Vídeo de la presentació de "Dimonis de la riera encesa" a Ulldecona

La Televisió d'Ulldecona ha dedicat una peça informativa a la presentació de la novel·la d'Enric Anyó "Dimonis de la riera encesa" celebrada a aquesta vila del Montsià.

Enric Anyó porta els "Dimonis de la riera encesa" a Ulldecona aquest divendres

El pròxim divendres 11 de novembre, Enric Anyó presenta la novel·la "Dimonis de la riera encesa" a Ulldecona. Serà a partir de les 20 hores al Saló de Plens de l'Ajuntament de la localitat, amb la participació a la regidora del Patrimoni Cati Brusca.

Onada, referent de la novel·la actual del nord valencià

El crític literari Josep San Abdón ha fet a Saó una repassada a l'estat de la narrativa a les comarques castellonenques. A l'article "El nord del País Valencià en la novel·la actual", San Abdón exposa algunes de les darreres propostes narratives que apleguen d'aquest territori, les quals tenen en comú el fet de "recrear la memòria històrica d’un territori que ha guardat molts anys de silenci, i que ara un grup d’escriptors de la zona s’ha encarregat de situar en el mapa de la literatura contemporània."

Com a editorial de referència, Onada Edicions hi és present amb dues de les obres relacionades. D'una banda, "Dimonis de la riera encesa" d'Enric Anyó, la qual "situa l’acció en el Maestrat dels segles XVI i XVII, i ens presenta una època plena de foscors i misteris, on la superstició i la religiositat sovint es confonen, i això dóna lloc a creences, pors i recances, on els mals de cos i esperit es materialitzen com a espectres o dimonis"; i d'altra, la novel·la de Josep Usó "L'any de l'herba sana", guanyadora del Premi Vila de Puçol, en la qual "ens conta com l’avarícia, la concupiscència i la revenja personal d’uns fan que, aprofitant el clima de sospita i terror generalitzat de les clavegueres del nou règim, es cree una espiral malèvola que acabarà en un doble assassina", en una història situada en la postguerra en un petit poble de la Plana.

I encara que no hi figuren a l'article de Josep San Abdón, des d'Onada hem publicat altres novetats narratives provinents del nord valencià, com ara "Dotze campanades" del santmatevà Joan Besalduch, "Els fils de la memòria" dels vallers Nel·lo Navarro i Josep V. Font, "Xarxa prima" de la vinarossenca Amàlia Roig, o "D'ànimes, vençuts i altres romanços" del vilafamesí Josep-Joan Miralles. Al remat, un reflexe de l'esclat creatiu d'aquestes comarques septentrionals.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Onada impulsa la nova narrativa valenciana

L’editorial continua la seua aposta per una literatura jove plena de cor i coratge

Alícia Coscollano

L’editorial Onada aposta pels nous autors de la narrativa valenciana. Títols d’àmplia diversitat i temàtica dins de la col·lecció de narrativa acrediten el bon estat i salut de les lletres valencianes que prenen relleu amb nous autors plens de força i vitalitat mediterrània.

Onada pren testimoni i acull noms tant esperançadors per la les nostres lletres com el d’Enric Anyó i el seu ‘Dimonis de la riera encesa’; el guardonat Francesc Gisbert, l’obra del qual ‘Un món de bojos’, ha guanyat el 17é Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt, o Ivan Carbonell Iglesias, que amb ‘La paciència del Minotaure’ s’ha erigit en guanyador del X Premi Internacional de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim. Com la resta de títols que edita Onada, aquestes obres estan farcides de cor i coratge, de històries tendres o iròniques i crítiques, arguments que segueixen el millor ofici de la novel·la negra. Totes elles, però, esdevenen obres plenes d’actualitat escrites per autors amb una vincle generacional nascuts a finals dels anys 70. Les obres comparteixen les inevitables referències culturals comunes, i els autors tenen com a punts geogràfics originals ciutats que poden recorre des de l’aspecte literari ciutats com ara Benicarló, Valencia o Alcoi. Diferents indrets que conflueixen, no obstant, en la gran qualitat i la mestria de l’estil.

En el cas d’’Un món de bojos’, Gisbert es centra en un grup de perdedors i fracassats que se uneixen en una aventura insòlita. Una científic tronada, una vídua revolucionària, una artista oblidada, una periodista caigut en desgràcia o un actor pobre conformen el material humà que dona sentit a la història de Gisbert. Una novel·la mitjançant la qual aquest grup marginal es convertirà en el maldecap de les multinacionals i els poders fàctics.

A ‘La paciència del minotaure’, Carbonell situa el seu personatge, Evian, viatjant per Amsterdam, Cracòvia o Munic en un fascinant periple que finalitza a Ítaca. Evian deurà mirar el minotaure cara a cara després de recórrer de punta a punta el laberint. El protagonista de ‘La paciència del minotaure’ deurà encaixar les diferents peces a través dels vistges.

Quan a ‘Dimonis de la riera encesa’, Anyó dibuixa un Maestrat en una època apassionant, farcida encara de foscor i misteri en la qual la religiositat i la superstició es confonen en el context dels segles XVI i XVII. Llorenç és el fill menut d’una poderosa família i torna a casa després de lluitar durant quatre anys amb els terços reials. El seu retorn trastocarà el destí de Lluïsa, la seua antiga promesa. Anyó esbossa un personatge pertorbat per la seua traumàtica experiència a la batalla.

Amb Anyó, Carbonell i Gisbert, ens submergim en històries polièdriques que ens apropen a personatges i arguments plens de vitalitat. Nous autors de la narrativa valenciana que asseguren la plena vitalitat de les nostres lletres i que construeixen amb les seus aportacions les bastides de la nova literatura en llengua catalana.

Un tastet de "Dimonis de la riera encesa" d'Enric Anyó

Us deixem amb el primer capítol de "Dimonis de la riera encesa", la novel·la d'Enric Anyó sobre els conflictes entre dues famílies al Maestrat dels segles XVI i XVII. Una bona elecció de lectura per afrontar la recta final de l'estiu.

Les obres d'Onada hi participen a la Fira del Llibre Ebrenc

Móra d'Ebre acull una nova edició dels esdeveniments literaris de referència al territori: el Litteratum i la Fira del Llibre Ebrenc, que any rere any posen de manifest el bon moment del que s'ha denominat "lletres ebrenques", les quals no comprenen la vegueria estricta, sinó que s'estenen per les veïnes comarques del Priorat, Maestrat, Ports i Matarranya.

En aquesta ocasió, la Fira s'allarga durant tres dies al centre de Móra d'Ebre i comptarà amb les casetes de tres llibreries de reconeguda trajectòria: la tortosina Viladrich, la mórenca Bassa i la Serret de Vallderoures, on hi trobareu l'ample catàleg d'obres d'aquest territori que Onada, com a editorial de proximitat, ha publicat durant els darrers anys en les més variades temàtiques.

A més a més, s'ha confeccionat un ample ventall de presentacions literàries a la qual s'ha convocat als autors i autores ebrenques que més han destacat en l'últim any. Entre les diverses d'Onada, finalment s'han escollit sis propostes que agafen gastronomia, història, narrativa, infantil, etc.

Són dues presentacions per dia de Fira. Aquest divendres obren el receptari "La cuina de la Sénia", un recull de la gastronomia tradicional d'aquesta vila a càrrec de Victòria Almuni, Maria Rosa Almuni i Manolo Blesa, i "Muniatto va a la Festa de la Sega", on les Germanes Besolí faran cinc cèntims de les últimes novetats col·lecció de contes més reeixida de les Terres de l'Ebre. Ambdues seran a la roda de presentacions de les 18.30 hores.

L'endemà dissabte, al matí, Albert Curto i Laura Tienda, de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, exposaran el patrimoni fotogràfic seleccionat a "José Daufí, els retalls d'una postguerra", unes relevadores imatges de la Tortosa de postguerra. A la vesprada, Enric Anyó parlarà del seu début novel·lesc amb "Dimonis de la riera encesa", una apassionant trama de misteri ambientada al Maestrat de l'època moderna.

Finalment, diumenge de migdia, Núria Ibáñez explicarà el projecte de contes infantils El Montsià de Bàrbara i Jaume a partir de l'últim volum, "Entre la serra i la mar", dedicat a Alcanar. Mentre, els historiadors Ferran Grau i Núria Sauch ens portaran dos segles enrere, al mig de la Guerra del Francés amb "Guerra i territori".

Enric Anyó presenta "Dimonis de la riera encesa" aquest dissabte a Canet lo Roig

Canet lo Roig retrocedirà un grapat de segles enrere aquest dissabte, amb la presentació de la novel·la "Dimonis de la riera encesa". Després de l'exitosa estrena a Traiguera, passat Nadal, Enric Anyó porta ara els conflictes entre les famílies Montserrat i Caperó fins a la localitat que serveix d'ambient d'una història que discorre pels segles XVI i XVII.

La presentació serà a partir de les 19.30 hores al Local Social Vicent Meseguer de Canet, i comptarà amb la participació de l'historiador Joan Ferreres (autor dels dos volums de "Canet modern", la contrapartida de no ficció a la novel·la) i l'alcaldessa de la localitat, María Ángeles Pallarés.

Enric Anyó: "Potser, a la fi, la història de "Dimonis de la riera encesa" farà que cadascú (inclós el lector) s’haja enfrontar als seus propis dimonis personals"

El mitjà digital La Calamanda ha entrevistat Enric Anyó, autor benicarlando i traiguerí, qui va estrenar el mes passat la novel·la "Dimonis de la riera encesa", una història d'interessos i lluites entre dues famílies del Maestrat dels segles XVI i XVII: els Montserrat de Canet lo Roig i els Caperó de Traiguera.

"Em vaig topar amb una història que volia contar". Així comenta Anyó la seua segona incursió literària, un viatge que al llarg de tres anys ha conduit a aquest historiador i dissenyador a aprofundir en la vida quotidiana del territori segles enrere. "Resultava de la màxima importància descriure correctament el temps i els personatges que hi vivien, des de la forma de vestir i els costums quotidians, passant pel treball al camp, la pràctica política, el coneixement mèdic o el dret civil", explica, el que l'ha dut a recrear el més fidelment possible l'atmosfera d'aquells durs temps.

Tot i això, l'autor defensa que no "Dimonis de la riera encesa" no és una novel·la històrica, sinó de relacions entre els homes. Tal com afirma, "la Història, amb majúscules, és simplement el decorat. La meua preocupació ha sigut la de caracteritzar correctament els personatges, fer-los humans, amb vicis i virtuts, veure’ls evolucionar al llarg dels gairebé seixanta anys durant els quals es desenvolupa la història de la novel·la."

El Maestrat com a escenari literari o el paper de la dona han estat altres temes sobre els quals ha versat la conversa que es pot llegir sencera tot clicant ací.

Vídeo de la presentació de "Dimonis de la riera encesa" a Traiguera

El passat 3 de gener, Enric Anyó va estrenar la seua novel·la "Dimonis de la riera encesa" a Traiguera, un dels escenaris d'aquesta obra ambientada en els segles XVI i XVII. L'acte, que va omplir el Centre de Cultura Pere Labèrnia, va comptar amb la participació dels escriptors Armando Vericat i Vicent Sanz, l'historiador Joan Ferreres i el representant d'Onada Edicions Ramon París.

"Una lectura actual del nostre passat". Vicent Sanz parla de "Dimonis de la riera encesa" d'Enric Anyó

El passat dissabte 3 de gener, Enric Anyó presentava el seu nou llibre, "Dimonis de la riera encesa" a Traiguera. Un dels participants a l'acte va ser l'escriptor traiguerí Vicent Sanz, qui a la vegada ha ressenyat la novel·la d'Anyó al seu blog Triticària. En el seu article, el coautor de "La cuina de Traiguera" destaca el component geogràfic i històric del llibre: "una novel·la del Maestrat (…) ambientada en una època més o menys remota del passat de la comarca, en un lloc més o menys localitzat, més o menys ampli, que en qualsevol cas pertany a la geografia del Maestrat històric, és a dir, del que va ser el senyoriu medieval de Montesa."

Però, per davant del gènere històric i l'escenari geogràfic, la història d'Enric Anyó és la història de la condició humana i les relacions que s'estableixen entre els personatges, encapçalats pels membres de les famílies Montserrat i Caperó: "I llavors, en aquest Maestrat literari, es descabdella una acció novel·lesca que juga amb l’imaginari cristià i amb el maniqueisme entre el bé i el mal per crear una història de personatges embogits, de passions, de misteris dels de debò i de caràcters ferrenys."

En la caracterització dels personatges, en la descripció de la seua manera d’actuar, de ser, d’expressar o reprimir els seus propis sentiments, anhels, frustracions, hi ha el veritable atractiu de la novel·la. Assistim, d’aquesta manera, al passi d’un repertori de personatges ben travats, ben caracteritzats, en lluita per suportar la seua pròpia existència, abocats a l’obediència o a l’autodestrucció, arrossegats com còdols per la riera de la vida. És en aquests primers plans en què es detecta clarament la profunditat de la documentació que ha manejat l’autor i el treball lingüístic que ha fet. 

Podeu llegir la ressenya sencera de Vicent Sanz tot clicant ací. 

"Dimonis de la riera encesa" es presenta el 3 de gener a Traiguera

"Dimonis de la riera encesa", el nou llibre d'Enric Anyó, es presenta aquest dissabte 3 de gener a les 19.30 hores al Centre Cultural Pere Labèrnia de Traiguera. Comptarà amb la participació dels escriptors Armando Vericat i Vicent Sanz, de l'historiador Joan Ferreres i de l'autor.

Ambientada a Canet i Traiguera durant els segles XVI i XVII, la història ens mostra el tauler de joc entre poderoses famílies traiguerines i canetanes (els Caperó i els Monserrat), detallant el paper de la noblesa, l'església i el poble pla d'aquells durs temps de guerres, foscors i misteris, una època apassionant en la qual els mals de cos i d'esperit, alimentats per creences i supersticions, adoptaven veritables formes de dimonis i espectres.

Preparant novetats: "Dimonis de la riera encesa" d'Enric Anyó

 

L'última novetat d'enguany serà la novel·la d'Enric Anyó "Dimonis de la riera encesa", una trepidant ficció històrica ambientada en el nord del Regne de València durant l'edat moderna, anys de bandolers, de l'orde de Montesa, de misteris i supersticions i de enfrontaments ben terrenals. L'estrena del llibre està prevista per a la primera setmana de l'any vinent a la vila de Traiguera.

L’acció de "Dimonis de la riera encesa", situada al Maestrat valencià dels segles xvi i xvii, ens dibuixa una època apassionant, encara farcida de foscors i misteris, on la superstició i la religiositat sovint es confonen, alimentant creences, pors i recances, on els mals de cos i esperit es materialitzen gairebé de forma física, hom diria, com a espectres o dimonis.

Llorenç, el fill menut de la poderosa família canetana dels Monserrat, torna a casa després de lluitar durant quatre anys amb els terços reials. El seu retorn trastoca el destí de Lluïsa, la seua antiga promesa, així com els plans de don Tomàs, el seu pare, noble i prohom de l’orde de Montesa. Amb tot i això, l’alegria familiar de tenir de nou el fill a casa sa i estalvi aviat quedarà estroncada per l’esquerpa i obsessiva actitud del noi, pertorbat per la seua traumàtica experiència en la batalla.

Acompanyant el progressiu empitjorament de Llorenç, unes morts misterioses posaran en perill l’hegemonia social i el bon nom dels Monserrat, destorbant la calma de tot el poble. Les respostes, en forma d’espectres obscurs de bandolers ajusticiats a la forca, semblen amagar-se a l’interior d’una estranya caixa de plata que Llorenç ha portat dels seus viatges.

Enric Anyó Marco (Benicarló, 1974) és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i postgraduat en Divulgació i Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha dedicat professionalment a la publicitat, el disseny i l’edició de publicacions. Des de 2004 és membre del Centre Cultural Traiguerí, editor de la revista de l’entitat i col·laborador amb diversos articles de caire històric i divulgatiu. Amb el conte "Vi ranci pel camí de Wentworth" va guanyar el 5è Premi de Narrativa Taula del Sénia. "Dimonis de la riera encesa" és la seua primera novel·la.