Article de premsa: “L’FP no és exclusivament una qüestió de l’escola”

“L’FP no és exclusivament una qüestió de l’escola”

Font: Diari EL PUNT AVUI

Entrevista a Manel Pulido, Secretari General de la Federació d'Educació de CCOO

• Pulido denuncia que l’educació no s’ha recuperat encara de la tisorada del 2011 i considera que no és una prioritat per als governs
• La manca de pressupostos impedeix millorar condicions laborals d’una plantilla encara insuficient
• CCOO reclama que la resolució que modifica l’FP retiri els canvis al currículum per al curs vinent

Pulido fa balanç de l’acció sindical a l’àmbit de l’educació, que no s’ha recuperat encara de les retallades del 2011.

Què s’ha trobat en aquests quatre anys com a secretari general de la federació d’educació de CCOO?

Tenim molts temes no resolts, i el procés polític dels últims quatre anys a Catalunya ha comportat molts problemes en l’educació, que ha estat en el punt de mira. Ens han utilitzat per una banda i per l’altra, tant amb l’obertura de les escoles per l’1 d’Octubre com per les acusacions per adoctrinament. Això ha marcat molt la nostra acció sindical i als centres, amb companys i companyes acusades d’estar adoctrinant, quan no han arribat ni a judici perquè no n’hi havia motiu. Molta gent ha hagut de callar, quan la feina educativa ha de tenir molta llibertat.

I pel que fa a l’àmbit laboral?

Continuem tenint molts problemes, no ens hem recuperat de les retallades que van imposar la dreta catalana i l’espanyola. La recuperació econòmica no s’està traduint en la recuperació de l’educació, no és una prioritat. Vam tenir unes primeres flors amb els pressupostos del 2017 [338 milions més respecte dels anteriors], però calen encara uns 6.000 docents més per tornar al nivell anterior al 2012. Això a l’educació pública, però a la resta del sector el mateix. Tenim l’atenció a la discapacitat sota mínims, a l’etapa 0-3 el govern va deixar de pagar la part que li corresponia i l’han hagut d’assumir moltes famílies, a la concertada continuem sense poder homologar les condicions laborals que estableix la LEC...

Quines són les grans lluites en aquests moments?

En tenim moltes. Continuem sense pressupostos, amb la qual cosa no podem millorar ni les condicions laborals ni el dret a l’educació, i acabem el curs amb un conflicte important amb l’FP. Tenim tancament de línies a P3, la consolidació d’una escolarització molt complicada a l’ESO perquè està arribant tot el baby boom de la primària i tenim territoris on l’alumnat no hi cap. I tenim un problema molt greu amb les universitats des de fa anys, que estan sota mínims perquè l’abandonament del govern és brutal.

Quan parleu dels centenars de milions que caldrien, són per arribar al 6% del PIB que marca la LEC o no sou tan ambiciosos?

Un 6% del PIB és el que gasten els països més avançats i és al que hem d’aspirar. Tenim ara nens que no poden anar de colònies i persones que no poden anar a la universitat perquè no poden pagar les taxes, i això ho hem d’assumir com a societat.

Una de les lluites ara més actives és la de la reforma de l’FP, amb cert trencament en algun moment de la unitat sindical.

No s’ha trencat en cap moment, però l’FP no és exclusivament una qüestió de l’escola. El problema són les divisions polítiques i que hi ha sindicats corporatius que només són als centres educatius. Sempre havíem demanat que l’FP no depengués del Departament d’Educació o del de Treball. L’FP té altres components, no només es dona als centres educatius, també hi ha la formació contínua. CCOO mira la globalitat. Volíem que fos una cosa de país i ho vam aconseguir amb la llei 10/2015 de formació i qualificació professionals. Però el desenvolupament d’aquesta llei ens està costant molt.

Què opineu de la resolució d’Educació de l’FP dual?

El departament treu ara una resolució sobre l’FP dual que afecta altres sectors de l’FP i modificacions curriculars. Demanem que la resolució tregui qualsevol referència als currículums, perquè els volem negociar. A la comissió rectora, on som CCOO, la UGT, les patronals i el govern, no negociem condicions laborals del professorat, que s’han de negociar en el seu àmbit. Amb el professorat de la pública tenim un àmbit d’interlocució amb el departament, la mesa sectorial. Però els companys de la concertada no tenen cap àmbit d’interlocució amb el departament, només interlocuten amb les empreses a través del seu comitè d’empresa, però quan hi ha una normativa nova ells no la poden negociar. Demanem una mesa tripartida entre el departament, les patronals i els sindicats de la concertada per poder discutir això.

De l’aula al sindicat

Manel Pulido, de 45 anys, és secretari general de la federació de CCOO des del 2015, quan va substituir Montse Ros. És enginyer d’obres públiques, un sector que va deixar per exercir com a professor de tecnologia a l’institut de secundària Badia del Vallès, a la ciutat vallesana del mateix nom

Font: Diari EL PUNT AVUI

Rosa M. Bravo - Barcelona

Llegir més...

CCOO i el sindicalisme, claus en la construcció de la catalanitat

Les meves mans, el meu cos, el meu capital: CCOO i el sindicalisme, claus en la construcció de la catalanitat

«Tinc per cert que Catalunya no s’entén sense Jordi Rubió i Balaguer, Francesc de B. Moll o Joan Fuster. Tampoc sense Ángel Rozas o Cipriano García»

Per: Oriol Cendra

 03.03.2019

Font: Vilaweb (enllaç a l'article)

• El 1971 Antonio Ruiz Villalba va ser assassinat per la policia mentre ocupava la fàbrica de la SEAT en defensa dels drets sindicals. Manuel Fernández Márquez era assassinat per les forces policíaques el 1973 a Sant Adrià del Besòs i Cipriano Martos, membre del PCE (m-l), es va morir el mateix any en una caserna de la Guàrdia Civil a Reus. Diego Navarro, militant de CCOO i del PSUC de Sant Vicenç dels Horts, es va morir a la presó de Tarragona el juliol de 1975 en circumstàncies estranyes i Gabriel Rodrigo Knajo, obrer de la construcció de Tarragona que participava en una manifestació pels assassinats de Vitòria el març del 1976, es va morir en caure d’una cornisa quan fugia de la policia.

Els seus noms s’afegeixen als assassinats, durant la primera meitat dels setanta, de Cristóbal Ibáñez Encinas, Antonio Huertas Remigio i Manuel Sánchez Mesa, concretament el juliol del 1970 a Granada, i de Pedro Patiño el setembre de 1971 a Madrid. Què tenen en comú? Es tracta de dirigents sindicals assassinats en un context de conflictivitat laboral i política. Som als anys setanta del segle XX i el sindicalisme fa un pas endavant en la lluita a favor de les reivindicacions laborals. CCOO és fonamental en aquesta estratègia.

• El 21-F, durant la jornada de vaga convocada per la Intersindical de Catalunya, als locals de CCOO s’hi van fer pintades. ‘Eskirols’, deien. Després, quan el sindicat va publicar un piulet en què es mostrava compromès amb el dret de manifestació, la llibertat d’expressió i apostava pel diàleg com a via de solució per al conflicte polític, li van caure floretes en forma de piulets: ‘ciudadaners’, ‘sindicat franquista’, ‘vergonya de la classe obrera’, ‘sindicat del poder i col·laboracionista’, etc.

• L’activisme sindicalista ha construït –amb les seves mans i amb els seus cossos– la Catalunya contemporània, partint de la reivindicació de drets laborals i socials i la militància antifranquista. A la Catalunya dels setanta el moviment obrer desenvolupava la seva identitat als barris del cinturó industrial, adaptant-se als diferents models de creixement urbà i industrial.

El 1969, quan Òmnium Cultural atorgava el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’historiador Jordi Rubió i Balaguer, es produïen els primers conflictes a les obres del Vallès Occidental (a la UAB, a Badia i a Can Deu de Sabadell) que culminaren amb la intervenció de la Guàrdia Civil i l’acomiadament de més de vuit-cents treballadors el 1971, any en què rebia el Premi d’Honor Francesc de B. Moll. D’aquests anys daten també les mobilitzacions i les lluites del sector de la construcció a Bellvitge. El 1975, en què Joan Fuster rep el Premi d’Honor, la policia deté Manuel Pérez Ezquerra, Fernando Lozano Revuelto, José Moreno Rider i Leonardo Farrero Rodes, que són jutjats en consell de guerra per haver convocat la vaga de la Tèrmica, propietat de FECSA, a Sant Adrià de Besòs. Durant la vaga foren acomiadades setanta persones i unes cinquanta-cincés van deixar l’empresa com a resultat de la pressió patronal i policíaca.

El 25-F, una quarantena de representants de la societat civil van fer costat a la Junta d’Òmnium hores abans de la declaració de Cuixart al Suprem, entre els quals els dirigents sindicals de CCOO, UGT, Unió de Pagesos i USTEC-STES.

A Catalunya tenim un teixit associatiu sòlid. És un bé cultural de primer ordre. Les organitzacions sindicals –i CCOO n’és una– formen part d’aquest associacionisme que és un dels signes d’identitat de la catalanitat. Efectivament: CCOO és una associació tan representativa de la cultura associativa del país com ho pot ser Òmnium Cultural o l’ANC.

Tinc per cert que Catalunya no s’entén sense Jordi Rubió i Balaguer, Francesc de B. Moll o Joan Fuster. Tampoc sense Ángel Rozas o Cipriano García.

Llegir més...

Carta als Docents: Fets, no paraules

Article del secretari general del sindicat d'Educació de CCOO a les comarques de Girona per al suplement L'Aula

Marçel Barbens

Secretari General de CCOO Educació de les Comarques Gironines

A CCOO Educació de les Comarques Gironines som plenament conscients del context sociopolític actual i de les dificultats per arribar a acords amb l'administració. Per aquest motiu, cada negociació esdevé una oportunitat i, responsablement, anem aconseguint millores laborals i recuperant tot allò que els diferents «governs de la crisi» ens van retallar.

És per això que, amb orgull, som capaços d'enumerar que, en els darrers 4 anys, CCOO hem aconseguit els acords pel retorn de les pagues dobles, per la convocatòria d'oposicions, per la no penalització de sou per patir una malaltia i per uns increments salarials pel 2018 i 2019. És importantíssim remarcar que la resta de sindicats de la Junta de Personal Docent No Universitari de les comarques gironines, Ustec i Aspepc, no els han signat. Tot i això, els acords signats per CCOO són d'aplicació a tots els docents independentment de la seva afiliació.

El primer fa referència als acords signats per CCOO pel retorn ja fet efectiu de la paga de 2012 (Acord 9/6/16) i pel calendari de retorn de les pagues del 2013 i 2014 en els propers quatre anys (Acord 12/12/18). Aquesta part del sou que ens va retirar el govern de Convergència i Unió va ser una injustícia laboral pels qui treballem dins el sistema públic, recuperar-ho era una lluita compartida. CCOO ens hem manifestat reiteradament i hem pressionat amb una vaga, fins aconseguir-ho.  

El segon constitueix una reducció de la taxa d'interinitat al 8% amb la concreció de la convocatòria en 5 anys de més de 16.000 places d'oposicions (Acord 28/2/18). Feia molts anys que no teníem oposicions per accedir al cos de funcionaris del Departament d'Educació fent que un de cada tres docents sigui interí. Aquestes oposicions s'emmarquen en un procés anacrònic i cal renovar-les, hem aconseguit introduir canvis que beneficien a les persones que ja estan en actiu i alhora seguim treballant per millorar l'accés a la funció pública. Paral·lelament, negociarem per tal que els interins majors de 55 anys i/o amb més anys treballats puguin gaudir d'un pacte d'estabilitat laboral.

El tercer, fa referència al cobrament del 100% en tots els casos de baixa (Acord 18/9/18). Aquest acord és dels més cabdals a nivell laboral i no entenem per què els altres sindicats no l'han signat. És una obligació sindical recuperar un dret laboral tan bàsic: deixar de ser penalitzat econòmicament pel fet de posar-nos malalts i malaltes. Segons la tipologia i durada de la baixa ens podien treure del sou més de 500 euros!

Finalment, hem aconseguit increments salarials pel 2018 i 2019 (Acord 18/18 i 8/1/19). Els darrers anys havíem anat perdent poder adquisitiu, aconseguint pujades anuals de no més d'un 1%. Era de justícia començar a recuperar els nostres sous per tal d'ajustar-los a la pujada del preu de la vida. Sabem que estem lluny d'aconseguir el que ens pertocaria, però ja hem aconseguit pujar més d'un 4% els nostres sous en dos anys, estem pujant per sobre del PIB. L'acord contempla una nova pujada de cara a l'any vinent fent que en tres anys pugem entre un 6% mínim i un 8%.

CCOO estem al costat dels docents i de la resta de personal de l'Administració Pública per seguir lluitant i aconseguint les millores necessàries pel nostre col·lectiu, alhora som conscients que els nostres èxits són la punta de llança per millorar les condicions laborals de la resta de treballadors i treballadores de la societat.

Demandes

Per això seguim avançant. Reivindiquem reduir encara més la jornada lectiva i laboral dels docents, alhora que negociarem per incrementar les hores de tutoria i de coordinació. Cal reduir la jornada lectiva als majors de 55 anys sense reducció retributiva. Hem de recuperar el primer estadi a 6 anys amb efectes retroactius, recuperar el FAS... Obligar a executar les actuacions imprescindibles per evitar situacions que afectin la salut laboral: fibrociment, temperatures, riscos psicosocials, malalties professionals...

Però les CCOO no ens quedem aquí. L'educació és un element cabdal per la nostra societat i és per això que impulsem polítiques educatives que han de revertir en tota la ciutadania. En són exemples les lluites per retirar el decret de plantilles que ha propiciat la contractació subjectiva i la pèrdua de gestió democràtica dels centres, l'absolutament necessària reducció de les ràtios, la substitució dels docents des del primer dia... Totes aquestes reivindicacions ha de fer efectiva una escola democràtica, inclusiva i coeducativa, sense segregació i amb igualtat d'oportunitats.

Hem treballat molt, tenim molt per fer, i volem continuar sent-hi. CCOO és el sindicat de tota la classe tre

balladora que, amb criteri sindical i social actua, lluita i s'implica per millorar la vida de tots els treballadors i de totes les treballadores. Ara tenim eleccions sindicals a les escoles i instituts de l'educació pública, triarem els qui ens representaran davant del Departament. Amb orgull podem expressar que la candidatura de CCOO Educació de les comarques gironines està formada per més de 130 persones, més de tres quartes parts en sou dones compromeses i representatives de la diversitat educativa.

Demanem el teu vot, fes-ho per la feina feta i per la que volem fer. El 12 de març vota CCOO.

Descarrega-ho en pdf.

Llegeix-lo al Diari de Girona

Llegir més...

Article d'opinió: «Profe», per què tothom parla de política?

«Profe», per què tothom parla de política?

Article de Anna López Carbonell

Professora de secundària, psicopedagoga i permanent de CCOO Educació a Girona.

Font: Diari de Girona

Hora de tutoria a la classe de 6è, fem una pluja d´idees sobre temes d´interès que voldríem tractar. A mà alçada, cada alumne va fent la seva proposta. Quan li toca a la Laura ens diu: «jo voldria treballar la política, és que "profe", per què tothom parla de política a tot arreu?». 

Aquesta situació s´ha donat fa poc en una aula i suposo que, aquesta o similar, segurament s´ha donat a moltes aules dels centres docents de Catalunya, i és que l´actualitat política és present a l´escola i a qualsevol àmbit educatiu. Ho és ara i ho ha estat sempre, fins i tot quan no existien els debats televisius ni internet. Cal puntualitzar, però, que com que internet ha canviat la manera de relacionar-nos i d´informar-nos, ens trobem davant un món de relació més intens i amb molta informació i tot tipus d´informacions, incloses les fakenews.

Educació i política sempre han anat agafades de la mà, ens ho mirem com ens ho mirem. Politeia i Paideia (Teoria de la Polis i Educació) ja eren relacionades per Plató i Aristòtil amb la intenció de «conduir l´infant de la mà pel camí de la vida».

La qüestió és com podem acompanyar els infants i joves per la vida, en una societat tan complexa com l´actual? Què hem d´ensenyar a les aules? Podem parlar de tot a les aules? Hem d´explicar el nostre pensament o ideologia política? Per què aquesta alumna es fa aquesta pregunta? De política, se´n parla més ara que anys enrere?

Segurament, l´actual moment social i polític amb la seva inestabilitat, complexitat i implicació emocional ho fa més present. I també tenim molts més mitjans per parlar-ne i difondre diferents pensaments i ideologies. Les aules no viuen d´esquenes a aquests fets. 

Em fan por aquells que diuen que l´educació ha de ser neutra. L´educació no és neutra, no ha estat mai neutra, com tampoc ho som els docents. No podem deixar de transmetre la nostra ideologia i valors que provenen de les nostres vivències com a persones i formació professionals. És impossible ser neutre però és totalment necessari donar veu a la pluralitat i al debat, per fomentar l´esperit crític, objectiu bàsic de l´educació.

Com deia el mestre Paulo Freire: «Les persones ens eduquem mediatitzades pel món».

No hem de defugir de parlar de tot el que inquieta al nostre alumnat, sempre i quan sapiguem moderar el debat de manera que aquest sigui plural i respectuós. 

Una educació que ajudi a la construcció de l´esperit crític ha d´oferir coneixements i instruments per a l´anàlisi i la reflexió perquè l´alumnat entengui què està passant i per què està passant. Eines per fer-se preguntes que desenvolupin la seva pròpia opinió i espais per expressar-se lliurement. Hauríem d´ensenyar que tothom ha de poder fer-ho, prenent com a marc la Declaració Universal dels Drets Humans i la Carta dels Drets de la Infància, que són el patrimoni ètic que tenim tots en comú.

La situació política afecta tots els àmbits, també els centres educatius. Malauradament, hem vist com s´ha utilitzat l´escola per part de formacions polítiques amb interessos partidistes. Precisament aquesta utilització és la que ens ha portat al debat sobre neutralitat i adoctrinament. En aquest sentit comparteixo les paraules de Jaume Carbonell en el seu darrer llibre L´Educació és política: «La neutralitat és una coartada ideològica que utilitzen els governants per mantenir-se en el govern» (pag.21, 2018). 

L´educació no pot ser neutral, però tant les institucions públiques com els centres educatius haurien de vetllar perquè cap conflicte polític acabi derivant en un conflicte de la comunitat educativa.

Tampoc ho ha de ser el model lingüístic. CCOO ha denunciat l´intent de barrejar el conflicte polític amb el model pedagògic de la immersió lingüística. A Catalunya, la immersió lingüística ha demostrat al llarg de trenta anys la seva eficàcia en l´assoliment de la cohesió social gràcies al coneixement de les dues llengües oficials per part de la totalitat de l´alumnat, independentment del seu origen. Es pot qüestionar qualsevol mètode pedagògic, però s´haurà de fer científicament, i no amb opinions polítiques que només busquen rèdits partidistes. En l´actualització d´aquest model lingüístic cal la implicació i participació de tota la comunitat educativa.

Com sempre, continuarem defensant l´Escola de la mateixa manera que ho hem fet fins ara: demanant que ens deixin Educar en llibertat i que deixin l´Escola en pau.

Llegir més...

Article d'opinió: "El mercadeig del professorat"

Article d'opinió: "El mercadeig del professorat"

Catalunya estem vivint una època convulsa socialment i massa sovint o, segons com es miri, amb menys importància de la que hauria de tenir, el model d’escola catalana i de la tasca docent està, si més no, qüestionada.

Però enmig d’aquestes turbulències, motiu d’interminables tertúlies a tots els mitjans, s’està produint una vulneració dels drets laborals, avalats per la mateixa Llei d’educació catalana (LEC). La LEC  determina tant en l’accés a la funció pública docent (article 119) com en la selecció de professorat interí (article 122) i en els procediments de provisió especial (article 124), per posar alguns exemples, que aquests processos han de respectar els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat. Curiosament en els dos primers no hi apareix el concepte transparència, que sí que figura al tercer.  

Actualment s’està produint el procés d’adjudicacions d’estiu i dins d’aquest procés trobem les places conegudes com de perfil professional la provisió dels quals està regulada pel Decret 39/2014 de 25 de març on s’estableix que a banda de la titulació del lloc ordinari pertinent cal acreditar un o diversos requisits més. Aquestes places, en virtut del que diu l’article 102 de la LEC en l’exercici d’autonomia en matèria de gestió de personal, les fixa l’administració educativa a proposta de la direcció del centre. Aquest procediment al mateix article 123.6 contempla la possibilitat de realitzar entrevistes.

Doncs bé, un cop situats en l’àmbit legislatiu i normatiu, parlem de transparència, del paper del departament i de les direccions dels centres. Pels que no ho saben, aquests procediments amb entrevistes segueixen un camí que tractarem d’explicar amb brevetat. Un centre decideix que d’acord al seu PEC (Projecte educatiu de centre) vol crear una plaça per adaptar-la a les necessitats del centre i millorar la qualitat educativa del seu projecte. Després de no poques lluites i demandes, es va aconseguir que la llista d’aquestes places fos pública, perquè es respecti el dret de publicitat. Vam trobar casos en els quals aquestes places s’oferien en els grups de Facebook o, en algun cas, alguna direcció va optar per a fer-ne difusió en algun grup de Whatsapp. Estem parlant de l’escola pública, per si algú encara no ho entén.

Un cop se’n fa publicitat, els docents interessats a cobrir alguna d’aquestes places, si compleixen els requisits que demana aquell perfil, poden enviar els seus currículums a les direccions dels centres, per accedir al procediment d’entrevista. La direcció, sense cap mena de control ni filtre ni transparència, decidirà a qui entrevistarà. Per tant, per molt que compleixis els requisits, les direccions no tenen cap obligació de fer-te l’entrevista. Una resposta del tipus: “lamento comunicar que malgrat que compliu els requisits, el vostre currículum no s’adequa a les necessitats del centre”,  serà molt més que suficient. Després, les persones privilegiades que accedeixen a l’entrevista, un mínim de 2, si són “aptes” accediran a aquesta plaça, però no veureu enlloc publicat ni el seu currículum, ni perquè s’adeqüen millor a les necessitats del centre…, res. Absolutament res. Estem parlant de centres públics i segons la mateixa LEC, de l’exercici del lideratge pedagògic de les direccions i la gestió de recursos humans.

Cal recordar com es trien les direccions dels centres. No explicaré tot el procediment, però resumirem.  Al Decret de direcció dels centres educatius, l’article 16 en determina la Comissió de Selecció: 5 representants de l’Administració, 1 membre del Consell Escolar i 3 membres  elegits pel claustre. Qui tria la direcció? El claustre sobre el qual exercirà el seu lideratge pedagògic? Per no parlar de les pressions que reben algunes candidatures “opositores” per “retirar” el seu projecte. Sols caldria fer un petit resum i recull del nombre de direccions que no han conservat el seu càrrec després d’un procés de selecció.  

Però no s’acaben aquí els escàndols. Cal que tothom sàpiga que hi ha dones, docents, que no han rebut la proposta de continuïtat de les seves direccions per estar embarassades. O per voler gaudir del seu dret de reducció de jornada per cura d’un infant. Les direccions poden optar per la continuïtat, o bé per la no continuïtat, que ha d’estar raonada i justificada. Enmig tenen una altra opció: no fer res. Ni proposta de continuïtat ni proposta de no continuïtat. No faig res i d’aquesta manera no he de donar explicacions de per què no et faig la proposta. Però  les afectades no ho denuncien perquè tenen por. Tenen por! I, d’aquest silenci ensordidor, alguna direcció i el departament en gaudeix.

Acabarem aquesta carta de denúncia fent un aclariment.  No són les direccions les culpables: ho és el Departament i aquells que legislen i ho permeten. Una bona part de les direccions actua de manera absolutament transparent i democràtica portant a terme una tasca ingent enmig de les polítiques de retallades. Altres directament, no opten per aquest tipus de procediment. Però el degoteig de queixes i denúncies és cada cop més gran. Tampoc els interins no s’han de veure menystinguts si opten a aquestes places. Un dels objectius de l’interí és l’estabilitat i sovint el que vol per damunt de tot és treballar l’any vinent, on sigui, però treballar. I mentre pugui optar a ocupar una plaça d’aquest tipus ho farà fins que pugui. Quan canviï el projecte del centre i surtin un altre cop al món de la borsa docent veuran com no obtindran plaça perquè la majoria estan ocupades per aquest tipus de perfils.

Cal que el departament i el nou conseller facin una reflexió. També convidem les direccions a fer aquesta reflexió. La LEC també parla de la convivència al centre i aquesta es pot veure alterada per la falta de transparència. Nosaltres sabem que, després d’una carta així, difícilment podrem optar a un lloc pel procediment d’entrevista.

Pere Sánchez Álvarez

FEDERACIÓ D’EDUCACIÓ DE CCOO DE LES TERRES DE LLEIDA

Font: TotLleida.cat: https://totlleida.cat/el-mercadeig-del-professorat/

Llegir més...

Article d'opinió. El sindicalisme útil: fets, no paraules.

Article de Belen López, professora i Delegada sindical de CCOO Educació publicat al Diari de Girona del 22 de maig de 2018.

Font. Diari de Girona

En un moment en que la paraula diàleg està en boca de tothom i no es veu per enlloc, en un moment en que cotitzen a l’alça les visions del món excloents que polaritzen i fragmenten els interessos,  crec que és imprescindible posar en valor aquelles organitzacions que, com els sindicats de classe, som capaces d’arribar a acords per materialitzar els nostres ideals, és a dir, la millora de les condicions de vida i de treball de la gent, per tal de fer avançar la societat cap a un model de major igualtat i justícia social.

Això és el que ha fet CCOO d’educació signant els acords de juny del 2017 amb la Generalitat,  i els de març del 2018 amb el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública a Madrid. Unes millores que, entre d’altres, han suposat: un increment salarial (d’entre el 6,1% i el 8,8% en els propers  tres anys); una amplia oferta d’oposicions per a docents (prop de 20.000 places en els propers 5 anys, per reduir l’ interinitat del 30%  al 8% i permetre  al personal docent desenvolupar un projecte vital i professional estable);  el reconeixement dels deutes salarials de les pagues de 2013 i 2014;  el cobrament del 100% del salari en nous supòsits d’incapacitat temporal;  i ,finalment,  la recuperació de la capacitat negociadora per poder aconseguir la reducció d’hores lectives, el fons d’acció social i el desenvolupament de plans de formació i d’igualtat.   Tots aquests acords suposen  l’inici de la recuperació dels drets arrabassats amb l’excusa de la crisi. Com sempre, des de CCOO seguirem exigint i mobilitzant-nos per recuperar-los i continuarem les reivindicacions per ampliar-los.

La recuperació i dignificació de les condicions de treball del personal docent de Catalunya és la millor manera de dignificar i millorar el funcionament d’un dels tres pilars essencials de l’estat del benestar: el sistema públic d’educació. Un clar exemple d’aquesta relació es fa palesa en la campanya de baixada de ràtios que hem endegat en solitari aquesta primavera. Des de CCOO proposem als grups parlamentaris que, de forma immediata, elaborin la normativa corresponent per tal de reduir les ràtios dels centres educatius que, com a màxim, haurien de ser de 20 alumnes a infantil i primària, de 25 a secundària obligatòria i de 30 a la postobligatòria, amb tots els desdoblaments necessaris per garantir l’atenció a l’alumnat. Aquestes ràtios no només milloren les càrregues de treball del personal docent sinó que  representen la mesura més efectiva per incidir en la qualitat educativa, perquè permet d’una manera efectiva una atenció més personalitzada. En conseqüència, ajuda a implementar una veritable escola inclusiva, el gran repte que té l’Educació al nostre país i que no és en absolut viable si no es comença per aquest primer pas.

Ara és el moment de passar a l’ofensiva, perquè ara es torna a generar riquesa i aquesta també ha d’arribar a les butxaques dels treballadors i les treballadores.  Per aconseguir-ho cal mobilitzar-se, cal canviar la correlació de forces, cal que siguem més i que estem més convençuts i convençudes en la defensa dels nostres drets i d’un repartiment més just d’aquesta riquesa que genera el nostre treball. Però aquesta energia transformadora només serà útil si la podem plasmar en acords concrets que tinguin afectació en el dia a dia de les persones.

Perquè ara tenim l’oportunitat, l’any vinent hi haurà el procés d’eleccions sindicals a l’administració pública i també a l’ensenyament  i no hi ha fet amb més radicalitat democràtica que participar en un procés on els propis treballadors i treballadores tenim la capacitat de transformar la nostra realitat mitjançant la negociació col·lectiva de les nostres condicions laborals, mitjançant acords, en els espais de negociació que ens són propis: la mesa sectorial, amb el Departament d’ensenyament, i la Mesa de la Funció Pública, amb la Generalitat de Catalunya.  El personal docent no podem girar-nos d’esquena a aquest fet, com si això fos una cosa dels sindicats i no ens interpel·lés a nosaltres. Està a les nostres mans canviar les coses, la resignació no ens ha beneficiat mai. Caldrà doncs, que el personal docent de Catalunya valori els acords esmentats més amunt i esbrini qui els ha signat i qui no, i finalment, decideixi quin sindicat representa millor els seus interessos. És el moment del sindicalisme útil. Fets, no paraules.

Llegir més...

Article d'opinió: Monitora o educadora?

Monitora o educadora?

Article de la «monitora» de menjador i delegada sindical de CCOO publicat al suplement L'Aula

Marisa Micó, delegada CCOO Educació 10.04.2018
Font: Diari de Girona

Qui respongui ho farà sempre des d'un punt de vista determinat, tot depèn de la nostra concepció sobre què és «educar». A CCOO ho tenim clar. Dins l'entorn escolar hi ha vetlladores, docents, monitores de menjador, TEIs, conserges, cuineres, personal de neteja, monitors d'activitats extraescolars, i un llarg etcètera. Entenem que tothom que treballa en el món educatiu, i concretament en l'entorn escolar, té la responsabilitat d'educar.

Jo sóc «monitora» de menjador i defenso la meva tasca col·lectivament a través de CCOO. Volem canviar la concepció que es té de nosaltres com a monitores de menjador, cal un reconeixement professional més ampli per part de la comunitat educativa que es concreti en millores laborals.Monitor fa referència etimològicament a persona que adverteix, aconsella o fa recordar. Advertim que el motiu d´etiquetar un col·lectiu amb un mot que no reflecteix la realitat de la seva tasca respon a un menysteniment de la seva professió. Aconsellem que, d'una vegada per totes, s'elevi la categoria professional d´«educadors» a tots aquells que treballem en el món educatiu i més concretament en l'entorn escolar. El «monitor» no fa recordar, educa.Les persones que fem els menjadors escolars eduquem en els hàbits alimentaris fomentant l´autonomia dels nens i eduquem en la importància de tenir una alimentació variada i saludable.A més a més, eduquem en la socialització, donem eines per aprendre a saber comportar-se en una taula amb els altres companys, a modular el to de veu, els menjadors són espais on la concentració de la gent és molt gran i, de vegades, pel soroll, es fa difícil la comunicació. Eduquem, també, en unes bones pràctiques higièniques: cal rentar-se les mans abans i després de menjar i també les dents en acabar de fer-ho. Finalment, també ens ocupem del temps d´esbarjo, planifiquem activitats de lleure, preparem jocs pel pati i els dinamitzem.El pati és una barreja d'entorn de joc autònom i d´activitats programades, és el paradigma de l´educació en el lleure. Per nosaltres, les «monitores», és sobretot un espai de proximitat, un entorn ideal per observar i aprendre quins són els comportaments dels infants, com es relacionen i, sobretot, com donar resposta als conflictes que sorgeixen, com potenciar hàbits saludables de relació entre els nens i les nenes, en definitiva, un espai i un temps per educar.I com que som persones que eduquem, ens preocupem per les mancances que pateixen els nostres infants i que patim com a treballadores. És, en definitiva, una mancança dins el sistema educatiu que CCOO sempre ha denunciat, perquè crea discriminació i segregació entre els alumnes i normalitza unes males condicions de treball.Per exemple, no són regulades enlloc les ràtios monitors-alumnes. En paraules de la Fapac: «no existeix cap ràtio marcada per normativa, serà la que s´aprovi dins del pla de funcionament del menjador escolar». Els professionals que ens dediquem a aquesta feina podem arribar a tenir més de 30 alumnes al nostre càrrec, com podem garantir la seva educació? I com podem donar una feina de qualitat? I com podem permetre posar en risc la nostra salut laboral?Una altra deficiència dins el nostre àmbit d'actuació és la manca d´una atenció de qualitat en la diversitat d'alumnat. Ens preocupen els nens i les nenes amb necessitats educatives especials. Durant el temps del migdia, no hi ha cap regulació que estipuli l´atenció d´aquestes persones, no hi ha cap suport humà que ens ajudi a atendre les seves necessitats i sovint són ateses en detriment de l´atenció de la resta del grup. Seria necessari i urgent tenir en els menjadors escolars la figura que actualment es coneix com a vetlladora, persona que durant les hores lectives atenen alguns alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE).Totes aquestes mancances es veuen agreujades per la privatització de la gestió dels menjadors escolars, l'Administració n'ha externalitzat un 90%, la majoria de les empreses són multinacionals que abasten molt diversos àmbits econòmics. Compaginar la qualitat amb el benefici econòmic no hauria de ser l´objectiu del nostre sistema de benestar, la defensa del qual és necessària per garantir una educació de qualitat per a tothom. A nivell laboral, això també té conseqüències: precarietat en la contractació, especulació en els salaris, duresa en la negociació laboral.A CCOO lluitem perquè l'Administració, el Departament d'Ensenyament, no miri cap a un altre cantó davant d'una situació laboral injusta suportada per treballadors que desenvolupen la seva tasca en centres educatius públics.Finalment, exigim des de la Federació d'Educació de CCOO que s'englobi el menjador dins el temps escolar com a part importantíssima de l'educació dels infants. Els nens hi passen un terç de la seva jornada escolar i és per això que cal que el Projecte Educatiu del Centre contempli l'espai del menjador, perquè sabem que som també Educació.

Llegir més...

CCOO diu NO a l'avaluació LOMCE

CCOO exigeix la paralització de la prova de 3er de primària.

Des de CCOO rebutgem l’avaluació LOMCE perquè

Llegir més...

Aquest any la grip «fa menys mal». Article d'opinió

Aquest any la grip «fa menys mal»

Article de la mestra i delegada sindical de CCOO Educació publicat al suplement L'Aula del diari de Girona

Marta Tejedor 23.01.2018
(Enllaç a l'article)

Entre esternuts, mocadors i ulls plorosos hem començat aquest segon trimestre gran part dels i les docents de Catalunya. Malgrat el malestar que es deriva d'un procés gripal comú, aquest any la grip ens pot fer «menys mal» gràcies a l'acord que CCOO i UGT van signar el 16 de Juny a la Mesa General de la Funció Pública. Amb aquest acord s'ha ampliat el llistat de supòsits d'Incapacitat Temporal que permetrà el cobrament del 100% de les retribucions, entre ells la grip.

Les injustificades retallades aplicades a partir del 2012 van tenir com a conseqüència la suspensió dels acords i pactes sindicals relatius al reconeixement de millores econòmiques directes destinades a completar la prestació per incapacitat temporal per contingències comunes. Aquestes mesures i totes les altres aprovades a través d'acords de governs, que deixaven sense efecte pactes sindicals i acords de millora de condicions laborals, semblaven culpabilitzar els treballadors i les treballadores i el gaudiment dels seus drets, de la recessió econòmica i de la mal anomenada «crisi». Posar-se malalt «surt car» i endeuta les arques públiques...

És evident que qualsevol treballadora i treballador té dret a negociar col·lectivament les seves condicions laborals. Les treballadores i els treballadors de l'Administració no han de ser una excepció. D'ençà que va començar l'anomenada crisi, la Funció Pública ha anat veient com molts dels drets i condicions que havia anat assolint a base de negociació s'anaven perdent donades les circumstàncies especials a què han al·ludit els diferents governs.

Ara que ens diuen que ja estem sortint del pou, que l'economia es recupera a un bon ritme i tot el reguitzell de missatges polítics que totes i tots anem escoltant dia rere dia, és el moment d'exigir el nostre dret inalienable com a treballadores i treballadors de fer efectiva la negociació col·lectiva. Portem temps batallant per aconseguir garantir uns nivells òptims d'ocupació pública de qualitat que garanteixin el bon funcionament de l'Administració i els serveis públics que mereix la ciutadania de Catalunya. Uns Serveis Públics que, no ho oblidem, són garantia d'igualtat d'oportunitats i de cohesió social. Però no podem deixar de banda que les treballadores i els treballadors públics hem patit fortament els efectes de l'anomenada crisi. Per tant, ara no només es tracta de recuperar el que hem perdut, sinó també de seure i parlar de com millorar les nostres condicions laborals en tot allò que preveuen les lleis i que encara no s'ha implementat satisfactòriament.

És per això que CCOO ha denunciat el III Acord de la Funció Pública, signat l'any 2005 per CCOO, UGT i IAC. Aquest Acord tenia inicialment una durada de tres anys, tot pactant-se que si no era denunciat per cap de les parts signants, s'aniria prorrogant automàticament anualment. Aquest Acord és el marc general de les condicions de treball de tothom que treballa per a l´Administració a casa nostra. Engloba aspectes importants com la jornada laboral, la representativitat en la negociació, les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar, l'obligació de l'Administració de vetllar per la seguretat i salut laboral dels seus treballadors i treballadores? CCOO entén que, a l'empara de l'EBEP, hem de forçar una nova negociació que faci avançar el col·lectiu en la recuperació dels drets arrabassats i també en la implementació dels articles de l'EBEP que encara no s'han concretat. En aquest sentit, per exemple, és significatiu que encara no es disposi ni s'hagi articulat un sistema de resolucions extrajudicials de conflictes tal i com contempla l'art.45 de l'EBEP, abocant a tot aquell treballador i/o treballadora que vulgui defensar els seus drets a complexos i costosos contenciosos administratius.

Ara és el moment de posar fi a la precarietat al món del treball en general, però també a la Generalitat de Catalunya. En el nostre sistema educatiu hem acumulat al voltant d'un 30% d'interinatge. A CCOO tenim clar que ja és hora de posar en marxa l'oferta pública que limiti al 8% la taxa d´interinitat, tal i com es va comprometre l'Administració amb l'Acord de 16 de juny de 2017, signat per UGT i CCOO.

Ara és el moment de recuperar el poder adquisitiu perdut durant aquests darrers anys. Ara que aquesta millora econòmica es concreta en increments de la productivitat i dels beneficis empresarials, hem d'exigir que aquesta sortida de la crisi, que hem patit quan anaven maldades, beneficiï, en la recuperació, als treballadors i les treballadores. Les empleades i els empleats públics no hem d'oblidar que encara tenim per recuperar les pagues extres del 2013 i 2014.

Ara és el moment de no oblidar les reivindicacions concretes i pròpies del personal docent: cobrament del primer estadi als sis anys, reducció de jornada bonificada per incorporació després de malaltia llarga, recuperació de l'horari lectiu anterior a la crisi, recuperació de la reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys.

Ara és el moment! Necessitem i necessitarem de la força del conjunt dels treballadors i les treballadores per plantar cara als atacs que hem rebut i per avançar en la negociació. Aquesta és la força que ens ha de dur a recuperar i assolir drets per a tothom.

Llegir més...

QUAN LES BONES INTENCIONS NO SÓN SUFICIENT . Article d'opinió publicat al Diari de Girona (31 d'octubre 2017)

QUAN  LES  BONES  INTENCIONS  NO  SÓN  SUFICIENT  

Vivim dies intensos, immersos en la  transcendentalitat de decisions polítiques i jurídiques des de fa temps.  Quasi no podem prestar atenció a d’altres qüestions que, també molt importants, passen desapercebudes, tot i que  marquen i marcaran la feina i la vida de docents i alumnes d’aquest país. 

En uns moments en què s’està qüestionant, i de manera tan arbitrària i tòxica, l’educació del sistema català i la tasca pedagògica diària dels docents de Catalunya, hem de defensar l’educació  amb força i contundència, posant-la en valor i  denunciant públicament les mentides i manipulacions que la volen malmetre. Però també hem de reivindicar el millor sistema educatiu i treballar per aconseguir-ho.

El 17 d’octubre es va publicar el  Decret150/2017 de l’atenció educativa en el marc d’un sistema educatiu inclusiu,   que desplega la Llei educativa de Catalunya (LEC), llei que té la inclusió escolar i la cohesió social com a dos dels principis generals del sistema educatiu de Catalunya, facilitant la participació de tots els alumnes en entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats.

El Departament d’Ensenyament té el compromís i el repte d’oferir una educació de qualitat i sense exclusions que faciliti que tots els alumnes puguin aprendre i conviure junts en uns entorns que permetin avançar cap a la plena autonomia de les persones.

Als centres educatius hi ha alumnat amb necessitats educatives específiques vinculades a diversitats socioeconòmiques, socioculturals, funcionals, cognitives o amb problemes greus de salut, totes les quals requereixen personal  format suficient per  a la seva atenció.

Com es farà? Analitzant el decret, ens adonem de les bones intencions dels principis que l’inspiren, però trobem la falta de concreció dels recursos humans i formatius que haurien de permetre desenvolupar-los amb garanties d’èxit.

No es mencionen les llars d’infants ni tots els espais educatius dels centres ordinaris, tot i la seva importància cabdal per constituir una veritable educació a temps complet: menjador, activitats extraescolars, transport escolar i sortides; espais que adquireixen una especial rellevància en l’atenció inclusiva.

No es garanteix el suport educatiu a l’alumnat amb necessitats específiques a l’ensenyament postobligatori:  Batxillerat, Formació Professional, Ensenyaments d’adults, mancant la visó global de l’educació al llarg de la vida.

No es contempla l’atenció a les necessitats educatives derivades de processos d’identitat de gènere, expressió de gènere o intersexualitat.

A nivell de recursos, no es concreta el personal de què ha de disposar cada tipus de suport: personal de les aules d’acollida (AA), de les unitats d’escolarització compartida (UEC), dels programes de noves oportunitats (PNO), dels suports intensius a l’escola inclusiva(SIEI), dels suports intensius a l’audició i el llenguatge (SIAL)  i dels programes d’aula integral de suport (AIS).

S’hauria d’augmentar la dotació de personal orientador i mestres d’Educació Especial als centres educatius (garantint un per cada 250 alumnes que recomana la UNESCO),  així com la de promotors escolars per a minories, de personal tècnic d’integració social (TIS) a tots els instituts  i de personal tècnic d’educació infantil (TEI) a totes les escoles. Tampoc es concreta la dotació de plantilla dels actuals centres d’educació especial sostinguts amb fons públics per a complementar l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats en centres ordinaris de les seves zones.

Els Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) i els Centres de Recursos educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta (CRETDIC) requeririen un increment de personal superior al pressupostat.

Incomprensiblement, el decret no esmenta el personal de suport educatiu externalitzat fa anys (personal vetllador).  Recordem que parlem d’un col·lectiu d’unes 2000 persones que realitzen tasques de suport educatiu, però subcontractades mitjançant empreses privades. Des de CCOO denunciem, des de fa molts anys, aquest tipus de contractació i exigim que el Departament d’Ensenyament recuperi la totalitat d’aquest servei i el presti amb personal propi, doncs no existeix cap argumentació organitzativa ni pedagògica que fonamenti l’actual externalització.

Tot i que s’afirma que l’Administració Educativa ha de vetllar perquè en els centres quedin cobertes les necessitats d’assistència sanitària de l’alumnat que ho requereixi, considerem que en l’actualitat l’alumnat amb estat de salut complex no està sent atès per personal sanitari adequat, tal i com hem denunciat en reiterades ocasions. Per aquest motiu, considerem que ha d’existir personal sanitari en tots els centres educatius.

Tampoc es planteja la baixada generalitzada de les ràtios com a factor imprescindible per poder fer efectiu el  sistema educatiu inclusiu.

No es contempla cap inversió en formació d’altres professionals que no siguin docents.

CCOO ens posicionem clarament a favor de l’escola inclusiva doncs una escola no inclusiva és una escola segregadora, que rebutgem amb fermesa;  però tenim clar que per fer-ho realment possible s’ha de comptar amb els recursos i la formació suficients i la relació de les mancances que presenta el Decret  ens fa pensar que només té molt bones intencions.

Som ambiciosos, volem la millor educació amb les millors eines, perquè volem la millor societat. Seguim i seguirem lluitant per aconseguir-ho. 

Llegir més...

Article d'opinió: AL SEÑOR (DE LA) GUERRA

Article d'opinió: AL SEÑOR (DE LA) GUERRA

No sé si dirigirme a usted como docente, como padre o como sindicalista. Pero verle a usted me recuerda inexorablemente a mi padre; un murciano de dinamita. En mi casa, tengo muy vivos en mis recuerdos los momentos delante de la televisión, la de la primera y la de la UHF, en los que era preceptivo el silencio ante los episodios de La Casa de la Pradera y las apariciones de Marcelino Camacho, Felipe González y usted; muy señor mío. Por respeto a mi padre me dirijo a usted como hijo.

Puedo entender que en su salto a las tertulias radiofónicas, se vea usted rememorando épocas en las que su opinión levantaba ampollas en la derecha política. Las mismas tertulias que nos acusan a los docentes catalanes de no permitir ir al baño los niños que lo piden en castellano o que dedicamos las horas del recreo a perseguirlos si no hablan nuestra lengua.

Nosotros, catalanes de firmeza, somos los culpables de intentar educar nuestros alumnos en el respeto y la defensa de los valores que hombres como mi padre nos inculcaron. La lengua, el catalán es una. La historia que quiso borrar esa lengua durante 40 años también se la enseñamos. Espero que usted la recuerde reflejada en alguna de las cargas policiales que recibió. Intentamos, no siempre con éxito, que sean ellos mismos los que solucionen sus problemas hablando, dialogando y si hace falta con otro alumno mediando. Intentamos que tengan un espíritu crítico y lo hemos conseguido de tal manera que, si escuchan comentarios homófobos de un docente no dudan en parar las clases y salir a la calle para denunciarlo detrás de pancartas y cartulinas en las que hay alguna cita histórica. Puede que hasta alguna de estas citas sea suya. Le añadiré que los  docentes también hemos aprendido que, cuando un alumno tiene un mal comportamiento, es mejor darle una razón que cien palos. Porque la letra no entra con sangre.

Puede ser que la mayoría de docentes en Catalunya sean d’Esquerra, de la misma manera que es también altamente probable que, la mayoría de los docentes en España lo sean del Partido Popular o el PSOE. Es una cuestión de probabilidad dadas las mayorías que hay en nuestros gobiernos, y es que también aprenden matemáticas.

Usted nos ha insultado y lo ha hecho gravemente. Acusarnos de adoctrinar a los niños no debería quedar impune. Ha atacado a miles de profesionales que han dado y están dando los mejores años de su vida en educar. Pero usted sabe que es impune como aquellos profesores que no utilizaban la regla para medir distancias. No le pediré que pida perdón, porque seguramente no leerá jamás esta carta. Pero sepa que los docentes de este país estaremos orgullosos de educar nuestros alumnos para que no les pongan un yugo en su vida. Y decirle a usted que los rayos no los detienen prisioneros en jaulas.

Habrá reconocido, o no, que he citado a Miguel Hernández, porque también les enseñamos y los educamos en la cultura. Y la literatura española también lo es. Yo la aprendí en una escuela catalana y le diría que catalanista. Lo seguimos haciendo.

Me despido de usted con los brazos en alto, que es como enseñamos a nuestros alumnos a defenderse de la violencia. Pero a usted señor (de la) Guerra no le voy a pedir que me entienda.              

Pere Sánchez

Pare, fill, docent i ara responsable d’Educació de CCOO de les Terres de Lleida

Llegir més...