Avui al blog del projecte parlo dels objectius Tot en un, ho pots llegir al següent enllaç:
https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual/blog/65376-dia-22-els-objectius-tot-en-un
A més, si no has reservat encara el teu exemplar del llibre, encara pots fer-ho, tancaré la campnaya qualsevol dia d'aquets.
 |
| Tino Soriano a la Fujikina. Retrat d'inspiració renaixentista. Fujifilm GFX 100 II + Fujinon 120 macro F/4 |
Ja tens reservat el teu exemplar del llibre? Et deixo l'enllaç a Verkami:
https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual
Avui, al bloc del projecte parlo del pròleg que va fer en Tino Soriano, us copio l’entrada aquí:
Quan vaig començar a escriure el llibre vaig pensar que havia de parlar dels antecedents de la Fotografia Casual, i quan m'hi vaig posar vaig veure immediatament que no en saba prou, sincerament. Tot i així, creia que era necessari que algú ho fes, i d'acord amb la Maria Rosa Vila, li vam proposar en Tino Soriano.
Com que és un paio molt trempat no s'ho va pensar dues vegades i ho va fer ràpid com un llamp entre viatge i viatge. En Tino és de les poques persones que te un coneixement profund dels fotògrafs a nivell mundial, tant de la seva obra com a nivell personal. De fet, el seu últim llibre titulat "Anatomia de una foto" és un recull enciclopèdic de cites dels grans autors i autores al voltant del seu ofici, us el recomano molt!
Aquest treball previ d'investigació pel seu llibre segur que va fer que el pròleg que li vaig demanar fos una tasca molt senzilla per a ell, i li estic profundament agraït.
Però no només va fer la introducció, li vaig demanar una altra cosa de la que us parlaré demà.
 |
| Paisatge nocturn. Turó de l'Enric, Badalona, nov. 2024. |
Ja has reservat el teu exemplar del llibre"Fotografia Casual"? Et deixo l'enllaç a la campanya a Verkami: https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual
A l'entrada d'avui del blog del projecte parlo dels límits, us copio l'entrada:
La Fotografia Casual no te cap condicionant estilístic, hi cap tot mentre no sigui una escena preparada. Això dona com a resultat una varietat molt gran de temes en las imatges que anem fent, i també entre els diferents practicants ja que cadascú veu la vida a la seva manera. A més, el material fotogràfic evoluciona contínuament i permet obtenir imatges en situacions on fa un temps no era possible fer-ho, i aquí també incloc, a més de càmeres i objectius, els programes de processat. Per a mi, tots aquests avanços tècnics són benvinguts ja que dona ales a la creativitat i em dona una sensació de confiança en l'equip perquè se que fins i tot en situacions d'absència de llum, encara puc fotografiar com la imatge que veieu més a munt. Penso que els límits estan més al nostre cap que en qualsevol altre lloc, per això m'agrada la Fotografia Casual: no em posa condicions, és un repte creatiu contra mi mateix, sense límits.
Per cert, el Pont del Petroli continua trencat i el batlle de vacances a Nova York amb els nostres calés.
Ja has reservat el teu exemplar del llibre?
https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual
Avui al blog del projecte parlo de la bossa fotogràfica, us copio l'entrada:
Fa un parell de dies va ser Sant Martí, i d'aquí poc serà el meu aniversari. Si no sabeu que regalar-me, una bossa per portar la càmera serà benvinguda, us explico com hauria de ser de manera resumida, al llibre ho trobareu millor explicat. Ha de ser de mida mitjana, que càpiga la meva Fuji amb un objectiu muntat i un altre més per si de cas. També haurien d'entrar les ulleres de sol amb l'estoig, i una ampolleta d'aigua. M'agrada que tingui un accés superior per treure la càmera ràpidament, i una cinta ample per penjar de l'espatlla. Aquesta cinta ha de tenir un tancament per quan me la despenjo i vull lligar la bossa a una cadira o similar per que no me la robin. I per suposat, que sigui impermeable i no estar patint quan plou i estic fotografiant, com m'ha passat aquest matí quan feia la foto que veieu.
Per cert, em sembla que era un curs per nois i noies que faran de salvavides, que grans!
Vinga, seguim!
Ja has reservat el teu exemplar? Deixo l'enllaç a la pàgina del projecte:
https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual
Avui al blog de Verkami responc a la pregunta: Per què en català? Us copio la resposta:
Per a mi aquesta pregunta no té sentit, és una obvietat, escric en català perquè sóc català. És com preguntar-li a un espanyol per què escriu en castellà o a un nord-americà per què ho fa en anglès. El que realment em preocupa és que molts paisans m'ho preguntin i que les editorials de casa nostra passin absolutament dels llibres de fotografia en català perquè son minoritaris, segons ells. La raó és ben senzilla, som un poble acomplexat i dominat, poc implicat en la defensa de la nostra cultura. Això fa que, com a poble, no li donem valor extra a les publicacions de qualsevol tipus que, podent haver triat qualsevol llengua, ho han fet per la catalana com a principal o com a opció. Aquesta tria per la llengua del país fa que la supervivència dels autors de casa nostra sigui molt complicada, però no és culpa seva, som la resta de catalans i el nostre complex d’inferioritat el que fa que la nostra cultura es vagi esvaint.
No em qualifiqueu de nacionalista o radical, aquesta qüestió simplement no tindria sentit per un espanyol o un nord-americà, tampoc ho ha de tenir per nosaltres: som catalans i hem de fer servir el català.
Seguim endavant, sempre endavant!
Ja has reservat el teu llibre? Ajudeu-me a fer-lo realitat! Deixo l'enllaç a la campanya a Verkami:
https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual
Avui he sortit a fer una passejada, al blog del projecte parlo d'això:
Després de molts dies tancat a casa treballant en el llibre, avui he sortit a fer un tomb. Feia un dia magnífic, he vist un munt de papallones que volaven com si fos un dia de primavera, tot estava verd i florit. Siguin quines siguin les nostres preocupacions i neguits, sortir a la natura és una injecció d'energia positiva, tan sols hem de trencar el cercle viciós de la rutina que ens ofega per adonar-nos que la vida segueix i el futur només depèn de les decisions que prenem. I avui he pres unes quantes.
Per cert, moltes papallones tenen parts de cos irisades que només veiem segons l'angle de la llum del sol. En el cas d'aquesta que veieu,fotografiada avui, els pels de la part inferior de les ales tenen una tonalitat blavosa deguda a aquest efecte que us deia, normalment es veuen blancs!
Vinga, seguim endavant, sempre endavant!
Ja has reservat el teu exemplar? https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual
Dies enrere us deia que havia refet el llibre sencer fins a tres vegades, però es veu que no n'hi ha tres sense quatre (me l'acabo d'inventar) i l'he tornat a fer de nou. Els motius han sigut més aviat tècnics relacionats amb el programa que he fet servir per la maquetació prèvia, o sigui que no ha hagut més remei que començar de nou.
De pas, he refet algun text, he afegit alguna imatge nova, i en general he redimensionat les imatges per fer-les tot el que podia de grans.
La campanya a Verkami no està anant com m'esperava, estic dedicant moltes hores al dia per enviar comunicacions per diferents canals a moltes persones i entitats, però les reserves no avancen. Els mecenes que ja heu col·laborat no us heu de preocupar, aquest llibre sortirà si o si perquè és molt important per a mi, trobaré la manera de fer-ho. En quant a la foto d'avui, l'he vist a l'arxiu i he pensat que era bonica, vosaltres us la mereixeu.
Ja has reservat el teu exemplar?
https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual
Us copio l'entrada d'avui del blog del projecte:
De vegades torno a casa excitat perquè penso que porto alguna foto de classe extra, d'aquelles que ficaria en el grup de les 20 o 30 bones bones que puc fer en un any. Normalment una primera revisió a l'ordinador ja rebaixa les expectatives, tot i així intento processar-la el millor possible a veure quines sensacions em provoca. Sóc molt intuïtiu, quan miro fotos li faig cas a la veueta que ressona al meu cap i em diu: "Bona!" o bé "vaja pestinyo!". Però de tant en tant també em diu "Deixa-la a la nevera", i la guardo per tornar-la a mirar en uns dies. Moltes vegades estic massa influenciat per les experiències viscudes i dono un valor emocional molt alt a unes imatges que fotogràficament no ho mereixen, ja vaig parlar d'això fa uns dies. La nevera és la solució, deixant un interval de temps podem separar el gra de la palla i reconeixer si una imatge s'ha guanyat el dret a sortir en un llibre. Aquesta que veieu no ho va fer.
Ja tens reservat el teu exemplar del llibre? Deixo l'enllaç al projecte:
https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual
L'amic David Airob té un lema que resumeix molt bé la meva ètica fotografiant, diu així: "Mira en silenci, fotografia amb respecte". Em sembla que en tan sols 6 paraules defineix perfectament quina ha de ser la nostra actitut com a fotògrafs, i més quan retratem altres persones tinguem el seu permís o no. Tothom té dret a la seva privacitat i honor, i fins i tot considero que encara que s'estigui en un lloc públic he de respectar aquella persona de la mateixa manera que voldríem que em respectessin a mi, li diuen empatia.
En el cas de la imatge d'avui que no va poder entrar en el llibre, una noia cega i la seva parella s'estaven fent les fotos del casament a la platja de La Concha, a Donosti. Al principi no m'havia adonat que era invident, només veia de lluny que no deixava anar el gos en cap moment ni tan sols per fer-se les fotos. Quan em vaig adonar que no veia, em va semblar una escena tan bonica que mereixia unes imatges que estiguessin a l'alçada. Ho vaig aconseguir?
Ja has reservat el teu exemplar del llibre? Aquí tens l'enllaç:
https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual
Avui, al blog del projecte parlo de les imatges amb moviment, us ho copio:
Les imatges en moviment són molt complicades i no solen sortir be a la primera. De fet, encara que no ho sembli, han de tenir una trama compositiva que les sustenti, si no són simplement línies i colors sense cap atractiu. De vegades, el moviment és del subjecte que fotografio, des d'un tren fins a un camp de blat mogut pel vent, d'altres l'efecte és degut a que moc la càmera ràpidament com vaig fer a la imatge que veieu, i fins i tot la combinació de tots dos tipus de moviment pot donar una imatge atractiva.
Quan vull obtenir imatges mogudes em funciona molt bé fer unes quantes proves amb petites variacions de velocitat, exposició, etc, fins que aconsegueixo allò que buscava, més o menys.
Al llibre trobareu algún exemple d'aquest tipus d'imatges, em venia de gust posar alguna ja que m'agraden molt, semblen abstraccións!
La campanya del llibre no va molt bé, hauré de posar imaginació per arribar a més persones que poden estar interessades en ell. Ja sabeu, si compartiu aquest projecte tindreu el meu agraïment infinit!
Per cert, el títol d'aquesta entrada l'he tret de la pel·lícula apocalíptica Guerra mundial Z, tot i que Brad Pitt ho diu en portuguès.
Aparentment, la Fotografia Casual pot semblar molt dispersa estilísticament ja que tenen cabuda tots els temes imaginables. Però segons la personalitat de cadascú, hi ha motius que ens criden l'atenció i tornem una vegada i un altre. Amb el temps la quantitat d'imatges d'un mateix tema pot ser considerable i per si mateixes faran una sèrie, si en som conscients podem treballar per ampliar-la o omplir els forats que ens falten perquè sigui el més completa o variada possible. A més, un processament una mica especial pot ajudar a donar-les-hi un aspecte de família, de pertinença a un mateix grup, és un recurs més!
En el meu cas, les mans sempre em criden l'atenció i quan retrato un personatge, si tinc ocasió, no m'oblido de les seves mans. Al llibre veureu uns quants exemple més i de fet, les sèries que mostro allà en realitat són un anunci dels llibres que poden venir en el futur...
Ja us avanço una cosa: no hi ha una càmera ideal per Fotografia Casual. La lògica diu que ha de ser un aparell lleuger, petit i de qualitat, però cada persona ha de trobar el que millor s'adapti a la seva manera de fer. Un servidor ha fet al llarg dels anys moltes proves de material fotogràfic i estic acostumat a buscar-me la vida amb qualsevol cosa, com es diu col·loquialment, així que no tinc una combinació de càmera i objectiu preferida. De vegades m'agrada sortir amb la Fuji X-H2 amb un objectiu zoom tot en un, un Fujinon 18-135 mm, d'altres trio una parella de lens fixes, un Fujinon 16mm (equivalent a un 24mm en càmera de rodet)i un tele curt Viltrox de 75mm i f/1.2. I per últim, també surto de tant en tant amb un zoom estàndard i lluminós, un Tamron 17-70 f/2.8. Alguns de vosaltres pot pensar: "si, però arrossegar sempre una càmera d'objectius intercanviables i objectius bons és molt pesat! Pot ser amb el mòbil ja faries!", i la meva resposta és que si no ho fes així, les fotos que he anant fent no tindrien qualitat suficient com per publicar-les en aquest llibre a doble pàgina, sobre tot les que estan fetes amb poca llum com la que veieu de mostra.