Redd Kross, "Researching The Blues"

Disc del mes, juliol-agost 2012

Quinze anys han passat des de l'anterior àlbum d'estudi de Redd Kross (Show World, 1997). Quinze anys sense noves cançons de la banda principal dels germans McDonald. Quinze anys sense poder experimentar aquella mena de formigueig a la panxa en sentir per primera vegada "Annie's Gone", "Lady In The Front Row" o "Mess Around".

Són molts anys, quinze anys! Més d'una vegada he pensat que la història de Redd Kross ja havia acabat definitivament. Però, d'una banda, el grup mai va anunciar la seva dissolució; i, de l'altra, els McDonald han anat donant puntualment senyals de vida. Per exemple, amb la publicació, l'any 2002, d'un àlbum com a Ze Malibu Kids, titulat Sound It Out. El mateix any, The Steven McDonald Group editava un EP amb cinc cançons: This Is Not A Rebellion...This Is A Mass Awakening! Entre el 2006 i el 2007 el grup va girar per tot el món, incloent Barcelona (el concert va ser a l'Apolo, el 18 de gener del 2007). D'aquella gira en va sorgir un DVD en directe, Got LIVE if you must!, que venia acompanyat d'un CD de grans èxits: From Tostardo and Other Great Hits.

Tot i així, la sorpresa de veure un disc amb material nou de Redd Kross ha estat majúscula. I encara més després de comprovar la magnitud d'aquest nou treball. Els discos de Redd Kross acostumen a començar fort ("Linda Blair" obre Born Innocent; "Neurotica", l'àlbum homònim; Phaseshifter comença amb "Jimmy's Fantasy"), i aquest no és una excepció: "Researching The Blues" és una peça de rock high-energy, que no renuncia, però, a incloure alguna melodia i alguns cors d'aires glam marca de la casa. Tot seguit, "Stay Away From Downtown", una gloriosa mostra del millor power-pop en el particular estil Redd Kross, equiparable a les millors cançons de la discografia del grup. No falten a Researching The Blues un parell de mig temps: "Winter Blues" i "Dracula's Daughter". Per cert, no acaben aquí les referències al gènere terrorífic: després de la cançó dedicada a la filla de Dràcula en trobem una titulada "Meet Frankenstein", de marcada influència beat, en la línia del "Get Out Of Myself" del disc Show World. I en la part final de l'àlbum encara trobem un parell de hits: "Choose To Play" i "Hazel Eyes".

Quinze anys després, doncs, Redd Kross no s'han conformat a fer un disc simplement correcte, sinó que han parit un dels millors discos de la seva carrera. I això sense renunciar al risc: Researching The Blues defuig la superproducció i el so net i immaculat i, en canvi, aposta per un so cru, ple de punxes i estelles. Esperem que vinguin ben aviat a Barcelona a presentar-lo!

Los Mambo Jambo a Arenys de Mar

El 21è Festival de Jazz d'Arenys de Mar va acabar ahir de manera sensacional amb el concert de Los Mambo Jambo. La banda, liderada pel saxofonista Dani Nel·lo (Los Rebeldes, Nel·lo y la banda del Zoco), compta també amb un dels millors músics de rock-and-roll que hi ha ara mateix a l'estat espanyol, el guitarrista Mario Cobo (The Nu-Niles, Lazy Jumpers), amb l'espectacular contrabaixista serbi Ivan Kovacevic, instal·lat a Barcelona des del 2001, i amb el bateria suec de blues i jazz Anton Jarl, que també resideix a Barcelona. 

Los Mambo Jambo, que són la banda resident a les nits "Taboo" (un espectacle de burlesque que es fa un cop al mes a la sala Apolo de Barcelona), fan música instrumental que es mou entre el swing, el rhythm&blues i el rock-and-roll. Després d'un primer EP amb quatre cançons publicat l'any passat, aquest estiu presenten el seu primer àlbum, Los Mambo Jambo, format per sis temes propis i tres versions. A la pàgina web de la discogràfica, Buenritmo Producciones, Fernando Pardo (Sex Museum, Los Coronas) exposa cinc raons per gaudir d'aquest disc. Pardo l'encerta de ple!

Ahir a la nit, a Arenys de Mar, Los Mambo Jambo van fer palesa la seva perícia instrumental, el seu domini escènic, les ganes de passar-ho bé i les bondats del seu repertori amb un concert, format de dues parts i un bis amb dues cançons més, en què van tocar cançons com "La rubia de la curva", "El timo", "La maldición de los rockers" o l'engrescadora "Work Song". Tots, músics i públic, ens ho vam passar de primera!

Toni Cactus vs. Capità Toni DJs

Dimarts al vespre vaig participar en una edició especial i estiuenca del programa Ones de l'Espai Exterior de Ràdio Blanes, del qual sóc col·laborador més o menys habitual. En aquesta ocasió vam estar punxant discos, mà a mà, el Capità Toni i jo. Durant dues hores vam anar disparant una cançó cadascun. Van sonar fins a 34 peces de power-pop, punk, rock-and-roll, garatge, soul i surf, a càrrec de bandes actuals (Redd Kross, Mujeres, Chuck Prophet, Los Mambo Jambo, Black Lips, Wau y Los Arrrghs!!!, Los Straitjackets...) i clàssiques (Ramones, Nikki & The Corvettes, The Cramps, Blondie, The Oblivians, The Clash...). Trobareu tota la informació sobre aquesta sessió i l'enllaç per descarregar-vos-la al bloc d'Ones de l'Espai Exterior.

Mariolina Venezina, "Fa mil anys que sóc aquí"

"Els camps ondulats que havien bressolat la seva nostàlgia -nostàlgia d'un dolor estimadíssim, de llàgrimes, de curiositat insatisfeta, de captivitat- ara havien perdut la virginitat. La línia harmoniosa dels turons uniformes, tots d'un sol color, estiu i hivern -groc, verd, marró, com els sentiments que ocupaven, mai més d'un a la vegada, el cor unilateral dels habitants d'aquella terra-, havia estat desflorada. Búnquers de ciment, torres metàl·liques, tanques publicitàries que havien introduït angles agusats i colors que allà no s'havien vist mai. Ja no s'hi entén res, li venia al cap la veu de la Candida, que després es difuminava en el soroll del tren, mentre ella sentia que el cor se li trencava com aquell paisatge on la mirada ja només es perdia en breus espais, topava contra alguna cosa i tornava enrere com un borinot embogit entre les parets d'una habitació. El nucli que s'havia mantingut intacte durant segles, o mil·lenis, s'havia esdernegat en el transcurs de pocs anys, però no semblava que s'hi hagués fixat ningú. Ella, que l'havia envestit, ara es dolia de la pèrdua i li feia, en silenci, un funeral sense llàgrimes." 

Fa uns dies em disposava a llegir el nou Premi Llibreter (A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Bakker) i l'Assumpta em va recordar que encara tenia pendent la novel·la distingida amb aquest guardó l'any 2007: Fa mil anys que sóc aquí, de Mariolina Venezia. Incomprensiblement, m'esperava a la lleixa de novetats de la biblioteca de casa des de fa uns quants anys. I ben injustament, perquè és una novel·la que està molt i molt bé!

El que he reproduït al començament d'aquest escrit és l'últim paràgraf de la novel·la. Unes pàgines abans, la Candida diu: "Em fa l'efecte que fa mil anys que sóc aquí (...). Ho veig tot diferent. Tot canviat. Abans el món era la mar de fàcil, ara ja no s'entén res, el que era al cel és a la terra i el que era a la terra és al cel. Ja no hi ha res igual. Tot ho he perdut, ben tot, filla meva." 

Fa mil anys que sóc aquí és, doncs, el retrat d'un món i unes formes de vida que canvien; és un munt de petites històries que acaben configurant la història d'una família del sud d'Itàlia al llarg de cinc generacions; és un llibre ple d'alegria i de nostàlgia, de tendresa i d'humor. Una lectura deliciosa.

Els Surfing Sirles, "Montseny"

Doncs sí que vaig despistat últimament! Ja fa cinc mesos que està publicat a YouTube i jo sense posar al bloc el videoclip de la genial cançó "Montseny" d'Els Surfing Sirles. En fi, que aquí el teniu. I no us perdeu els demencials crèdits finals!

Lev Tolstoi, "Guerra i pau"

"El príncep Basili no era home de tirar plans per endavant. I encara molt menys home per a fer mal a ningú en profit seu. Era simplement un home que, com que havia tingut molt d'èxit en el món, s'hi havia habituat. Contínuament, segons les circumstàncies en què es produïen els seus contactes amb la gent, diversos plans i càlculs, dels quals ni ell mateix s'adonava ben bé, però que constituïen tot l'interès de la seva vida, es combinaven en el seu esperit. No era pas qüestió d'uns quants, sinó de dotzenes de plans, dels quals alguns tot just arribaven a dibuixar-se en la seva imaginació, els altres es realitzaven, i els restants desapareixien. Per exemple, ell no es deia pas: "Aquest home avui té una gran influència; he de guanyar la seva confiança i la seva amistat, i per mà d'ell rebré una subvenció"; o: "Vet ací, Pere és ric, l'he de voltar, fer-lo casar amb la meva filla i manllevar-li els quaranta mil rubles que necessito." Però en aquell moment trobava l'home influent, l'instint li deia que aquell home podia ésser-li útil, i el príncep Basili hi feia amistat, i a la primera avinentesa, sense estudi, només per instint, l'afalagava, hi feia intimitat i li parlava del que li calia." 

Tolstoi és un escriptor finíssim, magnífic caracteritzador de personatges i habilíssim narrador d'històries. En la seva obra mestra, Guerra i pau, posa al descobert la hipocresia de l'aristocràcia russa del temps dels tsars. Però també reflexiona sobre la classe militar, sobre els metges i la medicina, sobre les lleis de la física, sobre la felicitat... I, per sobre de tot, sobre l'estudi de la història: Tolstoi es mostra obsedit per treure l'entrellat dels fets històrics, i qüestiona la historiografia del seu temps.

Però, més enllà de tot aquest interès per conèixer tot allò que constitueix el món i la vida, Tolstoi ens explica a Guerra i pau les peripècies de tot un conjunt de personatges inoblidables (el curiós Pere Bezukhov, l'alegre Natatxa, l'interessant príncep Andreu Bolbonski, el divertit comte Rostov, la virtuosa princesa Maria...) emmarcades en el moment històric de les guerres de Napoleó contra Rússia, entre 1805 i 1813. Així, Tolstoi novel·la de forma magistral les batalles d'Austerlitz o Borodino, la presa, el saqueig i l'incendi de Moscou o la desfeta de l'exèrcit de Napoleó.

I ho fa amb un estil fresc i àgil, gens recarregat, farcit d'ironia, de dites populars, d'exemples (a la manera de Ramon Llull i el seu Llibre de les bèsties). Tot plegat en fan una lectura absolutament plaent i instructiva. Això sí: val la pena llegir-la durant les vacances: les seves més de mil pàgines de lletra petita demanen de dedicar-hi unes bones estones cada dia!

Cançons d'estiu (2012) [actualització]

"We Don't Wanna Dance", canten els Stereo Total en una cançó que, paradoxalment, fa venir moltes ganes de ballar. També és impossible de resistir-se al ritme engrescador de "Time And Place", interpretada per Eli Paperboy Reed & The Pepper Pots, o "Want More", de JC Brooks & The Uptown Sound. Són algunes de les cançons que estic escoltant més aquest estiu. Aquí us en deixo una selecció. He optat, en aquest cas, per cançons publicades entre el 2011 i el 2012, amb l'única excepció de " Waves Are Calling", dels Sonic Surf City, que és del 2010. Aquesta és la llista completa:

01. JC Brooks & The Uptown Sound, "Want More"

02. Dent May, "Best Friend"

03. The Honeydogs, "Aubben"

04. Amy Winehouse, "Valerie (68 Version)"

05. Cola Jet Set, "The Dream Of My Life"

06. The Breakdowns, "Summertime Twist"

07. Aloe Blacc, "Politician"

08. Chuck Prophet, "Temple Beautiful"

09. The Black Keys, "Stop Stop"
10. Jens Lekman, "I Know What Love Isn't"

11. Lee Fields, "You're The Kind Of Girl"
12. Los Straitjackets, "Yeah Yeah Yeah"

13. La Casa Azul, "La fiesta universal"

14. Eli Paperboy Reed & The Pepper Pots, "Time and Place"

15. Sonic Surf City, "Waves Are Calling"
16. Mr. Day, "Forgotten Realms"

17. Stereo Total, "We Don't Wanna Dance"