La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha celebrat la missa de Sant Jordi a la capella que aquest sant té dedicada al Palau de la Generalitat. Aquesta missa se celebra anualment per una concessió a la Lliga quan aquesta va cedir a la Generalitat una relíquia de sant Jordi en una custòdia obra de l’argenter Sunyer i datada el 1932. Enguany s’ha fet al juliol perquè no s’ha volgut celebrar fins que s’aixequés l’aplicació del 155.
Tot i que als laïcistes més primaris els pot generar certa urticària pensar que al Palau de la Generalitat hi ha una capella i que ocasionalment s’hi celebra culte, la realitat és que, amb una mínima perspectiva històrica, la capella està plena de sentit. Les referència a sant Jordi al Palau són constants. Figures del sant han estat sempre presents a les diverses façanes que l’edifici ha tingut i també en diferents estances. Més enllà de les llegendes que envolten la seva figura, de gran popularitat, l’apel·latiu de sant està vinculat al fet que l’Església catòlica el va canonitzar al segle V. La seva veneració a Catalunya es remunta al segle XI. Que un petit espai del Palau estigui dedicat al culte catòlic vers aquest sant és un signe de les profundes arrels històriques i populars de la institució de la Generalitat. Canònicament és una capella particular adscrita a la presidència de la Generalitat i, per tant, sense cap dependència de l’arquebisbat de Barcelona ni de la jerarquia catòlica en general.
capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat |
L’historiador Hilari Ragué va trobar consignada en l’obra d’un polític espanyol, catòlic i republicà, la sorpresa que va produir-li una visita al Palau, el 23 d’abril de 1936, acompanyat del president Companys. Va veure un palau ple de flors i de fidels que el visitaven i que anaven a venerar la relíquia del sant a la capella. Aquest va dir al president: “Caram, estimat Companys, la veritat és que no es coneix gaire que hi hagi al front d’aquesta casa un lliurepensador com vostè.” Companys va respondre amb gran serietat: “Jo soc el governant transitori i no tinc cap dret a imposar a ningú el meu criteri personal. Aquestes bones gents són les que des de fa segles venen a resar al sant aquest dia. El meu deure és de respectar-les i defensar-les. Jo no hi entraré. Soc aquí com a guardià dels drets de tots. Mentre ocupi el meu càrrec no hi haurà ningú que pertorbi la llibertat de cap catòlic.” Malauradament, mesos després, Companys no va poder complir aquesta promesa, però va donar proves de la seva sincera intenció.
Santa Maria del Mar un 11 de setembre |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada