Encara quan tinc fred encenc fogueres
-vora mar per si em cal ruixar el foc-
i els horitzons m'atrauen amb els seus cants
d'amor i d'esperança -talment l'embruix
constant i permanent d'un violoncel-
com les fulles perennes que mai no cauen
o com arbres que en perden a la tardor
i carreguen les branques de primavera,
no sé si són sirenes o són concerts
que em volten la cintura com un cinyell
perfumat de canyella, ametlla i clau
no sé si es corresponen amb l'aparença
fugaç de la bellesa o si són veus
d'un mantell que m'envolta melangiós.
L'hivern ronda els badalls de les finestres
pregonant llur salmòdia, sorda i tenaç
ignorant de la llenya i de l'enyor
però si avui tinc fred encenc fogueres
a la vora del mar, regant el foc.
(Itineràncies poètiques octubre 2014)
No debades, el violoncel és l'instrument més proper al to de la veu humana. I és que el fred demana el seu contrari, l'escalf, a fi de compensar el rigor hivernal de l'interior de l'ésser.
ResponEliminaUn poema preciós, jugant constantment amb les sensacions de fred i calidesa, del cos i del cor.
ResponEliminaM'agrada especialment el vers: "L'hivern ronda els badalls de les finestres / pregonant llur salmòdia, sorda i tenaç"
I està clar que res millor que el so d'un violoncel per acaronar l'ànima...
Encenem fogueres, Noves flors, jo també et portarè alguns troncs o fustes fins a vora el mar, per col·laborar amb la teva foguera. M'agrada recordar les Itineràncies, així, fora de context. Trobo que els poemes es llegeixen diferent.
ResponEliminaA mi també m'ahraden molt els versos que esmenta l'August.
Molt bonic, això d'encendre fogueres a la vora del mar , quan tens fred, tot i que si ensopegues una posta de sol d'aquelles tan vermelles, ja et dóna molt de caliu...I tot això envoltat de la suau música del violoncel, i el remor de les onades, quin goig!
ResponEliminaPetonets.
foc vora mar...
ResponEliminaun violoncel sona
caliu al cor
Simplement preciós.
ResponEliminaM'agrada molt. Llegint el poema es pot sentir el so del violoncel.
ResponEliminaEl foc, el mar (la gran aigua), elements primordials, versos essencials, reflexius i intuïtius alhora, dels que obren horitzons.
ResponEliminaBellíssim poema!
ResponEliminaembruixada estic
ResponEliminaHi haurà Vida, Novesflors, mentre siguis capaç d'encendre fogueres quan el fred es deixi sentir. I saber la necessitat d'ubicar-la vora el mar no és sinó una mostra de saviesa, la que atorguen els anys i les ferides de foc...
ResponEliminaUna meravella de poema, Novesflors.
Una abraçada!
Fred, calor, perfums, sensacions, música, aigua...
ResponEliminaQuin poema tan complet.
Ja sento l'olor del fum
ResponEliminai l'escalf de les fogueres, gràcies per aquest poema
que acompanya les nits fredes.
Ho sento, la segona va partida.
ResponElimina