Pura demagògia de Nadal

Barri obrer... gent treballadora... problemes amb l'atur... risc de marginalitat... feina precària...

Són frases extretes d'un discurs polític o d'un congrés sindicalista?

No, res a veure.

Són els conceptes que any rera any es repeteixen en tots els mitjans de comunicació quan es fa la crònica de la "grossa" de Nadal.

És possible que el sorteig de Nadal tingui sempre aquesta component Robinhoodiana d'anar a repartir els milions entre els necessitats?

És que no hi juguen ni els hi toca mai la loteria als rics o, pitjor encara, a les classes mitjanament benestants?

(I d'aquí dedueixo que seguint aquesta lògica, a mi mai em tocarà un euro fins que m'acomiadin de la feina amb algun reajustament de plantilla...)

A part del famós "tapar forats" o "tapar agujeros", que sempre n'hi ha més d'aquests, dels agujeros, que no pas dels forats, aquest any també hem arribat al "tengo un hijo parao y con la mujer preñá", al "mabian echao hace poco..." i als barris on tots eren de "lautomocion" i la construcció.

"Enfin", que deia aquell, cava per terra, bars plens de gent, crits, plors, molts plors, angoixes, histèries, dedicatòries als que ja no hi són per veure-ho, algunes frases dels "nouscatalans", però dels més nous, que són irreproduibles, i, com cada any, acabo sense fer aquell càlcul que diu:

85 mil números multiplicat per 180 sèries, per 10 dècims a 20 euros cada un, quant dóna tot això? I si a més intentem sumar-hi dos sorteigs setmanals de loteria, la loto, la primi, la bonoloto, la 6/49, la 7/39, el Gordo, l'euromillon i laputaquiniela, quina barbaritat de milions d'euros llençats són al cap de l'any?

Què es podria arribar a fer? Què podria arribar a fer cada família amb el que llença (llencem) en el joc?

Demagògia, tot això és pura demagògia...