La vida ha deturat el batec
la mar, immòbil, no entona el solfeig diari
silenciosa i reverent passa la gavina calma
sense alçar el vol, i el vent no dibuixa
sanefes capricioses sobre el perfil de l'arena.
A les serres i als camins el sol no desfà la neu
i el gessamí de la porta ha deixat de perfumar
el carrer, la matinada, les blancors...
ara calla, callen tots, calla tothom
tothom vigila
tots empresonem l'alè mentre esperem, delerosos
que l'amor, que ha oblidat el seu destí
es despulle del que és fútil, que emprenga la caminada
de bell nou, per sempre més
com una ofrena a la vida.
Oh, com cantarà la mar
i la serra
i la mirada.
(Itineràncies poètiques desembre 2014)
