Aquell sol abusiu d'estiu badava les pedres de la quasi bé sempre gèlida Vladivostok. En Nicolau hi havia arribat feia poca estona. La senyora li havia encomanat que anés a comprar tabac a la ciutat, perquè al pol nord els de la Philip Morris no hi treien mai el cap. Coneixent la mala llet que es gastava, va decidir agafar en Rudolf i anar traient xispes a fer l’encàrrec. No s’esperava trobar l’anticicló de les Azores en plena Sibèria i, quan van arribar, el ren treia un pam de llengua totalment deshidratat.
-Espera’t a l’ombra, que ara torno amb unes quantes cerveses, que t’entraran bé. Li digué en Nico al cèrvid.
-Ok, per aquí bellugaré. Li respongué aquell animal que, per cert, era dotat de cassallera veu.
En Nicolau s’endinsà a la ciutat. Va trobar un Dia obert i hi va entrar. Comprà sis Estrelles.
Tenia molta calor i no va poder evitar beure-se-les totes. Quin vici el d’aquell home! Moments després es furgava exasperat totes les butxaques buscant diners. No li quedava res, ni un duro. “En Rudolf em pelarà”, pensava. Hauré de fer alguna cosa...
-Espera’t a l’ombra, que ara torno amb unes quantes cerveses, que t’entraran bé. Li digué en Nico al cèrvid.
-Ok, per aquí bellugaré. Li respongué aquell animal que, per cert, era dotat de cassallera veu.
En Nicolau s’endinsà a la ciutat. Va trobar un Dia obert i hi va entrar. Comprà sis Estrelles.
Tenia molta calor i no va poder evitar beure-se-les totes. Quin vici el d’aquell home! Moments després es furgava exasperat totes les butxaques buscant diners. No li quedava res, ni un duro. “En Rudolf em pelarà”, pensava. Hauré de fer alguna cosa...
*Sànset*