Impulsar l’educació per a l’ecologia integral | objectiu 5 - ‘La conversió ecològica és possible’ - XARXA LAUDATO SI

Formació: Escoles Laudato Si’, una perspectiva pedagògica i pastoral (ONLINE)

 

La carta sobre “la cura de la casa comuna” (Laudato Si’) publicada del Papa Francesc és l’eix vertebrador del missatge social de l’Església d’aquestes properes dècades, com a nova síntesi del pensament social cristià. També és una crida a la conversió ecològica integral i, en aquest sentit, no és sinó una nova crida a evangelitzar i a evangelitzar-se. El caràcter integral i integrador de la proposta, l’actualitat del discurs i de les alternatives proposades davant la crisi ecosocial que viu la humanitat són una oportunitat de renovar el projecte educatiu i el projecte pastoral d’una escola. 

Destinataris: Pel caràcter generalista i motivador d’aquesta formació, és adient per a professorat de totes les etapes educatives, directius i pastoralistes. Tant a aquells interessats a sabercom l’escola pot treballar la crisi socioambiental com aquells que malden pel caràcter evangelitzador de l’escola i la pastoral de “tota l’escola”. 

Segueix llegint el PROGRAMA

Aquí podeu fer la INSCRIPCIÓ

Laudato si' Edu: Renovar els projectes educatius i pastorals des de la "Laudato si'"

La carta sobre “la cura de la casa comuna” (Laudato si’) del Papa Francesc, i la seva crida a la conversió ecològica integral, és una nova síntesi del pensament social cristià i del missatge social de l’Església. El seu caràcter integral i integrador, l’actualitat del discurs i de les alternatives que proposa davant la crisi ecosocial global, és també una crida a renovar els projectes educatius i pastorals. 

Per aquest motiu he obert un nou blog dedicat als aspectes educatius i pastorals relacionats amb el missatge de la Ludato si' (Laudato si' Edu).

Vol ser un repositori de propostes i recursos per aquesta tasca i també un altaveu d'iniciatives diverses. Per això junt a les diverses entrades periòdiques és important també la recopilació d'enllaços de xarxes, entitats i espais de recursos.

Et pots subscriure per rebre les novetats clicant a "subscriu-me" (a sota de la capçalera i descripció del blog) i deixant la teva adreça de correu electrònic:

Vèncer el consumisme

Entrevista que em va fer Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical

La manera de consumir ens configura com a persones, i el consumisme de tota una societat està vinculat a la crisi social i ambiental que s’està patint a escala global i que ens urgeix a canviar la nostra manera de viure. Conscient d’això, el mestre, educador social i pedagog Carles Armengol es proposa en el llibre Canviar el consum per canviar la vida (Ed. Claret) conscienciar-nos sobre el canvi en els nostres hàbits i descobrir-nos fins a quin punt ens és urgent aplicar-los.

El consumisme ens està fent més pobres com a persones?

El consumisme és un estil de vida que consisteix a cercar la resposta a totes les nostres necessitats en la compra o en el consum de quelcom aliè a nosaltres. Tot acaba esdevenint objecte de consum que usem i llancem. No només l’aliment o el vestit, sinó la cultura, les mateixes relacions humanes o fins i tot l’espiritualitat. Aquesta dinàmica ens fa cercar tota solució fora de nosaltres mateixos, no ens fa créixer i ens empobreix, i la nostra experiència de vida es va fent superficial.

Què proposa per ajudar al canvi en els nostres estils de vida?

L’estil de vida és fruit d’un conjunt de circumstàncies de l’entorn –econòmiques, socials, culturals...-, però també de la nostra decisió o de la manca d’ella. Sovint aquest estil de vida consumista és una dinàmica en la que estem immersos i de la que no n’acabem de ser conscients. Un primer pas és ser-ne conscients. Una proposta educativa sobre el consum implica prendre consciència de perquè i com consumim i, des d’aquesta consciència, avançar cap a un consum responsable.

El llibre és una interpel·lació directa als cristians...

La interpel·lació s’adreça a tots els educadors –en especial als cristians seguint el missatge de la Laudato si’ del Papa Francesc- i a tota la humanitat. Afrontem problemes globals que requereixen una intervenció de tots. Com a seguidors de Jesús ens hem de sentir particularment concernits per la crisi social i mediambiental que vivim, i que té arrels en comportaments contraris als ensenyaments cristians.

En versió castellana es pot llegir aquí.

Presentació del llibre "Canviar el consum per canviar la vida" 26.6.2019

https://www.claret.cat/ca/activitat/Canviar-el-consum-per-canviar-la-vida

"Qüestionar el consum és qüestionar tot el sistema de valors"

Entrevista publicada a Catalunya Religió el Dc, 05/06/2019

(Escola Pia) Carles Armengol, mestre, educador social i pedagog, va guanyar la XXIXè edició del premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic, que convoquen la Fundació Joan Profitós i la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb l’obra Canviar el consum per canviar la vida. Una proposta educativa i de conversió ecològica. Actualment és responsable d’anàlisi i relació amb les confessions religioses de la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat. Ha treballat en diverses fundacions socials i educatives i desenvolupa una intensa activitat cívica des de diferents entitats com la Fundació d’Escoles Parroquials de Barcelona, el Grup Sant Jordi de Drets humans, Fundació Quatre Vents per a la petita infància, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Escriu a El Matí Digital i col·labora amb altres mitjans.

Com definiries què és consum per explicar-ho a gent jove o a nens? Hi ha tipus diferents de consum?

Consumir és utilitzar o gastar alguna cosa en benefici d’un mateix. Ja sigui per cobrir alguna necessitat, per gust, per plaer o per la raó que sigui. La idea de consum semànticament està associada a la de desgast o desaparició de quelcom i això és important. És una noció prou propera als nois i noies i tant quotidiana que la coneixen perfectament de ben petits, però no s’adonen fàcilment de tot el que hi ha al darrera. Hi ha moltes maneres de consumir i encara més maneres de satisfer el que podem sentir com una necessitat, fins i tot prescindint del consum. Donar aquest pas, prendre consciència d’això, ja no és tant fàcil ni espontani.

Consum i consumisme, diferències?

El consum és un fenomen habitual, quotidià i necessari en la nostra vida, per tal de satisfer necessitats. Quan parlem de consumisme fem referència al consum desmesurat o, sobretot, a un estil de vida que situa el consum com a eix central del nostre capteniment. Consumisme és la cultura de l’usar i llençar, és convertir el consum en un hàbit d’oci, és consumir de manera poc o gens conscient i de manera poc responsable. El consumisme ens porta a tenir una relació merament utilitària amb les coses i a desvalorar-les. De retruc també ens porta a empobrir la nostra relació amb els altres.

El consum està lligat a un estil de vida, a una manera d’entendre la vida o el món? Què hi tenim a dir com a cristians?

Com va dir Benet XVI tota decisió de consum és un acte moral. El consumisme ignora aquesta realitat i ens fa actuar de manera inconscients. Si vull quelcom, i tinc la capacitat de comprar-ho, ho compro. I si no tinc diners els demano prestats. Com a cristians no podem ignorar els efectes que els nostres comportaments i les nostres decisions generen sobre els altres. Per això ens cal fer conscient el nostre consum. Més enllà de consumir més o menys es tracta de conèixer la petja social i medioambietal del nostre consum i les seves conseqüències. Així, per exemple, no podem afavorir els productes i les empreses que esclavitzen el treball, aquí o al tercer món, o aquells que tenen un efecte depredador dels recursos naturals. El primer pas és ser conscients per poder començar a ser responsables.

Quins valors cal relacionar, treballar quan parlem de consum? (responsabilitat, justícia, sostenibilitat…)

El consum no només és omnipresent en la nostra vida sinó que és un dels elements claus del model
econòmic imperant al món. Qüestionar el consum és qüestionar tot el sistema de valors actual. No els valors que diem defensar, sinó aquells que realment regeixen la nostra vida. Però parlat d’educació prefereixo centrar-me en els hàbits i les actituds. L’educació en valors no acaba de funcionar. Proclamem uns valors que no són sinó grans abstraccions que no sabem traduir en comportaments concrets i en canvis reals en la nostra vida. Cal refer la nostra manera de relacionar-nos entre nosaltres, amb les coses, amb la creació, amb un mateix. Aquest canvi pot estar il·luminat per uns determinats valors, però el que cal és fer passes concretes, generar nous hàbits.

Cal educar en el consum des de l’escola? Per què? I des de les famílies?

L’educació es juga alhora en tots els marcs i contextos. Els hàbits solen néixer i consolidar-se en el món familiar però també reben les influències exteriors. Pel que fa al consum també són molt importants els coneixements. Aquí l’escola té un rol crucial. Un consum responsable només és possible si sabem que és el que consumim, com s’ha produït i en quines condicions, com s’ha transportat, quin efecte té el consum en el medi ambient. Ens cal una mirada holística sobre la realitat i l’escola ha d’ajudar a construir-la.

Com ho podem fer? Quin paper juga el mestre?

No hi ha cap mitjà màgic. Un nou estil de vida demana coneixements, propostes, voluntat, fins i tot passió. L’exemplaritat sempre és un factor important, per tant, ho és el testimoni directe del mestres, però en aquest terreny també és necessària la implicació institucional. Tot el centre educatiu s’ha de gestionar amb voluntat de respecte a l’entorn i amb criteris socials i mediambientals. També és important l’espiritualitat. Un canvi en la manera de viure només és possible si és sostingut en el temps i motivat de manera continuada. La passió que cal posar-hi necessita ser alimentada. Moltes tradicions espirituals han posat de relleu la necessitat de la sobrietat, d’un cert despreniment, de la senzillesa… com a condicions per a viure millor, de manera més intensa i de manera més pacífica. Amb més pau interior i amb relacions més pacífiques amb l’entorn.

Ens queda esperança? (en un món que sembla apostar pel consumisme, el capitalisme, la utilitat, la rapidesa…)

I tant que hi ha esperança! Tot aquests fenòmens –consumisme, utilitarisme, pressa i acceleració, deshumanització…- tenen una mateixa arrel. Són conseqüències d’un deliri de la persona humana que és creu autònoma de tot altra realitat, principi i fi de tot i, per tant, amb dret a ser guiada pel seu únic desig i interès. És un humanisme enfollit que esdevé transhumanisme i que està amenaçant el planeta i la pròpia humanitat. Però per molt que aquest pensament sigui dominant en alguns àmbits també hi ha reaccions. Aquest estil de vida del consumisme i de la centració individualista està tocant determinats límits i cada cop hi ha més gent esgotada i descartada del sistema. Tenim força alarmes enceses i comencen les reaccions, potser febles encara, però les persones tenim capacitat de canviar. Ens cal donar passes que ens ensenyin que aquest canvi és possible i que podem aprofundir-lo. La encíclica Laudato si’ del Papa Francesc és un clam adreçat a tot el món en aquesta línia. Francesc no s’està d’insistir en com els cristians estem especialment concernits en aquesta crida i com la nostra fe en Jesús també és verifica ara en ser constructors d’aquests nous estils de vida. És un repte apassionant.

Properament a les llibreries

Honorat i agraït

Carles Armengol guanya el XXIX premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic

(Escola Pia) El XXIXè premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic, que convoquen la Fundació Joan Profitós i la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’ha atorgat aquest dijous a l’obra 'Canviar el consum per canviar la vida. Una proposta educativa i de conversió ecològica', de Carles Armengol. L’estudi, redactat des d’una perspectiva humanista seguint els criteris contemporanis dels ensenyaments socials de l’Església, vol ser una interpel·lació directa als educadors en un tema d’actualitat. L’autor afirma que, davant la rellevància que el consum té avui en moltes esferes de la vida, cal donar-li atenció també des d’un punt de vista educatiu. Esbossa una pedagogia del consum i els estils de vida en aquesta obra.

L’autor, mestre, educador social i pedagog, és actualment responsable d’anàlisi i relació amb les confessions religioses de la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat. Ha treballat en diverses fundacions socials i educatives (Pere Tarrés, Escola Cristiana…) I desenvolupa una intensa activitat cívica des de diferents entitats com la Fundació d’Escoles Parroquials de Barcelona, el Grup Sant Jordi de Drets humans, Fundació Quatre Vents per a la petita infància, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat… Escriu a El Matí Digital i col·labora amb altres mitjans.

La pastoral de les 99 ovelles: identitat cristiana a l'escola d'avui

Clicant sobre la imatge teniu l'enllaç amb la presentació que vaig fer a les 12s Jornades de Pastoral Educativa de l'Escola Cristiana, el primer de febrer de 2019.

Guió

Preliminar: sobre ovelles i pastoral

1. Estructura religiosa de la persona

2. Evangelitzar a l’escola

3. Educar amb inspiració cristiana

4. Llegir l’entorn

5. Laudato si’ com a oportunitat

Cloenda: evangelització i pastoral sense estrès

Temps de la Creació: 5 setmanes dedicades a la cura de la terra

El Temps de la Creació és una iniciativa ecumènica, reconeguda oficialment i impulsada per les principals Esglésies cristianes, per promoure a tot el món  la pregària i l’acció per la cura de la creació, especialment en el període que va de l’1 de setembre al 4 d’octubre.

Té el seu origen el 1989, amb el reconeixement del dia 1 de setembre com a Jornada de pregària per la cura de la creació pel Patriarca Ecumènic de l'Església Ortodoxa. Altres Esglésies Cristianes europees si van afegir. El Papa Francesc va sumar l’Església Catòlica a aquesta iniciativa el 2015 i l’ha impulsat des de la publicació de la Laudato Si’. Aquest “Temps” es clou el 4 d'octubre, festivitat de Sant Francesc d’Assis.

Per animar a la pregària i acció per la creació i oferir recursos als cristians i a les comunitats existeix un Consell Directiu Ecumènic i un espai web de suport i comunicació d’iniciatives. Per part catòlica la iniciativa rep el suport del Dicasteri per al Servei al Desenvolupament Humà Integral i s’articula a través del  Moviment Catòlic Mundial per al Clima.

El ritme i el calendari de les nostres parròquies, escoles, grups i moviments no és molt propici per a fer actes especials l’1 de setembre, quan l’activitat ordinària encara no s’ha reprès del tot. També en l’àmbit social i cívic l’11 de setembre marca molt l’inici del curs. Potser ha estat per això que la Jornada de pregària per la creació ha tingut, fins ara, ben poc ressò a casa nostra.

La iniciativa del Temps de la Creació, més extensa en el temps, hauria de fer replantejar-nos l’atenció a un tema tan crucial, tant estimat pel Papa Francesc i que amb la perspectiva ecumènica que ha assolit obra noves possibilitats.

Una completa guia per organitzar un Temps de la Creació

A través de la web (es.SeasonOfCreation.org) s’ofereix una guia molt completa per suggerir com celebrar el Temps i com planificar-lo. També es promou l’anunci dels diversos esdeveniments que s’organitzin a la pàgina web, que es comparteixin les experiències amb fotos i vídeos i la presència dels esdeveniments a les xarxes socials. La guia en espanyol es pot descarregar aquí.

Entre les propostes es pot trobar totalment desenvolupada una sessió de pregària ecumènica. També ofereix una molt pràctica selecció de textos bíblics (separats per antic testament, salms, nou testament, evangelis) i d’idees creatives entorn el següents temes: biodiversitat, terra, aigua, canvi climàtic, simplicitat i sostenibilitat, i cura.

A banda de les pregàries també proposa altres activitats i aporta indicacions per realitzar-les:

• Un recés amb el tema de la creació.
• Un esdeveniment educatiu o de sostenibilitat: neteja de rius o canals d’aigua, plantar un arbre, una caminada amb meditació...
• Participar en campanyes de denúncia: marxes, concentracions...
• Campanya per reduir l’ús de plàstics.
• Adoptar un compromís personal o comunitari de viure de manera més sostenible (començant per la pròpia campanya Compromís Laudato Si’).
• Unir-se a les xarxes socials de la comunitat Temps de la Creació (Facebook.com/SeasonofCreation - Twitter.com/SeasonCreation).

Caminant Junts

El lema d’enguany és "Caminant Junts” i ens proposa que durant aquest Temps ens unim per celebrar el do de la creació i reflexionar sobre la cura que li donem. És una bona oportunitat per fer una pausa en la nostra vida quotidiana i contemplar les meravelles de la creació de les que fruïm.

La invitació a participar en la iniciativa assenyala que “com a seguidors de Crist, des de totes parts del món, compartim el mateix paper de protectors de la creació de Déu. Veiem que el nostre benestar està vinculat amb el benestar de tots i tenim la responsabilitat moral i espiritual de cuidar la nostra casa comuna i les nostres germanes i germans més afectats”.

Aquest missatge ha estat signada per l’arquebisbe Job de Telmessos, representant permanent del Patriarcat Ecumènic en el CMI, en nombre de Sa Santedat el Patriarca Ecumènic Bartolomé; monsenyor Justin Welby, Arquebisbe de Canterbury; el cardenal Peter K.A. Turkson, Prefecte del Dicasteri Vaticà per al Servei del Desenvolupament Humà Integral; el reverend Dr. Olav Fykse Tveit, secretari general del Consell Mundial d’Esglésies; el bisbe Efraim Tendero, secretari general de la Aliança Anglicana Mundial; el reverend Dr. Martin Junge, secretari general de la Federació Luterana Mundial i Rudelmar Bueno de Faria, secretari general de ACT Alliance.

Publicat a CatalunyaReligió el 2.10.2018

Nadal i els regals: un intent d’explicar-ho als nens

Engunay el desig d'un bona Nadal l'he acompanyat d'un petit relat. El relat l’he fet pensant en els educadors, i en aquestes dates.

La meva filla, mestra d'infantil, em comentava que es veia desbordada a l'hora d'explicar als nens la “bogeria” dels regals per Nadal. Que si Reis, Tió, Pare Noel... Cada nen de la seva classe fa coses diverses i alguns totes! Com explicar-ho respectant la diversitat de famílies?

Ho intento en aquest relat publicat a Catalunya Religió:

Nadal i els regals: un intent d’explicar-ho als nens

https://www.catalunyareligio.cat/ca/nadal-regals-nens-consum

Comprensió lectora: la clau de l'educació de qualitat

Mai insistirem prou en aquest principi.
Si hi ha una competència bàsica és la comprensió lectora (i la capacitar d'expressar-se també per escrit). Per sobre de tot. L'escola del segle XXI ja sap on ha de posar la fita.

Llegiu, si no, el que proposa una experta jhaponesa en intel·ligència artificial per tal que els humans no perdem la batalla laboral contra els robots:

Ahora es el momento de hacer que nuestros niños sean más inteligentes que la inteligencia artificial. He inaugurado el Instituto de Investigación de la Ciencia para la Educación este mes para investigar cuántos estudiantes tienen malos hábitos de lectura y escritura, y por qué, y ver cómo podemos ayudarles a modificar esos hábitos para que puedan adelantar al robot usando su poderío humano. 

Me gustaría que estuviéramos como en Japón de los años setenta, cuando todo el mundo era de clase media, todos nos ayudábamos y no necesitábamos más dinero del que somos capaces de gastar en nuestra vida. Todo el mundo debería estar bien educado, saber leer y escribir, pero no solo el significado literal. Todos deberíamos aprender con profundidad, leer con profundidad para poder mantener nuestro trabajo.

De: ENTREVISTA | NORIKO ARAI, DIRECTORA DEL TODAI ROBOT PROJECT 

ISAAC HERNÁNDEZ

Vancouver 6 JUN 2017 - 06:25 CEST

Francesc davant la tomba de Milani: una reparació històrica

El dimarts 20 de juny de 2017, el Papa Francesc va visitar la tomba del sacerdot i educador italià, Lorenzo Milani, en el cementeri de Barbiana (Florencia). Barbiana, el poble que molts vàrem saber-ne de la seva existència per l'escola que Milani hi va fundar.

Milani va tenir sovintejats problemes amb la jerarquia. La visita de Francesc, el rés davant la seva tomba i les paraules pronunciades som una autèntica reparació històrica.

Ho diu el mateix Francesc: "el gesto de hoy, quiere ser una respuesta a la petición que don Lorenzo hizo tantas veces a su obispo, o sea, que fuera reconocido y comprendido en su fidelidad al Evangelio y en la rectitud de su acción pastoral"

Discurs del Papa

(traducció a l'espanyol de Zenit) 

«Queridos hermanos y hermanas:

He venido a Barbiana para rendir homenaje a la memoria de un sacerdote que ha dado testimonio de cómo al entregarse a Cristo, se encuentra a los hermanos en sus necesidades, y se les sirve, para que sea defendida y promovida su dignidad como personas, con la  misma entrega de sí mismos que Jesús nos enseñó hasta la cruz.

1. Me alegro de encontrar aquí a los que en su tiempo fueron alumnos de don Lorenzo Milani, algunos en la escuela popular  de San Donato de Calenzano, otros aquí en la escuela de Barbiana. Sois los testigos  de como un sacerdote haya vivido su misión, en los lugares dónde la iglesia lo llamó, con fidelidad plena al Evangelio y por eso precisamente, con fidelidad plena a cada uno de vosotros, a todos los que el Señor le confió. Y vosotros sois testigos de su pasión educativa, de su intento de despertar en las personas lo humano para abrirlas a lo divino.

De aquí, el que se dedicara completamente a la escuela, con una decisión que aquí en  Barbiana, llevará a cabo de una forma  todavía más radical. La escuela para don Lorenzo, no era algo diferente de su misión como sacerdote, sino el modo concreto con el cual desarrollar esa misión, dándole  un fundamento sólido y capaz de subir hasta el cielo. Y cuando la decisión del  obispo, lo condujo de Calenzano hasta aquí, entre los chicos  de Barbiana, comprendió enseguida  que si el Señor había permitido aquella separación, era para darle nuevos hijos, a los que criar y  amar.

Devolver la palabra a los pobres, porque sin la palabra no hay dignidad, y por lo tanto, tampoco libertad y justicia: esto es lo que enseña don Milani. Y la palabra, es la que podrá abrir el camino a la plena ciudadanía en la sociedad, mediante el trabajo, y la  plena pertenencia a  la Iglesia, con una fe consciente. Esto vale también en cierto modo para nuestro tiempo, en el que solamente poseyendo la palabra, podemos  discernir entre tantos y a menudo confusos mensajes que nos llueven encima; y también dar expresión a las instancias más profundas de nuestro corazón, como también a las expectativas de justicia de tantos hermanos y hermanas que  la esperan. De esa humanización que reivindicamos, para cada persona en esta tierra, además del pan, de la casa, del trabajo y de la familia, es parte también el dominio de la palabra como instrumento de libertad y de fraternidad.

2. Están también aquí algunos jóvenes y niños, que representan para nosotros a tantos jóvenes y niños que necesitan hoy alguien que les acompañe en su camino de crecimiento. Se que vosotros como tantos otros en el mundo, vivís en  situaciones marginales, y que alguien  está a vuestro lado para no dejaos solos, e indicaos un camino de rescate posible y un futuro que se abra hacia horizontes más positivos. Quiero desde aquí dar las gracias  a todos los educadores, a todos los que se ponen al servicio del crecimiento de las nuevas generaciones, en particular de aquellos que se encuentran en situación de malestar.

La vuestra es una  misión llena de obstáculos, pero también de alegrías. Pero sobre todo es una misión. Una misión de amor, porque no se puede enseñar sin amar, y sin la conciencia de que lo que se da, es sólo un derecho que se reconoce, el de aprender. Y hay tantas cosas que enseñar, pero la esencial  es la del crecimiento de  una conciencia libre, capaz de confrontarse con la realidad, y de orientarse en ella, guiada por el amor, por las ganas de comprometerse con los demás, de hacerse cargo de sus fatigas, de sus heridas,  de rehuir cualquier egoísmo, para servir al bien común. Encontramos escrito en Carta a una maestra: “He aprendido que el problema de los demás es igual que el mío. Salir todos juntos de ello, es la política a seguir. Salir solos es avaricia.” Esto es una llamada a la responsabilidad. Una llamada que tiene que ver con vosotros, queridos jóvenes, pero sobre todo con nosotros adultos, llamados a vivir la libertad de conciencia en modo auténtico, como búsqueda de lo verdadero, de la belleza y del bien, dispuestos a pagar el precio que esto conlleva. Y sin compromisos.

3. Para terminar, pero no por último, me dirijo  a vosotros sacerdotes, que he querido que estuvieráis junto a mí, hoy en Barbiana. Veo entre vosotros  sacerdotes ancianos, que habéis compartido con don Lorenzo Milani los años de seminario y ministerio en lugares vecinos ; y también curas jóvenes, que representan el futuro del clero florentino e italiano. Algunos de vosotros sois, por tanto, testigos de la aventura humana y sacerdotal de don Lorenzo, otros sois herederos. A todos quiero recordar que la dimensión sacerdotal de don Lorenzo Milani está en la raíz de todo lo que hasta el momento he recordado de él. La dimensión sacerdotal es la raíz de todo lo que hizo. Todo nace de su ser sacerdote. Pero al mismo tiempo, su ser sacerdote nace de una raíz todavía más profunda: su  fe. Una fe “total”, que se convierte en una entrega completa al Señor, y que en el ministerio sacerdotal, encuentra una forma plena y cumplica para el joven convertido.

Son conocidas las palabras de don Raffaele Bensi, su director espiritual, al cual acudieron en aquellos años, las figuras más altas del catolicismo florentino, que tenía tanta vitalidad, a mitad del siglo pasado, bajo el ministerio paterno, del venerable cardenal Elia Dalla Costa. Así decía  don Bensi: “Para salvar el alma vino a mi. Desde ese día de agosto hasta el otoño, se empachó, literalmente, de Evangelio y de Cristo. Aquel joven partió inmediatamente hacia el absoluto, sin vías intermedias. Quería salvarse y salvar a cualquier precio. Transparente y duro como un diamante, pronto tenía que herirse y herir”. (Nazzareno Fabbretti, Entrevista a Monseñor Raffaele Bensi, Domenica del Corriere 27 de junio de 1971). Ser sacerdote como forma de vivir el Absoluto. Decía su madre Alicia: “Mi hijo buscaba el Absoluto. Lo encontró en la religión y en la vocación sacerdotal”. Sin esta sed de Absoluto, se puede ser  buenos funcionarios de lo sagrado, pero no se puede ser sacerdotes, verdaderos sacerdotes, capaces de hacerse servidores de Cristo en los hermanos.

Queridos sacerdotes, con la gracia de Dios, busquemos ser hombres de fe, una fe franca, no aguada, y hombres de caridad, caridad pastoral hacia todos aquellos que el Señor nos confía como hermanos e hijos. Don Lorenzo nos enseña también a querer a la Iglesia, como él la quiso, con la franqueza y la verdad que pueden crear tensiones, pero nunca fracturas, abandonos. Amemos a la Iglesia, queridos hermanos, y hagámosla amar, mostrándola como madre atenta a todos, sobre todo a los más pobres y frágiles, ya sea en la vida social, como en la vida personal y religiosa. La Iglesia que don Milani ha mostrado al mundo, tiene este rostro materno y atento, dispuesto a dar a todos la posibilidad de encontrar a Dios y, por lo tanto, de dar consistencia a la propia persona en toda su dignidad.

4. Antes de concluir, no puedo ocultar, que el gesto de hoy, quiere ser una respuesta  a la petición que don Lorenzo hizo tantas veces  a su obispo, o sea, que fuera reconocido y comprendido en su fidelidad al Evangelio y en la rectitud de su acción pastoral. En una carta al obispo escribía: “Si usted no me honra hoy  con algún acto solemne, todo mi apostolado aparecerá como un acto privado.” Desde el Cardenal Silvano Piovanelli, de querida memoria, los arzobispos de Florencia, han dado en varias ocasiones este reconocimiento a don Lorenzo. Hoy lo hace el Obispo de Roma. Esto no borra las amarguras que acompañaron la vida de don Milani, – no se trata de cancelar  la historia o de negarla, sino de comprender las circunstancias y la humanidad  en juego-  pero dice que la Iglesia reconoce en esa vida, un modo ejemplar de servir al Evangelio, a los pobres, y a la misma Iglesia. 

Con mi presencia en Barbiana, con la oración sobre la tumba de don Lorenzo Milani pienso haber respondido a lo que deseaba su madre: “Quiero sobre todo que se conozca al sacerdote, que se sepa la verdad, que se rinda honor a la iglesia también por lo que él fue en la Iglesia y que la Iglesia le rinda honor a él... Esa Iglesia que le hizo sufrir tanto, pero que también le dio el sacerdocio, y la fuerza de esa fe que sigue siendo para mí el misterio más profundo de mi hijo. Si no se comprende de verdad el sacerdote que ha sido don Lorenzo, difícilmente se podrá comprender en él todo el resto. Por ejemplo su profundo equilibrio entre dureza y caridad”. (Nazareno Fabbretti, “Incontro con la madre del parroco de Barbiana a tre anni della sua morte” Il Resto del Carlino, Bolonia, 8 de julio de 1970). 

El sacerdote “transparente y duro como un diamante”, sigue transmitiendo la luz de Dios en el camino de la Iglesia. Tomad la antorcha y llevadla adelante. Gracias».

Llibertat i responsabilitat a l’hora de triar escola

Cada any, moltes famílies han de triar escola per als seus fills, bé perquè comencen l’escolarització, bé perquè canvien d’etapa, bé perquè senzillament volen canviar de centre.

És una decisió important que cal afrontar responsablement, amb coneixement delsdrets que assisteixen els pares i amb una valoració acurada de les possibilitats existents.


Llegeix l'article a: 

Dret a triar escola: com exercir-lo?

           

Els pares poden escollir l’escola que prefereixen per als seus fills. Un dret amb limitacions, però eficaç

La Generalitat acaba d’anunciar els terminis per sol·licitar l’admissió als ensenyaments no universitaris per al proper curs escolar i que en el cas dels ensenyaments obligatoris i el segon cicle de l’educació infantil (de P3 fins a 4t d’ESO) serà del 10 al 17 de març. Un bon moment per recordar un dels drets que assisteixen als pares pel que fa l’escolarització dels fills.

Per això us enllaço l'article publicat al Matí Digital.

Repensar el sentit de l’educació: les paraules (IIa jornada - 6 de maig)

II Jornada [dimarts, 6 de maig de 2014]

c Repensar el sentit de l’educació:

les paraules   

Vivim un temps d’inflació del llenguatge. Molta verborrea, molt soroll, però poques paraules. Això es deu a la deriva pedagògica en les metodologies, a la retòrica sobre la innovació i la proliferació artificiosa de nous continguts, entre d’altres coses. Tot i que les paraules fondes romandran, sovint es troben perdudes enmig de tant d’enrenou. No es pot pensar l’educació sense elles.

Ens proposem realitzar una sèrie de jornades, iniciades el curs passat, en què la reivindicació de les grans paraules sigui l’eix vertebrador (escola, educació, aprendre, orientar, memòria, imaginació, convivència, mestre, autoritat, creació, llibertat, bé, paraula, intel·ligència...). Amb la finalitat de redefinir l’escola del present i del futur.

17:30 h Presentació de la Jornada

            Jaume Aymar, degà de la Facultat de Filosofia de la URL

Josep Gallifa, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de Blanquerna - URL

Enric Puig, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Josep M. Santos, director general de La Salle Campus Barcelona

18:00 h Ponències

c   Mestre: Una vocació que culmina amb l’experiència

[Maria del Mar Esteve, professora de Blanquerna (URL) i directora de l’Escola Epiqueia]

c   Imaginació: O l’horitzó de la vida i del futur

[Joan Carles Vázquez, director de La Salle Reus]

c   Intel·ligència: La meravella d’aclarir-nos i de relacionar

[Josep M. Esquirol, professor de la UB i responsable de l’àrea d’humanitats de La Salle]

c   Paraula: Com les paraules obren el món

[Alfons Garrigós, professor de l’IES Manuel Blancafort de la Garriga]

c   c   c

Lloc:  Auditori de l’Escola d’Arquitectura de La Salle (c/ Quatre Camins, 2 Barcelona)

-          BUS:  Accés des de les línies: 14, 22, 58, 64, 73, 75, 85

-          FGC:  Línia U7 - parada Av. Tibidabo (+ 10 min.) - Línies S1,S2, S5, S55 - parada Sarrià (+ 20 min.)

Inscripció: és gratuïta, però cal inscriure’s a través dels següent enllaç http://www.escolacristiana.org/esdeveniments/inscripcio.aspx?idev=135

Organitzen:

La Salle Campus Barcelona (URL)

Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (URL)

Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Facultat de Filosofia (Universitat Ramon Llull)

c   c  c

"Les escoles tenim arguments forts per recòrrer la sentència del TSJC"

Carles Armengol: "Les escoles tenim arguments forts per recòrrer la sentència del TSJC." - Catalunya Ràdio

CONSENS I ESTABILITAT: campanya de les AMPAs d'escoles cristianes davant la #LOMCE

Campanya de la CCAPAC per aconseguir CONSENS I ESTABILITAT en l'educació dels nostres fills.