Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris YouReallyGotMe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris YouReallyGotMe. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de novembre del 2011

dimecres, 29 de juny del 2011




Set anys i tantes coses i ara, per fi, és meu.

diumenge, 27 de febrer del 2011

dimarts, 22 de febrer del 2011






El nou disc de la PJ Harvey seria l'únic que, a aquestes alçades, podria salvar aquest espai silenciós d'un desequilibri hidrològic greu.

diumenge, 12 de desembre del 2010

"War is here / in our beloved city"



Torna la reina.

dilluns, 21 de juny del 2010

Artwork






A falta de tumblr personal, he decidit crear una nova secció unida a l'etiqueta "Trivial" i "YouReallyGotMe" que bàsicament respon als sospirs que alguns cartells i portades de discos o llibres m'inspiren.


dilluns, 19 d’abril del 2010

Grand Salvo


Taló punta taló punta. Un ball a l’antiga i un joc de mirades, per aquí, per allà i l’imperceptible per l’univers comú, banal. El vals de l’adéu, el nus de la panxa de pre-viatge, tot allò que no vaig dir, tot allò que no vaig fer, el disc perdut que ara he recordat, la memòria persistent d’aquell que ja no existeix, la carta que mai arriba, l’espera de l’autobús, els dies de pluja, l'estiu en l'hivern, l'hivern de l'estiu, les llàgrimes contingudes, tornar a casa, les punxades al cos, l’insomni productiu, el sucre dels llavis, l’espuma del cafè. L’escac i mat, l’agulla al pallar, l'agulla al dit, la poesia interna, l’anticipació de la tempesta, les conseqüències del tsunami, sorra freda- el xiulet- el tic tac tic tac, el gel que es desfà, la cigarreta mal apagada, els dits de pianista, els diumenges al matí. El somni vital, les barbes blanques, la corda fluixa, una fotografia vella, el groc dels llibres antics, el pla detall, l'univers comprimit en un punt. L'epicentre. I la retrospectiva. La retrospectiva. La retrospectiva. La retrospectiva.

Tot això és Grand Salvo.

dissabte, 20 de març del 2010

Speeding Motorcycle






Homenatge a Mark Linkous per Yo La Tengo ahir. La cançó original és, com no, de Daniel Johnston.

Video via Dímelo Rápido.

divendres, 25 de desembre del 2009



Vic Chesnutt.
DEP.

diumenge, 20 de desembre del 2009










divendres, 20 de novembre del 2009



Recuperant Low.

dimarts, 17 de novembre del 2009

Veckatimest




Pròximament a les vostres vides i a la dels vostres fills i néts.



diumenge, 19 de juliol del 2009

Analog retirement


Llàstima que no recordo d'on l'he tret.



EDITO: Diu la Marta que la vaig treure del Prodigis, el bloc de l'Albert Lloreta. Com que és un dels meus preferits, aprofito per deixar la direcció i animar-vos a fer-hi un cop d'ull.

dimecres, 18 de febrer del 2009

Jasndioafhuowbfu



Quan l'eufòria no et deixa pensar la sensació és estranya. Ha estat com un cúmul de coses en les últimes 10 hores que amb prou feines em deixa respirar. L'Spleen hivernal va desapareixent paulatinament (què dic, menteixo! Súbitament!) per donar pas a un estat de Bliss absolut i expectant en el bon sentit de la paraula.

Avui han caigut les noves confirmacions del Primavera Sound i és com si el món s'hagués aliat per unir els meus grups preferits en un cartell considerablement dispar. Des del deliciós mainstream de Phoenix al bonic i intens record de The New Year passant per la meva pena de no haver vist Deerhunter l'any passat o Sonic Youth en fa dos. Si a això sumem que el 90% dels grups restants són una meravella absoluta (no en va aquest blog duu l'essència d'un d'ells) i que aquest Primavera serà especial perquè tornarà a ser el tot del FIB de fa dos anys, no puc frenar els meus engranatges mentals.


Quin dia més fantàstic. No cal dir que Madrid està a tocar i ens declarem fans absoluts del cubisme femení.

dissabte, 14 de febrer del 2009

Sweet Love For Planet Earth


A vegades les coses s'harmonitzen de tal forma que res podria haver estat millor (com al revés). Ahir vaig anar a razz una mica a contracor, però vaig topar-me amb una de les millors sessions de música a les que he assistit mai en tota la meva vida. El duel Nathan Fake - James Holden va ser una brutalitat, però (que em perdoni el veterà) el que Fake -amb només 22 anys!- va fer va ser una autèntica lliçó magistral; una mostra de bon gust i elegància inqüestionable. Una prova fefaent que és necessari innovar i experimentar, i que les recerques sempre (sempre!) aporten nous fruits. A Fake el vaig veure a Berlín aquest estiu, però no recordo pràcticament res, i fa dos anys al FIB. Per aleshores no em va cridar especialment l'atenció, tot i que diuen que és des que s'ha començat a allunyar dels esquemes més convencionals que ha perdut molts seguidors. Jo crec que simplement no estem preparats pels grans canvis.

La catarsi ahir va donar-se al sentir la mescla de "My Girls" d'Animal Collective amb la magnífica i delicada "Sweet Love For Planet Earth" de Fuck Buttons. No només va ser la primera vegada que vaig sentir la cançó en una discoteca, sinó que la barreja (curiosa) va acabar desembocant en un torrent d'eufòria, vehemència i emoció a flor de pell sense precedents.


I és que ja ho diuen això que les millors coses arriben quan no te les esperes. Un deu.


divendres, 13 de febrer del 2009

Bon Iver - Blue Tulip


Vídeo de Bon Iver versionant "Blue Tulip" d' Okkervil River (del disc The Stand Ins). Sense paraules.



They're waiting to hate you
So give them an excuse
They say that it changed you
I know that can't be true
I came in the entrance
the makeup girl went through
And waited for ages,
I waited there for you

Hats off to my distant hope
I'm held back by a velvet rope
And he's behind the wall
the smoke machine has made between us
And if he does exist,
if camera clicking, green room guests
swirl round the man whose real life can be touched
Then I will do just that much.

Hats off to my distant hope
A ray of light, a puff of smoke
My street tonight's on fire with hope
You'll be there, you'll see us
I've got my ear against the screen


I'll feel your feelings crackling through every inch of me.
I'm going to make you mean it with every single cell of me.
I'm going to make you mean the words you sigh


A ray of light
Goodbye
Goodbye








Per descarregar la cançó de Bon Iver, clica aquí.
Per descarregar el disc d' Okkervil River,
clica aquí

divendres, 30 de gener del 2009

Oniric



La Maria i l'Andy van formar Oniric cap allà l'any passat. Per aleshores la Maria ja havia anat fent les seves cançons i l'Andy (i després el Nechaev) van donar-li un cop de mà a l'hora de perfilar-les. La primera cançó que vaig sentir de la Maria va ser aquesta, Ocean23, que no va incloure ni a la maqueta ni al disc final (que es pot comprar aquí, als concerts o a les botigues) però em va enamorar com la que més. Així que he decidit penjar-la (sense el seu permís, tot s'ha de dir) perquè penso que no té desperdici, tot i la qualitat del so i tot plegat.

Crec que Ocean és d'aquelles cançons que he escoltat durant tant de temps que no em remeten a res en concret i alhora a tot en general. No cal dir que sóc fan.




dijous, 29 de gener del 2009

Hallazgos



Hoy he llevado a término mi ritual mensual: comprar la Rockdelux de este mes. Esto no es novedad. He conseguido mi codiciado ejemplar de La Montaña Mágica de Thomas Mann en català. Y luego, como Aj y yo queríamos hacer tiempo para el concierto de Oniric de hoy, hemos ido a tomar algo al Manchester (qué tiempos aquellos), y al salir hemos topado de frente -es lo que tiene que esté situada justo delante- con una tienda bonita, moderna e igualmente cara que se llama Chandal. Lo del nombre todavía no lo entiendo, pero lo de dentro me ha puesto enferma. He visto Holgas, Lomos, fotos, camisetas y vinilos planeando jugosamente por mi cabeza y mis tristes bolsillos. Hasta vendían unos sobres muy raros que contenían polvos anti-polvo (¡qué gran ocurrencia!), polvos de "jorobado humillado", polvos contra la envidia y polvos cállate-la-boca (supongo que para los que hablan demasiado), entre muchos otros que ya no recuerdo. Una vez decidido el no comprar nada, he visto al salir de la tienda esto colgando de una pinza en el escaparate:




Cómo no sucumbir a eso. Al señor Spaceman. Híbrido entre la muerte y la vida, entre espacio y tiempo, entre Spiritualized y Spacemen 3. Cómo no sucumbir a tanta belleza en destructivo.

Me lo he llevado a casa y lo estoy viendo reposar encima de la silla. Llevaba tanto tiempo buscándolo (y desde que compré en Internet una cosa que nunca llegó que ya no me fío) que todavía no me puedo creer que esté allí, como si ése fuera su lugar y yo la que tenía que encontrarlo. Hallazgos como éste -entre otros- son los que convierten una semana simplemente llevadera en algo extraordinario.

dijous, 15 de gener del 2009

I wanna see movies of my dreams


Los que me conocen sabrán mi pasión por Elliott Smith y Built To Spill. Uno de mis cantautores y uno de mis grupos favoritos. Los que no, ya lo saben ahora (he sido, soy y creo que seré muy cansina siempre con este par). La calidad del audio no es muy buena, pero el descubrimiento en sí ya vale la escucha, por la canción, "Car" (una de las mejores de Built To Spill) y el simple hecho de oírsela a Smith en vivo, aunque sea en lo-fi.


Este 2008 se cumplieron 5 años de la muerte de Smith, algo que sé desde que lo conocí y que por otro lado nunca podré asimilar.

dimecres, 14 de gener del 2009

Días dorados



Dicen que los (que pensamos que son buenos) discos hay que interiorizarlos primero para poderlos valorar después. Esto es cierto, y yo soy de las que tiene tendencia natural a sobrevalorarlos a la primera escucha. Esto es lo que me pasó con “Falling Off The Lavender Bridge”, el de Lightspeed Champion, y luego tuve que tragar mis palabras porque ni era tan bueno como me pensaba que era a la semana de escucharlo ni acabó formando parte de los discos que más me habían marcado del año, como anticipé que así ocurriría en su momento.

Ayer oí por primera vez el disco que Sparklehorse publicó en 2001, “Its A Wonderful Life”, y experimenté una especie de revelación que me afectó hasta durmiendo –he soñado con él-. Hacía tiempo que no escuchaba un álbum que me emocionara desde la primera hasta la última canción y me dejara con una sensación de “oh, ah, buf” tan aniquilante. Después del pase de rigor, activé el modo “repeat” una y otra vez hasta que me centré en cada una de las canciones.

Sparklehorse es, quizá, el grupo que más ha bebido de la influencia de Grandaddy, uno de mis grupos de cabecera y que tengo la vana esperanza de ver reunificados en algún punto de mi trayectoria vital. Tanto, que escuchar “It’s a Wonderful Life” fue una sensación muy parecida a escuchar un nuevo trabajo del grupo (y si sumamos el tiempo transcurrido, la catarsis es más que comprensible), que, por otro lado, no comparte ni un solo integrante de Sparklehorse. Lo que sí me llamó la atención es que este disco no hubiera llegado antes a mis oídos, y más teniendo en cuenta los músicos invitados y las magníficas colaboraciones de las que goza.

Por ejemplo, los mismos Grandaddy o Mercury Rev –cuya influencia es más que obvia. O PJ Harvey, quien canta en “Eyepennies”, o Nina Persson (la cantante de The Cardigans, que colabora en "Piano Fire"), o John Parish. Y, cómo olvidarlo, el mismísimo Tom Waits, quien presta su voz en la que yo considero la peor canción del álbum, “Door Dog”. No es que la canción sea mala, simplemente no encaja con el resto.

Sea como sea, la de ayer fue una experiencia trascendental. Hoy me he levantando tarareando felizmente “Gold Day” y pensando en los motivos que pueden llevarte a escribir una canción como ésta. En cómo a veces las cosas conspiran para que ese día que no te esperas se convierta en tu día, en tu día dorado. Lo que seguro que ni se imaginaban Sparklehorse es que una canción sobre eso podía llegar a convertir tu propio día en lo que cantan.

No sé hasta qué punto este álbum va a significar algo para mí. Si un día, una etapa o una trayectoria entera. Ni idea. Tampoco me quita el sueño, y si me lo quita, es para bien. Así que dejo el link para todo curioso que quiera convertir su día en oro, independientemente de que lo consiga después o no.





El password del link es "radiobutt.blogspot.com".