del cardenal Vidal i Barraquer.

La Lliga Espiritual manté l’esperit catalanista fundacional i vol ser motor d’una Església de baix a dalt

SOCIETAT | BARCELONA - 27 abril 2018

CARLES ARMENGOL

PRESIDENT DE LA LLIGA ESPIRITUAL DE LA MARE DE DÉU DEMONTSERRAT

Després de quasi 120 anys,la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat manté l’esperit catalanista amb què es va fundar i és, encara, motor d’una Església que mira de baix a dalt

MIREIA ROURERA - BARCELONA

Armengol presideix la Lliga, que avui commemora festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya Foto: Q. PUIG.

Un dels darrers actes que heu fet ha estat una missa als Caputxins de Sarrià a favor dels presos polítics.

La qüestió dels presos ens afecta d’una manera especial. El cristianisme, sempre preocupat pels més febles i desvalguts, ha tingut la tradició de preocupar-se pel pres. Una de les obres de misericòrdia del catecisme de l’Església catòlica és visitar el pres amb independència de quin sigui el seu delicte. El cas concret dels nostres presos polítics a nosaltres ens toca molt perquè estem convençuts que estan injustament a la presó.

L’Església catalana s’ha de defensar per catalana però també perquè representa una opció més oberta i progressista?

Aquest és un fenomen molt antic. Ja en Carles Cardó va escriure Les dues tradicions. Història espiritual de les Espanyes, perquè, de fet, respon a dues tradicions no només d’Església sinó de la concepció mateixa de país. Més que progressista, diria que la catalana és una Església més de baix a dalt i molt arrelada en la societat, i en canvi l’Església espanyola és més de dalt a baix, més impositiva, més lligada al poder.

Quan un cardenal com Cañizares diu que la unitat d’Espanya és una qüestió moral...

La doctrina social de l’Església més aviat sempre ha defensat la subsidiarietat per sobre de les unitats. L’esquema mental de determinats prelats espanyols, la concepció que tenen del país, els condiciona totalment la doctrina. Tenen una cosmovisió que no els deixa ser autènticament cristians, els pesa més la seva espanyolitat.

La Lliga va néixer a finals del segle XIX quan es començava a reivindicar la identitat del país.

Hi havia un grup de joves que volia escriure una pregària a favor de la independència de Catalunya. Van anar a veure Torras i Bages, que encara no era bisbe però que ja era una persona de renom, i li van preguntar si aquella pregària es podria aprovar per ser llegida. La pregunta era, més que tot, perquè no hi havia pregàries en català en aquell moment. Torras i Bages va estar d’acord a promocionar les pregàries en català però va trobar que aquella era “una mica massa forta”. Aleshores va redactar el que és conegut com “la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat”. “Això us ho aprovaran”, els va dir. I, sí, tots els bisbats de Catalunya la van reconèixer. A partir d’aquí Torras i Bages va animar aquests joves a estructurar-se i va néixer la Lliga.

Per què els va animar?

Perquè va percebre de seguida que el catalanisme, fruit de la Renaixença i que ja s’estava estructurant políticament, era una força important i que els catòlics havien de participar en aquest moviment com fos. Ell, com la majoria del clergat, però no els bisbes, la majoria dels quals eren imposats i, per tant, castellans, es va identificar amb aquest moviment. També volien ser el contrapunt del catalanisme laïcista de Valentí Almirall...

Va ser ell que va dir que Catalunya serà cristiana o no serà?

Se li atribueix i a Montserrat està inscrita aquesta frase, però de fet no s’ha trobat en cap dels seus escrits. Però el pensament sí que és molt Torras i Bages. La seva gran obra d’aportació al catalanisme ésLa tradició catalana, perquè ell sempre vinculava el catalanisme amb la tradició i veia que si Catalunya deixava de ser cristiana, no només en un sentit religiós o de fe, sinó si perdia aquestes connotacions cristianes i culturals, aleshores ja no seria aquella Catalunya.

Teniu lligam amb Montserrat?

És un lligam d’afecte, perquè la Lliga és una entitat independent. La relació possiblement neix d’aquesta pregària inicial que Torras i Bages va dotar de forma de visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, que ja era la patrona de Catalunya. Això va ser una mica el que va marcar aquesta mirada cap a Montserrat.

La Lliga ha participat en el procés d’independència?

Som una entitat que assumeix, des dels plantejaments de la doctrina social de l’Església, el dret a decidir de les nacions i s’identifica amb un concepte nacional de Catalunya. En la mesura que el procés ha anat endavant i el poble s’hi ha manifestant a favor, no n’hem volgut quedar la marge.

L’acte més important que feu és la missa de l’Onze de Setembre pels patriotes catalans.

Des que existeix la Lliga, es va fer càrrec d’aquesta missa, que s’ha intentat celebrar sempre tot i els problemes. Primo de Rivera la va prohibir i hi ha l’anècdota de la detenció d’Antoni Gaudí, que va acabar als calabossos de la Guàrdia Civil perquè es va negar a parlar en castellà quan intentava accedir a l’església per a una missa de l’Onze de Setembre. La primera d’aquestes misses, que la va promoure el canonge Collell, va ser el primer acte de celebració de l’Onze de Setembre que es va fer a Catalunya de manera pública.

Aquesta entrevista és un extracte de la del programa “Religions” de El Punt Avui TV Es va emetre el dilluns 23 d’abril a les 17:30 h de la tarda Està disponible via web: http://www.elpuntavui.tv/video/265743174.html

www.lalliga.cat

Per saber més sobre la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

Altres entrades relacionades:

Coneixeu la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat? Un text pòstum de Joaquim Ferrer

VISITA ESPIRITUAL A LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Fes-te de la Lliga de Montserrat

Missa onze de setembre, Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona a les 10h

Missa en record de tots els patriotes catalans, cada 11 de setembre

Continuïtat i novetat: "la Lliga" compromesa amb la Catalunya d’avui

Salutació als socis i amics de la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat

Torras i Bages entre el desconeixement i la desfiguració

 

Presentació de "Sixena: la croada de la memòria"

Acte de presentació del llibre

• Organitzat per la Lliga, conjuntament amb el Grup Sant Jordi i Sobirania i Justícia 
• Dimecres dia 16 de maig a les 19 h, a la sala P. Casaldàliga de la Llibreria Claret.
• Hi intervindran: l'autor, Francesc Canosa, Salvador Cardús i Jordi Llisterri.
• Inscripcions: monica.morros@sij.cat

El llibre

Aquest no és un llibre sobre la guerra de l’art. Supereu el quadre del conflicte entre Catalunya i Aragó per les 97 peces artístiques i les pintures murals del monestir de Sixena. Mireu darrere el marc i hi veureu la història de veritat: reis, prínceps, comtes, cavallers, papes, soldats, lladres, salvadors, jutges, militars, pintors, polítics, arqueòlegs, fasificadors, paletes, bisbes, dictadors, advocats, policies, anarquistes, profanadors, capellans, monges…

Sí, més de vuit segles que mostren la ficció i el fracàs d’això que s’ha anomenat Espanya, a través de Sixena. El monestir que està enmig de tot. La frontissa de Catalunya i Aragó. Aquí: entre el record i l’oblit hi viu la memòria. Aquesta és l’obra més valuosa de la vida per continuar vivint. Perquè Sixena no és una història d’art: és la darrera croada de la memòria.

L'autor

Francesc Canosa i Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista. Llicenciat en periodisme. Màster en comunicació social. Doctor en comunicació per la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL). Articulista del diari ARA i Nació Digital. Col·laborador del Catalunya Migdia i dels serveis informatius de Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya, la Xarxa i el PuntAvui TV. També és professor associat a la Facultat de Comunicació Blanquerna.

Títol: Sixena: la croada de la memòria
Autor: Francesc Canosa
Editorial: Editorial Fonoll
Pàgines: 276

Criteri de la Lliga sobre el moment que estem vivint com a país

La Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat no és aliena a les circumstàncies que està vivint el nostre país. 

Per aquest motiu i d’acord amb les finalitats estatutàries de l’entitat, s'ha adherit a diverses iniciatives i comuinicats, però també ha volgut fer un reflexió interna que aporti criteri per situar-se en el moment present. La Lliga ha elaborat una declaració, aprovada unanimament per l'assemblea general de l'entitat, reunida el passat diumenge 3 de desembre a Monteserrat.

El document, de 20 punts, comença recordant la missió de la Lliga i analitzant el sentit del camí emprés pel poble català aquests darres anys, marcat per una fonda voluntat d'ésser -en expressió de Carles Cardó-. 

Seguidament recorda que, d'acord amb la Doctrina Social de l'Església, Catalunya té dret a la seva autodeterminació. I ho fa manllevant unes contundents paraules de Sant Joan Pau II: "Ningú —ni un Estat, ni una altra nació, ni una organització internacional— no té mai dret a creure que una determinada nació no sigui digna d'existir".

La Lliga és reconeix en el profund sentit democràtic i no violent del Poble català i com aportació específica al moviment emprés per Catalunya es proposa intensificar tres línies d'acció:

• Encoratjar a l’acció col·lectiva per la llibertat de Catalunya i, ara prioritariament, per la libertat dels presos i represaliats polítics.

• Promoure els principis i criteris que aporta doctrina social de l’Església en defensa de la democràcia i dels drets dels pobles.

• Promoure el reconeixement de la identitat catalana en el terreny eclesial.

A continuació trobareu el text íntegre:

Criteri 

sobre el moment que estem vivint com a país

Declaració aprovada per l’assemblea general de la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat. Montserrat, 3 de desembre de 2017

És missió de la Lliga aportar criteri per judicar el moment present i orientar l’acció

1.     La Lliga malda “per la millora espiritual i temporal del poble català, sota el patrocini de la Mare de Déu de Montserrat.” i promou “la realització d’accions individuals i col·lectives que enforteixen l’esperit català dels seus membres i el seu compromís envers les característiques de la personalitat catalana”.

2.    Així és com la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha definit la seva missió des de la seva fundació el 1899. Són paraules que, més enllà de l’aparença de canvi i incertesa constants, ens donen un fonament espiritual sòlid per afrontar el moment actual.

El sentit del camí emprés pel poble català: ésser!

3.     Val la pena clarificar el sentit del camí emprés pel nostre poble. D’altres ho han intentat fer per nosaltres i han insistit en què tot neix d’un exagerat sentiment de greuge i, per tant, de victimisme. Els danys que suposadament hem sofert, diuen, no han de ser tants si tenim en compte el progrés econòmic i social del nostre país de les darreres dècades. La queixa del catalans, afirmen, no té cap fonament i el que viu actualment no és altre cosa que un altre dels episodis de deliri a què ens té acostumats.

4.    Aquestes veus obliden un fet fonamental. El que el poble català ha plantejat no és una queixa ni reclamació per al remei dels seu greuges, perquè un poble que només sap queixar-se és un poble que no té gaire res a oferir als altres. Catalunya vol ésser.

5.    El que busca ara el nostre poble és el seu reconeixement com a poble igual entre els pobles d’Europa i la seva capacitat  d’arribar a un pacte entre iguals. Un pacte per al qual és evident que cal comptar amb les eines que proporciona la condició d’Estat de què gaudeixen la majoria de pobles d’Europa.

6.     Catalunya vol viure com qualsevol altre poble europeu, amb pau i concòrdia amb els seus iguals.

Ningú —ni un Estat, ni una altra nació, ni una organització internacional— no té mai dret a creure que una determinada nació no sigui digna d'existir

7.    Qui es creu amb un dret de domini sobre un altre és natural que desdenyi i qualifiqui de deliri la proposta de pacte que li planteja aquell que d’entrada ja no considera com el seu igual. L’exercici d’aquest domini és particularment refinat, ja que s’usen unes lleis i unes polítiques aprovades sense el concurs del dominat, sovint en contra dels seus interessos, tot i que, en fer-ho, es volen guardar unes formes procedimentals “democràtiques”.

8.     Aquesta ha estat l’actitud de l’Estat espanyol en resposta al nostre plantejament i s’ha anat agreujant durant el temps. El que fa anys era menyspreu displicent a la reforma de l’Estatut proposada, s’ha endurit més i més, fins a convertir-se en l’atac als ciutadans per robar-los les urnes, en ocupació del territori i  de les seves institucions i en processos i empresonaments d’innocents,  anant més enllà de la seves pròpies lleis i Constitució, les quals no han dubtat en violar. L’arrel d’aquestes accions és sempre la mateixa: combatre, amb tota la violència que permet l’Europa actual, l’exercici ple dels drets i les llibertats propis del nostre poble.

La Lliga és reconeix en el profund sentit democràtic i no violent del Poble català

9.   Com ha reaccionat el nostre poble davant d’aquestes agressions? Amb les seus defectes i amb les millors de les seves virtuts.

10.  Entre els defectes, no és pas el menor la nostra tradicional dificultat d’unir-nos en un projecte polític i de dotar-nos d’un lideratge clar i determinat en aquest terreny.

11. Entre les virtuts, cal comptar la constància, la valentia, el profund sentit democràtic, la voluntat de pau i la determinació.

12.  Així, quan l’1 d’octubre vam protegir les urnes, no només protegíem la sobirania del nostre poble, sinó la nostra voluntat tossuda de donar veu als nostres conciutadans, perquè aquest és la manera justa de resoldre els conflictes.

13.  Quan ara demanem l’alliberament dels nostres presos i el retorn dels exiliats, no busquem només refer unes dificultats personals, sinó el restabliment de la justícia en una part d’Europa on s’ha suspès.

L’aportació específica de la Lliga al moviment emprés pel nostre Poble

14.   Queda clar doncs que el poble català ha emprés un camí de millora espiritual i temporal. Quina pot ser l’aportació de la Lliga a aquest moviment? Creiem que pot ser múltiple.

1r Encoratjar a l’acció col·lectiva al costats de les altres entitats del País

15. En primer lloc, com ja hem fet reiteradament en els darrers mesos, animem tots els seus socis, amics i simpatitzants a participar i donar suport a totes les accions que condueixin a l’alliberament del nostre poble i, ara també, dels seus presos i represaliats polítics.  Amb el convenciment que la causa és justa i que el mitjans escollits, de pau i democràcia, són el més encertats.

2n Promoure els principis i criteris que aporta doctrina social de l’Església

16.  La Lliga també ha de difondre, recordar, proclamar, àdhuc vindicar, que aquesta voluntat del nostre poble i l’acció que ha endegat  s’inscriuen plenament en la Doctrina Social de l’Església.

17.  Aquesta doctrina, avalada per la màxima autoritat dels papes i del concili, afirma que és el poble el subjecte de l’autoritat política, defensa la democràcia com a sistema i reconeix els drets dels pobles i de les nacions, el primer dels quals és el de l’autodeterminació.

3r  Promoure el reconeixement de la identitat catalana en el terreny eclesial

18.   Finalment, la Lliga ha de promoure la voluntat col·lectiva de reconeixement de la identitat catalana en el terreny específicament eclesiàstic.

19.  La tradició de l’Església a Catalunya és d’una forta vinculació amb Roma. Els exemples d’aquesta tendència es remunten als nostres moments fundacionals com a nació i n’és un cas paradigmàtic la reivindicació, sempre exitosa, de la primacia de la seu tarragonina.

20.  La Lliga defensa que ha arribat el moment de fer avançar aquesta tradició i aprofundir-hi i, per tant, defensar el reconeixement de la nostra Conferència Episcopal Tarraconense i la seva vinculació directa i sense intermediaris amb la Santa Seu.

www.lalliga.cat