Mostrando entradas con la etiqueta Ultras. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ultras. Mostrar todas las entradas

7/ 8 de Mayo - 101 Km Peregrinos

- Viernes 6 de Mayo: previa.
Mañana. Después de tantos meses preparando y  pensando en los 101Km Peregrinos, ya es mañana. En lo que va de año llevo una carrera de montaña de 30Km, una media maraton y 723km de rodages (267km el mes de Abril).  Para mí no està nada mal. Lo que no va tan bien es el peso (95Kg para 1m93) y problemas en el tendon de aquiles en ambos pies.

El ritual pre-carrera es el de siempre, la mochila y su contenido en ropa, alimentación, un mínimo de botiquín y GPS; la meteorología; las etapas del  recorrido con sus perfiles, distancias y tiempos de paso estimados. Este último punto es muy importante para no “precipitarse” y pagarlo más tarde.  Lo bueno de este ritual es que, en parte, quita un poco los nervios. Aunque pensándolo bien, más que nervios, creo que son ansias de tomar la salida y de enfrentarse al reto que llevas meses preparando.

Si aguantar un ritmo de entreno de 60Km semanales ya es en sí es una victoria importante, controlar de manera correcta la alimentación y la hidratación necesaria para este tipo de pruebas también conlleva lo suyo, sin hablar de los momentos donde las cosas no pintan  nada bien y hay que ir a buscar la motivación… donde sea.


 - Sabado 7 de Mayo
Decepcionado la verdad. Puse muchas ilusiones y kilómetros de entrenamiento para la 101 y se quedaron en el Km 32. Dolores en el tendón de Aquiles en la fuerte subida entre Santalla 2 y el control de Espinelas acabaron  forzándome a abandonar. Llevaba ya algunos kilómetros con molestias y me parece que cometí el error de cambiar de bambas (mi princesa como siempre de soporte técnico)  para intentar arreglarlo y fue peor. Me quedaré con lo positivo: buen ambiente,  un buen ritmo de carrera (32Km y unos 1000m de ascensión acumulada en 4h ) y nos  aprovecharnos el fin de semana para visitar Ponferrada,  las Medulas y el castillo de Cornatel (la mezcla deporte y turismo, como en Vigo,  cada vez me gusta mas).




17 d'Octubre 2009 - LA MARXASSA, 63.3 km - 3110m de desnivell : 10h42


Estava  molt tranquil a la sortida, sorprenent. No havia fet mai una tirada tan llarga. El tema del material i de l’alimentació - hidratació durant la cursa l’havia experimentat en la ultima tirada llarga (35 km per els voltants de Planoles); cal  ser molt estricte amb aquestes pautes. Avui es la “proba de foc”. Tenia memoritzat tot el recorregut, calculats els temps de pas per cada control i... tot a sortit perfecte. Primer control  a Fontmartina a les 9h00, Sant Celoni  a les 11h, Vallgorguina  a les 13h50 (deu minuts de pausa per la botifarra i seguim), Santuari del corredor a les 15h10 i Mataró  a les 17h42. Encara estic sorprès de veure’m arribar a Mataró, corrent, amb un molt bon temps (10h42 per 63,3 km) i amb les cames (i el cap) que segueixen responent molt bé. Una gran satisfacció.

Però, per sobre d’aquestes dades tan numèriques i tan fredes, estan les sensacions; tantes i tan diferents. Des dels perfums de menta pujant a Font Martina, la sortida del sol i la visió extensa  del recorregut per fer, fins  la solitud, per vegades eufòrica, de les pistes forestals interminables. Des dels moments forts on et sembla que el controles tot, fins els moments més complicats  on cal buscar les forces, ja no en les cames, sinó en el cap. Érem 502, realment jo només he vist a 15 o 20 participants, ens hem anat creuant a un o a un altre control, hem compartit moments mes o menys llargs, menys o mes durs. Vull saludar al noi de Mataró amb la samarreta blanca, al noi de la motxilla Raidlight a la sortida de Vallgorguina , a la colla de la samarreta vermella  Mizuno a la pujada al Corredor, el jove que m’ha acompanyat fins a l’arribada, i uns quants més, anònims, com jo,  però molt presents. A tots fins la propera.