Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martin Scorsese. Mostrar tots els missatges

Les millors pel·lícules dels últims 25 anys (segons els usuaris de la IMDB)

Noemix 15.10.15 , , , , , , 2 comentaris
La nostra estimada IMDB (Internet Movie DataBase) celebra enguany els seus 25 anys d`'història, i com qualsevol amant del cinema, nosaltres els felicitem de tot cor.



Per a celebrar-ho, la pàgina web estatunidenca fa una setmana que ens està oferint recopilacions de dades curioses, i la que ens ha sorprès avui és la llista de les millors pel·lícules dels últims 25 anys, que compartim tot seguit:

Llista IMDB de les millors pel·lícules dels últims 25 anys


2014: "Interstelar"
2013: "El lobo de Wall Street"
2012: "Django Desencadenat"
2011: "Intocable"
2010: "Orígen"
2009: "Maleïts malparits"
2008: "El caballer fosc"
2007: "Enmig de la natura"
2006: "Infiltrats"
2005: "Batman Begins"
2004: "Olvídate de mi"
2003: "El senyor dels anells: el retorn del rei"
2002: "El senyor dels anells: les dues torres"
2001: "El senyor dels anells: la germandat de l'anell"
2000: "Memento"
1999: "Fight Club"
1998: "Saving Private Ryan"
1997: "La vida és bella"
1996: "Fargo"
1995: "Seven"
1994: "Cadena perpètua"
1993: "La llista de Schindler"
1992: "Reservoir Dogs"
1991: "El silenci dels anyells"
1990: "Un dels nostres"

Curiositats: 

     - La llista ha estat feta amb la pel·lícula amb més alta puntuació votada cada any pels usuaris 
        registrats a la pàgina.
     - Christopher Nolan és el guanyador absolut, té 5 pel·lícules (de les 9 que ha dirigit en els últims 25 anys).


     - La segona posició del ranking la comparteixen Martin Scorsese, Quentin Tarantino i Peter 
        Jackson, amb 3 pel·lícules cadascun dins de la llista).
     - La tercera posició també és compartida per Steven Spielberg i David Fincher), amb dues 
        pel·lícules a la llista.
     - Malauradament, no hi ha cap directora.
     - Els guionistes/escriptors més presents a la llista són Christopher Nolan (5), Jonathan Nolan (3), 
        Quentin Tarantino (3) i J.RR Tolkien (3).
 -  L'actor més present a la llista 
     és en Leonardo Di Caprio amb 
     4 títols, seguit per l'Elijah Wood, 
     en Viggo Mortensen, i la resta de 
     la colla anellenca amb 3 títols, i 
     en Brad Pitt també amb 3 
     pel·lícules.
 - Entre films de ciència-ficció i 
    fantasia, sumen 8 pel·lícules del 
    total de 25.

Pòsters minimalistes de la filmografia del Martin Scorsese

Marc Ambit 1.7.14 , , Cap comentari
Ens fascina el cinema de l'Scorsese. I també els pòsters minimalistes alternatius. Així que, per què no combinar ambdues faleres?
Aquí teniu una selecció dels que ens semblen són els més fascinants. Per cert, bonus track al final del post amb un recull espectacular d'un bon reguitzell de pòsters minimalistes alternatius de Taxi Driver (que sembla ser la que més ha inspirat als creadors i dissenyadors).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 

 

 

I ara, el bonus track de Taxi Driver. Escolliu el vostre pòster favorit!












 


Amistats de cinema (XI)

Marc Ambit 25.4.14 , Cap comentari
Les millors amistats són duradores. I, és clar, la nostra nissaga de posts sobre amistats de cinema, també. Ja van onze edicions (repassa-les totes, que no et pots perdre ni una foto).
Aquí us en portem un nou grapat.

No sabem quins lligams uneixen a l'Steven Seagal amb el Putin, però no ens fa gens de gràcia
De sobte ens ha semblat estar veient a la Agnès Varda i al Martin Scorsese en una escena de The wolf of Wall Street
Amenaces entre l'Elvis i el Fred Astaire (és estrany que el Sinatra no s'hi fiqui)

No sabèm de què parlen, però vendríem l'ànima per haver pogut estar en aquesta conversa entre el Groucho Marx i el Jack Nicholson

El Dean Martin, com a bon italo-americà, ensenyant al John Wayne què vol dir espaghettis "al dente"

Tothom té les amistats que es mereix (excepte el pobre ximpanzé de la foto, al costat del Ronald Reagan)

Us imagineu una col·laboració cinematogràfica entre el John Waters i el David Lynch?

"Algun dia -pensa la Jessica lange- seré gran i em donaran papers interessants, com a la Bette Davis"

John Cassavettes, Peter Falk, Gena Rowlands i Ben Gazzara fent unes copes

El Kyle MacLachlan massa a prop del Yao Ming

El Lobo de Wall Street (The Wolf of Wall Street, 2013) - Martin Scorsese. Des del Japó

Noemix 5.3.14 2 comentaris
Avui us portem el post d'una bona amiga que està passant uns dies al Japó i ens ha fet arribar les seves impressions després d'haver vist El Llop de Wall Street a un cine de Kyoto. 

L'autora del post, l'Anna Danes és una amiga especial, viatjera, cinèfila, emprenedora i una persona amb molta curiositat pel que l'envolta. Aquestes qualitats l'han fet voltar pel món sempre disposada a apropar-se a la gent i conèixer de primera mà el que és viure a diverses parts del món. 

Com hem dit, aquests dies tenim l'Anna al Japó i ens ha fet un super-regal: la seva descripció del que és veure una peli a un cine japonès: llegiu-la perquè no té desperdici! 

Anar al cine al Japó o com compartir un Home Cinema amb 300 persones

Filmoteca de l’Av. Sarrià. Finals de Juliol. Fa una calor tremenda a fora i a dins. L’aire condicionat no funciona. L’empleat moreno arrissat s’excusa: l’aire no funciona ni funcionarà. S’apaguen els llums, comença La finestra indiscreta. Crèdits, panoràmica del pati del darrere i primeríssim primer pla del front de James Steward suant. Tothom riu. 

La pel.lícula ha pres una dimensió nova. S’ha creat una connexió directa entre la situació del protagonista i la nostra, i tots hi hem estat d’acord. Ara comença la pel.lícula en uns termes nous. Per això ens agrada anar al cine, no ? Sí, la pantalla és gegant, el so excel.lent, el seient només accepta una posició, ens podem abstraure completament i gaudir de la pel.lícula però i aquesta nova dimensió que pren la pel.lícula quan la veus amb altra gent? Anar al cine és una experiència de grup, una experiència compartida. De vegades compartida amb indesitjables monstres de menjar crispetes sorollosament, de vegades compartida amb parelles que parlen com si estiguessin al sofà de casa, de vegades compartida amb gent que passa por amb nosaltres o que s’eixuga els mocs després d’una gran plorera; però sempre és una experiència de grup i aquesta és una de les raons per les quals m’agrada anar al cine.

Ara estic al Japó i evidentment toca anar al cine. The Wolf of Wall Street, el primer diumenge després de l’estrena. 
El hall del multicines més cèntric de Kyoto a tope. Pujo al tercer pis, els treballadors estàn netejant la sala, treuen tota la brossa, despleguen una taula, hi posen unes estovalles i comencen a separar el plàstic, el cartró i les restes de menjar i beure. Acaben, pleguen les estovalles i comencem a entrar. Seients numerats, el cine està a petar. Uns quants anuncis, tràilers i comença la pel.lícula. 

CONTÉ SPOILERS- The Wolf of Wall Street no et deixa indiferent i tot i que hagis vist el tràiler els moments més impactants es van descobrint a mesura que vas entrant a dins la pel.lícula: un aterrissatge d’helicòpter diferent, l’eufòria de prendre drogues per primera vegada, un convidat es comença a tocar l’entrecuix al mig d’una festa, el protagonista ens mostra una doble realitat,… la pel.lícula té molts moments sorprenents que em demanaven riallades sonores o de fer un “oh, no!” o simplement de moure’t inquiet dins la butaca. Bé, pels mediterranis potser sí, però al Japó no. 

Quan vaig llençar la primera riallada i vaig veure que ningú més reia, ho vaig començar a entendre. Però la pel.lícula m’estirava i jo no em podía contenir, vaig tornar a llançar un bon riure però estava sola. Que dormien? No, actuen així al cine. En un pel.lícula tant excèntrica i sorprenent com The Wolf of Wall Street, ningú va dir ni piu, ningú es va moure, ningú va sospirar, tots quiets. Algú va menjar crispetes, ho sé perquè els vaig veure entrar amb les capses plenes i sortir amb les capses buides però no vaig sentir a ningú menjar-se-les… La sala va estar en total silenci (bé, a part de les meves dues primeres riallades i algun altre soroll que vaig fer) i així és com els hi agrada a ells, cosa que em sembla molt curiosa perquè anul.len totalment l’experiència compartida però tampoc li veig res de dolent a pagar 13€ (!) per tenir el teu Home Cinema personal sense que absolutament ningú t’estiri de la ficció... En un país petit i superpoblat es porta el Home Cinema compartit.

Ni millor ni pitjor, l’experiència d’anar al cine al Japó és simplement diferent! 

Anna Danes (Febrer de 2014)

El lobo de Wall Street (The wolf of Wall Street, 2013) - Martin Scorsese

Marc Ambit 27.1.14 , , Cap comentari


Reflexions personals a la última pel·lícula del nostre estimat Scorsese:

  1. La pel·lícula és molt entretinguda, una muntanya russa d'excessos i disbauxa
  2. I quan diem muntanya russa no ens referim tan sols a la vida del protagonista sinó a la pròpia pel·lícula, que conté escenes molt poderoses però també alarmants descensos en picat que ratllen el coma cinematogràfic.
  3. El Leonardo DiCaprio està igual de bé que en moltes de les seves altres pel·lícules anteriors. Això sí, en algunes escenes trepitja terreny histriònic amb resultats molt menys destacables(i ratllant la vergonya al·liena).
  4. El Jonah Hill no és el Robert DeNiro i no està còmode improvisant (i l'Scorsese és incapaç de tallar-ho quan no funciona).
  5. El Matthew McConaughey segueix entregant interpretacions molt magnètiques en el que ha estat, sense dubte, el seu any més fructífer.
  6. Algunes escenes no funcionen (molt en particular les escenes en les que vol mostrar el patetisme dels personatges) i l'Scorsese no se n'adona. 
  7. L'Scorsese està patint l'efecte Woody Allen. Fa 20 anys que ambdós entreguen pel·lícules molt per sota del seu nivell anterior (Kundun, El aviador, Al límite, Shutter Island, La invención de Hugo, versus Celebrity, Acordes y desacuerdos, Granujas de medio pelo, La maldición del escorpión de jade, Vicky Cristina Barcelona, Todo lo demás, etc.) i tan sols una o dues es poden comparar amb el que havien estat capaços de fer (Infiltrados, versus Match Point).
  8. L'Scorsese no és, habitualment, un director amb missatge ni profund (el que ens agrada d'ell és la seva direcció frenètica, directa i dinàmica). Aquí tampoc ho és, doncs s'escuda en que tot està explicat des del punt de vista del protagonista. Per una banda ens agrada, doncs li deixa a l'espectador la potestat de jutjar, però per una altra ens hagués agradat que, cinematogràficament, no fos tan neutre o que no ens arribés a donar la sensació en alguns moments -el final en particular- que està de la banda del protagonista o que li dóna una coartada per als seus comportaments.
Aquestes són les nostres reflexions sobre El lobo de Wall Street, però ara us toca a vosaltres. Digueu-nos què en penseu en els comentaris.


Entrevista al Martin Scorsese sobre educació audiovisual

Marc Ambit 6.3.13 , Cap comentari
Ens ha encantat descobrir aquesta entrevista al gran Martin Scorsese (a través del blog Sales On Films) de la època on tot just acabava d'enllestir Infiltrados (The departed, 2006) i a on cobreix una sèrie de temes gens habituals en les seves entrevistes com:

- La seva educació audiovisual (confessa haver-se educat no amb llibres sinó amb pel·lícules i televisió).

- L'educació audiovisual dels nens i la necessitat de que, de ben petits, siguin ensenyats a "entendre" les imatges per poder-se'n fer un criteri.

- La violència en les seves pel·lícules (i, a diferència del Tarantino, ell no s'enfada, sinó que ho argumenta).

Imperdible cada segon, aquesta entrevista ens mostra un Scorsese que vol donar l'oportuitat als nens d'avui en dia de convertir-se en alguna cosa més que espectadors passius de les pel·lícules.

Les nominacions als Oscars 2011

Marc Ambit 25.1.12 , , , 2 comentaris
Aquestes han estat les 9 pel·lícules escollides per lluitar pel premi a la millor pel·lícula de l'any 2011, segons els membres de l'acadèmia cinematogràfica nord-americana.


En total, la pel·lícula més nominada ha estat Hugo, la atípica pel·lícula de l'Scorsese, amb 11 nominacions, seguida molt de prop per The Artist.

I ara, és clar, us preguntem:
  • Quina és la vostra favorita?
  • En falta alguna?
  • En sobra alguna?

Si us plau, il·lumineu-nos amb les vostres opinions als comentaris.
Subscriure's a: Missatges ( Atom )