Escapada de Març.

Marxem uns dies, fins la tornada!

Arnau bon viatge... ja passarem

El fred de Nadal. (Antoni Rovira i Virgili.)

El FRED DE NADAL.

(...)En els Nadals ennuvolats, la intensa blanor de la festa cristiana s’estén pel paisatge. Però hi ha també els Nadals freds, serens, amb el sol daurat damunt el glaç del matí, i amb els estels clars i lluents damunt la nit glaçada. El Nadal d’enguany és fred viu, i així la blanor nadalenca es reclou a la llar.

Si la virtut de Nadal és dintre la llar encesa i al voltant de la taula filial, el fred afavoreix el Nadal íntim. Quan a fora el fred és viu, i l’aigua es fa vidre, i l’aire talla, els interiors domèstics ens donen,per contrast, la sensació del benestar. Les flames dels tions pairals són aleshores més ardents i més pures.

No blasmarem els Nadals ennuvolats que enamoren el poeta . Sabem estimar els núvols benèvols que semblen coixins sota la volta del cel. La natura és vella en els seus múltiples aspecte . Però si nosaltres haguéssim de triar , triaríem els Nadals freds, de cel límpid, amb el paisatge detalladament dibuixat per la transparència de l’aire.

El fred de fora, no sols ens fa estimar més la roentor de les flames i la taula plena , ans encara estimula la nostra acció i ens enforteix el cos i l’ànima .El fred és un enemic que ens ajuda. Els homes estaríem massa decantats a caure en la flonjor de la vida còmoda, si els cops adversos no ens fessin mantenir en actitud de guàrdia i combat.


Els hiverns freds i els Nadals de gebre i glaç són senyal de bona anyada. (...) Els cors s’enforteixen tant en la fredor de l’aire lliure del defora com amb l’escalfor de l’aire reclòs del casal. No és bo el fred persistent, ni és bona la tebior llarga. Els contrastos i els desnivells de la vida formen part del secret de la vida mateixa. Bon temps i mal temps, prosperitat i adversitat, joia i dolor, són part del ritme de la vida humana. I destruir el ritme seria destruir la vida mateixa. El ritme és una part insubstituïble de l'ànima dels éssers.

(...) Benvingut, doncs, el fred de Nadal! Si un any ens sentim protegits pels núvols benignes, un altre any ens sentim estimulats per la nuesa del cel ras. Mentrestant, guaitarem la dansa de les flames en la llar, escoltarem la crepitació de la llenya amiga, trobarem l’esguard dels ulls estimats i sentirem dins la llar tèbia, voltada per la gran fredor de Nadal, el batec dels cors que no es refreden.

Antoni Rovira i Virgili, 1928. Teatre de la Natura, Teatre de la ciutat.

Aquest bloc va sortir a l'Avui..

Mai saps qui et pot llegir... Quan portava un any de bloc aproximadament , la primera gran satisfacció que vaig tenir en començar aquest bloc, i que va ser un gran estímul per seguir amb el bloc va ser el comentari que va fer sobre el mateix l’Emigdi Subirats. Persona que en aquells moments no coneixia de res, i que amb el temps he tingut el gust de conèixer. I la segona sorpresa em va arribar el dimarts passat. Estava a la feina i em telefona un tal Adolf Rull de Tivissa, que havia llegit al meu bloc,el post sobre la famosa frase més enllà de l’Ebre i que em felicitava per protestar sobre l’ús de la mateixa, i que si li podia donar el meu correu que hem volia comentar un parell de coses.(pensava que ho havia llegit voltant per la xarxa)

El seyor Rull té 74 anys,i es dedica a empaitar els periodistes que utilitzen l’expressió “del Ebre enllà”, “a l’altra banda del riu”, més enllà de l’Ebre”, etc, perquè és una gratuïta manca de respecte i una prova d’ignorància, com recull Bladé, que no tan sols afecta els estrictament catalans que hi viuen, sinó també la gent, tan ferma, de les comarques del Baix Cinca, de Casp i del Matarranya, que potser podríem anomenar Franja del Sud que formen part de la nostra cultura i, per extensió, tots els valencians.

Les seves últimes víctimes eren Patrícia Gabancho, J.A. Benach, Mar Jiménez, Aldred Bosch, Lluís Montserrat i Salvador Cot .Com em va escriure ell mateix, Com que penso seguir amb aquesta croada, al llegir la reproducció del teu blog al suplement de dissabte vaig pensar que calia contactar amb un aliat de Flix, precisament una víctima directa de la maleïda frase. En quan a Toni Orensanz, ja cercaré la manera de fer-li arribar el meu blasme.

Jo no sabia que el diari s’havia fet ressò de l’escrit(concretament al suplement de cultura ,secció "paraula de blog") i gràcies a l’Adolf Rull ho vaig descobrir. He decidit ser aliat i col·laborar en la seva croada , i per lo tant si algú llegeix aquest bloc, i en algun llibre, article, revista, bloc, o telenotícies, sent o llegeix l’ús de la maleïda frase, que em faci el comentari al blog o al meu correu (jgghermes@yahoo.es) que li faré arribar i aquest contactarà amb l’autor en qüestió per fer-li veure el seu error. Per cert, el senyor Rull ja va contactar amb el Toni Orensanz, i aquest li va reconèixer el seu làpsus.

Com a tall d'exemple ficaré el que li va contestar el mateix Salvador Cot despres de la protesta de l'Adolf:

Benvolgut Adolf;


"Més enllà de l'Ebre" és una frase feta, segurament importada del
nacionalisme basc, que s'utilitza com a equivalent, per entendre'ns,
de l'Espanya espanyola. No cal que t'ho expliqui perquè, justament,
d'això et queixes. És evident que és un terme d'origen geogràfic i no
pas polític, cultural o lingüístic.
Però entenc el teu greuge i em comprometo a no utilitzar més
aquesta expressió. Així que et pregaria que em disculpessis. No ets el
primer que em fa arribar que s'ha sentit molest.
I, sobre tot, gràcies per llegir l'Avui.


Salvador Cot

A veure si entre tots podem eradicar la maleïda frase de l’ús col·loquial.

Hivern.

A l'hivern, cal tenir proveït el graner i el llenyer.

El foc, a l'hivern és mig aliment.

Bonança d'hivern i paraula de senyor, qui se'n fia no està bo.

Arri, a filar per l'hivern.

Estem a l'hivern, estem a l'estiu, pren-te les paraules segons qui les diu.

Fred d'hivern, estiu d'infern.

Hivern de gelades, collita assegurada.

Hivern de molt fred, estiu de molta calor.


Hivern gelat, fruita a grapats.

Si a l'hivern ha de gelar, ni al començar ni a l'acabar.

Altre cop a port.

Del cel, més en sap la gent de mar que la gent d’altar.

De tres coses no et pots fiar: del rei, del temps i de la mar

Dubte existencial:

Quan un veu la catedral de Màlaga la pregunta que un es fa un es obvia, com és que una torre estar sense acabar? Tots vam pensar que s’havien quedat sense diners, ( i més veient lo gran que és la Catedral en qüestió per la importància de la ciutat i dimensions d’aquesta). Aquest dubte no ens va deixar disfrutar del viatge lúdic –cultural -esportiu que havíem organitzat, (lo del casino de Torremolinos va ser una excepció) Segons totes les versions que he trobat per Internet el motiu és aquest, la falta de diners ( igual que a Notre – Dame, que les torres estan acabades, però encara tenien que ser més altes). Aquest són els motius que he trobat:

A) "No obstante, quedó sin terminar una torre, que según la versión tradicional, el dinero que había para ello se destinó finalmente al arreglo de los Caminos de Antequera y Vélez. Según una interpretación más romántica, pero sin documentar, el dinero que estaba dispuesto para la construcción de esa torre fue enviado como ayuda para la guerra de la independencia norteamericana. "

b)La torre norte se eleva hasta los 87 metros de altura, siendo la segunda catedral más alta de Andalucía, detrás de la Giralda de Sevilla. La torre sur está sin terminar. Se cree que el dinero se utilizó para ayudar a los Estados Unidos durante su independencia, como se indica en una placa en la base de la torre, aunque investigaciones de registros deducen que el dinero se empleó en el acondicionamiento del Camino de Antequera. El caso es que esta condición de inacabada le da a la Catedral el sobrenombre de La Manquita. Actualmente es motivo de polémica, ya que hay personas que opinan que hay que terminarla tal y como se proyectaba en los planos originales, mientras que hay otra opinión que consiste en dejarla tal y como está. Lo cierto es que su estado inacabado ha supuesto problemas de humedad en la torre y bóvedas que en cualquier caso conviene subsanar.

Per cert si aneu a Màlaga, la visita a la casa natal de Picasso us la podeu estalviar, només hi ha un moble i uns vestits de nadó que diuen que és d'ell. De quadres, només hi ha gravats i litografies, sort que no feien pagar.

Vacances.

Marxem uns dies de vacances,així que fins la setmana pròxima no podrem escriure, unes vacances que no esperava, però s'ha d'aprofitar. Ara sí que podrem dir que s'ha acabat l'estiu.... aveure si torne el fred i una mica de rutina que sempre va bé.

Única entrada del mes.(o potser no)

No crec que en faci cap més , ja que és estiu i la veritat, ficar-me davant del l'ordenador a escriure principalment de política fa pal, i mira que de temes n'hi havien:, el manifest del Castellà, ojo! com poden dir els Espanyols que la seva llengua , usada per milions de parlants a tot el món està en perill????? Això són intel-lectuals??? Estan malalts!Lo congrés del PSC amb Montilla fent veure que plante cara a Zapatero i fent-se el radical,( ja veureu que seran paraules però no fets), Chacón que no vol cedir la caserna del Bruc tot i que va dir que primer eren els interessos de Catalunya? Per a que volem ministres a Madriz sinó serveix per a res???, I Pere que és el nou president del Consell Nacional d'ERC.

Molts temes, però xeic, que contra la Catalanofòbia lluitin Vilaweb, l'Avui, i el Punt que ho poden fer més bé que jo, que jo prou feina tinc!

Sant Jordi 08

Sant Jordi 08

Mapa.

L'entrada de les tropes francocatalanes a Perpinyà es va celebrar amb grans festes a París i a Barcelona. Molts Catalans no s'adonaven de la magnitud de la tragèdia. Hauria de passar un cert temps -concretament fins al tractat dels Pirineus (1659) que feia efectiu la definitiva ocupació militar francesa del Roselló i el desmembrament de Catalunya- abans que els catalans " ploressin amb llàgrimes de sang el que ara celebren amb crits d'alegria ", com va vaticinar, al seu moment, el cronista Miquel Parets. (Sàpiens nº 54)

El meu país és tan petit....

Només que pugis encara no a 1200 metres d'alçada, t'adones lo petit que és Catalunya. Aquestes fotos estan fetes desde el mateix lloc, desde la Serra Major del Priorat. Dese el mateix lloc pots veure tant lo Mar, com endevinar els Pirineus.

(Ara que ja tenim portàtil suposo que ja podré escriure i no ficar només fotos) I és que com deie LLach.... aveure si algún dia a més de petit pot ser lliure!!!!!!!!

Visita al Palau.

Com que no tinc temps farem servir el bloc de fotolog. Ahir aprofitant que tenia que anar a Barcelona vaig tenir la oportunitat de visitar el Palau de la Generalitat. Es un reflex del país, petit, fet a pedaços, (hi ha 3 parts ben diferenciades, una del s.XIV, un altra del s.XVI i la última del XIX.), i on s'aprofita tot. L'espai on treballen els diferents col-laboradors i d'altra gent que està al voltant dels polítics, està aprofitadíssim i no hi ha massa espai ,la veritat. I també el mateix Palau ens recorda que som una colònia, ja que la sala principal, el Saló de Sant Jordi,just la que done al balcó ( aquest és tant petit ja que és un afegit de l'any 1916, i no és podia fer més gran a perill de fer malbé la estructura),es va decorar en época de Primo de Rivera!!!!!. No entenia com es que de les diferents pintures que hi ha( totes infames de diferents episodis nacionals) una és del consell de Casp!!!! després ho vaig entendre... i a més just abans de sortir al balcó hi ha lo retrat del Borbó ...suposo per recordar-nos que molta Generalitat i tot lo que vulgos..... però qui mane de veritat som nosaltres.

Avantmatx.(Barça -Madrid de fa 2 o 3 anys)

Tema solventat

Ja torno a tenir actiu lo meu segon bloc, el dels articles de la veu de flix.Gràies al senyorMani.Voteu-lo que ja està a pocs vots del segon.

Felicitats Padrí.

Este és lo meu Padrí Julian i el dilluns va fer 94 anys. Com no podia ser d'altra manera el va passar fent el que ha fet sempre .... treballant. Es vidu, té 2 filles, 5 nets i 3 besnets, ( i un altre en camí) V a ser Guàrdia Civil, ( si, si sóc "nieto del cuerpo") i porter de la fàbrica. Ah! i encara viu sol.

Aurora enhorabona!!!! (l'única persona amb seny al govern)

Aurora portaveu del govern, felicitats. Sobren les paraules. Com podeu veure ja ha sortit a tots els diaris.

Felicitats Carla