Andriu de Gavaudan, Charasse, e lengües

Cada viatge que non sò d’acòrd damb Andriu de Gavaudan, li deishi un comentari que pensi pro cortés mès, generauments, eth me censure per rasons que non m'a jamès explicat.
En sòn darrèr messatge passat, eth mèstre Andriu criticaue er ex-ministre e senator Charasse a prepaus dera sua posicion respècte aS llengueS occitaneS. Mès aquerò non empache qu’es sues consideracions lingüistiques, les d’Andriu voi díder, non me semblen massa clares a jo.

Per exemple, eth mèstre mos ditz que n’i a que demanen era autonomia deth gascon… Autonomia? Mès per arrepòrt a qué ? Per arrepòrt ar occitan ? Mès ja qu’ era teoria considere eth gascon coma bon occitan, hèr depéner eth gascon normativizat sonque deth quite gascon coma ac hèn es gasconistes qu’ei plan hèr depéner eth gascon der occitan, non ? Era posicion gasconista me semble donques impecabla d’aqueth punt de vista. D‘acòrd, an adoptat grafies diferentes dera de Bec e Alibèrt, e donques tanben dera mia. Mès non son pas solets a auer hèt atau. A començar per Alibèrt, eth madeish, que consideraue eth catalan coma un constituent perfectaments valid der occitan. Aguesta consideracion unitària non empachèc Alibèrt de modificar era grafia establida per Pompeu Fabra entà adaptar-la ara sua mòda lengadociana tà normativizar eth lengadocian. Fin finau, es gasconistes non ac hèn diferentaments tath gascon. Totun, jo non seguissi es gasconistes sus aguest punt dera grafia (ne sus fòrça d’auti), demori en contra dera anarquia grafica. Vau mès ua grafia oficiau e unica, per mala que sigue, e òc, de mala, era grafia de Bèc e Alibèrt n’ ei tant, que non que cadun escrigue ara sua mòda.
De çò qu’es gasconistes van clarament en contra qu’ei era teoria segon era quau calerie hèr depéner eth gascon normatiu deth lengadocian. Aquera teoria qu’ei defenuda per Domergue Sumien e d’auti. Hèr depéner eth gascon deth lengadocian qu’ei ua barbaritat pr’amor qu'eth gascon non a jamès estat ua varietat de lengadocian. Ei completaments normau e legitim de basar eth gascon normatiu sus parlars gascons naturaus, e non suth lengadocian ne sus cap d' auta modalitat non-gascona der occitan quina que sigue. A mès, non mos cau jamès desbrembar qu’eth lengadocian siguèc normativizat per Alibèrt sense tier en compde era existéncia deth gascon, coma s’eth gascon non existèsse. Que serien donques mauvengudi de reprochar as gasconistes de voler normativizar eth gascon coma s’eth lengadocian non existèsse !

Era unitat der occitan coma lengua que demore ua consideracion fòrça teorica. Es rasons des lingüistes occitanistes son, en teoria, perfectaments valides, segur, encara qu’es teories non deuen jamès èster confonudes damb era realitat. Es teories son çò que son: teories e arren mès. E, justaments, eth problèma dera lengua occitana qu’ei plan aquerò : non a jamès pogut sortir deth camp dera teoria. Eth pecat major des lingüistes occitanistes qu’ei de non auer volut seguir er exemple der Institut d’Estudis Yidishi (YIdisher Visnshaftlekher Institut- YIVO) peth yidish o dera Academia Basca (Euskaltzaindia) peth basc : eri qu' an sabut concretizar era sua teoria d’ua lengua yidish o d’ua lengua basca en tot CREAR un estandard composicionau unic respectiuaments peth yidish e peth basc. Un estandard composicionau non ei representatiu de cap dialècte particular e donques demore acceptable per toti. Gràcies ada eri, eth yidish e eth basc s’an hèt lengües concrètes, vertardères, e non sonque lengües teoriques o virtuaus de sistematicians lingüistics. En occitan, en contra, que son es grani grops dialectaus qu'an estat normativizadi, que non era lengua. A cada gran grop dialectau era sua norma (se non dues). Er occitan coma lengua concreta demore de crear.

Er occitan demore encara un ensemble de classificacion lingüistica, qu'aplegue er ensemble des parlars respectius que i son classificadi coma occitans, mentre qu'era lengua madeisha non a cap d’ existéncia per se. Demore - o demoraue- d'èster creada.
Era abséncia d’ua lengua occitana que non sigue mès que teorica explique era emergéncia dera lengua aranesa, ben reau, era. Ara dispausam d’ua modalitat gascona de transicion dera lengua occitana que s’a hèt lengua (co-) oficiau : er aranés, basat suth parlar de Mig-Aran. Eth caractèr oficiau d’aguesta modalitat, unica forma oficiau d’ occitan, hè dera lengua aranesa (lengua estandard oficiau) per arrepòrt ar occitan (lengua teorica), er equivalent dera lengua francesa (lengua estandard oficiau) per arrepòrt ara lengua d’oil (lengua teorica).

Non, er occitan non pòt éster considerat coma equivalent ath francés, ar anglés ne ath catalan. Er occitan qu’ei fòrça mès eterogenèu : que serie mèslèu er equivalent dera lengua d’òil. Sufís de cercar quin podem tradusir eth mot anglés « castle » en occitan: (castèth, castèl, castèu, chastèu, castelh…) e en lengua d’oil: (casteau, château, catiau, catio…) tà compréner çò que voi díder. En lengua francesa, qu’ei château e sonque château. Eth francés qu’ei ua varietat exclusiva dera lengua d’oil, a l’origina basada suth parlar francilian dera cort deth rei de França. catio e catiau son plan mots dera lengua d’oil mès non son cap mots dera lengua francesa. En lengua aranesa, castle se ditz sonque castèth e non castèlh ne castèl. En lengua catalana qu’ei castell e sonque castell. Aranés e catalan se pòden comparar ath francés coma lengües, mès er occitan, non: qu’ei massa eterogenèu.
Ara ben, auem ua modalitat oficiau dera lengua occitana qu’ei era lengua aranesa. S’obtienem eth reconeishement e era preséncia der occitan en parlement europèu o en autes instàncies internacionaus, e se mos volem estar en acòrd damb era teoria d’ua lengua occitana unica, quin occitan i poderà èster arrepresentat se non er aranés? Se non siguesse er aranés, daríem era rason as tanhents dera teoria des lengues occitanes multiples defenuda per Charasse , teoria que s’a dejà hèt realitat en cas deS lengüeS d’òil. Ei dera responsabilitat des ensenhaires dera lengua occitana e des miejans panoccitans de comunicacion escrita d’ensenhar, de hèr conéisher e d’emplegar era modalitat oficiau dera lengua nòsta. A començar per Mèstre Andriu.

EDIT: Me cau corregir çò qu'escriuí a prepaus dera pretenguda censura deth mèn comentari per Andriu: m'enganhè. Donques i trobaratz plan eth mèn comentari e era sua responsa suth sòn blòg. Mil excuses tà Andriu e n'aprofiti tà exprimir-le era mia veneracion e era mia amistat. Ja ac sap plan, ja! Mès tornar a díde'c non hè cap mau.

Imeall, lo darrèr CD de Mairéad Ní Mhaonaigh

Qu'èi recebut a casa lo darrèr CD de la violonista e cantaira Mairéad Ní Mhaonaigh. Aqueth disc, titolat Imeall, qu'ei autoprodusit a sonque 3000 exemplars, doncas, se v'interessa de l'aver, no'vs cau pas trigar tròp. Que'u podetz escotar sancerament e comandar directament suu site de l'artista: http://www.mairead.ie.
Que i trobaratz cançons de composicion cantadas en irlandés, e instrumentaus tradicionaus.
A jo m'agradan particularament aqueras marzurkas:



E aquera auta seguida de highlands qui s'acaba per un reel plan conegut "Red Crow" (qui balhè lo son nom a un CD de Altan en las annadas 90) :


Enfin, vosatis jutjaratz.

Aran qu'ei gascona e non catalana: signem la peticion!

Aran qu'ei gascona e non catalana! Signem la peticion tà exprimir la nòsta solidaritat dab los Aranés qui non vòlen que la Vath d'Aran e sia incorporada en ua vegueria catalana!!!

Aran qu'ei gascona e non catalana! Signem era peticion tà exprimir era nòsta solidaritat damb es Aranesi que non vòlen qu'era Val d'Aran sigue incorporada en ua vegueria catalana!!!

Aran es gascona e pas catalana! Signem la peticion per exprimir nòstra solidaritat amb los Araneses que vòlon pas que la Val d'Aran siá incorporada dins una vigariá catalana!!!

L'Aran és gascona i no catalana! Signem la petició per expressar la nostra solidaritat amb els Aranesos que no volen que la Vall d'Aran sigui incorporada a una vegueria catalana!!!

vegueries: veguèr, viguièr, veguer...e Aran

La Mela que m'a deman(d)at de hèr un petit comentari suu problèma qu'encontra Aran dab lo projècte de las veguerias catalanas. Doncas, aquiu que l'avetz.

Prumèr, quin e cau díser "veguer" en occitan? Aquò que depen de la lengua, perdon, de la varietat. En gascon, qu'ei veguèr (dab duas "e") mès en lengadocian qu'ei viguièr. Lo mot que provien deu latin vicarius, com vicari.

La juridiccion deu veguèr qu'ei la vegueria en gascon com en catalan, mentre qu'ei dita vigariá en lengadocian. Lo mot que deriva de "vic" (o sia lo borg, lo caplòc de la vegueria) on s'i tienèva la sed deu veguèr.

Las veguerias qu'èran doncas administradas per un veguèr, representant deu senhor o deu rei locau, a l'Edat Mejana. Las darrèras veguerias occitanas qu'estón las de Provença, que desapareishón sonque a la Revolucion francesa. Las de Catalonha qu'estón abolidas en 1744 per decret estatau (Nava Planta).

.

Aran qu'ei un petit territòri gascon ligat a Catalonha per ua seria de tractats. Qu'a lo son govèrn pròpi qui ei lo Conselh Generau plaçat devath la presidéncia d'un Sindic. Aran qu'estó annexat a la Província de Lérida (Lheida) per decision estatau (espanhòla) en 1833.

La lei catalana de vegueries que prevei de tornar organizar Catalonha e Aran en veguerias, coma simbèu hòrt deu particularisme catalan dens un Estat espanhòu organizat en províncias. De veguerias, lo govèrn catalan que'n prevei sèt. Aqueth projècte lheva un arramat de problèmas e de contestacions per tota Catalonha: los uns - com lo Penedés- que vòlen la soa vegueria pròpia, quauques vilas que's disputan la sed de la vegueria a la quau e son estacadas, los de Lheida qu'afirman lo descopatge deu son (ex-) territòri provinciau en duas veguerias que seré ua catastròfa umana etc., etc...

Aran que considera, dab totas las arrasons juridicas e istoricas, que non pòt hèr partida d'ua juridiccion qui sia mès grana qu'era medisha. Aquò qu'ei plan escriut dens lo tèxte de lei catalana dita lei d'Aran. Voler estacar Aran a la vegueria deu Haut Pirenèu e Aran, com previst dens lo projècte presentat peu govèrn catalan, dab un caplòc qui demora per determinar, probable la Seu d'Urgelh, qu'ei arressentit peus Aranés coma ua volontat d'annexion d'Aran per Catalonha. Autament dit, çò que los Espanhòus e hasón en 1833 en bèth annexar Aran a la provincia de Lheida, los Catalans ac vòlen tornar hèr uei lo dia en tot hèr engolir Aran per ua vegueria catalana. Aquò n'ei pas acceptable deu punt de vista aranés.

Ja seré òra que los tanhents de la cultura e de la politica occitanas e occitanistas exprimissen solidaritat e supòrt aus Aranés. Que son demorats pro silenciós en aqueth ahèr.

De véder e d'escotar, la conferéncia qui hasó lo sindic d'Aran, Paco Boya, a Betren (video de VilaWeb).

En occitan en parlament catalan

Ager passat, eth govèrn catalan presentèc era lei der aranés dauant eth parlament en Barcelona. Ac hec eth vice-president Carod Rovira en tot parlar aranés. Deputats catalans heren es sòns discorsi tanben en aranés. Que podetz escotar un fragmentet deth discors de Carod en tot hèr clic acitau.
Era prononciacion non ei cap perfècta, que hè era confusion entre era u e era o mès arrai...Que podem saludar er esfòrç simbolic! Òsca!
Que trobaratz mès entressenhes en site de vilaweb.
Aué Carod Rovira ...deman Domergue Sumien? Ja serie ora qu' Iniciatiua tà Occitània deishesse de boicotejar er aranés! Anem, un esforcet, Domergue! Escríuer en lengua ben aranesa no't matarà cap!

Iberoccità i Lluís Fornés

Lluís Fornés, occitanista valencià, doctor en filologia, és un hereu de la tradició panoccitanista catalana defesa pel filòleg reusenc Miquel Ventura i Balanyà (1878-1930). Ventura va ser un adversari decidit de Pompeu Fabra, que anomenava menyspreament "El Quimista". Miquel Ventura, filòleg de formació, creia en una nació occitana de la qual el conjunt dels paisos catalans era un dels constituents. Pensava possible una llengua panoccitana unificada a la qual va treballar, una llengua nacional de Gueret fins a Guardamar.

ENTREVISTA DE LLUIS FORNES PER RAFAEL MONTANER VALÈNCIA (Diari de Girona)

Lluís Fornés (Pedreguer, Alacant, 1945) considera que, des de Guardamar fins a Guéret, la llengua és la mateixa. A partir d'aquí, diu l'occitanòfil, cadascú que l'anomeni com vulgui: català o valencià.

Sis de cada deu valencians creuen que la seva llengua és diferent del català. Estan equivocats?
Equivocats? Seria fort dir-ho així. La postura més racional és que la llengua és la mateixa des de Guardamar, a Alacant, fins a Guéret, al nord de Llemotges. És evident que la llengua valenciana rep aquest nom al Segle d'Or i per tant sempre ve de gust usar aquesta denominació. Però és igual estructuralment no només a la dels catalans sinó a la dels mallorquins, i també a la que usaven ja els trobadors i que encara es parla al Llenguadoc, la Provença, la Gascunya i el Llemosí.
Vostè defensa que el secessionisme lingüístic el van inventar els catalans.
Efectivament, es va inventar amb el manifest de 1934, que trenca la idea dels Països d'Oc, i es comença a parlar de països catalans en minúscula. Als primers que els va interessar tallar amb la unitat de la llengua va ser als filòlegs i polítics catalans. Van partir de manipulacions bàrbares i absurdes que ens han costat molts disgustos als valencians. Els primers secessionistes interessats són els catalans. Rigui's vostè del que passa a València. Aquells sí que són secessionistes de veritat i a més ho van aconseguir, mentre que a València són secessionistes en minúscula molt minúscula.
Molts polítics donen per tancat el conflicte lingüístic i la Batalla de València, cosa que vostè no comparteix.
No s'ha resolt i tots els polítics diuen sempre que no hi ha problema.
Creu que el panoccitanisme que defensa tancarà aquesta història interminable o només faltava aquesta?
Ara s'ha complicat més!
Exacte.
No ho sé. En tinc prou i de sobres d'obrir una porta a la investigació. A l'occitanofília valenciana no li interessa la qüestió política. El nostre deure és investigar i plantejar alternatives. No fem afirmacions fora de l'estricte món de la investigació. No discutirem a nivell del carrer perquè una cosa són els criteris científics i l'altra les opinions i les idees. Si serveix o no la nostra postura, ho haurà de demostrar el temps, la història i molts anys de treball en aquesta direcció.
Si canviéssim "llengua catalana" per "llengua lemosina" se sentirien més còmodes a València?
Cal que la gent a València se senti còmoda amb la seva llengua. Jo crec que el millor és dir-li valencià o llengua valenciana. Probablement, el problema ve de la posició que va adoptar Barcelona en parlar del domini lingüístic català, que és una de les coses que més repel·leixen a València. El que cal és consciència de globalitat, de pertànyer a una mateixa llengua. Tornar a la cultura dels trobadors, sense acritud i compartint una mateixa llengua que cadascun anomena d'una forma.
La unitat lingüística ha de deixar de ser una obsessió?
És una obsessió només per als filòlegs, però després es trasllada al carrer. Molta gent que per posicions polítiques creu que català i valencià són el mateix, que ho són sens dubte, no saben ni escriure'ls i fins i tot els costa llegir-los. Cal estudiar més, però ho ha de fer tothom; i després de relaxar-nos una mica i continuar buscant solucions en el pla científic.

Invitacion

Ager qu'arrecebí ua invitacion de part de Jusèp-Loís Sans Socasau. Qu'anave acompanhada d'ua carta escrita atau:

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan,
i el professor de la Universitat de Barcelona, J.E. Gargallo,
es complauen a convidar-vos
a la presentació de les darreres actuacions del Govern de la Generalitat en matèria de llengua occitana
Es presentarà la proposta de Llei de l’aranès que el Govern va aprovar el passat 22 de desembre, el traductor
automàtic occità-català, la creació del Grop de Lingüística Occitana (GLO), la publicació dels elements bàsics de
llengua occitana, i el vocabulari de noves tecnologies en occità.
L’acte comptarà amb la intervenció del doctor Aitor Carrera, i tindrà lloc el dia 24 de febrer de 2010, a les 18h, a la
Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).
Barcelona, 14 de gener de 2010


Aguesta version qu'arribe seguida per ua arrevirada en mau lengadocian, que supausi hèta especiauments tas qu'an un problèma psicologic entà liéger eth catalan:

Lo secretari de Politica Lingüistica, Bernat Joan, e lo professor de l'Universitat de Barcelona, J.E. Gargallo,
vos convidan
a la presentacion de las darrièras actuacions (sic) del Govèrn de la Generalitat en matièra de lenga occitana. Se presentarà la proposicion de Lei de l'aranés que lo Govèrn aprovèt lo passat 22 de desembre, lo traductor automatic occitan-catalan , la creacion del Grop de Linguísta (GLO), la publicacion dels elements basics de lenga occitana, e lo vocabulari de novèlas tecnologias en occitan. L'acte comptarà amb (sic) l'intervencion del doctor Aitor Carrera, e se farà lo 24 de febrièr de 2010, a 18 oras, a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).
Barcelona, 14 de genièr de 2010

Mès de version aranesa, non n' i trobaratz cap. Cap pro prestigiosa, probable.

Aparentaments, es dera secretaria de politica lingüistica dera Generalitat qu'an un problèma grèu damb er aranés qu'arrefusen d'emplegar. Convidar era gent ara presentacion dera proposicion de Lei der aranés en supausat dialècte lengadocian en lòc de hè'c en aranés que demostre de part des dera Generalitat ua manca totau de consideracion e d'arrespècte envèrs es Aranesi e, fin finau, envèrs era tresau lengua oficiau deth Principat.

Mairéad Ní Mhaonaigh

Mairéad Ní Mhaonaigh (en occitan: Marieta dera familha de Maoní), qu'ei ua cantaira e ua violonista de Dún na nGall (en anglés: Donegal; en occitan: Fòrt des Estrangèrs o Fòrt des Gaus) en la partida d'Ulster (Irlanda deu Nòrd) administrada per la Republica Irlandesa. En Donegal, a l'oèst d'Ulster, que's parla enqüèra irlandés (gaelic) qui ei la lengua mairau de la Marieta. Dab lo son marit lo flutista de Belfast Frankie Kennedy, desgraciadament mòrt fòrça tròp d'òra d'un càncer en 1994, Mairéad que fondè lo grop de musica irlandesa Altan, enqüèra viu uei lo dia. Altan que tira lo son nom d'ua laca de Donegal, Loch Altan. Aqueth grop qu'interpreta mes que mes musica d'Ulster. Lo dialècte gaelic d'Ulster qu'ei lo qui presenta mes d'afinitats dab lo gaelic d'Escòcia. Los Scòts qu'èran ua tribú d'Ulster qui invadín la Caledònia au sègle V en tot aportà'i la lengua irlandesa - gaelic que vòu díser irlandés - e en tot balhar lo lor nom au país -Escòcia. Malgrat que lo continuum lingüistic enter gaelic d'Ulster e gaelic d'Escòcia -dab parlars de transicion, ara extints, en las islas de la mar d'Irlanda-e sia estat copat per l'installacion deus colons anglofòns en Irlanda, l'intercomprension enter locutors de las duas lenguas gaelicas demora pro bona.


An Cailín Gaelach (la gojata irlandesa, en irlandés d'Ulster)


Beidh Aonach Amárach (I aurà un polit lendeman)

Identitat, nacionalitat e lengua unificada

Ena darrèra emission de l'infòc datada deth 31 de genèr, er amic Farri mos explique qu'era identitat francesa non existís, qu'ei ua invencion. Aquerò qu'ei ath madeish temps vertat e faus. Era identitat francesa existís pes que se diden e sentissen francesi. Qu'ei eth cas pera fòrça grana majoritat des ciutadans francesi e des Occitans en particular. E era identitat occitana? E serie mens faussa qu'era francesa? Que'n dobti. Er arrefús de hargar e d'adoptar ua lengua occitana composicionau coma lengua nacionau d'Occitània n'ei un signe. Era adopcion d'estandards occitans distinti, en tot correspóner as granes varietats dera lengua, pleiteje en contra deth concèpte d'ua nacion occitana. Eth projècte d'ua norma pluricentrica tar occitan qu'ei completament antagonista damb era idèa d'ua nacion unica. Se i a normes diferentes per ua lengua, qu'ei pr'amor qu'aguestes normes diferentes corresponen a nacions diferentes qui compartissen ua madeisha lengua sense compartir ua identitat comuna. Non i pòt auer de nacion occitana sens ua lengua occitana unificada. Era alternativa a un occitan composicionau coma lengua nacionau que serie era adopcion der aranés tà un usatge oficiau panoccitan, ja qu'er aranés gaudís der aunor d'èster oficiau en ua gran part deth territòri occitanocatalan e qu'adoptar ua auta norma nacionau serie obrar en contra dera unitat der occitan.

Independéncia

N'ei pas completament impossible que lo Principat de Catalonha arribe a vàder un Estat independent deguens l'Union Europèa au cap d'un processus democratic. La question de l'unitat catalana se plantejarà de manèra problematica se veguerias se pronóncian majoritariament en favor de l'independéncia e d'autras majoritariament en contra, puishque serà lo dògme de l'indivisibilitat de Catalonha qui calerà aver lo coratge de revisitar per un aute referéndum.
Se per cas lo Principat arribèsse a se separar d'Espanha, la question aranesa se plantejaré de manèra forçada. Aran non ei catalana, e çò que Catalonha aurà obtienut tad era medisha auré d'èster autrejat ad Aran: la possibilitat de decidir deu son destin pròpi: demorar en Espanha, demorar en Catalonha o vàder un micro-Estat independent. La darrèra solucion que'm semblaré la mielhor tà sauvaguardar la lengua aranesa qui ei a se dissólver lentament mès segurament laguens las duas autas lenguas oficiaus de la Vath. Lo problèma n'ei pas sonque l'espanhòu: lo gascon que presenta afinitats considerablas dab lo catalan e s'ibridiza de bon grat e sens dolor dab la lengua vesia. Autes còps, la separacion lingüistica entre gascon e catalan qu'èra assegurada per la geografia fisica. La frontèra enter aquestas duas modalitats occitanoromanicas qu'èra marcada per la cadea deu Pirenèu centrau, pro hauta e de mau passar per aquests parçans. Ara, lo tunèu de Vielha, l'introduccion deu catalan a l'escòla aranesa, a las administracions e a las carrèras ac cambian tot: l'ibridizacion dab lo catalan, inevitabla, que progressa a hum de calhau. Se tot continua atau, l'aranés que's convertirà en dialècte catalan a penas mei diferenciat que lo capcinés, au cap d'ua generacion o de duas.