Tota tasca educativa (incloent-hi la de les escoles, des de les guarderies fins a la universitat) té el deure moral de ensenyar només programari lliure.

Tots els usuaris d'ordinadors haurien d' insistir en el programari lliure: proporciona als usuaris la llibertat de controlar els seus propis ordinadors—amb programari privatiu, l'ordinador fa el que el creador del programari vol que faci, no el que l'usuari vol. El programari lliure també facilita als usuaris la llibertat de poder cooperar entre ells i portar una vida honesta. Aquestes raons poden aplicar-se a les escoles igual que les apliquem als usuaris. El propòsit d'aquest article és afegir raons que s'apliquen específicament a l'educació.

El programari lliure pot ajudar les escoles a estalviar diners, però aquest és un benefici secundari. L'estalvi prové del fet que el programari lliure proporciona a les escoles, com a altres usuaris, la llibertat de copiar i redistribuir el programari; l'administració educativa pot donar una còpia a cada escola, i cada escola pot instal·lar el programa a tots els ordinadors sense l'obligació de pagar per fer-ho.

Aquest benefici és útil, però rebutgem amb fermesa concedir-li el primer lloc, perquè és banal en comparació amb les importants implicacions ètiques que hi ha en joc. Aconseguir que les escoles migrin al programari lliure és molt més que una manera de fer l'educació una mica "millor": és donar una bona educació en lloc de una mala educació. Per aquesta raó ens centrarem en els aspectes més profunds.

Les escoles tenen una missió social: formar els estudiants per tal que siguin ciutadans d'una societat forta, capaç, independent, cooperativa i lliure. Han de promoure l'ús del programari lliure de la mateixa manera que promouen la conservació de la natura o l'exercici del dret de vot. Si els ensenyem programari lliure, els estudiants podran graduar-se com a ciutadans preparats per a viure en una societat digital lliure. Això ajudarà la societat en conjunt a escapar del domini de les megacorporacions.

En canvi, ensenyar un programa no lliure és implantar la dependència, la qual cosa va en contra de la missió social de l'escola. Les escoles mai haurien de fer-ho.

Al cap i a la fi, per què alguns desenvolupadors de programari privatiu ofereixen còpies gratuïtes(1) dels seus programes no lliures a les escoles? Perquè volen utilitzar les escoles per estendre la dependència dels seus productes, igual que les companyies tabaqueres quan distribueixen gratuïtament cigarrets als escolars(2). No donaran còpies gratuïtes a aquests estudiants quan s'hagin graduat, ni a les empreses per les que treballaran. Quan ja ets dependent, s'espera que paguis, i les actualitzacions futures poden ser cares.

El programari lliure permet als estudiants aprendre com funciona el programari. Alguns estudiants -que semblen haver nascut per ser programadors- quan arriben a l'adolescència volen saber tot el que es pot saber sobre el seu ordinador i els seus programes. Tenen una gran curiositat per veure el codi dels programes que fan servir cada dia.

El programari propietari rebutja la seva sed de coneixement. Diu: “El coneixement que vols és un secret—aprendre està prohibit!” El programari propietari és enemic de l'esperit de l'educació, de manera que no hauria de ser tolerat en una escola, excepte com a un objecte per fer enginyeria inversa.

El programari lliure anima a tothom a aprendre. La comunitat del programari lliure rebutja "el sacerdoci de la tecnologia", que manté el gran públic en la ignorància de com funciona la tecnologia; nosaltres encoratjam els estudiants de qualsevol edat i posició a llegir el codi font i a aprendre tant com ells vulguin aprendre.

Les escoles que utilitzin programari lliure permetran avançar als estudiants dotats per a la programació. Com aprenen a ser bons programadors aquests estudiants dotats? Necessiten llegir i entendre els programes reals que la gent utilitza. S'aprèn a escriure un codi bo i clar llegint i escrivint muntanyes de codi. Només el programari lliure ho permet.

Com s'aprèn a escriure codi per a programes grans? Escrivint un munt de canvis en programes grans existents. El programari lliure permet fer-ho; el programari propietari ho prohibeix. Qualsevol escola pot oferir als seus estudiants l'oportunitat de dominar l'art de la programació, però només reeixirà si és una escola que utilitza programari lliure.

La raó més profunda per usar el programari lliure a les escoles és l'educació ètica. Esperam que les escoles ensenyin als estudiants els fets bàsics i habilitats útils, però aquesta no és tota la seva tasca. La missió fonamental de les escoles és ensenyar la gent a ser bons ciutadans, cosa que inclou l'hàbit d'ajudar als altres. En l'àmbit informàtic, això significa ensenyar-los a compartir programari. Les escoles, començant per la primària, han de dir-los: “Si duus programari a l'escola, has de compartir-lo amb els companys. I has de mostrar el codi font a la classe, en el cas de què algú vulgui aprendre. En canvi, portar programari no lliure a classe no està permès, excepte si ha de servir per fer un treball d'enginyeria inversa.”

Per descomptat, l'escola ha de practicar allò que predica: només ha de portar programari lliure a classe (excepte per fer treballs d'enginyeria inversa) i compartir còpies que incloguin el codi font amb els estudiants, de manera que pugin copiar-lo, endur-se'l a casa i redistribuir-lo.

Ensenyar als estudiants a usar programari lliure i a participar en la comunitat del programari lliure és una lliçó pràctica de civisme. També ensenya als estudiants el model de servei públic en comptes del de magnats. Tots els nivells escolars han d'usar programari lliure.

Si teniu relació amb una escola (si sou un estudiant, un professor, un empleat, un administrador, un patrocinador o un pare), és la vostra responsabilitat promoure que l'escola migri a programari lliure. Si una petició privada no aconsegueix l'objectiu, plantegeu la qüestió públicament en aquests col·lectius; és la manera de fer que més gent sigui conscient del problema i de trobar aliats per a la campanya.

1. Avís: una escola que accepti ofertes d'aquest tipus pot trobar-se amb que les ulteriors actualitzacions siguin bastant cares.
2. La companyia tabaquera RJ Reynolds va ser condemnada a pagar 15 milions de dòlars de multa en el 2002 per haver subministrat mostres gratuïtes de cigarrets en esdeveniments infantils. Vegeu http://www.bbc.co.uk/worldservice/sci_tech/features/health/tobaccotrial/usa.htm.