Olympus OM-1 + Zuiko 50-200
Mostrando entradas con la etiqueta Gente. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Gente. Mostrar todas las entradas
25 may 2022
15 abr 2022
Processó del Silenci.
Badalona, 14 d'abril de 2022.
Del Silenci i de la foscor, només hi havia la llum de les espelmes i del portal d'alguna casa que vaig aprofitar com a la imatge que veieu.
Olympus OM-1 + Zuiko 150 f/2
12 abr 2022
El futur que m'agrada!
Badalona, abril 2022. Provant la nova càmera Olympus OM-1, en aquest cas amb l'objectiu Zuiko 50-200 f/2.8-3.5 de 4/3 montat amb adaptador.
30 mar 2022
28 mar 2022
12 mar 2022
1 mar 2022
19 feb 2022
Avuí estava núvol...
Badalona, febrer 2022.
10 feb 2022
29 ene 2022
La solidaritat ens fa humans...
... i l'odi per la diferència ens torna animals.
Badalona, La Rambla, gener 2022.
Olympus EM1 MKII + MZuiko 12-200
23 ene 2022
Per molt dur que sigui l'hivern no pot evitar que arribi la primavera
Badalona, gener 2022.
Olympus EM1 MKII + MZuiko 12-200
15 ene 2022
12 ene 2022
9 ene 2022
6 ene 2022
4 ene 2022
24 dic 2021
Dimonis o angelets?
Representació dels pastorets, escola Jungfrau, Badalona, Desembre 2021.
Olympus EM1 MKII + MZuiko 12-200
12 nov 2021
8 oct 2021
I de sobte t'adones que ets gran.
Estimeu les persones, és l'única cosa que val la pena.
Olympus EM5 MK3 + MZuiko 25mm F1.8
22 sept 2021
La Lola, ma mare.
Sempre li han agradat les plantes i els ocells. Els meus records de petit comencen amb un pati que semblava una petita selva plena de canaris i caderneras cantant sota la frescor d'una parra. Ella sempre ha cuidat la casa. Quan es va casar va deixar la feina a una fàbrica del Poble Nou per dedicar-se a allò que havia de fer, allò que pensava que era el correcte i s'esperava d'ella. I també ens va regalar amor, el mateix que escampava per tots els racons del seu petit regne. Ens feia la roba i teixia la llana, cuinava i feia el llit, rentava els plats i fregava la casa, i sempre, sempre ,la recordo molt guapa. La mara és una dona forta, fins i tot ara que ja no s'hi veu i l'artrosi va fent feina, molta feina, ella encara fa pels seus tot el que pot. Per que sí, per que és el que s'ha de fer, per que no hi ha un altre manera de sortir endavant que l'esforç diari i l'amor pels teus, per que per ella aquest és el sentit de la vida.
"Dame la planta, que la quiero tocar", i mentre li pasa les mans per sobre parlem del seu poble i del pasat, dels temps en que era una noia que sortia a passejar amb les amigues pel carrer del Mar diumenge a la tarda, un somni al que li agrada tornar després del parèntesi d'una vida de treball.
I d'amor pels seus.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)