Sonic Surf City, "Viva Wahines!"

Disc del mes, juliol-agost 2014

"Surfers Are Back", "Sun In Her Eyes", "Surf School"... Amb els títols de les cançons (i amb el nom del grup, és clar!) els Sonic Surf City no enganyen ningú: ells fan música surf. Més de cinquanta anys després que els Beach Boys enregistressin hits memorables com "Surfin' Safari", "Surfin' USA" o "Little Deuce Coupe", la passió per la música surf no s'ha extingit. En són exemples els anglesos Surfin' Lungs, els americans The Phantom Surfers o els catalans 13th Magic Skull, entre molts d'altres. I els suecs Sonic Surf City, evidentment, que porten des del 1988 gravant discos (amb extraordinàries cançons com "Sonic Surfer Boy" o "Summer Love") i fent concerts com el que vam poder veure fa deu anys a Calella, dins l'enyorat festival Wipe Out Weekend. 

El nou disc de Sonic Surf City, publicat pel segell alacantí Rufus Recordings es titula Viva Wahines!. Un disc estiuenc, fresc i amb molt bones cançons: "Fabio And I", "Supernova", "1-2-3 Baby You And Me"... Fins i tot s'atreveixen amb un tema a capella ("Wahine")!

Chuck Prophet, "Wish Me Luck"

Ens alegra tornar a tenir notícies del gran Chuck Prophet. Després de Temple Beautiful (2012), uns dels millors discos publicats aquests últims anys, el músic californià ja té a punt el seu nou àlbum, que inclou dotze cançons i un convidat de luxe: Peter Buck (guitarrista de R.E.M.). El disc, que es titula Night Surfer, el publicarà Yep Roc Records el 23 de setembre. Unes setmanes més tard, el dilluns 3 de novembre, Prophet, en companyia de la seva banda The Mission Express, el presentarà en directe a la sala Sidecar. Un concert molt recomanable: encara recordem amb entusiasme la seva visita a La [2] de l'Apolo el maig del 2012. De moment podem gaudir de la primera cançó que s'ha donat a conèixer del nou disc: "Wish Me Luck".

 

Matt Haig, "Els humans"

Els vonadorians no es fien dels humans: si han portat el seu planeta al límit de la destrucció, què no farien amb els altres planetes habitats de l'univers, si tinguessin la tecnologia per arribar-hi? És per això que quan un humà, el matemàtic i professor Andrew Martin, descobreix una fórmula matemàtica transcendental, els vonadorians l'eliminen i envien un dels seus per suplantar-lo i destruir qualsevol rastre de la descoberta.

L'atractiu del llibre es troba, doncs, en el punt de vista: sense ser un tema absolutament original, Haig se'n surt força bé a l'hora d'explicar com és la vida dels humans segons un extraterrestre. Un exemple:

"Generalment, un humà ha de fer totes les coses següents. Ell o ella s'aixecarà del llit, sospirarà, s'estirarà, anirà al lavabo, es dutxarà, es rentarà el cap, es posarà condicionador al cap, es rentarà la cara, s'afaitarà, es desodoritzarà, es rentarà les dents (amb fluor!), s'eixugarà els cabells, es pentinarà, es posarà crema a la cara, es maquillarà, passarà revista davant del mirall, triarà la roba depenent del temps i de la situació, es vestirà, tornarà a passar revista davant del mirall... i tot això només abans d'esmorzar. No sé ni per què s'aixequen del llit. Però ho fan, cada dia, milers de vegades. I això no és res: ho fan tot sols, sense tecnologia que els ajudi. Potser una mica d'activitat elèctrica als raspalls de dents i als assecadors, però res més. I tot això per reduir l'olor corporal, els pèls, l'halitosi i la vergonya."

Una lectura fresca i amena per a l'estiu.