Breu incursió a l'Arieja més humanitzada, en excés per hidroelèctriques i per infra-estructures viàries, però és que la proximitat d'Andorra queda palesa pel trànsit constant; soroll de cotxes i de turbines ens acompanyen els primers i últims metres, però el silenci de la neu s'imposa la resta del jorn.
Neu des del poble de l'Hospitalet pres l'Andorre, glaçada a l'inici i a quasi tota la traça, que rellisca una barbaritat (en els trams de fort pendent era millor anar per fora).
L'acumulació de neu al fons de la vall és considerable, lògica d'aquestes terres ventades de nord.
La cabana de la Vesine ni ens la mirem; estem cansats i queda encara molta pujada. Les pales de la cara sud del Nerassol presenten lliscaments considerables, que apareixen aquí i allà.
Cim ventat, com no, al qual arribem caminant sense crampons per tot el tram de carena. La pala somital en canvi presenta unes condicions excelents, amb la millor neu del dia.
Arribats al torrent que baixa de Pedourres el solell està al límit, ni per a esquiar ni per a caminar; toca fer el que es pugui.
Avall de l'aiguabarreig del Siscar i el Pedourres optem per caminar, tot i la presència de suficient neu, doncs els matolls i el regel que l'obaga fa reprendre ben d'hora, fan de l'esquí en aquest tram una mena d'apunta i dispara, que no obeeix a l'utilització d'aquest com a mitjà més adequat.
Arieja poc autèntica la d'aquest dia, premonició esperem d'incursions més genuines.
3 comentaris:
Aquest any heu començat aviat la temporada d'esquí de muntanya amics!
a veure si aquesta borascassa torna a deixar neu pols i podfeu disfrutar de valent.
Bon any!
A mi és un racó que em costa, per aquest inici tan gris, dels sorollós de fons de vall i els ferros per tot.. i en canvi, és l'inici d'un pas natural increïble, poc aparent però del tot natural quan t'ho mires bé. Valls i valletes, que inviten a pernoctar i potser així compensar millor l'arrencada poc agradable. Sort, que la muntanya, tot ho acaba compensant...
I jo que vaig rumiant-hi...
Rumiant en la possible etimologia del rotund topònim NERASSOL.
Els "neres" pirinencs sempre fan cap a la foscor del negre... I aquest "sol"? És un "sol" solar, o bé és un "sòl" terrenal camuflat?
Publica un comentari a l'entrada