Viure en pisos d'estudiants és una experiència complexa d'explicar, s'hi ajunten tantes coses que probablement no ens equivocarem si diem que viure en un pis d'estudiants implica experimentar en algun moment totes les emocions i tots els sentiments que l'ésser humà és capaç de sentir. Després de sis anys practicant aquest esport d'alt risc, em disposo a fer un petit estudi pseudoantropològic de les emocions i sentiments que he experimentat en primera persona gràcies a la convivència amb éssers de tot tipus.
En aquest primer capítol us presentaré el fàstic. Cal tenir en compte que no sempre pots escollir les persones amb qui et poses a viure. Tots tenim un costat obscur que apareix quan comparteixes un mateix espai de convivència. En el meu cas, dues energumens amb qui vaig viure un cert temps, em van ajudar a incrementar la meva sensació de fàstic en trobar-me regals especials com el de la fotografia en llevar-me als matins.
El fàstic és un sentiment que implica una resposta de rebuig o de fugida, davant de quelcom repugnant. Probablement ara, tots hagueu tancat ja la finestreta del nostre bloc en veure aquestes llenties tan apetitoses... Així es van quedar després d'estar la tira de dies en repòs sobre el marbre de la cuina... Llenties en putrefacció, descansin en pau.
Heu de saber que l'anticipació d'una sensació de fàstic ajuda al manteniment de l'equilibri fisiològic i psicològic que ens garanteix el benestar. Estimats blocàires, doncs, no us passeu massa estona contemplant la fotografia, no intenteu trobar-hi el truc, no en té. Sigueu intel·ligents i anticipeu la sensació de fàstic, per un benestar i equilibri físic i emocional.
Utnoa...
