Sopa freda de Carbassó {NatuChips i Taller Balance de Blancos}





Ara que és temporada de carbassons, a casa no falta aquesta sopa que servida freda és el millor entrant refescant per tonificar el cos i permetre acollir un segon plat!





Ingredients:

  • 750 grams de carbassó ecològic
  • sal, pebre i nou moscada
  • 1 formatget light (del tipus Caserio o la Vaca que ríe)
  • 1 litre d'aigua
  • 1 ceba
  • 1 all
  • oli d'oliva
  • 1 bossa de NatuChips de tomàquet, formatge i orenga
Elaboració tradicional:

  1. En una paella amb una mica d'oli sofregim l'all trinxat i la ceba picada fins que aquesta es torni transparent. Aboquem dins una olla.
  2. Afegim el carbassó, la sal, el pebre, la nou moscada i la meitat de l'aigua.
  3. Deixem coure uns 20 minuts.
  4. Ho triturem.
  5. Afegim la resta de l'aigua i el formatget.
  6. Tornem a fer arrencar el bull i deixem coure uns 10 minuts més.
  7. Tornem a triturar i deixem refredar.
  8. Un cop està a temperatura ambient la guardem a la nevera.
  9. Per servir, decorar la sopa amb NatuChips d'Snatt's.

Elaboració amb la thermomix:
  1. Posar 45 grams d'oli al got de la thermomix, afegir la ceba tallada a quarts i l'all. Trossejar 8 segons a velocitat 5. Seguidament programar: 12 minuts a temperatura Varoma, velocitat 3 1/2.
  2. Afegir la meitat de l'aigua i triturar 40 segons a velocitat 7.
  3. Afegir el carbassó, la sal, el pebre, la nou moscada i la resta de l'aigua.
  4. Coure 20 minuts a 100º i velocitat 1.
  5. Acabat el temps, retirem el vas de la thermomix i la destapem per ajudar que  baixi la temperatura. Al cap d'una estona ja podem triturar 40 segons a velocitat 7.
  6. Afegim el formatget i couem a 90º durant 5 minuts.
  7. Ho deixem refredar a temperatura ambient abans de guardar a la nevera.
  8. Servir fred acompanyat per decorar de NatuChips d'Snatt's.





Segons el fabricant, els NatuChips d'Snatt's són un aperitiu a l'estil patata chip però elaborat amb cereals, soja i patata. A l'estar cuits al forn fa que continguin un 70% menys de materia grassa que les chips tradicionals.  Cal esmentar que estan lliures de gluten.

Els fan de diversos gustos: 
  • de tomàquet, formatge i orenga
  • barbacoa (properament us mostraré una recepta)
  • i de formatge i espècies







El dissabte 6 de juny, per fi vaig poder abraçar a la meva amiga Luisa de Cocinando con mi Carmela, i conèixer personalment a la Raquel de Los Tragaldabas i la resta de companyes de Cuquin Magazine: la Clara i l'Olga. Al Miquel Angel, el director de la revista ja el coneixia d'un altre event, em va acompanyar al llarg del trajecte fins a Barcelona.

El motiu: el taller presencial de Balance de Blancos, a la botiga oficial de Green Gate a Barcelona, Verde Mandarina, regentada per la esplèndida amfitriona Bàrbara.
Aquest taller presencial és essencial per tots aquells que volen aprendre en el maneig dels paràmetres de la càmara, aprendre de tècnica per ser creatius i també sobre estilisme culinari. Es pot demanar més?

Però això no és tot, ens hi vam reunir un equip de bloguers... pufff! No sabria descriure... perque a la majoria les coneixia i en sóc seguidora, però desprès d'una setmana en que els wapp del grup que hem creat treu fum: ja considero unes persones afins!
Ara només em cal advertir-vos de qui són, perque si teniu l'honor de coneixer-les, la gresca està garantida.

També vull agrair al chef Jordi Cruz, tot i que jo no vaig anar a la inaguració de la nova botiga de Tescoma a Barcelona, el "cachondillo" que ens ha portat, i que em nombrat patró del nostre grup de wapp. Ei, Jordi: (amb tots els meus respectes) a l'octubre tornarem a Verde Mandarina a repetir curs de Balance de Blancos, estaria bé que passessis a explicar-nos algun truc gastronòmic i conèixer a les teves fans. 

Si passeu pels seus blogs, i el de les professores podreu fer-vos una idea més clara del curs, contemplar la bonica botiga de Verde Mandarina i saber més coses de la inaguració de la botiga de Tescoma a Barcelona.

I per acabar us deixo una imatge del dissabte al taller de Balance de Blancos:



-Foto cedida per Luisa Morón-


Us han agradat el dos bols? Són de Verde Mandarina.

Us agradaria fer aquest taller de fotografia presencial? Mira aquí.

La textura de les fotografies pertany a TBCP.






Nuevo Gourmenderies

Por fin llegó el momento tan esperado.
Hoy hemos lavado la cara a Gourmenderies, que a partir de ahora se presenta a ustedes con este nuevo formato.
Quedan algunos detalles –no menos importantes- por ultimar, pero a partir de este momento ya esta operativo.
Lo ha creado Beatriz de Menta&Fresa, que con su estilo inconfundible, ha logrado una imagen más acorde con el concepto gourmenderies, en recuerdo a mi abuela, mi madrina.. y esas encantadoras mujeres de mi entorno que con su dulzura me han trasmitido toda una cultura de antaño, de ahí esta imagen tan vintage.
GRABMYBUTTONMENTAYFRESA
Gourmenderies nació de la unión de gourmet+gormanderia, esta encantadora palabra que mi abuela usa para denominar todos los caprichos dulces.
Gracias a Menta&Fresa, Gourmenderies ya no son solo recetas de dulces, sino que se refiere a todos esos caprichitos que nos gustan y que queremos que llenen nuestras vidas con más de dulzor.
A partir de ahora en Gourmenderies encontrareis principalmente recetas de dulces –como antes-, pero también fotografias, labores… y caprichitos varios!

¿Os gusta?

Els meus mestres

Crec que des de sempre m’ha interessat la fotografia, però sempre hi hagut d’alts i baixos.
Recordo de ben petita que quant venien “els francesos” com deien els de casa, sempre el “Tie Izquierdo” portava una càmara enorme i ens ensenyava les fotografies dels seus fills i nets a França. Crec que per aquest record nostàlgic m’ha quedat aquella cosa de cada any s’hauria d’anar a Paris…
La primera càmara va arribar amb la Primera Comunió –com a la majoria dels nascuts als anys 70- però aleshores encara calia revelar els carrets, així que només s’utilitzava la càmara per immortalitzar els moments importants de la vida.



Collages fotos familia antigues


Amb el primer sou d’un treball d’estiu em vaig comprar una càmara reflex analògica. Encara ara em pregunto com pot ser que la sabés fer anar!

I a l’estiu següent em vaig comprar un equip de revelat. El vaig muntar a l’habitació del safreig de les golfes de casa dels pares. Però era molt complicat revelar de dia, ja que es filtrava la llum per totes bandes. Així que mica en mica, en comptes de sortir de discoteques em passava molts dissabtes tancada a la minúscula habitació revelant. Aleshores estudiava a Barcelona, i em quedava ben poc temps per fer de tot.

Recordo aquella etàpa fotografiant bàsicament en blanc i negre, i aprenent d’un amic que també havia muntat el seu equip de revelat a casa seva, i el llibre d’en Michael Landford. Sobretot tenia obsessió per fotografiar les diferents textures de les fustes i arquitectura nova i vella.

Però el fet de passar tota la setmana a Barcelona i els caps de setmana estudiant i revelant (i potser llegint novel·les més que estudiant -tot i així els estudis vàren anar molt bé!-) em van anar aïllant socialment. Això no podia ser, i sense pràcticament sense adonar-me vaig anar deixant de fotografiar. I un bon dia em vaig adonar que la meva mare havia clausurat l’estudi de revelat i s’havia tornat a convertir en una soleiada habitació de safreig…

No va ser fins el moment en que vaig obrir el blog i em vaig començar a dedicar a l’altra meva gran passió de cuinar reposteria, que va tornar a nèixer en mi la necessitat de fotografiar.
I és així com l’Ivana em recomana els cursos d’EncandilArte. I des d’aleshores no he parat de crèixer: possiblement ara mateix els cursos de fotografia siguin el meu gran vici.


Així doncs, aquests són els meus mestres:

Taller Encandilarte     BANNER The School   Taller de fotografia 
bicicletavermella  aquesabenlasnubes  capturando momentos
atelier  vintagedrops