dimarts, 30 de juny del 2015

"L’amor com a únic fat vertader de l’anima". Enric Sanç ressenya "Celebració" de Vicent Torres

L'amor i la vida són l'objecte de la "celebració" a la qual hi fa referència el títol del poemari de Vicent Torres, guanyador del Premi Ciutat de Sagunt de Poesia, que ha estat ressenyat per Enric Sanç, qui destaca la presència d'un altre poeta, homenatgeat amb aquesta obra, Vicent Albert i Guaita. "El misteri de la paraula, la melodia que l’envolta, la bellesa encesa que l’embolcalla, la senzillesa i l’imperceptible de la lírica són expressades a quatre mans, les del seu autor i les de Vicent Albert", apunta Sanç.

El poeta picassentí fa palesa de la seua formació teològica al llarg de l'obra, dels trenta-dos poemes que s'allarguen entre cinc parts i que posen l'amor al centre de tot, l'impulsor i "únic fat vertader de l'ànima".

Uns poemes breus d’aparença senzilla i uns versos lliures d’art menor, continguts, però forçament expressius i sensorials, sense més citacions que les del penetrant diàleg amb Vicent Albert.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Homenatge a Alfred Giner Sorolla a Vinaròs

Demà dimarts 1 de juliol a les 20 hores, l'Espai Mariola Nos acull un homenatge al científic i escriptor vinarossenc Alfred Giner Sorolla, en el desé aniversari de la seua mort. 

Amb Giner Sorolla vam treballar en l'assaig "Arran de mar. L'escala de la incertesa", públicat pòstumament l'abril d'aquell 2005. 


dilluns, 29 de juny del 2015

La història recent de Benicarló contada per les seues famílies

Els renoms són l’apel·latiu amb que es coneix a diverses generacions d’una família, un afegit simpàtic i amistós que molts llueixen amb orgull i com un signe d’identitat. Dos autors benicarlandos, Jaume Rolíndez i Pedro Manchón, han recuperat aquest patrimoni amb el primer volum de “Famílies tradicionals de Benicarló”, editat per Onada, que tracta sobre cinquanta d’aquests renoms, del voltant del miler que hi calculen que s’hi podria comptar.


L’obra es va presentar dissabte 27 de juny al vespre al Magatzem de la Mar, on s’hi van congregar al voltant de quatre-cents assistents. L’acte, conduït per la periodista i escriptora Alícia Coscollano, va obrir amb la música del grup Veniu a cantar –els quals ben bé podrien signar la banda sonora del llibre. A continuació, hi va intervindre l’editor Ramon París, qui va fer palesa que els Almenarín, Blanco, Boleo, Cadirer, Firme, Papagueix, Replé, Sentano, Tupinamba, Visiat i fins les cinquanta famílies que composen aquest primer volum “són protagonistes anònims que ara veuen la llum gràcies a aquesta obra, que deixa constància de la seua vida (…) Tantes famílies que amb el seu esforç, amb la tenacitat i els anhels, són un pilar fonamental de la història de Benicarló”, exposà el representant d’Onada Edicions.

Per la seua banda, Pedro Manchón, escriptor, periodista i mestre, recordava com es va iniciar aquest projecte a partir de l’empenta de Paco Vallés, ‘el Flare’. Gairebé cinc anys després, “hem aconseguit preservar un bagatge cultural que com a benicarlandos hem d’exigir i defensar”, apuntava Manchón, a la vegada que relatava algunes de les vivències durant les entrevistes.


Després que ‘el Flare’ (amb qui fou la primera conversa de les que formen el llibre) oferira una de les seues conegudes lloes, va intervindre Jaume Rolíndez, també mestre i escriptor, el qual va incidir que “Famílies tradicionals de Benicarló” és una obra curulla de sentiments, fins el punt que caldria classificar-lo com a “s” de sensibilitat: “a l’obrir es podrà escoltar el soroll de l’aigua dels cadufs que cau a la pastera, de la pastera pel reguer a la bassa, de la bassa al reguer llarg i des d’ací, al solc”, apuntava Rolíndez, a qui va acompanyar la seua néta, la violinista Mar Sorlí, al poema “Benicarló, poble meu”.

Música, poesia i caduferia tancaven aquesta presentació que, més enllà dels renoms, són l’homenatge a unes generacions de benicarlandos i benicarlandes i contribueix a que el seu llegat es puga transmetre a les següents.

divendres, 26 de juny del 2015

César Barceló i Clara Berenguer guanyen el Ciutat de Benicarló per l'àlbum il·lustrat ‘Quan xiula l'avi’

L'il·lustrador alacantí César Barceló i l'escriptora valenciana Clara Berenguer han guanyat el II Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat "Ciutat de Benicarló" per l'obra 'Quan xiula l'avi', un relat tendre i emotiu sobre la relació entre avis i néts. L'àlbum serà publicat per Onada Edicions.

El II Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat "Ciutat de Benicarló" ja té projecte guanyador: 'Quan xiula l'avi', amb text de Clara Berenguer i il·lustracions de César Barceló, ha estat escollit pel jurat com el millor d'entre els 29 originals presentats a aquesta convocatòria.

L'obra tracta temes que interessen a tots el públics, grans i menuts: la relació entre néts i avis, la malaltia, la mort, el record... Tot, des de l'humor i la quotidianitat. Segons el jurat, format per Miguel Ángel Giner, Ignasi Blanch, Mercè Climent i Laura Santervás, el text està molt ben maridat amb les il·lustracions, que són actuals, fresques, expressives i narrativament molt ben seqüenciades. 'Quan xiula l'avi' transmet molta tendresa i emotivitat i tracta temes que sovint queden oblidats en els àlbums infantils.

César Barceló, és il·lustrador de nombrosos contes infantils però també es pot veure el seu treball en peces animades, storyboards i cartells. Ha rebut el premi de la Generalitat al millor llibre il·lustrat per 'Cocodrila Cocopau' (2004) i l'any 2012 es va encarregar de la imatge de la 43 Fira del Llibre de València.

Per la seua banda, Clara Berenguer és llicenciada en Història de l'Art i des de que va finalitzar els seus estudis les il·lustracions que acompanyen els llibres infantils són el seu principal objecte d'estudi degut a la tesi doctoral que realitza sobre les il·lustracions infantils de Miguel Calatayud.

El jurat ha valorat positivament el conjunt de les obres presentades i vol destacar l'alta qualitat d'altres originals com 'Narizotas', 'Las botas del general', 'El ingrediente secreto' i 'La luna en un gigantesco huevo'.

El II Premi Ciutat de Benicarló, guardonat amb 3.000 euros, serà editat per Onada Edicions.

"Romàntica reminiscència del que significava i significa ser valencià en un poble envoltat de tanta riquesa patrimonial". Sergi Durbà parla de "Maleïts entrepans"

"Lectura obligada". Així comença la ressenya que l'escriptor Sergi Durbà ha dedicat a "Maleïts entrepans", el nou llibre d'Antoni Gómez, una sort de novel·la autobiogràfica que ens retorna al Sagunt dels anys 60 i 70 vist des dels ulls infantils del protagonista. La històrica ciutat és un més de la variada galeria de personatges que hi desfilen per la vida del xiquet; també pel bar familiar on prepara eixos entrepans del títol, destinats a uns primers turistes que acudien atrets per la poc explotada encara monumentalitat de l'indret.

Gómez ens delecta ara pels viaranys dels records, dels seus records, tota una evocació de la infantesa que dibuixa la zona més emblemàtica i alhora més desconeguda de Morvedre, el barri vell, situat a tocar del teatre romà, cruïlla de racons i desmemòries, allà on els pares de l’autor regentaven un bar refugi d’històries mínimes, de vegades màgiques, de vegades tràgiques, totes plenes d’anècdotes i matisos de tota una vida marcada pel treball del camp, per la postguerra i per les circumstàncies de tot plegat. 

Per a Durbà, "Maleïts entrepans" representa el millor costumisme que convida al debat sobre els profunds canvis que ha viscut el país en les darreres dècades. Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Jaume Rolíndez i Pedro Manchón parlen del seu nou llibre "Famílies tradicionals de Benicarló. Cinquanta renoms"

Aquest dissabte 27 de juny, a partir de les 18 hores, el Magatzem de la Mar de Benicarló acull l'acte de presentació del llibre de Jaume Rolíndez i Pedro Manchón, el primer volum de la sèrie "Famílies tradicionals de Benicarló", dedicat a cinquanta dels renoms més populars de la ciutat. L'esdeveniment, que posarà de manifest el patrimoni de la història oral dels benicarlandos i benicarlandes, comptarà amb la música del grup Veniu a Cantar, la violinista Mar Sorlí i les lloes de Paco Vallés, 'el Flare'.

Per conèixer una mica més d'aquest projecte, hem entrevistat els autors, qui ens fan cinc cèntims de com ha estat el procés de confecció d'aquesta obra fonamental per a Benicarló.

dimecres, 24 de juny del 2015

Aquest dissabte, ruta literària a Sueca pels escenaris de "Quan truquen de matinada"

A "Quan truquen de matinada", Salvador Vendrell alterna tres períodes històrics claus: els anys de la II República i la Guerra Civil, la Transició i l'actualitat marcada per la crisi. En els dos darrers el protagonista és Pere, un escèptic historiador reconvertit a periodista. I la connexió amb l'època més antiga apareix quan entren en sa vida els diaris de la vídua de Camil Albert, un destacat anarquista de la comarca de la Ribera.

Així, és una novel·la on la història és ben present, amb personatges i fragments extrets directament de la realitat i encastats en la trama. Una història que encara és viva i que es pot visitar a partir de la ruta literària que podeu trobar en aquesta pàgina. i tot i que el recorregut està pensat especialment per a centres educatius, qualsevol públic pot conèixer una mica més de la nostra història recent amb aquesta proposta.

És el que farà l'Associació Excursionista Caminant pel País, qui ha organitzat per a aquest dissabte 27 de juny un recorregut pels escenaris de la novel·la, sobretot pels relacionats amb la figura del suecà Camil Albert, tant els reals com els que ficcionats.

No tenim història que contar-vos. Voro Vendrell ja ho ha fet. L'excursió us mostrarà una Sueca que, malgrat els evidents canvis, encara us permetrà viatjar en el temps.

Per a més informació podeu consultar la pàgina web de Caminant pel País, tot clicant ací.

"Un relat que, millor que un llibre d’història, reflectix una ciutat de Sagunt en blanc i negre". Manel Alonso parla de "Maleïts entrepans" d'Antoni Gómez

L'escriptor Manel Alonso ("Els somriures de la pena", "Cròniques des de l'infern") ha ressenyat per a la revista digital Sons de Xaloc el nou llibre del saguntí Antoni Gómez, "Maleïts entrepans", una narrativa que evoca la infantesa de l'autor a la capital morvedrina durant els anys 60 i 70 del segle passat.

Tot i basar-se en les experiències i vivències personals d'Antoni Gómez, la novel·la compta amb una diversa i variada galeria de personatges observats des dels ulls de xiquet del protagonista i "que l'ajuden a reconstruir un univers que el temps s'ha encarregat de fer desaparèixer", exposa Alonso, destaca aquesta confrontació entre els món de l'infant i el món dels adults.

Aquest infant és enmig del món dels adults i dels infants, i ens oferix de vegades amb cruesa escenes dels dos mons. Una cruesa que té un punt d’ingenuïtat, d’innocència, no oblidem que la mirada és la d’un xiquet, per més madur que les circumstàncies l’han obligat a ser, però amb un punt de sarcasme, d’humor del narrador adult, que en recordar lliga caps i acaba de comprendre d’una manera clara certes coses que de menut se li escapaven.

Un altre punt que hi subratlla el crític és l'ambientació, Sagunt, sobretot el Sagunt històric, que conforma un personatge més de la trama, "un escenari que li aporta un espai amb una gran personalitat que porta l’autor a reflexionar sobre el pas del temps i la tragèdia del viure quotidià marcat per cada etapa històrica" i que es complementa amb l'altre escenari, més casolà i quotidià: el bar familiar, llar d'aquests maleïts entrepans que recorda Antoni Gómez.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

dimarts, 23 de juny del 2015

Antoni Gómez presenta "Maleïts entrepans" al Port de Sagunt i a Alboraia

Les evocacions de la infantesa a un Sagunt plagat de personatges històrics i quotidians que ha composat Antoni Gómez en la novel·la "Maleïts entrepans" es presenten per dues ocasions aquesta setmana, al Port de Sagunt i a Alboraia.

D'aquesta manera, la primera cita serà aquest dimecres 24 de juny al Port de Sagunt, un escenari també present a "Maleïts entrepans". Serà a partir de les 19 hores al local de l'Associació de Veïns La Forja, organitzadora de l'acte.


I l'endemà dijous, del Camp de Morvedre a l'Horta Nord. En concret a Alboraia, on s'ha programat la presentació a les 19 hores al Centre Intercultural. Juntament a l'autor hi participaran la periodista Esther Roig i l'escriptor i periodista Agustí Hernández.


Els contes per a la Nit de Sant Joan

La Nit de Sant Joan no sols és la més curta de l'any, sinó també és la més màgica. D'això ben en saben en Muniatto i el Ramon, els protagonistes dels dos contes infantils d'Onada que hi tenen lloc durant la revetlla, al caliu de l'escalfor de les fogueres que donen la benvinguda a l'estiu.

Aquest Sant Joan és el primer de Muniatto, qui després de fer-nos gaudir d'altres festivitats, com ara Sant Jordi o la Sega de l'Arròs del Delta, viurà amb els seus amics una aventura a "Muniatto i la Nit de Sant Joan". El xiquet més inquiet de les Terres de l'Ebre creat per les Germanes Besolí basant-se en el conegut pallasso descobrirà que hi ha éssers especials que només treuen el cap en aquesta ocasió.

Mentre, "A l'altra banda del foc" és un llibre infantil d'aventures, escrit per la flixanca Laura Mur, qui situa la narració a aquesta vila de la Ribera d'Ebre. En Martí convenç el seu avi Ramon per acudir a veure la foguera de la plaça, però s'hi perd entre la multitud. Ací comença la divertida recerca de Ramon per trobar al seu nét, amb l'ajuda de personatges molt especials.

dilluns, 22 de juny del 2015

Es presenta a Castelló "Rere la paraula", el poemari d'Aina Garcia Carbó

La Llibreria Babel de Castelló va omplir-se de gom a gom per a l'estrena del primer poemari d'Aina Garcia Carbó, "Rere la paraula". L'acte va tindre lloc el passat dissabte 20 de juny i va comptar amb la participació del poeta Ramon Guillem, proleguista d'una obra que es llegeix com el viatge vital de l'autora, de la seua necessitat d'escriure els sentiments i experiències que la troben arran de la mort del seu pare, l'escriptor Manel Garcia Grau, qui també es fa present entre els versos de "Rere la paraula".


Imatges de Llibreria Babel - Més al seu Facebook

Aquest dissabte es presenta el primer volum de "Famílies tradicionals de Benicarló. Cinquanta renoms"


Aquest dissabte 27 de juny, a partir de les 18 hores, el Magatzem de la Mar acull la presentació del llibre "Famílies tradicionals de Benicarló. Cinquanta renoms (Volum I)" de Jaume Rolíndez Fonollosa i Pedro Manchón Pau, una obra que, a partir dels records d'aquelles persones que ostenten sonors i orgullosos renoms, ens descriu el Benicarló de l'últim segle de la mà dels qui l'han viscut i que composen, al remat, una acurada crònica dels canvis de tota mena que ha conegut aquesta ciutat maestratenca.

L'esdeveniment d'aquest dissabte va més enllà de la literatura, la qual anirà a càrrec dels autors i de l'editor Ramon París. Amb la conducció de la periodista Alícia Coscollano, hi comptarà amb la música del grup Veniu a cantar, el violí de Mar Sorlí, les lloes de Paco Vallés 'El flare' i l'escenografia de Sergi Creacions.

divendres, 19 de juny del 2015

"Aquí no hay quien lea". El Diari de Tarragona fa una crònica de les presentacions de "1937" i "Dirk, dixit!"

El passat dimarts, dos autors tarragonins presentaven les seues obres al Campus Catalunya, Joaquim Biendicho amb la reedició de "1937" i Àngel-O. Brunet amb "Dirk, dixit!". Les dues formen part de la proposta d'Onada Educació per la Literatura Km 0 al Camp de Tarragona, que pretén apropar els escriptors i escriptores del territori a les aules amb un seguit de lectures que enganxen el lector i aporten valors i amb el suport de material didàctic. Biendicho i Brunet s'hi sumen a un grup d'autors com ara Margarida Aritzeta, Maria Lluïsa Amorós i Jordi Tiñena, qui també són presents a la col·lecció juvenil Maremàgnum.

D'aquesta doble presentació n'ha deixat crònica Carlos Izquierdo per al Diari de Tarragona. Sota el televisiu títol de "Aquí no hay quien lea", tot fent referència al repte de promoure la literatura de casa entre el públic, especialment entre l'estudiantat.

Pel que fa a les novel·les presentades, a "1937" recull les paraules de l'autor, qui va assenyalar que "va costar molt escriure-la. Sabia molt bé el que no volia, però quan hi escric sempre hi dubto". Al remat, Biendicho apunta que la seua novel·la se centre en el "duríssim treball del pagès en l'època (de la Guerra Civil); d'una família que només pretén sobreviure" enmig d'un país i d'un ambient enrarits per "l'hostilitat i la irrealitat".

Ben diferent és la novetat d'Àngel-O. Brunet, concebuda com si fòra un guió de cinema que va partir d'un treball de recerca sobre la matèria obscura. "Allò em va donar peu a fantasejar amb realitats paral·leles i gaudir-ne moltíssim amb la seua escriptura", explicava l'autor de "Dirk, dixit!".

Podeu llegir l'article de Carlos Izquierdo tot clicant ací o a la imatge inferior. 

dijous, 18 de juny del 2015

L'historiador Josep Sánchez Cervelló parla de les guerres napoleònica i carlistes a l'Ebre a Canal 21



Josep Sánchez Cervelló ha estat entrevistat al programa Districte 21 de Canal 21 Ebre arran del seu nou llibre "Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936)". L'historiador de Flix va exposar la conflictivitat d'aquest territori de cruïlla durant el segle XIX. Primer la Guerra del Francès i posteriorment els diversos enfrontaments entre carlins i liberals van comportar la inestabilitat de les comarques de les Terres de l'Ebre, el Maestrat, els Ports, Matarranya, etc. 

En un complet i rigorós estudi, Sánchez Cervelló recórre fil per randa aquesta centúria i explica les raons, les batalles, els personatges, la vida quotidiana als pobles en "Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936)", publicat per Onada aquesta primavera.

En podeu saber més de l'obra a l'article que li ha dedicat La Marfanta.

Antoni Gómez presenta "Maleïts entrepans" a Alboraia el dijous 25 de juny


Els "Maleïts entrepans" d'Antoni Gómez apleguen a Alboraia. El Centre Intercultural acull la presentació del nou llibre de l'escriptor saguntí, aquest dijous 25 de juny a partir de les 19 hores, i comptarà amb la participació del periodista i escriptor Agustí Hernández, la periodista Esther Roig i de l'autor.

A partir dels seus propis records, Antoni Gómez evoca en "Maleïts entrepans" el Sagunt de la seua infantesa, d'aquelles dècades a mitjans de segle passat en que els canvis socials i polítics se succeïen sense aturador. Amb la vista del xiquet que ajuda al bar familiar (d'ací el títol de la novel·la), hi desfilen una galeria de personatges de tota índole i condició.

dimecres, 17 de juny del 2015

Les novel·les "1937" i "Dirk, dixit!" es van presentar a Tarragona

L'aposta de la col·lecció Maremàgnum per la literatura juvenil feta al Camp de Tarragona s'ha materialitzat amb la publicació de "1937" i "Dirk, dixit!", els dos nous volums que es van presentar ahir dimarts de forma conjunt a la Sala de Graus del Camps Catalunya de la capital tarragonina.


"1937" és la reedició de la reconeguda novel·la de Joaquim Biendicho, guanyadora del Premi Pere Calders. Ambientada en una masia per les voltes de Vila-seca durant la Guerra Civil, conta les peripècies d'una família, els Joy. Una novel·la humana, que alterna el to dramàtic amb les aventures i embolics dels protagonistes.


Ben diferent és la proposta d'Àngel-O. Brunet a "Dirk, dixit!", que se situa pels gèneres del misteri i la ciència-ficció. En Jan sempre està ficat en problemes des que, quan tenia cinc anys, va desaparèixer junt la Laia. Ell hi va tornar, però d'ella no s'ha tornat a saber-ne res. Quant surt de la presó, l'espera en Dirk un estrafolari exdetectiu que es vol obrir pas en la màgia i l'espiritisme. Una novel·la trepidant i divertida, que de ben segur sorprendrà el lector.

Imatges de @ApellcUrv

Entrevista a Jaume Rolíndez i Pedro Manchón, autors de "Famílies tradicionals a Benicarló. Cinquanta renoms"

Amb motiu de la pròxima presentació del primer volum del llibre "Famílies tradicionals de Benicarló. Cinquanta renoms" el pròxim dissabte 27 de juny, Joan Peiró, de Ràdio Benicarló, ha entrevistat els dos autors de l'obra, Jaume Rolíndez i Pedro Manchón.

Podeu escoltar la conversa a continuació.

Preparant novetats: "Famílies tradicionals de Benicarló. Cinquanta renoms (Volum I)" de Jaume Rolíndez i Pedro Manchón


Els renoms de veïns i veïnes de Benicarló formen part de la nostra cultura com a poble, formen part de la riquesa lingüística i creativa i són una part fonamental de la memòria col·lectiva de la societat. I és que cada renom particularitza algun tret característic de la persona a la qual es refereix. En efecte, els renoms els han construït tenint en compte els vicis, els defectes, els llocs de procedència, els oficis, el comportament social, l’aspecte físic, els costums, la relació amb el medi ambient, la situació econòmica, etc. I totes aquestes característiques són les que han distingit i distingeixen encara el nostre corpus social, la nostra llei de vida. Els renoms ens diuen com érem, com actuàvem, com vivíem… Els renoms ens fan ser més poble i, millor encara, els renoms ens fan ser poble. I per aquestes raons som el que som i les raons perquè som com som. Es perden els renoms a la nostra societat. I a gran velocitat. Cada volta s’escolten menys renoms a excepció de casos rars que cal lloar amb determinació.

Jaume Rolíndez Fonollosa (Benicarló, Baix Maestrat, 1934) és mestre d’escola jubilat, ha guanyat diversos premis literaris i és autor entre altres llibres de: Des de la Tossa, un recull de poesia del territori benicarlando (Penya Setrill, 1995); L’Estel del Collet. Nadal a Benicarló, una representació teatral que situa a Benicarló el goig de Nadal. Es va estrenar a Benicarló el Nadal de 1998 i des d’aleshores s’ha representat any rere any en trenta-quatre ocasions (Associació Cultural Alambor, 1998); Tu, premi de poesia Vila de Nules, 1997; Benicarló, país de cadufs, recull de rondalles benicarlandes (Caixa Rural de Benicarló, 2001); Juguem a cucassela, col·lecció de poemes infantils (Associació Cultural Alambor, 2002); Cercant l’ànima del Maestrat dels Castells, un cant poètic a la comarca autèntica del Baix Maestrat (Centre d’Estudis del Maestrat, 2005); Sense treva. 50 anys de Càritas a Benicarló, un estudi de la caminada de Càritas de Benicarló al llarg dels primers cinquanta anys de vida (Onada Edicions, 2014); Paraules menudes, poemari per explicar les emocions d’una dona embarassada (Onada Edicions, 2014).

Pedro Manchón Pau (Benicarló, Baix Maestrat, 1980) és periodista i des de fa poc també mestre d’escola. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits i audiovisuals com a director, redactor i corresponsal. És autor del llibre Benicarló, el nord de les Falles (Addis Edicions 2008) i 40 anys de Falles. Benicarló 1973 – 2013 (Diputació de Castelló, 2013), editat amb motiu del quarantè aniversari de la festa a la ciutat. Ha escrit articles i assajos participant en llibres i revistes i col·laborant en projectes premiats en concursos i convocatòries per la promoció lingüística. També és autor de diversos contes, alguns dels quals han format part de reculls com Incipit (2011), col·lecció publicada anualment per l’Ateneu Barcelonès des d’on va començar l’itinerari d’aprenentatge literari a la seua escola d’escriptura.

dimarts, 16 de juny del 2015

Martha Heard presenta "Salir del silencio" a Leganés

La història oral de les persones i els pobles com a font per a preservar la memòria. A partir de l'experiència dita a terme a la vila de Càlig, al Maestrat, la professora estatunidenca Martha Heard ha mostrat en diversos indrets de l'Estat espanyol i Estats Units la importància d'enregistrar els testimonis dels protagonistes. Ara, aquest divendres a partir de les 19 hores, presenta el seu llibre "Salir del silencio. Voces de Càlig 1900-1938" a La Libre de Barrio de Leganés (Madrid).

Més enllà del localisme, "Salir del silencio" narra els anys previs, l'esclat i els primers mesos de la Guerra Civil, uns moments clau de la història contemporània que coneixem segons li ho expliquen els veïns de Càlig que ho van viure i en van ser protagonistes, a Martha Heard, uns enregistraments duts a terme fa dècades i que esdevenen autèntic patrimoni oral.

"Una invitació en tota regla a confiar en la força de la paraula". Enric Sanç parla del nou poemari d'Aina Garcia Carbó, "Rere la paraula"

Aina Garcia Carbó és una nova veu de la poesia valenciana, que aquest dissabte estrena el seu primer llibre, "Rere la paraula", a la Llibreria Babel de Castelló. Tot aprofitant aquesta estrena, el crític Enric Sanç ha publicat una ressenya sobre una obra que esdevé el recorregut del dia -clar i lluminós en contraposició a l'obscuritat nocturna- com palesen les tres parts de la mateixa: Alba, Migdia i Crepuscle, amb els quals Garcia Carbó exposa les seues experiències vitals, marcades per un fet tràgic. Són, com exposa Sanç, "dinou poemes completen aquest recull catàrtic, on l’autora es buida de paraules per omplir el full en blanc de records, etapes vitals i sobretot del dol per la mort del seu pare i guia espiritual, el gran poeta i inestimable persona, Manel Garcia Grau."

Comptat i debatut, la poeta ens mostra l’únic camí que dóna la vida: l’amor, la fidelitat i la justícia. Car Garcia Carbó vol que ens fixem en la força de la llavor, una llavor que és capaç de germinar, créixer i produir espigues ben granades. És una invitació en tota regla a confiar en la força de la paraula. En l’herència rebuda.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Presentació del poemari "Papallones silenciades sobre una mar de gel" a València


Aquest dijous 18 de juny, Josepa Montagut i Mariner porta a Ca Revolta (c/ Santa Teresa, 10 · València) la poesia de les "Papallones silenciades sobre una mar de gel", el seu primer llibre. Serà a partir de les 19.30 hores i comptarà amb la participació del filòsof Josep Sanxis i Lerma.

divendres, 12 de juny del 2015

Entrevista a Francesc Viadel, autor de "Ciutat, dies insòlits" a 3x4.info

"Ciutat, dies insòlits" és un poemari de ràbia i dolor, de venjança com a reparació dels abusos cap els desfavorits. Així ens el presenta el seu autor, Francesc Viadel, a l'entrevista que li ha fet el crític Josep Manel San Abdón a 3x4.info. Una conversa en la qual ha girat la posició del poeta i la poesia davant de les injustícies comeses a les ciutats com València, Barcelona, Berlín, per esmentar-ne tres citades a l'article.

Hi ha molta ràbia i dolor als poemes, una necessitat de reparar el dany infligit injustament, l’abús, la desgràcia…. la poesia pot tenir aquesta propietat reparadora, transcendent i, alhora, autodestructiva. A ningú li agrada la venjança, la rebutgem moralment, però qui no ha tingut mai desig de venjar-se? De fer-ho ni que siga a través d’un tercer? Qui no ha anhelat que la fortuna faça la faena per un mateix, evitar-se el tràngol?. Som terriblement hipòcrites i covards en aquest sentit. Només els fills de putes troben un plaer immens en venjar-se, en usar el càstig com a demostració del seu poder. És contra ells contra qui cal usar l’arma de la poesia. 

Viadel apunta que els poemes són anteriors a l'esclat de la crisi que estem patint en els darrers anys, "però la crisi ha omplert els nostres carrers de nàufrags i cadàvers en vida". Però, per un altre costat, la felicitat també hi és present, "els moments breus irrepetibles, d'una bellesa exultant que necessitem atrapar d'alguna manera amb el llenguatge".

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Els "Maleïts entrepans" saguntins d'Antoni Gómez, vistos per Emili Piera

"Maleïts entrepans" se'ns presenta com una evocació de la infantesa de l'autor-protagonista, Antoni Gómez, pel Sagunt d'aquells anys 60 i 70 del segle passat. Però és més que això, és un retrat de la quotidianeïtat d'aquella època per a tota una generació on s'entremesclaven els vius, aquells personatges curiosos, i els morts, aquells que havien deixat la seua empremta històrica. Al remat, "un protagonisme coral bien ensayado, con muchos personajes –que neutralizan la atracción del propio ombligo" en paraules d'Emili Piera, qui ha publicat una ressenya del llibre al Levante-EMV i reproduït al seu blog personal.

Per al periodista i escriptor suecà, "Maleïts entrepans" és "una inmersión, mejor preparada y más profunda, en el estrato fundacional que había debajo del agua de otro producto anterior de su memoria, 'El camí de les merles'", a l'hora que aprofite per recordar un episodi propi de la joventut que va tindre lloc a la ciutat d'Antoni Gómez, un Sagunt monumental que contrasta amb el modest bar dels entrepans.

Podeu llegir la ressenya sencera d'Emili Piera tot clicant ací.

"Muniatto va a la Festa de la Sega" a les Festes de la Plantada de l'Arròs del Delta del Ebre

El juny és el mes de la Plantada de l'Arròs al Delta del Ebre i la col·lecció de contes infantils il·lustrats «Els Contes de Muniatto» no hi poden faltar, ja que des de la passada tardor, el xiquet creat per les germanes Ester Besolí i Olga Besolí també hi viu una aventura en aquest espai a "Muniatto va a la Festa de la Sega", el qual el podreu trobar en versió bilingüe català-anglès.

El conte, acompanyat de la resta de la col·lecció, junt les Germanes Besolí ja hi van ser presents el passat diumenge 7 de juny a la Festa de la Plantada de la Caseta de Fusta d'Amposta. Ara repetiran l'experiència en els dos pròxims diumenges: el 14 de juny estaran a la Festa de la Plantada de Sant Jaume. I el següent, dia 21 de juny, aniran a la Festa de la Plantada de Deltebre.

dijous, 11 de juny del 2015

Joaquim Espinós presenta "Material fotogràfic" a Benissa

“Material Fotogràfic”La Seu de la Universitat d'Alacant a Benissa acull la presentació de "Material fotogràfic", la novel·la de Joaquim Espinós al voltant de l'emigració valenciana als Estats Units a principis del segle XX. Serà el pròxim dijous 18 de juny a partir de les 20 hores. Amb aquest llibre, l'autor de Benilloba va obtindre el Premi Ciutat de Sagunt de Narrativa.

Es presenten a Tarragona les novel·les juvenils "1937" de Joaquim Biendicho i "Dirk, dixit!" d'Àngel-O. Brunet


L'aposta del projecte Onada Educació per la literatura i els autors del Camp de Tarragona dóna una passa endavant aquest dimarts 16 de juny amb la presentació de les dues últimes novetats de la col·lecció Maremàgnum Sèrie Roja, "1937" de Joaquim Biendicho i "Dirk, dixit!" d'Àngel-O. Brunet.

L'acte serà a partir de les 19.30 hores a la Sala de Graus del Campus Catalunya de Tarragona, i compta amb la col·laboració de l'Associació de Professionals i Estudiosos en la Llengua i Literatura Catalanes, APELLC, i el Col·lectiu Escriptors del Camp de Tarragona, Escat.

Tot seguint els objectius d'Onada Educació, les dues són narratives de proximitat, amb una destacada qualitat literària i a la vegada aborden relats humans, divertits, intrigants, que atraparan el lector des de les primeres fulles. A "1937", premi Pere Calders, Joaquim Biendicho aborda les vivències d'una família que passa la Guerra Civil en una masia pels voltants de Vila-seca i Salou; mentre, el llibre de Brunet, "Dirk, dixit!" és una aventura on la ciència-ficció, el misteri i l'humor s'hi troben.

dimecres, 10 de juny del 2015

Una novel·la plena d'humanitat. Onada reedita "1937", la reeixida novel·la de Joaquim Biendicho

Un dels objectius d'Onada Educació és promoure la literatura de proximitat i apropar als estudiants als autors i autores de les seues comarques, amb els quals comparteixen espais, llengua, societat, història... que contribueix al vincle entre l'obra i el lector. I la literatura juvenil al Camp de Tarragona és una de les apostes més potents del projecte, que compta amb noms com Margarida Aritzeta, Jordi Tiñena o Maria Lluïsa Amorós, entre d'altres, als quals s'hi sumen, aquest mes de juny, els tarragonins Àngel-O. Brunet i Joaquim Biendicho.

Amb Biendicho reeditem una de les seues novel·les més reeixides, "1937", que va ser guardonada amb el Premi Pere Calders. Ambientada en la ruralia d'entre Vila-seca i Salou durant el segon any de la Guerra Civil espanyola, narra les vivències de la família Joy, qui viuran tota mena d'embolics i aventures, alguns dramàtics, d'altres misteriosos i intrigants. Un relat curt i potent, que s'adiu com a lectura preceptiva per al segon cicle d'ensenyament secundari i Batxillerat.

Un llibre que ha recaptat bones crítiques

La primera edició de "1937" va veure la llum fa sis anys, al caliu del guardó literari, i de seguida va obtindre unes bones valoracions per part de la crítica. A El Punt-Avui, Carme Masip apunta que tot i el rerefons bèl·lic, no és una novel·la històrica, "ni tan sols per fer una reflexió sobre les maldats del conflicte (en tot cas, hi reflexiona el lector pel que hi llegeix), ni per fer quedar bé o malament l'un o l'altre bàndol. La novel·la és fruit del que li explicaven els seus pares, quan ell era petit". Per un altre costat, Masip enumera diversos punts forts del llibre, com que "l'autor sap crear falses expectatives", els moments de tensió, suspens, por "i, sobretot, molta humanitat". 

Potser el més encertat de la novel·la és precisament això, que és molt real, molt humana i, per tant, propera a nosaltres. El que senten els protagonistes i les seves reaccions són les mateixes que hauríem sentit nosaltres, els lectors, en la seva situació.

Marta Planes, a Llegir en cas d'incendi, hi va en la mateixa línia: "el gran encert d’aquesta novel·la és que el conflicte bèl·lic es manté en un relatiu segon pla, el protagonisme és per a la família de cal Joy, que treballa per tirar endavant la seva masia a prop de Vila-seca. No es tracta, doncs, d’una novel·la històrica, sinó d’una finestra que ens permet observar les evolucions d’una família i el seu entorn".

Per la seua banda, Jesús M. Tibau al blog Tens un racó dalt del món, assenyala que "1937" ens parla "d'una vida diària plena de duresa, però també d'humanitat. Molts fragments del llibre ens sorprendran, ens posaran la carn de gallina per la seva cruesa, per la presència de la mort ben a la vora i, per contrast, també de la vida". I un altre blogaire, Miguel Ángel Fernández a Baúl de notícies, hi destaca "la guerra, la por, la fantasia, la infància, el camp i la vida rural com a temes principals", així com l'apartat lingüístic, amb expressions locals i un ric vocabulari referit al camp que empra Joaquim Biendicho.

Les presentacions de les obres d'Onada a la Fira del Llibre Ebrenc

El passat cap de setmana, Móra d'Ebre va esdevindre la capital literària del sud català amb la Fira del Llibre Ebrenc, que un altre cop va atraure a un seguit d'autors i autores que han reeixit en els darrers mesos dins de les lletres ebrenques per tal de presentar i parlar al voltant de les seues novetats. Enguany, n'han participat fins a cinc novetats d'Onada, com a editorial de referència de les Terres de l'Ebre. Les presentacions, que es van estendre de divendres a diumenge, van ser moderades per l'emissora Ràdio Mora d'Ebre-Cadena SER, qui ha publicat les intervencions posteriorment en un podcast. D'aquesta manera, a continuació us oferim les presentacions de les cinc obres.

La primera de les presentacions va comptar amb Victòria Almuni i Maria Rosa Almuni, les quals van posar el punt gastronòmic de la vesprada de divendres amb el receptari "La cuina de la Sénia", la tradició i el patrimoni d'aquesta vila passada per la cassola.

A continuació, arran de "Muniatto va a la Festa de la Sega", la coautora i escriptora Olga Besolí va fer cinc cèntims d'aquesta col·lecció de contes del xiquet més conegut de les Terres de l'Ebre. Va estar acompanyada del pallasso Muniatto, en qui es basa l'obra.

L'altra col·lecció de contes ebrencs va obrir el diumenge. Amb poc menys d'un any, la rapitenca Núria Ibáñez ha composat amb gran éxit fins a quatre dels volums de "El Montsià de Bàrbara i Jaume". A Móra va parlar del darrer, "Entre la serra i la mar", dedicat al municipi d'Alcanar.


Els llibres de Finestres al passat tenen per objectiu difondre el ric fons fotogràfic de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. El segon volum té per protagonista al tortosí José Daufí, retratista de capital ebrenca en la immediata postguerra. Albert Curto i Laura Tienda, de l'Arxiu, han seleccionat i contextualitzat mig centenar de les seues imatges, que ens traslladen a aquella Tortosa dels anys 40 i 50.

Finalment, els historiadors Ferran Grau i Núria Sauch aborden la Guerra del Francés a banda i banda del riu Sénia en l'assaig "Guerra i territori (1808-1814)", que detalla com es va viure aquest conflicte  per les nostres contrades.

Andreu Mut presenta "Més que meló!" a Pedreguer


Aquest divendres 12 de juny, a partir de les 20 hores, el Casal Cultural Jaume I de Pedreguer acull la presentació de "Més que meló!", el nou llibre d'Andreu Mut, poesia valenciana afruitada i il·lustrada per Abel Jiménez.

"Gaudir de la llengua" o com viure la llengua pròpia sense traumes

És veritat que l'ús de la llengua pròpia no pot créixer més després d'anys d'estacament? Que el castellà cohesiona el territori? Que hi han llengües per a uns usos i llengües per a altres? Karmelo Ayesta presenta "Gaudir de la llengua. El viatge lingüístic d'un parlant basc", un assaig sobre l'ús de la llengua que pot llegir-se com un manual de conducta lingüística extrapolable perfectament al cas valencià. El seu llibre constitueix una guia pràctica que tracta de lluitar contra els prejudicis i les idees preconcebudes. Ara, ha sigut traduït al valencià per Onada Edicions.

El llibre descriu les vivències d'un parlant que busca la normalitat seva la llengua, unint el dir i el ser a la seua forma de viure. Escrit com un manual amb caire psicològic com el que s'empra habitualment al món esportiu, el compromís, l’esperit o les motivacions són factors clau per a repensar i actuar per a canviar les coses. L'obra fa una diagnosi de la situació, per encetar un tractament deixant a banda el negativisme i el pessimisme davant un estat de minorització lingüística com el que es viu a molts punts del País Basc natal d’Ayesta, però els consells també són ben vigents a altres espais, com ara les contrades catalanoparlants.

Farcit d'exemples, anècdotes i referències a estudis i investigacions, el llibre està organitzat per articles temàtics, tractant temes com la fidelitat a la llengua, l'autoestima o la submissió. En lluita contra els prejudicis i les idees preconcebudes, aquest és un manual sobre l'ús de la llengua i la conducta lingüística a totes les façanes i àmbits de la vida, des de la llar als negocis, les compres, o els mitjans de comunicació.

"Gaudir de la llengua" es publica a la col·lecció La Nau Minor, que pretén divulgar assajos de temes actuals, i ha estat traduït per Gemma Sanginés, psicòloga i coautora de "Sortir de l'armari lingüístic", on tracta d'explicar des de la psicologia social les dificultats que travessen els parlants del valencià i donar consells per aprendre a viure la llengua sense traumes.


L'autor 
Karmelo Ayesta (Zeberio, Biscaia, 1963), després d’estudiar enginyeria a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Bilbao, ha treballat durant molts anys en empreses del sector de l’automoció: primer al País Basc, després als Estats Units, a França, a Alemanya, i, finalment, al Regne Unit. Actualment és consultor. Després de cursar el postgrau de planificació lingüística Hiznet i Linguanet, de la fundació Asmoz, va participar al curs Euskal Kulturgintzaren Transmisioa (EKT), organitzat per la Facultat d’Humanitats i Ciències de l’Educació de la Universitat de Mondragon. Aquest últim curs va ser l’origen de "Gaudir de la llengua".

dimarts, 9 de juny del 2015

"Poesia que sacseja el lector i el trasbalsa". Vicent Nàcher parla de "Ciutat, dies insòlits" de Francesc Viadel

El poeta Vicent Nàcher ha ressenyat a La Veu d'Algemesí el nou poemari de Francesc Viadel, "Ciutat, dies insòlits", premi Ciutat de Sagunt. Nàcher, algemesinenc com Viadel, apunta un llibre "altament interessant i recomanable", on l'autor "recórre amb ànsia el territori del record de les diferents ciutats que ha habitat el poeta". Podeu llegir la crítica sencera a continuació.

Preparant novetats: "Dirk, dixit!" d'Àngel-O. Brunet


Dirk, dixit! és la nova proposta de l'escriptor tarragoní Àngel-O. Brunet, una novel·la que transita a cavall entre la fantasia, la ciència ficció i la novel·la negra, i amb l’ús d’un llenguatge amè i dinàmic, gairebé cinematogràfic,  que atrau i sorprèn el lector amb un ritme trepidant i carregat d'humor. Dirk, dixit! és l'aposta d'Onada, dins la col·lecció Maremàgnum, per aquesta primavera-estiu.

Sinopsi

Quan tenien cinc anys, i mentre eren al cine, la Laia i en Jan van desaparèixer misteriosament. Un parell d’hores més tard, i a uns quants quilòmetres de distància, en Jan va reaparèixer sense poder recordar res del que havia passat. Vint anys després, de la Laia encara no se’n sap res, i en Jan és un jove amb molta mala sort que sempre acaba ficant-se en embolics. Un dia, just quan surt de la presó, un home l’espera. És en Dirk, un exdetectiu que, sorprenentment, vol obrir-se pas en el món de la màgia i l’espiritisme.
—T’agradaria aturar el temps?
—Aturar el temps? I què vol dir això d’aturar el temps?
—Doncs, senzillament, el que has entès: aturar-lo.
—I és legal, aturar el temps?

A partir d’aquest encontre, i de la influència d’en Dirk, en Jan comença a creure que encara és a temps d’acomplir una vella promesa que els va fer als pares de la Laia: “Sabeu què? Quan sigui gran la trobaré. Trobaré la Laia, us ho prometo”. Però el fet d’intentar trobar-la pot comportar més d’un perill, sobretot si allí on la busca, i allí on creu trobar-la, el temps transcorre d’una manera molt diferent.

Àngel-Octavi Brunet i Las (Tarragona, 1964) és tècnic en Direcció i Guió, amb un Màster en llenguatge literari i audiovisual. Ha publicat la nissaga del detectiu Marc Macintosh (Taüt de naftalina, seda i cotó, L’Apocalipsi segons Macintosh, Els llavis al polze i A la butxaca de la mort —traduïda a l’italià), i les novel·les Contramendacium: el misteri dels còdexs màgics (Premi Pin i Soler 2000), El son de la medusa, Viladembruix (Premi de Narrativa Ribera d’Ebre 2002), El Faroner, Déu i l’intrús, Gratia Reig i El meu cadàver i jo. En el camp de la literatura infantil i juvenil ha publicat Terratarragona i l’univers, Tinc un gat de tres colors i el còmic 1811. El setge de Tarragona.

dilluns, 8 de juny del 2015

Excel·lent acollida del II Premi d'Àlbum Infantil Il·lustrat "Ciutat de Benicarló"

La segona edició del Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló ha tingut una gran acceptació. 26 treballs originals, procedents tant de la Comunitat Valenciana com de la resta de la geografia espanyola, a més d'altres països com Argentina i Alemanya, s'han presentat al premi convocat per la Regidoria de Cultura amb la col·laboració d'Onada Edicions.

Els treballs procedeixen concretament de Castelló, València, Alacant, Villena, Barcelona, Sitges, Badalona, Tarragona, Sant Pere de Ribes, Madrid, Bilbao i Saragossa. A més, han arribat dos originals d'Argentina i Alemanya. Tot i que el període d'entrega va finalitzar el passat 29 de maig, en els propers dies encara podrien arribar alguns treballs enviats dins del termini legal.

Recordem que el Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat és una aposta decidida de la Regidoria i Onada Edicions per la promoció de la lectura entre el públic infantil. El premi, que en la seua primera edició ja va ser un èxit, pretén fomentar la creació de nous lectors en un moment en què l'edició de llibres està passant per moments delicats. A pesar d'això, la literatura infantil continua sent un dels gèneres que es mantenen, i l'edició d'àlbums infantils es pot considerar que fins i tot està en auge.

El jurat del premi, format per Miguel Ángel Giner, Ignasi Blanch, Mercè Climent i Laura Santervás, quatre persones de reconegut prestigi en el món de la literatura infantil, es reunirà a mitjans del mes de juny per valorar els originals. El veredicte es donarà a conèixer a finals del mes de juny.

El premi està dotat amb 3.000 euros i amb la publicació de l'obra a càrrec d'Onada Edicions durant els 12 mesos posteriors a l'anunci del veredicte.

Preparant novetats: "1937" de Joaquim Biendicho


La col·lecció Maremàgnum estrena aquest mes la reedició de 1937, la novel·la de tarragoní Joaquim Biendicho guanyadora del Premi Pere Calders. Una història a mig camí entre les vivències i les aventures de la família Joy, que passa el segon any de Guerra Civil en una masia pels camps que envolten Salou i Vila-seca.

Sinopsi
 
Amb històries de la rereguarda rural, Joaquim Biendicho ha teixit una novel·la que transcorre durant el segon any de la Guerra Civil Espanyola. S’hi encreuen històries de desertors, morts, venjances familiars, bombardejos i gent que fuig i que s’amaga… Aventures i embolics que exemplifiquen, a petita escala, les complexes giragonses de la nostra guerra civil. Malgrat l’anar i venir dels dos exèrcits, la duresa de la vida diària és vista amb pinzellades d’ironia, a través de personatges feréstecs però d’una gran humanitat.

Joaquim Biendicho (Tarragona, 1964) és llicenciat en Geografia i Història i actualment imparteix aquesta matèria en un institut de Secundària a la seva ciutat natal. La seva primera incursió en la literatura la va fer amb 1937 (Premi Pere Calders de Literatura Catalana 2008). Amb Els embolics dels Hoover, la seva segona novel·la, va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2010. L’any 2014, va quedar finalista del Premi Josep Pla amb la novel·la L’Altre.

"Els valencians tenim un dèficit de coneixement de la pròpia història". 3x4.info entrevista Joaquim Espinós, autor de "Material fotogràfic"

L'emigració als Estats Units ha estat un dels fets històrics més importants del primer tram del segle passat que, no obstant això, sovint ha passat desapercebut. Encara hui en dia, la marxa de milers de valencians, sobretot de les Comarques Centrals, a Nord-Amèrica en busca de millors condicions de vida, roman quasi desconegut, tot i que a poc a poc creix la divulgació històrica d'aquell episodi.

Ho fa gràcies a iniciatives com "Material fotogràfic", la novel·la en que Joaquim Espinós relata per primer cop aquest succés des de la ficció de tres joves que creuen l'Atlàntic i les penalitats i oportunitats que hi trobaran allà. L'obra va ser la guanyadora del Premi Ciutat de Sagunt de Narrativa i, des de la seua publicació al març, s'ha presentat per diversos indrets. També Espinós ha estat entrevistat per diversos mitjans de comunicació, com ara 3x4.info, de la mà del crític Josep Manel San Abdón.

En la conversa, Espinós explica que el tema encara ressona en els pobles que van ser epicentre de l'emigració, com el seu propi, Benilloba, al Comtat. Però, en el conjunt dels valencians, es pateix "un déficit de coneixement de la pròpia història". D'aquesta manera, "ja que no comptem amb mitjans audiovisuals, almenys la novel·la pot col·laborar a mitigar-ho".

Estem acostumats a vore pel·lícules i llegir novel·les sobre l’emigració italiana, irlandesa, polonesa, jueva, xinesa, però res de l’espanyola ni menys encara del cas valencià. Potser també en els anys de falsa opulència que hem viscut no es considerava oportú de mostrar el nostre passat com a poble emigrant. Ara, per cert, tornem a ser-ho, els valencians, com la resta d’espanyols, han de tornar a buscar en l’estranger la feina que no troben a casa. En aquest sentit, el tema de la novel·la és de trista actualitat. 

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací. 
 

* * * 

Com que l'enllaç original de l'entrevista està fora de línia, reproduïm l'entrevista de Josep San Abdón a Joaquim Espinós.

Joaquim Espinós Felipe (Benilloba, el Comtat, 1962) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. El seu àmbit d’estudi es la literatura contemporània, sobre la qual ha publicat diversos estudis. Es dedica també a la creació literària, i porta ja publicades unes quantes novel·les. L’última Material fotogràfic (Onada edicions, 2015), amb la qual va guanyar el 16é. Premi de narrativa “Ciutat de Sagunt”. Una apassionant novel·la on se’ns conta un episodi poc conegut de la història dels valencians, l’emigració als Estats Units en les primeres dècades del segle XX.

Com va tindre la idea d’escriure aquesta novel·la?

Bé, el primer motiu d’inspiració fou la lectura del llibre de Teresa Morell, “Valencians a Nova York“, publicat fa tres anys. El llibre descriu el context i les característiques de l’emigració valenciana entre 1912 i 1920 als Estats Units. El tema em va interessar vivament per diverses raons. Primer perquè en el meu poble, Benilloba, l’emigració als Estats Units ha estat present, sempre n’has sentit parlar, fins i tot dins de la pròpia família. Després, perquè és un tema molt potent, que lliga la nostra història amb la gran història occidental. No sóc l’únic que s’ha sentit atret pel tema. El documental de Juli Esteve, Del Montgó a Manhatan, n’és una altra mostra.

Per què és tan poc coneguda l’emigració dels valencians als Estats Units?


Els valencians tenim un dèficit de coneixement de la pròpia història, i ja que no comptem amb mitjans audiovisuals, almenys la novel·la pot col·laborar a mitigar-ho. El fet que un tema tan important com aquest fóra fins fa poc desconegut, i que la meua siga la primera novel·la que el tracta és un bon exemple del que estic dient. Estem acostumats a vore pel·lícules i llegir novel·les sobre l’emigració italiana, irlandesa, polonesa, jueva, xinesa, però res de l’espanyola ni menys encara del cas valencià. Potser també en els anys de falsa opulència que hem viscut no es considerava oportú de mostrar el nostre passat com a poble emigrant. Ara, per cert, tornem a ser-ho, els valencians, com la resta d’espanyols, han de tornar a buscar en l’estranger la feina que no troben a casa. En aquest sentit, el tema de la novel·la és de trista actualitat.

Ha quedat alguna memòria dels valencians als Estats Units?

I tant. Però més en un sentit individual que col·lectiu. Encara hi viuen els descendents dels que van emigrar. La segona part del documental de Juli Esteve es centra en aquest llegat.

Els valencians que van tornar van aportar alguna cosa a l’economia o al progrés dels seus pobles?


Sí, amb els diners que van guanyar, van comprar terres i cases, i en alguns casos, van muntar alguns negocis que van donar-los feina tant a ells com als seus paisans.

Què li deu la novel·la al cinema? Algunes escenes són molt cinematogràfiques.

Sí, ja m’ho han comentat. Sóc molt afeccionat al cinema, i inevitablement això s’ha de notar en la novel·la, tant en l’estil com en la manera de narrar o en la construcció d’algun personatge. S’ha de tindre en compte, a més, que aquest és un tema molt cinematogràfic. Per això mateix he procurat alleugerir les parts més previsibles de la seua aventura, que els lectors ja coneixen –la misèria dels països d’origen, les dificultats del viatge en les bodegues dels vaixells, el pas per l’illa d’Ellis, el xoc cultural quan arribaven a la gran ciutat, el treballs tan dur que van haver de fer– i centrar-me en allò més original: la manera com els protagonistes ho van viure.

Un dels aspectes que s’ha destacat de la novel·la és que la llengua té un sabor popular. Hi està d’acord?

Sí, procure que els diàlegs conserven la naturalitat i l’expressivitat de la llengua viva.

L’amistat, la solidaritat, la generositat, la força de l’amor són valors que apareixen en la novel·la. Han estats buscats conscientment?

No sé si conscientment, però hi tenen molta importància, com la tenen també en la vida.

divendres, 5 de juny del 2015

Antoni Gómez va presentar els "Maleïts entrepans" a València


Ahir dijous al vespre, els relats evocadors d'una agredolça infantesa a Sagunt que ha composat Antoni Gómez amb el suggerent títol de "Maleïts entrepans" van aplegar a València. Va ser a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, on l'autor morvedrí va fer cinc cèntims de la seua obra, qualificada com "una novel·la intensa, tel·lúrica i representativa de la prosa proletaria" per la periodista Xelo Miralles, qui va participar juntament al també periodista Nel·lo Pellisser, l'escriptor i periodista Miquel Martínez i el mateix Antoni Gómez.

Foto: @eroigbelloch

dijous, 4 de juny del 2015

Les obres d'Onada hi participen a la Fira del Llibre Ebrenc



Móra d'Ebre acull una nova edició dels esdeveniments literaris de referència al territori: el Litteratum i la Fira del Llibre Ebrenc, que any rere any posen de manifest el bon moment del que s'ha denominat "lletres ebrenques", les quals no comprenen la vegueria estricta, sinó que s'estenen per les veïnes comarques del Priorat, Maestrat, Ports i Matarranya.

En aquesta ocasió, la Fira s'allarga durant tres dies al centre de Móra d'Ebre i comptarà amb les casetes de tres llibreries de reconeguda trajectòria: la tortosina Viladrich, la mórenca Bassa i la Serret de Vallderoures, on hi trobareu l'ample catàleg d'obres d'aquest territori que Onada, com a editorial de proximitat, ha publicat durant els darrers anys en les més variades temàtiques.

A més a més, s'ha confeccionat un ample ventall de presentacions literàries a la qual s'ha convocat als autors i autores ebrenques que més han destacat en l'últim any. Entre les diverses d'Onada, finalment s'han escollit sis propostes que agafen gastronomia, història, narrativa, infantil, etc.

Són dues presentacions per dia de Fira. Aquest divendres obren el receptari "La cuina de la Sénia", un recull de la gastronomia tradicional d'aquesta vila a càrrec de Victòria Almuni, Maria Rosa Almuni i Manolo Blesa, i "Muniatto va a la Festa de la Sega", on les Germanes Besolí faran cinc cèntims de les últimes novetats col·lecció de contes més reeixida de les Terres de l'Ebre. Ambdues seran a la roda de presentacions de les 18.30 hores.

L'endemà dissabte, al matí, Albert Curto i Laura Tienda, de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, exposaran el patrimoni fotogràfic seleccionat a "José Daufí, els retalls d'una postguerra", unes relevadores imatges de la Tortosa de postguerra. A la vesprada, Enric Anyó parlarà del seu début novel·lesc amb "Dimonis de la riera encesa", una apassionant trama de misteri ambientada al Maestrat de l'època moderna.

Finalment, diumenge de migdia, Núria Ibáñez explicarà el projecte de contes infantils El Montsià de Bàrbara i Jaume a partir de l'últim volum, "Entre la serra i la mar", dedicat a Alcanar. Mentre, els historiadors Ferran Grau i Núria Sauch ens portaran dos segles enrere, al mig de la Guerra del Francés amb "Guerra i territori".