ALLIOLI THERMOMIX

He de confessar que el què em va fer decidir a comprar la thermomix va ser que em van assegurar que es podia fer allioli.

Anteriorment quan feia allioli acabava amb el braç engarrotat i anava a lo fàcil que era fer "l'allioli" amb el minipimer, és a dir amb ou.

Amb la thermomix, no tot han estat flors i violes. Té els seus misteris la Thermomix i els que pengen receptes encara més i quan seguia, al peu de la lletra una recepta d'allioli....fracàs assegurat.

He arribat a la conclusió que molts que pengen receptes no l'han fet, sinó que transcriuen receptes d'altres.

Amb les receptes d'allioli he arribat al convenciment que el problema era l'excés d'oli, he acabat reduint dràsticament la quantitat d'oli i ja no se'm talla.

Necessitarem:

200 + 40 g d'oli d'oliva, jo faig meitat i meitat d'oli suau i extra verge. M'agrada sentir el gust d'oli.
50 g d'alls pelats.
Una cullereta de cafè de sal.

Primer pelarem els alls. Jo ho faig posant els alls en un pot de vidre i un cop tapat sacsejo amb energia. Veureu que es pelen sols i els que no la pell els salta només tocar-los.

Posarem al pot els alls els 40 g d'oli i la sal i ho trituraren dos minuts a 37° i a velocitat 6 aturant l'aparell de tant en tant per fer baixar de les parets les miques d'all que si va quedant enganxat.

Ha de quedar una pasta ben desfeta i sense trossos d'all. No us faci res tornar a repetir el triturat fins que ho aconseguiu. La mica de temperatura li matarà un xic la fortor i evitarà que retorni a mitja tarda.

Ara posarem la papallona, taparem i la posarem en marxa a velocitat 3,5 i anirem abocant l'oli molt a poc a poc sobre la tapa, gota a gota com si el féssim al morter.

Com veieu a la fotografia, ho faig amb un biberó de cuina col·locat de manera que no l'he d'estar aguantant i mentrestant puc anar fent altres coses. Ara bé, hem d'estar atents que no surti l'oli massa de pressa.

Al cap de 20 minuts ja tindrem l'allioli llest i a punt de ser menjat i a més es pot conservar a la nevera setmanes, diuen, doncs a casa mai ha passat dels deu dies.

Si no teniu thermomix i voleu un allioli autèntic, sense ou i a mà, aquí teniu una bona recepta:
http://www.lacuinadesempre.cat/2013/09/allioli-autentic.html

Salut, República i.....anar fent

MONGETA TENDRA A LA MARINERA

Estem al pic de la mongeta tendra, ho hem d'aprofitar i el món no s'acaba amb la patata i mongeta tendra bullida.


Us vull proposar un plat exquisit i de molt senzilla elaboració.

Anem per feina, aquest cop sense preliminars.




Necessitarem:

Mongeta tendra, uns 150/200 g per cap. Com que som tres, mig quilo.

(Les quantitats que venen ara, depenen de si en feu un primer plat o un plat únic, és per això que no us poso quantitats i ho deixo a la vostra decisió. També hi podeu afegir el que us vingui de gust, gambes, musclos, sèpia...)

Cloïsses.
Calamars.
Llagostins.
Alls.
Bitxo.

El primer que farem serà posar les cloïsses en aigua salada perquè deixin anar la sorra, per si en tinguessin no ens malbarates el plat.

Ja ens podem posar a netejar i tallar la mongeta a la mida que us agradi. Jo la deixo llarga.

Un cop neta i tallada la posarem a l'olla de vapor i les courem entre deu i quinze minuts. És la manera més saludable de coure les verdures. si en voleu saber més.

Mentrestant podrem anar preparant el que acompanyarà les mongetes i elevarà el seu sabor als altars.

Primer, amb una mica d'oli a la paella, li donarem volta i volta als llagostins i els reservarem.
Farem el mateix amb els calamars.

Afegirem una mica més d'oli, tirarem els alls aixafats, el bitxo i quan siguin ben daurats, quasi cremats i abocarem les cloïsses que haurem escorregut abans.

Quan es vagin obrint hi afegirem la mongeta, ja cuita, els calamars, els llagostins i ho deixarem coure uns minuts per tal que s'agermanin els sabors.

I ja ho tenim.

En menys de mitja hora tenim un plat de diumenge, que ens pot servir de primer, de guarnició o, com nosaltres, com a plat únic, acompanyat d'una bona amanida de tomata amb alls picats.

A la Marta li va encantar, espero que a vosaltres també.

Salut,
República
I......anar fent

ANXOVES EN SALAÓ I EN VINAGRE - AMICS ITALIANS

Estem en plena temporada d'anxoves i vull compartir dues maneres de fer-les, una en conserva, és a dir en salaó i l'altra, mitja conserva, en vinagre.

La setmana passada ens van visitar els nostres amics italians, concretament de Faenza, una ciutat a prop de Bologna que pertany a la província de Ravenna.

Ens coneixem des de l'any 73 quan una colla vàrem anar a Taizé on, per setmana Santa feien una trobada mundial de joves en l'entorn del seu monestir ecumènic.

Una de les companyes de la colla, la Mari, va coincidir amb uns italians amb qui es van passar adreces i invitacions mútues.

Al juliol següent, la Mari, l'Anna, que també havia vingut a Taizé, la Fina, en Ferran i jo vàrem fer un viatge per Itàlia a trobar-nos amb els amics que havia fet la Mari de Milà i Faenza.

A més vam aprofitar per visitar Venezzia, Florencia i Pisa.

Érem joves i amb quatre duros (4500 pts per cap) i el Simca 1000 vàrem estar quinze dies per terres italianes.

Uns dies després ens tornaven la visita a Barcelona, tant la gent de Milà (concretament Calolziocorte), com tota la colla de Faenza, amb qui hem continuat veient-nos regularment aquests 43 anys.
Ja som família.

Som tots mediterranis i com a tals, amants de les anxoves, per ells acciughe.  No vaig perdre l'oportunitat de preparar- les de les dues formes. També els vaig fer un bon arròs i bacallà a la catalana. Aquest serà tema d'un altre escrit.

He de dir que, els mesos de març i abril, tant la Fina com jo vam tenir diverses visites mèdiques a Girona i per això sovintejava el mercat del Lleó, controlant que les anxoves que arribaven del Cantàbric tinguessin un bon calibre per poder-les salar, a la primavera tal, com acostumen a fer-ho allà.

Per salar necessitarem:
Sal marina grossa i humida; quantitat suficient perquè quedin ben cobertes.
Pebre en gra.
Anxoves (jo dos quilos). Si són del cantàbric a principis de primavera (març, abril). Si són mediterrànies a principis d'estiu.
Un recipient que es pugui tapar. ( per exemple un taper)

Segons m'han explicat alguns experimentats de l'Escala, és millor evitar que toquin aigua dolça, per això quan les degollem - acció de treure el cap i les entranyes- no les netejarem. Mirarem també de treure'ls les entranyes sense obrir el ventre.

Per altra banda farem la barreja de sal i pebre i acabarem d'humitejar si és necessari.

Com que ja tenim les anxoves i la sal preparades, ja les podem col·locar en el recipient. Primer farem un llit de sal i a sobre anirem col·locant les anxoves ben disposades, aprofitant l'espai i cobrint-les d'una altra capa de sal. Anirem fent pisos de sal i anxoves fins que les acabem.

I ja les podem guardar, un mínim de tres mesos.

A l'hora de preparar-les per menjar a mi m'agrada dessalar-les una mica i les tinc en aigua una nit, abans de netejar-les desespinar-les i posar-les en oli.

Jo ho faig uns dies abans; queden molt més bé si estan ben amarades amb l'oli.
Un cop han passat la primera nit dessalant, les netegem traurem l'espina i les col·locarem a l'escorredor i després per un paper de cuina i quedin així ben eixutes.

Fetes amb vinagre, el procés és més ràpid i si ho fem aviat, es pot menjar el mateix dia, tot i que és millor fer-ho el dia abans. De totes maneres aguanten molts dies, no us puc dir quants perquè a casa, per més que en faci, no arriben a una setmana.

Necessitarem:

Anxoves (en aquest, cas a causa del perill del parasit Anisakis, és millor congelar-les almenys 24 hores)
Vinagre.
Aigua mineral.
Oli d'oliva extra verge.
Sal i pebre.
All i julivert picats.
(no poso quantitats, doncs, ho deixo del vostre gust i lligat a la quantitat d'anxoves)

Abans que res en un pot posarem una part de vinagre per mitja d'aigua, la sal, el pebre i barrejarem ben barrejat.
Ara ja podem netejar i treure l'espinada -en aquest cas tant li fa que toquin aigua dolça que farà que després quedin ben blanques.

Anirem col·locant-les ben arrenglerades en un recipient de vidre o ceràmic i cada capa la cobrirem amb un bon raig del preparat de vinagre.
Així les tindrem una hora més o menys, a l'estiu millor a la nevera.

Mentrestant podem anar picant l'all i el julivert i ho podem barrejar amb l'oli i així es vagi amarant.
Passada l'hora, o el temps que l'hàgiu tingut marinant, si no us agraden molt fortes de vinagre, les podem esbaldir amb aigua i després escórrer-les i deixar-les ben eixutes per poder posa la barreja d'oli, all i julivert.

I ja ho tenim, una estona de repòs i ja tenim un bon aperitiu que acompanyarem amb un bon vermut o una cervesa ben fresca.
Salut i república ..........i anar fent

FESOLS D'ULL ROS AMB COÏSSES I GAMBOT ACOMPANYADES AMB SONSOS

Ens trobem en el moment ideal, finals de juliol primers d'agost, per menjar fesols d'ull ros, també dit d'ull negre.

Tenen la forma com les del ganxet però molt més petites i amb el característic ull que les identifica. Són molt sabrosos i a més no hem de patir pel gluten. . http://www.etselquemenges.cat/rebost/els-fesols-o-mongetes

L'altre dia en Pere gros, el meu consogre, me'n va donar una caixa. A casa seu li diuen així  per distingir-lo del fill, el meu gendre, que també es diu Pere.

La Fina i jo ens vam posar a pelar-les i mentrestant  les anava cuinant amb el pensament.

Finalment, com que l'endemà era dimecres i venia el peixater vaig pensar a fer-les a la marinera amb cloïsses i un parell de gambots que tenia congelats.

Ingredients:
Dos grapats de fesols frescos per cap.
200 g de cloïsses (per dues persones).
Quatre alls.
Dos gambots (congelats)
Una fulla de llorer.
Un bon ram de julivert
Una punta de bitxo.
Un bon raig d'oli d'oliva
No cal sal, ja en porta el suc que deixen les cloïsses.

El que farem primer és posar les cloïsses en un pot amb aigua i sal perquè deixin anar la sorra que poguessin tenir.

En una olla hi posarem els fesols amb el doble d'aigua, un gra d'all i la fulla de llorer.
Penseu que al ser frescos no cal posar-los en remull el dia abans.

Els tindrem entre 20 i 30 minuts bullint a foc suau.

Mentrestant en un altre caçó posem un bon raig d'oli, els grans d'all aixafats i la punta de bitxo.
En aquest mateix oli li farem un "volta i volta" als gambots i els reservarem.

Quan els alls siguin ben torrats, posarem el foc al màxim, hi abocarem les cloïsses, que haurem esbaldit i ho taparem.
En uns pocs minuts s'obriran i les podrem retirar del foc.
Quan els fesols estiguin cuits, els escorrerem lleugerament i barrejarem amb les cloïsses, els gambots i el julivert ben picat

Ho deixarem uns segons al foc perquè es barregin bé tots els sabors i ja ho tenim a punt de servir.

No cal dir que si teniu possibilitat de comprar unes gambes de Palamós o Arenys, el resultat serà molt més bo.

Per completar l'àpat he fet uns sonsos arrebossats amb farina de cigró.

Espero que us agradi.

Salut i república.......i anar fent.

PATATES FREGIDES SENSE OLI

Fa poc més d'un any vaig compartir amb vosaltres com fer unes bones patates fregides.


http://francescpujolboira.blogspot.com.es/2015/05/contra-el-desanimun-regalet-patates.html

A la Fina a la Marta i a mi ens agraden molt les patates rosses i no ens en volem estar d'una menja tan exquisida. Els dissabtes que fem el dinar familiar no hi falten mai.

Fer dieta o millor dit cuidar el que mengem no vol fer-ho tot bullit, nosaltres no ens estem de res; això si, menys quantitat i cuinat de manera que no ens excedim en tot allò que ens pot perjudicar.
Avui us explico com fer-les, tant o més bones, sense oli o millor dit, només un rajolí.


Només necessitarem:

Dues patates mitjanes per persona
Sal i pebre vermell (jo del picant) al gust
una cullerada d'oli
Una bossa gran de plàstic tipus de congelar o de coure al forn. També es pot fer servir un taper gran.
Una safata de forn antiadherent.

Pelarem, rentarem i tallarem les patates  a palets un xic grossos.
A continuació les eixugarem ben eixutes amb un drap de cuina . Aquest pas es molt important i no ens el podem estalviar si ens volem assegurar que les patates no s'enganxin entre elles i a la safata.

Ara les podem introduir a la bossa amb la sal i el pebre.

Tanquem la bossa deixant suficient espai perquè les patates es puguin moure i les hi fem una bona sacsejada.
Obrim, li tirem la cullerada d'oli i tornem a sacsejar.

Quan veiem que les patates han quedat ben impregnades dels condiments les aboquem a la safata.

Posarem la safata al forn que tindrem escalfat a 210° i les  tindrem uns 30/35 minuts, depèn del forn. A meitat de cocció les remenarem una mica.
I ja estaran llestes i a punt de menjar.

Veureu quin Bon resultat, i no sabreu distingir que no són fregides.

Si teniu algun dubte només heu de preguntar.
Salut, república i....anar fent.

PA D'ALL, SENSE GLUTEN

Fa uns mesos vaig compartir amb vosaltres una recepta de pa. És pràcticament la mateixa canviant algun ingredient i sobretot canviant el procediment.

A vegades el canvi d'ingredients vénen condicionats per la manca d'algun d'ells i si el resultat és bo, te'l quedes.

També pot ser que tinguis el dia inspirat i decideixis improvisar.

Això si, he agafat el costum d'apuntar qualsevol canvi, doncs m'havia passat que, havent adaptat algun ingredient a les circumstancies, després no recordava el que havia fet.

En aquest cas s'han donat totes les condicions per una recepta nova, adaptació d'algun ingredient, un xic d'inspiració, a més de recuperar el procediment que utilitzava quan feia el pa amb blat; pastar al vespre i enfornar al matí.

Veureu també que les quantitats són més grans; és que faig el pa cada dos o tres dies, amb l'estalvi de feina i de despesa elèctrica.

La part d'improvisació és que un dia que vaig fer allioli pels musclos, en va sobrar i el vaig afegir a la recepta substituint la quantitat d'oli. Ens va agradar tant que ara sempre hi afegeixo alls a la recepta.

Ingredients:
260 g de preparat panificable ADPAN.
100 g de BEIQUER.
80 g de PROCELI
40 g de farina d'arros
20 g de farina de cigrò.
20 g de farina de fajol.
450 g d'aigua
40 g d'oli d'oliva verge + un rajolí
3 o 4 grans d'all.
Una pastilla de llevat fresc LEVITAL.
Un pessic d'orenga.
Un grapat de llavors (lli, sèsam, chia, pipes....)
Una cullereta de llevat químic.
Un pessic de sal

Que us indiqui marques no té intenció publicitària, és perquè els preparats panificables sense gluten varien molt d'una marca a l'altra i per tant el resultat final. La resta de farines només us heu d'assegurar que no tinguin traces.

Començarem triturant els alls amb l'oli; desfarem el llevat a l'aigua temperada i ho barrejarem tot plegat abocant-ho al bol de la pastera.

Pesarem les farines i juntament amb les llavors, el llevat i l'orenga ho afegirem al bol de la pastera.
Pastarem a velocitat 2 ajudant amb l'espàtula que no quedi res en les parets del bol.
Tindrem la màquina pastant uns 5 minuts i el l'últim moment hi tirarem un rajolí d'oli que ens permetrà treure i manipular amb facilitat la pasta.

Donarem la forma desitjada -normalment faig quatre barretes però en aquesta ocasió en vaig fer tres perquè volia que fossin mes grans- i ho posarem a la plata del forn que haurem espolsat amb farina i deixarem un parell d'hores en un lloc que no tingui corrents d'aire i mantingui la temperatura constant com per exemple el forn -si és hivern, podeu escalfar-lo mínimament una estona abans. És convenient cobrir la pasta amb un drap humit.

Passat aquest temps portem la plata a la nevera on passarà la nit.

Al matí la traurem de la nevera i la deixarem que reposi una bona estona perquè agafi temperatura i emprengui un altre cop la fermentació.

Escalfem el forn a 200° i programem 35 minuts repartits en 25 només a baix i els 10 restants dalt i baix.

Espero que ho proveu.
Salut i república JA!, i ....anar fent.

MADUIXES I CIRERES DESHIDRATADES.

Els que em seguiu ja veu veure el procés per construir una assecadora de fruites i verdures, els que no, podeu clicar aquí.
Avui us mostro el resultat de la primera prova amb cireres i maduixes que ha estat un èxit.
Vull insistir en el fet que us en feu una, encara que sigui de mides reduïdes o en cas que no tingueu suficient sol a casa vostra, us en compreu una elèctrica, val la pena.





He tallat les maduixes per la meitat i les cireres les he espinyolat. Col·locant-les a les safates de manera que no es toquin.
Posarem les safates a l'assecador i les maduixes, en 36 o 48 hores les tenim llestes, depèn de la grandària.
Les cireres necessiten més temps.

Ara em caldrà esperar que estiguin a un preu raonable, comprar-ne en quantitat i proveir-nos per l'hivern.
A finals d'estiu faré un escrit amb tot el que hagi assecat.

Salut i ......... anar fent.

AUTOESTIMA - SARDINES CONFITADES EN ESCABETX.

http://www.bing.com/images

Al meu entendre les persones es diferencien entre les que s'estimen, les que no s'estimen i les que s'estimen massa.

Si aquesta afirmació és certa, en conseqüència, les nostres accions, sentiments, emocions, parteixen d'ella.

Els que s'estimen, segur que saben estimar.
Els que no s'estimen, és difícil que se sentin estimats.
Els que s'estimen massa, no tenen temps per res més.


Ben mirat, però, per regla general va a moments o a temporades i tots, en un moment o altre passem per tots i cada un aquests estats.

http://www.bing.com/images

Hi ha dies, sense saber-ne el motiu m'aixeco amb molta energia, he dormit bé, trobo a la Fina més guapa que mai i li ho faig saber, vaig pel carrer amb el cap ben alt, faig bromes amb la gent que em trobo; en dies així segur que cuino millor, em sento content de mi mateix, en definitiva m'estimo o com diuen els llibres, tinc bé l'autoestima.

http://www.bing.com/images

Hi ha dies que, sense saber-ne el motiu, dormo poc i malament, m'aixeco cansat, ni m'adono que tinc la Fina al costat, preferiria no sortir al carrer i no haver-me de trobar amb ningú.
En dies així la cuina és un refugi.

Resumint tinc l'autoestima baixa.


Segur que hi ha dies que em crec millor que ningú, que

http://www.bing.com/images

vaig donant lliçons a tort i a dret i em creuré un Ferran Adrià a la cuina; dit d'una altra manera, que tinc l'autoestima sobredimensionada.
Però fent honor a aquest estat, no tinc temps ni capacitat per adonar-me'n.

No sé si és primer l'ou o la gallina, si l'actitud que tens davant la vida fa que tinguis alta o baixa l'autoestima o és a l'inrevés, l'alta o baixa autoestima condiciona l'actitud davant la vida.
Segurament a dies és l'ou i a dies la gallina i precisament l'autoestima fa que la memòria es vagi tornant selectiva i vagi esborrant o desactivant els mals records.

foto imatges google

Aconseguir objectius vitals com el fet de mantenir la flama encesa després de quaranta-dos anys de convivència amb la Fina, a pesar de les tramuntanes.
Veure a la Marta, a tocar dels quaranta, sent feliç amb un plat de macarrons i fent abraçades.
Veure la valentia, l'empenta i la capacitat d'empatia de l'Esther.
Veure créixer en Marc fent-se un homenet, la Laura a punt de deixar la infantesa i en Martí avançant amb rapidesa, doncs ja es troba amb el camí fet.

La companyonia dels amics i família, sentint-los a prop tot i la distància.

Els petits objectius quotidians com tenir cura de les hortalisses, de les gallines.

Anar a la fleca i passar una bona estona mentre prenem cafè.

Fer un vol amb la bicicleta i fer servir mínimament l'ajut del motor, a mes de, com diu la Neus Garriga en un dels seus escrits al Facebok:  "la bellesa del paisatge m'emociona. El verd intens, les muntanyes, els prats alimenten cada racó del meu cos"....  i això és com carregar les bateries.

Cuinar un bon àpat i aportar-hi alguna cosa que creus que no ha fet ningú".

Això és el que vaig fer amb les sardines escabetxades que us presento. Segurament que algú les ha fet d'aquesta manera, però jo estic cofoi de pensar que he estat el primer -una beneiteria com qualssevol altra -.
Tot va venir per la necessitat d'eliminar fregits i de la manera que generalment faig el bacallà.

Necessitarem -penseu que és una conserva i val la pena fer-ne forces-:
1 quilo de sardines
tres fulles de llorer
una branca de farigola
una branca de romaní
una cabeça d'alls
uns grans de pebre
una cullerada de pebre vermell
sal
dos bitxos petitons
dos gots d'oli
1/2 de vinagre de vi blanc
1/4 de vinagre balsàmic
un rajolí de ratafia
una cullereta de mel.

Netejarem les sardines traient el cap, les tripes, les escates, les posarem a escórrer i les salarem.
Posarem en un caçó la resta d'ingredients i farem  arrencar el bull.
Apagant el foc i tapant, deixarem infusionar uns 10 minuts.

Col·locarem capiculades les sardines en una cassola, paella o recipient de vidre que aguanti l'escalfor i les hi podem deixar després; la posarem al foc abocant-li l'escabetx pel damunt.
Quan veiem que torna a fer bombolles baixem el foc al mínim i deixem sense tapar entre 12 i 15 minuts.

Les podem servir calentes, tèbies o fredes. El que sí us puc assegurar que és millor menjar-les -si us en podeu estar- l'endemà i com que no les acabareu totes d'una vegada veureu que a mesura que passen els dies els puja l'autoestima i són molt més bones.

Bon profit, salut, republica, ara més que mai  i  ...... anar fent

FAVES I PÈSOLS AMB BACALLÀ CONFITAT

Ara que estem a les darreries de la temporada de faves, almenys a casa, m'he decidit per aquest plat que feia temps que volia provar.

M'agrada molt el bacallà i també les faves, però així com el bacallà tenim el costum de fer-lo de diverses maneres, confitat, amb samfaina, amb arròs, amb cigrons i mil maneres més, les faves, en canvi, estem ancorats a fer-les a la catalana i en poques ocasions les he fet d'altra manera.

Vull dedicar aquesta recepta al meu nebot Carles, cuiner al Restaurant Debut de l'Hospitalet de Llobregat.

Carrer de Lleida, 32 
L’Hospitalet de Llobregat

Ingredients per quatre:
400 g de faves i pèsols
Bacallà dessalat. La quantitat i la qualitat del bacallà dependrà de les possibilitats i de si voleu fer un entrant o una tapa o un plat complet.
Si voleu dessalar-lo vosaltres, aquí explico com.
Quatre tomates seques amb oli. Podeu fer un sofregit però el resultat final no és el mateix.
Una ceba mitjana
Un gra d'all
Llom o pernil
Botifarra negra (al gust)
Ratafia i vi ranci, si cal.
Oli d'oliva, llorer, alls i cireret (bitxo) pel confitat

Començarem per confitar el bacallà. Buscarem un recipient que pugui anar al foc i s'adeqüi a la quantitat de bacallà, per tal d'estalviar oli.

De totes maneres, si és un xic més gran, podem acabar d'omplir-lo amb talls de patata com es veu a la foto.

Aquest truc me'l va ensenyar l'amic Carles, de qui ja he parlat en alguna ocasió i amb qui compartim el gust per la cuina.

Entretant anava preparant el confit, la Fina m'anava pelant la fava..Ai! anava pelant les faves, no sé en que estaria pensant...



En un caçó hi posarem la quantitat d'oli que necessitarem per després cobrir el bacallà, amb un parell d'alls una fulla de llorer, un trosset de cireret i el posarem a foc suau que es vagi infusionant.
Mentrestant anirem preparant el sofregit amb l'all i la ceba, que haurem picat ben petit i sense oblidar-nos de la sal.

Quan la ceba sigui ben rostida triturarem les tomates amb una copeta de ratafia i ho ajuntarem al sofregit; tallarem a dauets el llom o pernil, la botifarra,  i tot cap a l'olla.
-Vull fer un incís; la ratafia que jo uso és feta meva i és molt poc anisada; la comercial té, per mi, un gust massa anisat. És per això que us aconsello que la barregeu amb la mateixa quantitat de vi ranci; meitat per meitat.

Deixarem que perdi l'alcohol i hi abocarem les faves i els pèsols -crec, sense haver-ho tastat, que quedaria igual de bo amb pèsols sols o faves soles- amb una mica d'aigua que ajudarà a coure tot plegat entre vint minuts i mitja hora; serà el moment de tastar per si cal salar; penseu que la botifarra és salada i les tomates seques també són fortes de sabor.

Quan posem les faves serà també el moment de posar l'oli calent que cobreixi el bacallà i el deixarem sobre el foc apagat el temps que trigaran a coure les faves.

Quan les donem per cuites hi afegim el bacallà escorregut, sacsegem agafant de les nanses i ho deixem reposar una estoneta, que tots els sabors es facin amics.
Doncs bé, ja ho tenim a punt de muntar i servir.

Salut, república i ....anar fent

EL PERDÓ - SOPA DE FARIGOLA i ALL SENSE GLUTEN

foto- imatges Google

Perdonar, demanar perdó, perdonar-nos, tot forma part d'un mateix pac. No podem demanar perdó si no som capaços de perdonar i no sabrem perdonar si no arribem a perdonar-nos.
És un fet que generalment lliguem a la religió, per la tradició històrica jueu-cristiana que influencia la cultura dita occidental, sense oblidar la petja deixada per l'islam al sud d'Europa. Les darreres dècades també hem rebut influències de religions orientals com l'hinduisme o el budisme.
Totes elles tenen el perdó com a tema central, però és principalment el cristianisme que a més de Déu, en fa protagonista també a les persones.

foto- imatges Google

Segons el diccionari perdonar és deixar passar sense càstig una falta.
La Wikipedia s'estén una mica més en l'explicació: El perdó és l'acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; és el contrari del ressentiment.
En psicologia també es recalca la importància del perdó, definint-lo com el pas dels pensaments i conductes destructives contra qui t'ha fet mal i com a dany col·lateral contra un mateix, cap a conductes i pensaments constructius.
Les preguntes que em faig són, es pot perdonar?
Es pot perdonar tot?
És bo i saludable perdonar?
Em responc que si a tot, amb més o menys dificultat, amb més o menys temps es pot perdonar, es pot perdonar tot i sobretot és bo i saludable perdonar perquè ens ajuda a alliberar pensaments i sentiments negatius com l'odi, la venjança o malestars que no arribem a comprendre'n l'origen.

Ara bé, hi ha coses molt difícils de perdonar. Hi ha mals i danys que no es poden restituir i només el pas del temps ens en facilitarà el perdó, però no podem confondre el perdó amb l'oblit. Podem perdonar però mai oblidar.
Aquests dies als mitjans ha ressorgit el tema dels abusos sexuals a menors, gràcies als casos que s'han denunciat dels maristes de les Corts, a Barcelona.

fotos- imatges Google

A molts els ha remogut els records que tenien amagats en un racó del pensament, a d'altres els ha encoratjat a retrobar els seus botxins i encarar-s'hi, denunciar-ho i fer les paus amb ells mateixos. Tot i que a vegades topen amb l'incomprensió i els judicis d'ignorants ..."vols dir que no te molta imaginació..?".."Ara s'ha posat de moda i en parlen a tothora".... "no sé que els hi ve ara, després de tants anys".

A mi em resulta molt difícil  perdonar fets d'aquestes característiques, tot i així em vull sentir més a prop de "perdona'ls perquè no saben el que es fan" que del "ull per ull, dent per dent". Els abusos en general m'enrabien, m'enerven.

Homes contra dones, patrons contra treballadors, governants conta ciutadans. Utilitzar el poder, sigui físic, sigui social o polític per aconseguir satisfacció o el manteniment d'aquest poder, és molt greu, però utilitzar-lo amb infants és el pitjor del pitjor, més encara si són representants de l'església que predica l'amor, la bondat, la humilitat, la compassió.

fotos- imatges Google

L'únic que pot ajudar a perdonar en aquests casos és que aquests assumeixin públicament la responsabilitat del dany i el mal ocasionat i n'acceptin les conseqüències.
La prudència fa que no m'estengui més i millor serà passar  a donar serenor a l'anima, amb una bona sopa de farigola, all i romaní.
El perdó requereix un exercici d'humilitat i uns plats humils entre els humils són les sopes de pa aromatitzades. A més resulten reconfortants per l'esperit i l'estómac, els més danyats pels trastorns que ocasionen tota classe d'abusos.
Ingredients a triar segons gustos:
Pa (sense gluten) torrat; li donarà contingut i espessor a la sopa (si no teniu problemes amb el gluten, pa de blat)
La farigola és estimulant, afavoreix la digestió, la circulació i ara (abril) està en la seva plenitud.
L'all és un aliment generador de calor i, per tant, mobilitza l'energia del cos a més d'anticoagulant, i hipotensor.
Podem afegir romaní que és un tònic que revitalitza. És útil contra l'astènia, l'esgotament, la depressió o menta que a més de deixar un bon aroma és un bàlsam per l'estómac.
No porta gaire feina; posarem primer a bullir l'aigua necessària, 1/4 de litre per cap, amb la branca de farigola i un all (romaní i menta, si voleu).
Mentrestant posarem el pa a la torradora. Passats uns deu minuts, temps necessari per infusionar les herbes, les retirarem i hi tirarem el pa torrat i triturarem juntament amb els alls, salarem, deixarem que cogui uns minuts i ja podem servir.

Que us faci profit i recordeu que el silenci o mirar cap un'altra banda és el gran aliat dels abusadors.
Salut i anar fent