La vaga realitat

M'agradaria entendre els processos que segueix el nostre cap per fer-nos canviar els plantejaments inicials que portem. No demano pas res massa especialitzat, no, només voldria saber per què quan intento verbalitzar (en un paper, però verbalitzar) unes idees, encara que siguin vagues, puc acabar parlant del contrari. I no em serveix allò tan "amanit" de dir que, en el fons, em surten aquells pensaments que jo m'estava autocensurant... Massa vague, ara sí.

D'aquests dies m'havia quedat un tema per comentar, la visita d'un munt de personalitats al Japó, a la casa gran de l'automòbil (i els mitjons què, eh?)... Sembla que havíen de tornar amb la resolució de tots els problemes que té la nostra nació amb la pèrdua de llocs de treball (ai, senyor...). I, ves per on, només han tornat amb la gran deducció que el manteniment d'aquells llocs de treballs té uns costos que l'empresariat considera elevat...

Com era allò de "tantas alforjas para tan pocos-no-sé-què..."?

I aquí estava jo quan he intentat buscar una imatge d'una escala que acompanyés el meu "article" que, tot sigui dit, havia de tenir una profunditat de conceptes força més elevada que això que esteu llegint (si és que ho llegeix algú). I donant voltes pels meus arxius només m'ha agradat aquesta que us deixo...

Si jo no tenia la intenció de criticar la classe política, ni el funcionament dels nostres mandataris, ni la filosofia de la nostra economia, ni la dependència de les potències estrangeres, ni res d'això, per què he acabat posant aquesta foto? Per què?