Poques vegades tenim l'ocasió de poder retre homenatge a alguna pedagoga que hagi destacat per ser-ho. M'explico: els pedagogs encara ens estem preguntant sovint de què fem o per a què servim... encara sort que -almenys en el meu cas- sabem qui som. Maria Teresa Codina és això: un model viu de pedagogia.
Ella ha estat la precursora de la implicació etnogràfica en els col·lectius més necessitats, de tot ordre i condició, de la nostra societat catalana, tant des del vessant del seu treball a l'aula com, posteriorment, des dels seus càrrecs a l'Administració.
I tot amb un treball inspirat per l'eficàcia, l'eficiència i la saviesa que proporciona fer les coses calladament, sense buscar altre reconeixement que el dels destinataris directes de la tasca pedagògica. Un model a imitar i un model a seguir. Jo m'hi apunto.
El reconeixement li retrà la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i tindrà lloc el proper dia 20 de juny, a les 19.30 hores, a la Sala Pi i Sunyer (carrer del Carme, 40, de Barcelona). És un acte obert a tots aquells pedagogs i pedagogues que s'hi vulguin sumar.
