Llegeixo al Mundo unes declaracions del passat 11 de
gener de la comissària de justícia Vera
Jourova en resposta a una pregunta del passat 11 de Setembre a la comissió dels
parlamentaris Ramón Tremosa, Josep-Maria Terricabras y Jordi Solé. Segons El
Mundo:
El pasado 11 de septiembre, el día de la Diada, los tres remitieron una
pregunta por escrito a la Comisión Europea sobre lo que calificaban como
"atentado a los derechos fundamentales por la policía española". En
ella, explicaban que "el 6 de septiembre de 2017, el Parlamento catalán
aprobó una ley que permite celebrar un referéndum sobre la independencia
previsto para el 1 de octubre de 2017" y decían que "desde que la ley
fue aprobada hasta el sábado 9 de septiembre, la Guardia Civil (una fuerza
militar encargada de tareas policiales) acosó a trabajadores de una empresa de
impresión en la ciudad catalana de Constantí, buscando papeletas de votación
para el referéndum del 1 de octubre. También entró en los locales de El Vallenc,
un semanario local, con la misma excusa, obligando a su director a prestar
declaración. Mientras se producían estos hechos, la alerta de seguridad se
había elevado al nivel 4 en una escala de 5".
Aquesta va respondre:
"Vivimos en tiempos que
reclaman unidad y estabilidad, no división y fragmentación"
"Conforme a su declaración pública de 2 de octubre de 2017, la
Comisión cree que vivimos en tiempos que reclaman unidad y estabilidad, no
división y fragmentación. La Comisión manifestó confianza en el liderazgo del
presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, para gestionar este difícil proceso
garantizando el pleno respeto de la
Constitución española y de los derechos fundamentales de los ciudadanos en ella
consagrados"
Doncs bé ,per cuarta vegada
reproduirem un altre fragment de l llibre “Catalunya
i l’Europa Futura” de l’any 1978 però escrit l’any 1934 per recordar que
res podran fer per evitar els moviments d’independència que s’aniran produint a
Europa:
“No és possible, per altra part, confondre el projecte de confederació
europea que han propugnat diversos pobles europeus amb un esperit de de
fraternitat universal. Com veurem més endavant,
la finalitat d’aquest projecte no
és altra que la defensa dels particularismes dels actuals imperis decadents.
Han fracassat plenament les teories unitaristes, avui, després de l’experiència
de la guerra europea, després de l’afany unitarista que ha dominat els imperis,
després de les facilitats proporcionades pels nous avenços científics, veiem
entrar la humanitat en un camí de diversificació, que li donarà un aspecte semblant
al que presentava una Europa medieval o una Europa de l’època clàssica. Els
imperis actuals havien arribat a tenir la pretensió d’haver arribat a una
constitució definitiva del mapa europeu, la qual, al seu entendre, no podia
tenir en tot cas altra modificació que la d’anar cap a un major unitarisme. Aquesta posició que marcava per a l’Europa
actual una fita definitiva, s’ha enfonsat estrepitosament.”
“El progrés i l’orgull dels pobles imperialistes havien donat una
importància extraordinària als moments en què vivim. Havien arribat a creure
que la Humanitat no havia estat mai ni més culta, ni més perfecta que la
nostra, i allargant aquesta concepció als fets històrics, havien arribat a
creure també que la constitució política europea no havia estat mai tan
perfecta. Aquesta creença, especialment abans de la guerra, era tan
estesa, que s’havia arribat a establir
el concepte que les potències europees eren institucions definitivament
consolidades”
“Després d’aquest error que havia donat al nostre món polític una
sensació d’extraordinària solidesa i que, per tant, no s’admetia ni la hipòtesi d’un possible desmembrament imperial, la
nova orientació que pren l’evolució europea produeix naturalment una sensació
caòtica i de desconcert. Aquesta situació de privilegi, aquest concepte
d’una Europa definitiva havien posat una taca tan alta entre l’Europa d’avui i
la de les altres èpoques històriques, que l’establir una relació entre aquestes i l’actual, per deduir l’Europa
futura ,hauria resultat absurd. Per a poder establir, per tant, aquesta relació
històrica, ens cal primer desfer-nos dels vells prejudicis creats pels avui
imperis decadents; és necessari que
estudiem la història en perspectiva procurant diluir la nostra personalitat a
través dels segles, per tal de procurar l’oblit de la situació actual i així
solament ens donarem compte que la nostra, lluny de construir una situació
definitiva i de privilegi, és per contra, una de les etapes menys exemplars de
la humanitat.”
Que és de les etapes menys exemplars ja ho veiem tots, sobretot
amb crisis com les dels refugiats i l’austeritat. I es que fins i tot tal com
hem vist a Vilaweb:
“Alfred-Maurice de
Zayas, l’expert independent de l’ONU per a la promoció de la democràcia i un
ordre internacional igualitari, ha demanat al president de la Comissió Europea,
Jean-Claude Juncker, que intervingui com a mediador en el conflicte entre
Catalunya i Espanya, per tal de ‘garantir
el respecte de tots els drets humans i la llei europea a Catalunya’.”
“En una carta adreçada
al president de la Comissió Europea, De Zayas diu que està preocupat per ‘les proves de violacions dels principis
fonamentals dels drets humans, inclòs l’estat de dret i l’autodeterminació’.
De Zayas ha enviat la carta al secretari general de les Nacions Unides, António
Guterres, a qui ha demanat ajuda per a trobar una solució pacífica.”
“L’expert de l’ONU diu: ‘És imperatiu facilitar el diàleg i
mantenir la pau social.’ I alerta de possibles ‘atacs de bandera falsa que
podrien agreujar la situació i implicar
violència i morts’.”
“De Zayas també expressa
el suport a l’informe recent d’experts internacionals, entre els quals el
professor de Ginebra Nicolas Levrat, sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya.”
“A part d’enviar
l’escrit a Juncker, també l’ha adreçat als vice-presidents de la comissió Frans
Timmermans i Valdis Dombrovskis, i a la comissària
de Justícia, Vera Jourová.”
Així que la
comissària de Justícia no ens doni lliçons de “derechos fundamentales
consagrados”. I a sobre van
amb mètodes de censura:
“ Per una altra banda,
en una entrada al seu bloc personal, De Zayas ha publicat un comunicat de
premsa que assegura que va escriure el dia 20 de setembre i que li van impedir
de publicar. En el text, afirma que ha escrit a les autoritats espanyoles
davant de l’ONU a Ginebra sense aconseguir ‘els efectes desitjats’. En el
comunicat de premsa que no va poder publicar, l’expert demanava a la Comissió Europea que defensés ‘el dret del
poble català a expressar la seva opinió en un referèndum, compatible amb la
llei europea i internacional’. I afegia: ‘La Comissió Europea hauria de
condemnar l’ús directe o indirecte de la força en una població que intenta
expressar el seu dret de decidir.’”
Si repassem el text que acabem de reproduir de Deulofeu
aquest ens diu:
“veiem entrar la humanitat en un camí de
diversificació, que li donarà un aspecte semblant al que presentava una Europa
medieval o una Europa de l’època clàssica. Els imperis actuals havien arribat a
tenir la pretensió d’haver arribat a una constitució definitiva del mapa
europeu, la qual, al seu entendre, no podia tenir en tot cas altra modificació
que la d’anar cap a un major unitarisme. Aquesta posició que marcava per a
l’Europa actual una fita definitiva, s’ha enfonsat estrepitosament.”
Suposo que per això avui dia 7 de Febrer hem vist a La
Vanguardia:
“La UE abre la puerta a los Balcanes”, “Ingreso para
Serbia y Montenegro en el 2025 a cambio de reformas”
“..., este martes se consumó un cambio radical de
la estrategia comunitaria. La Comisión Europea abrió la puerta para la entrada
de seis países en el 2025. A la cabeza van Serbia y Montenegro, los dos únicos
que tienen abiertas negociaciones para integrarse en la UE. Más rezagados y con
opciones muy inferiores, Bosnia- Herzegovina, Macedonia, Albania y Kosovo. Bruselas plantea la posibilidad de ingreso
a cambio de reformas en el terreno de los derechos fundamentales, de resolver
los conflictos de fronteras y de cambios económicos.”
“Una vez aprobada y
anunciada la estrategia para los Balcanes, la Comisión Europea pretende
reforzarla con una sucesión de visitas a la región. Hoy mismo se desplaza a Serbia y Montenegro el comisario de la
ampliación, Johannes Hahn, para allanar el terreno al viaje de Jean-Claude
Juncker a finales de febrero. Son preparativos para la cumbre de jefes de
Estado y de Gobierno de la UE y de los países de los Balcanes Occidentales que
se celebrará en Sofía el 17 de mayo. No cabe olvidar que Bulgaria, que ejerce la
presidencia rotatoria de la UE, es una gran impulsora de esta ampliación de la
Unión Europea hacia los Balcanes.”
Por un lado, la Alta
Representante de la UE, Federica Mogherini, intentaba inyectar entusiasmo: “Vamos a hacerlo. Vamos a incorporar a
los Balcanes Occidentales dentro de la Unión Europea. No en un futuro lejano,
sino en nuestra generación”. También el comisario Johannes Hahn,
responsable de la política de vecindad y ampliación, lo planteaba como un
dilema de fácil resolución: “O bien
exportamos estabilidad, o bien importamos inestabilidad”.
I al final el mateix passarà amb Catalunya per moltes
declaracions de Juncker dient que som el verí d’Europa i d’altres coses...
Recordem que Croàcia ja ho és de de el 2015 (ja vam fer una entra al respecte).
També hem trobat un interesant article al
Nacional de Santiago Niño Becerra donant la raó a Deulofeu. L’article titulat, “Dinàmica
històrica”, apuntava:
“A començaments del s. XIX es va produir un canvi de sistema i,
òbviament, de model. Llavors els estats nacionals eren l'objectiu. Compari un mapa d'Europa del 1870 amb un
altre del 1770, ara penso que ens trobem en un moment similar. Aleshores,
els estats eren necessaris perquè un conjunt de persones i voluntats
progressessin, calia una massa crítica. Però
res d'això és necessari avui. Per això el concepte d'Estat decau i emergeix amb
força el de zona / àrea / clúster / regió: la tecnologia permet avui concepcions
impossibles i absolutament inimaginables en el s. XIX.” (una cosa semblant
ja ho apuntava a una entrevista al Nació Digital que vam reproduir aquí)
Això Ja ens ho va dir Deulofeu
l’any 1935:
“L’evolució europea va seguint pas a pas el camí traçat. A poc a poc es
van desvetllant les nacionalitats adormides, a poc a poc les crisis creixents aniran minant els imperis moribunds
i solament més tard, quan s’hagi acabat aquesta etapa crítica ,es podrà veure
el camp veritable de la nova Europa.”
En un altre paràgraf Niño Becerra
apuntava:
“Entenc que és lògica la reacció en contra de molts polítics, governs,
entitats, organitzacions i institucions, estatals i europees: defensen el que abans s'hauria denominat
els seus interessos de classe. A l'Europa de les regions, per exemple, quin
sentit tindria una Comissió Europea o l'Eurogrup [que aplega els ministres
d'Economia dels estats membres de la UE]?”
Recordant-nos un cop mé les
paraules de Deulofeu:
“No hem d’esperar que siguin els
representants de les oligarquies actuals els qui portin la veritable
confederació europea. Aquests, el que faran serà dificultar-la. A la
confederació, ens hi anem acostant des de la passada guerra, i hi arribarem per
la resolució de multitud d’aspiracions parcials, no per l’acció de quatre personalitats polítiques europees. A la
Península Ibèrica,la confederació de repúbliques ,la portarà Catalunya
secundada pels altres pobles renaixents d’Espanya.
Per acabar ens deia Niño Becerra:
“Vostè i centenars de milions de
persones es troben en un trànsit de model, per la qual cosa oposar-s'hi o
estar-hi a favor no té sentit. Recordi el que va passar amb les colònies: cap
país que va fer una guerra colonial per conservar-les la va guanyar,
absolutament cap; s'haurien estalviat vides i recursos si haguessin entès que
l'època de les colònies havia passat.
Recordant-nos el dit per Deulofeu:
“El camí està plenament traçat, l’esdevenidor és plenament previst. Tot el que no sigui intensificar el
despertar de les personalitats sotmeses és perdre el temps, és perllongar una
agonia, és retardar l’esclat d’una nova època creadora. Fet i fet, però, la influència dels homes
en els esdeveniments es tant petita que com a màxim hem de creure que l’únic
que podrien aconseguir amb una orientació perfecta seria atenuar els
esdeveniments, seria evitar-nos situacions tràgiques, sense, però, que
modifiquéssim ni el resultat ni la rapidesa en els esdeveniments. “(Pàgs
204 a 207), Catalunya 1932-1934.
Pròxima entrada el final de
l’imperi Francés, parlarem de Còrcega o la Catalunya Nord, que els diaris i els
seus periodistes sense saber-ho ja ens estan dient el que passarà dintre d’uns
100 anys,la desintegració d’aquest.....
