D'entrada sobta l'aspecte que presenta el teatre Romea: mig pati de butaques ha estat desmuntat i en comptes d'escenari el que ens trobem és una passarel·la vermella que arriba fins les últimes files. Per allí desfilaran l'Emperador de Constantinoble (Carles Canut), el Duc de Macedònia (Mingo Ràfols), la princesa Carmesina (una Beth Rodergas que deu cantar molt bé per a qui li agradi però que com a actriu queda en evidència) o, és clar, el magnífic cavaller Tirant lo Blanc (Joan Negrié), en realitat un xitxarel·lo que les dones fan anar com volen. Les dones són les grans protagonistes d'aquest Tirant festiu i trepidant de Calixto Bieito i Carles Santos (per primera vegada junts en un muntatge: quin gran esdeveniment!): una Emperadriu (Begoña Alberdi) vista com a fallera major, la donzella Estefania (Marta Domingo) que fa castells de sorra en biquini, una viuda reposada (Victòria Pagès) de rigorós vestit jaqueta negre i una esplèndida Plaerdemavida (Roser Camí) que brilla, per exemple, en la narració del somni fingit en què Diafebus i Estefania fan "bodes sordes". Genial Lluís Villanueva (l'havíem vist a "Plats bruts"), que ara és Diafebus ara un intrèpid reporter televisiu que captarà les últimes paraules de Tirant i Carmesina abans de morir.
Tirant lo Blanc és, segons Vargas Llosa, la novel·la total, i el muntatge de Bieito és el muntatge total. És teatre de text, en valencià antic i que és un plaer d'escoltar. És teatre musical o òpera d'avantguarda gràcies a la música de Carles Santos. És un espectacle audiovisual i escenogràfic potentíssim (el retaule final és per no oblidar-lo). I és una festa dels sentits: més enllà de la vista i de l'oïda, les flors, les verdures, la paella, el vi o les taronges espremudes ens desperten l'olfacte i fins i tot el gust: alguns afortunats del públic poden assaborir un plat de deliciós arròs o una copa de vi!
L'espectacle es pot veure al Romea fins al 9 de març.
