. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimecres, 4 de febrer del 2015

Febrer


 Valentina Brostean




El segon mes de l'any
és curt de talla,
però té un al·licient
per la quitxalla,
i és que quan se li canten
les absoltes
arriba, qui sap d'on,
en Carnestoltes.
Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.
Amb roba vella o nova,
com qui endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada.


Miquel Martí i Pol



13 comentaris:

  1. A mi que -ho he de reconèixer- no m'agrada massa el Carnaval, m'ha encantat sentir aquest poema de Martí i Pol en la veu de la Cinta. Molts cops els hem llegit/sentit a classe. I avui que, per la neu, no n'hi ha i estic a casa… els trobo a faltar!

    ResponElimina
  2. Hi ha qui va disfressat tot l'any. Com el que sempre fa teatre i confon disfressa amb persona i fins i tot de vegades no sap quin personatge interpretar.
    Molt gran Martí Pol.

    Bon dia Novesflors, la dels bells versos :)

    ResponElimina
  3. Jo com l'August, sento que aquestvpoema tan alegre em reconcilia amb el carnaval que no m,agrada gaire. Les disfresses se'm fan pesades en tots els seus estadis: pensar-les, fer-les o aconseguir-les i portar-les posades...

    ResponElimina
  4. Sembla de moment que tots som del gremi de les no-disfresses! :) Però el poema és alegre, desimbolt, bonic. Gràcies per apropar-nos-el!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. ara en llegir els comentaris, pensava, si m'agradava o no el carnestoltes.. i la veritat és que no ho sé a vegades sí i a vegades no, depèn, i tot plegat m'ha fet pensar en què hi ha algunes qüestions de les quals no hi tinc una opinió clara i m'agafen d'imprevist, i em sento com estranya en no saber-m'hi pronunciar..
    però això no ho dic per aquest post en especial , sinó a la vida en general..:)
    un poema molt bonic!

    ResponElimina
  6. Ui, a l'escola ja fa dies que estan en dansa, preparant les disfresses...A mi tampoc m'ha agradat mai el Carneval i menys que ho facin durar tants dies a l'escola, però no m'ha tocat més remei, qüestió de majories...El poema ja és una altra cosa!
    Petonets.

    ResponElimina
  7. No sóc de disfressar-me, però m'agrada el Carnestoltes, molta gent és diverteix i això sempre és bo.
    S'ha de reconèixer que Martí i Pol té poemes per tot!

    ResponElimina
  8. No sóc de disfressar-me, però m'agrada el Carnestoltes, la gent es distreu, s'ho passa bé, i això és bona cosa.
    S'ha de reconèixer que Martí i Pol té poemes per a tot!

    ResponElimina
  9. per mi carnestoltes no té ganxo ja que de petita no ho viviem com ara. els carnavals, si es feien, era cosa de cases particulars on reunir un grup d'amistats amb disfreses o no...
    ara crec que les escoles,es passen un munt, tenin que anar cada dia amb el detall que s'adopti a la classe, a part de la disfresa final...
    que voleu??? són molts anys i et tornes "carrossa".
    salvo a Martí Pol i a la imatge que has penjat tan preciosa !!!

    m'estic tornant rondineta ???

    ResponElimina
  10. Jo m'ho passe bé amb les disfresses, però millor llegint aquest poema de Martí i Pol :)

    ResponElimina
  11. Que planer i a la vegada quanta poesia té Martí i Pol!
    Ja estic escoltant les teves músiques recomanades, Novesflors. Fantàstiques!

    ResponElimina
  12. No coneixia aquest poema i el trobo molt alegre i desenfadat com ho és el Carnaval. Fa uns anys m'ho havia passat bé durant el Carnaval però ara se'm fa molt carregós, i a voltes, excessiu.

    ResponElimina
  13. Amb el fred em deixe barba uns quants dies, així que podem dir que em disfresse.

    ResponElimina