La fi de la Monarquia.

El passat 2 d’Octubre escrivíem en aquest bloc, com una de les moltes catàstrofes que afecten l’estat Espanyol,  “que la monarquia estigi absent(amb canvi de rei per escàndols de tot tipus que havia estat ficat a dit per un dictador) i legitimant totes aquestes mesures amb el seu silenci” . Doncs bé ahir el  Rei amb els seu 6 minuts de discurs ens va donar la raó i va legitimitzar tota la violència de l’Estat,sense fer ni un esment als més de 800 ferits,sense condemnar les agressions de la policia i acusant la Generalitat de “deslleialtat intolerable”,justificant així tot el que pot vindre.  Ahir el Rei va pendre part per una visió determinada d’Espanya,la més bèstia,la d’arrel Franquista,donant així i justificant tot lo que vulgui fer el PP,els seus jutges i policia;suspensió de la Generalitat ,detencions etc,etc,etc.

Que un rei tingui un enfrontament entre els seu súbdits i no se li ocorri res més que legitimar un bàndol,donant l’esquena als que no pensen com ell,demostra la seva fi i que només regna per a uns quants. Torna a demostrar ara el cap d’Estat,que només hi ha una visió d’Espanya ,i tothom que no comulgui amb esta ho té clar. Com ja vam dir al article “un altra Espanya és possible” ,amb l’estat Espanyol només hi ha 2 camins,assimilació o llibertat.

 Passarà de tot i res bo,però són els passos finals, i crec que tots perdrem algo en major o menor mesura,i si ahir dèiem que l’Estat morirà matant,la monarquia també. Si vol cavar la seva pròpia tomba amb actes difícils de justificar és la seva decisió. Com han escrit Antoni Basses i dit Turull,   ha legitimitat el a por ellos!!!!!!! Ès un inconscient i un inepte.. Va parlar com un ministre qualsevol del PP. Subscrit al 100%.

“és allò de la funció d’arbitratge que diu la Constitució: “Arbitra i modera el funcionament regular de les institucions”. Bé, el rei ahir no va fer res d’això. Es va limitar a llegir el discurs que li va donar Rajoy, probablement amb el consentiment del PSOE i, no cal dir-ho, de Ciutadans.”

He sentit gent que diu, “el rei ni tan sols es va dirigir als centenars de persones que van patir la violència de diumenge, de la policia contra gent pacífica que volia votar”. És veritat. Però és que és molt pitjor: el rei no és que no es vagi dirigir als agredits, és que no es va dirigir als tres milions de persones mobilitzades diumenge, ni tan sols a les 176.566 persones que van votar ‘no’. ¿És incapaç d’entendre la humiliació col·lectiva que significa que en un estat suposadament democràtic, membre de la Unió Europea, passis por per si la policia et ve a agredir? En això, el rei va fer el mateix que sempre fa Rajoy: no dirigir-se mai als que no pensen com ell, els va ignorar. ¿Hi ha milions de persones que van a votar? Es parla de Puigdemont i se’ls ignora. És que és més greu: el 82% dels catalans volen un referèndum acordat amb l’Estat, segons una enquesta recent d’‘El País’. És igual, el que digui Rajoy. Ahir el rei Felip VI va cometre un error molt semblant al que el seu avi, Alfons XIII, va cometre el 1923. Alfons XIII es va posar en mans del general Primo de Rivera i la seva dictadura. La Mancomunitat es va acabar, sí, però va ser ‘pan para hoy y hambre para mañana’, perquè el 1931, la que es va acabar va ser la monarquia, el rei es va haver d’exiliar. Ahir el rei va obrir la porta a qualsevol cosa: l’estat d’excepció, la suspensió de l’autonomia, la detenció del president i del govern, el que vulguin. Va ser un ‘a por ellos’. Ha hipotecat per sempre la Corona en mans del PP i del PSOE. Suposo que els deu una abdicació ràpida que va passar per sobre de la corrupció i el comportament poc exemplar del seu pare, ell deu saber què fa. Però no ha mostrat ni una ínfima part de l’olfacte polític que son pare i Suárez van tenir el 1976 i el 1977, quan van fer tornar Tarradellas, van restablir la Generalitat o van legalitzar el Partit Comunista, i això que encara eren vives milions de persones que havien fet la guerra. I no em refereixo que ahir sortís a dir “mañana referéndum”, em refereixo a haver-se mogut una mica més tots aquests anys. Què va passar ahir? Que ell no va parlar dels catalans, però molts catalans el van contestar a mig discurs amb una cassolada immensa.

Aquí algunes reaccions de la prensa internacional.

El diari francès Libératon posa el rei espanyol Felipe VI cap per avall en la portada de demà. ‘La història s’ha tornat boja?’

The Guardian considera inusual i agressiva la intervenció de Felipe VI. I destaca: ‘No va fer cap esment a la violència que va malmetre el referèndum quan els agents de policia van irrompre als col·legis electorals, van agredir votants i van disparar bales de goma contra la gent.’

El diari francès Le Figaro parla també ‘d’un discurs tan estrany com agressiu’, i destaca molt que ‘no hi ha cap apel·lació al diàleg’ i que ‘no es va fer cap esment als nou-cents ferits per les càrregues policíaques que han impactat tant els catalans com els espanyols’.

Entre la premsa francesa, es destaca el titular que fa el Libération sobre el discurs de Felipe VI: ‘El rei d’Espanya ataca amb violència els independentistes.’

A Itàlia, La Repubblica diu que el rei espanyol ‘no fa cap referència a la violència de la policia enviada des de Madrid’.

Fins i tot alguns d’aquests mitjans s’han fixat en l’escenificació del missatge de Felipe VI. Euronews hi dedica un tema a part i tot, en què explica el retrat que hi havia darrere: ‘És un retrat de Carles III, l’avantpassat Borbó del rei actual, que va imposar la llengua espanyola en detriment del català en el sistema educatiu l’any 1768.’

Barber enllaça a un altre piulet, escrit pel periodista del diari Paul Mason, que qualifica el discurs de Felipe VI de ‘kamikaze’.

Els diaris més influents del món demanaven ahir en els editorials una solució negociada en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Apel·laven al diàleg, i, bo i deplorant la declaració d’independència i negant la validesa del referèndum, proposaven solucions per a Catalunya, com ara ‘més autogovern’ o l’acord per a un referèndum pactat. Per això, quan al vespre van veure el discurs de Felipe VI, que derruïa qualsevol possibilitat de diàleg i adobava el camí per a la intervenció de Catalunya, van quedar sorpresos.

Avui reflecteix aquesta estranyesa, la premsa internacional. Per exemple, al Financial Times (vegeu l’editorial d’ahir), el seu editor, Lionel Barber, ha piulat: ‘Espanya necessita mediació internacional, no la intervenció de la monarquia, que sembla un últim llançament equivocat de daus a Catalunya’.

 Però siguem sincers,algú s'esperava una mica d'intel-ligència per part d'un Borbó????????? Froilán de todos los Santos potser ho hagués fet millor (o no).

La reialesa i Quim Monzó (Monòleg Censurat)

Monòleg de Quim Monzó sobre la reialesa de l'any 1994, censurat al Persones humanes. Els 2 són el mateix vídeo, l'únic que un és 2 minuts més llarg, i surt una anécdota sobre Lady Di. Com tot el que moleste a a Monarquia sempre s'elimina, al igual que l'aparició del Rei al programa Set de notícies, (fins i tot ERC va fer una pregunta sobe el tema al parlament), els judicis sobre la crema de les fotos del rei,( on no és deixava parlar en Català al judici) el llibe de Matthew Tree , Contra la Monarquia, que no és va publicar a la resta d'Espanya...

El vídeo està ficat a petició de Guillermo.

Castella no va descobrir Amèrica.

Que el Català Cristòfor Colom no va ser el primer que va arribar a Amèrica això ja ho sap tothom. Que els Castellans van conquerir Amèrica això és cert ,però que la van descobrir, d'això res de res.

En l'últim lllibre d'Alain de Botton llegim: Poc després de la descoberta de Colom, van arribar Espanyols i Portuguesos a explotar les noves terres i els va semblar que els nadius eren poc més que animals.El cavaller catòlic Villegagnon va dir que eren,"bèsties amb cara humana"; el sacerdot calvinista Richer argumentava que no tenien sentit de la moral; i el Doctor Laurent Joubert, després d'examinar unes quantes dones brasileres, assegurà categòriament que no tenien la menstruació i que per tant, no pertanyien a la raça humana.

Un cop els van haver desposseït de la categoria d'humans, els espanyols els van començar a exterminar com bèsties. El 1534, quaranta-dos anys després de l'arrivada de Colom, els imperis Inca i l'Asteca havien desaparegut i , la seva gent, feta esclava o assassinada.Els indis foren delmats a causa de la seva hospitalitat i la poca efectivitat de les seves armes. Van obrir pobles i ciutats als espanyols i, quan estàven més indefensos, els seus homes es van girar contra ells. Les seves armes primitives no tenien res a fer contra els canons i les espases dels Espanyols, i els "conquistadores" no van mostrar misericòrdia. Van matar nens, a les dones prenyades els obrien el ventre, arrencaven ulls, van cremar famílies senceres vives i , de nit, calaven foc als pobles.

Van entrenar gossos per perseguir els indígenes que aconsegien fugir cap dins la selva.

Els homes van ser obligats a treballar a les mines d'or i de plata, encadenats els uns als altres amb anelles de ferro al coll.Quan un home moria, el decapitaven per treure´l de la cadena mentre els seus companys continuaven treballant.Molts no van durar més de tres setmanes a les mines. Violaven i desfiguraven les dones davant dels marits.

La forma de mutilació més freqüent era tallar la barbeta o el nas. Bartolomé de Las Casas explicava d'una dona que, en veure venir els espanyols amb els gossos, va penjar el seu fill i després es va penjar ella. Hi arrivà un soldat, va tallar el nen amb un cop d'espasa i en va donar un tros al seu gos. A la resta del cos, va ordenar a un frare que li adminitrés els últims sagraments, per tal d'assegurar-li un lloc al cel.

Els indígenes, separats els homes en una banda i les dones en un altra, desolats i morts d'angoixa, se suïcidaven en massa. Entre el 1533 i el 1588, la població autoctona del nou món havia caigut dels vuitanta milions als de milions d'habitants.

Això no és descobrir un continent. Un país es descobreix quan dones a conéixer al món la seva cultura i els seus costums, no quan vols exterminar la seva forma de viure, e imposar la teva. Si els haguéssin descobert ara sabríem perque van desaparéixer els Maies, com van construir les piràmides i podríem desxifrar els seus jeroglífics. Si encara no es poden desxifrar tots els jeroglífics es perque personatges com "Fary Diego de Landa " el Juliol del 1562 van cremat tots els llibre Maies. Potser van descobrir el continent físicament, però res més. Perque amb la mentaliatat típica dels Espanyols, América va continuar estant tant oculta com sempre, l'unic que van ensenyar al món va se el seu or i la seva plata però el seu esperit va quedar ocult per sempre. Recordem la quantitat d'esglèsies que es van construir sobre edificis destruits dels indis Això es descobrir??? Això és esborrar. Els espanyols van descorir or i plata, però no van descobrir cap cultura, ans el contrari, en nom de Déu ho van matar i esborrar tot.

Qui durant la segona meitat del s. XIX va despertat l'interés per la civilització maia van ser John Lloyd i Frederick Catherwood amb les seves ilustracions de tots els temples perduts per la selva.

Qui eren els animals i els que no tenien moral.... els indis o els conquistadors que només entenien el llenguatge de l'espasa???

España, a través de su historia ha sabido siempre entregarse siempre sin reservas, con amor y entusiasmo a las necesidades,a los afanes y a las ilusiones de aquellos pueblos a los que fue uniendo sus destinos. Desprovista de prejuicios raciales de ninguna classe, sintiendo profundamente el precepto cristiano de la igualdad de todos los honmbres, ni España ni los españoles se sintieron nunca ajenos, indiferentes o superiores a aquellos pueblos con los que convivieron y a los que incorporaron a la civilización occidental y cristianana.

Francisco Franco, Missatge a la Guinea Equatorial, 20 de Juliol de 1968. Persona que es va entrgar sempre sense reserves, amb amor y entusiasme a les il-luusions d'aquells pobles que compartie destí.

La sinceritat del rei.

La Vanguardia i el rei.

He rescatat un altra editorial de La Vanguardia. Recoredem la opinió que té sobre la crema d'imatges del Rei, i el silenci total sobre Mayor Oreja i la defensa de les dictadures.

Sobre el rei opine: "el Rey debe ser defendido, por lo que es y por lo que representa, para España y Catalunya"

Sobre la crema d'imatges: "ha tenido impacto en la opinión pública española,(sempre pendents de caure bé) poco acostumbrada a asociar Catalunya con imágenes de alta agresividad política, pese a las turbulencias, las tensiones, los gestos desconcertantes de muchos políticos catalanes estos últimos años y la fortísima y condenable espiral demagógica puesta en marcha contra el nuevo Estatut desde significadas instancias políticas y mediáticas de Madrid". Iencara afegeix ; "creemos que hay demasiado silencio acomodaticio en Catalunya. Hay un imperio excesivo de lo políticamente correcto,bajo la facilona premisa de que la sociedad catalana es más virtuosa y templada que el ruidoso y abrupto avispero madrileño. La templanza es buena, sin duda alguna. Pero hay silencios que chirrían. Hay, en algunos momentos, indicios de una preocupante cobardía". Covardia???? I tant però perqué no ens defensem!!!

I per a quedar-se descansat del tot: "el Rey debe ser defendido, por lo que es y por lo que representa, para España y Catalunya(que represente ara? que ha representat històricament a part del decret de nova planta?). ¿Alguien en su sano juicio - no un demagogo, no un agitador, no un oportunista- estás hoy en condiciones de afirmar que otra forma de Estado sería más cordial y amiga del autogobierno de Catalunya?. Y a nadie escapa que en determinados círculos de Madrid, poco sospechosos de izquierdismo, bullen desde hace tiempo algunas fantasías republicanas, fantasías de una república presidencialista y neocentralista".

Finalment ens diu que és lo correcte: "es obligación política y moral de las fuerzas centrales de Catalunya - políticas, económicas y culturales- saber defender con mayor vigor las ideas y los intereses compartidos por las franjas más amplias de la ciudadanía. La mayoría social debe tener voz y la plaza pública no debe ser cedida ni a radicales, ni a majaderos"

Lo rei.

He rescatat un article que va fer Lluís Simon a la contraportada del 9 sobre lo rei del mambo i d'Espanya. Allí ens recorda que "Joan Carles I que ara fa cara de no haver trencat mai cap plat, va ser nomenat succesor del dictador el 1969,i durant tots aquells foscos anys de repressió va ser un còmplice de luxe, per exemple, de les 5 execucions del setembre de 1975 o de la ja coneguda de Salvador Puig Antic (1974). En aquells dos anys, precisament, el monarca substituïa el mateix Franco com a cap d'estat cada vegada que el dictador es posava malalt." També ens recorda que " aquest rei és, doncs, ho vulguin o no, el símbol més clar que encara sobreviu de la dictadura franquista"

També diu "I encara no he escrit ni una paraula de la injustícia ètica i democràtica que significa que hi hagi persones que neixin amb uns drets adquirits i que tinguin assegurada una vida a cos de rei - mai més ben dit- a costa dels contribuents. Qui accepti això que es miri al mirall, i probablement la image que hi veurà reflectida no és la d'algú que aspira a deixar un món millor als seus fills.

També ens recorda alguns exemples. "Irene Brown, l'any 1044, es va negar a cedir el seu seient a un home blanc als estats units. Allò era delicte, però aquell delicte va posar fi a una situació del tot injusta. I també va cometre un bon grapat d'accions punibles, segons la llei de l'època, l'escriptora anglesa Emmeline Pankhurst, fundadora del moviment per al sufragi universal. Gràcies a ella ara les dones poden votar. Els canvis no arriben mai per combustió espontànea"

Tant si plou com si no plou...

Tant si plou com si no plou, Catalunya sempre colapsada....

Això és un rei.

Anasagasti, ets lo meu ídol

Al començament del meu bloc tinc ficat, per la dignitat nacional i contra la por (de tota classe). Feia temps que no veia a un polític fer declaracions per a obrir debats nous, per trencar prejudicis, per obrir ments tancades, per fer veure a la gent coses que no s'havien plantejat mai i que els poden servir per millorar la seva vida quatidiana, per obrir camins, per trencar tabús....

I avui surt Anasagasti i al seu bloc diu LA FAMILIA REAL SON UNOS VAGOS I UNOS IMPRESENTABLES.... quasi ploro. Un polític valent que diu el que pensa sense tenir por de la brunete mediàtica de Madrid i fins i tot a ser impopular.Estic emocionat declaracions com aquestes hem fan recobrar la fe en la política. A partir d'avui agrego el bloc d'Anasagasti.

Lo més trist és que els seus nets, tots estos plantejaments que ara semblent tan impopulars, ho veuran com una cosa normal.

Aquí teniu l'escrit sencer.

Se ha organizado una buena a cuenta del dibujo de El Jueves. Y la verdad es que todo ésto es de risa. La mitad de la mitad de lo que ocurre en Gran Bretaña y allí la Casa Real lo aguanta todo porque viven en un verdadero sistema democrático. No son intocables. Aquí si. Aquí se ríen de nosotros a cuenta de los derechos históricos y resulta que el derecho histórico de una pandilla de vagos, eso es intocable. Por eso lo que más me ha gustado ha sido eso de que el Príncipe Felipe diga que ese es su único trabajo.
Y digo esto porque en Madrid, en el Madrid político y sobre todo en el Madrid del PSOE, no se les puede tocar ni con el pétalo de una rosa.
Mi última discrepancia con esta familia fue durante el discurso del Rey en el 30 aniversario de las primeras elecciones democráticas con el video encargado por Marín que era una página de la revista HOLA pareciendo que lo importante había sido lo que había hecho el Rey y no la gente con su voto y, antes, en la entrega de los Premios Carandell en el Senado donde no logré le pusieran de número 1 al presidente del Senado que era el anfitrión y le pusieron de número 2. Yo argumenté que Felipe de Borbón no había sido elegido por nadie, que no era el Jefe del Estado, que no se hacía el acto en su Casa, pues no hubo forma ni manera. La cortesanía con esta familia es enfermiza y de ahí esa obsesión, cubierta de silencio, de decir que es la Institución más valorada.
Luego, de vez en cuando ocurre lo de El Jueves y el rey se queda desnudo, o se descubre que está cazando y no acude el primero a la Clínica cuando nace su nieta y cosas así. Por cierto. Cuando nació Juan Carlos, en enero hará setenta años, su padre Juan de Borbón también estaba cazando cerca de Roma.
Esta es pues una familia impresentable, rodeada de censura de prensa y con un nivel de empalago de la mayoría hacia una institución caduca que clama el cielo.
Se me dice que es mejor eso a que el presidente sea Aznar y les contesto que si lo fuera Aznar sería por el voto popular y a este lo puso ahí Franco, un general asesino y golpista y que al cabo de cinco años a Aznar se le mandaría a casa y a éstos a lo sumo, solo se les puede hacer una caricatura...
Ese es el verdadero escándalo de esta semana. No la caricatura que está muy bien sino que toda la familia con el presupuesto público veranee de gorra dos meses, Marichalar incluido.
Y ahora, esta semana, con yate nuevo.
Si, si. No ha tenido el hecho la menor repercusión y sin embargo el Borbón ha estrenado otro Bribón. Lo acaba de hacer en una regata en Mallorca, sacando al mar su nuevo barco de regatas, un moderno diseño adecuado para competir en la clase TP-52, una categoría considerada la estrella de la vela. Acaba de ser construida en el astillero valenciano King Marine. Y no ha habido escándalo alguno.
El Bribón fue botado el pasado mes de mayo y en junio, en el litoral de Alicante, ya demostró sus condiciones triunfadoras con su tripulación habitual. El barco es el decimocuarto velero que con el mismo nombre construye su armador, el empresario José Cusí, amigo del rey y compañero habitual de francachelas deportivas.
Bueno, para mi este es el verdadero escándalo y no el dibujo, y, ante esto, el juez del Olmo no hace absolutamente nada. Dos meses de vacaciones, un Bribón nuevo, cacerías y ausencias pero lo importante es un dibujito diciendo que está trabajando. España sigue siendo diferente. Pero si sigue así, la estancia de esta familia en La Zarzuela y en Marivent, tiene fecha de caducidad. Que la gente empieza a despertar.
Y, en el fondo, todo por culpa de un PSOE cortesano y pelota. ¡Ya está bien!
domingo 22 de julio de 2007 en actualidad Enlace permanente

Juan Carlos I rei d'Espanya i rei del Mambo.

Ja fa dies que ha passat tot això del jueves. Volia fer un escrit d'opinió i tot. Hem va venir al cap el cas d'aquell famós periodista del Marroc que també el van empresonar per ficar-se en lo rei del seu país. Va sortir a la Contra de la Vanguardia, hem sembla que fins i tot va fer algún que altre escrit a l'Avui, i aquí tots ens escandalitzàbem, doncs mira , definitivament Àfrica comença als pirineus. Aveure si trobo el dia que va sortir a la Contra de La Vanguardia.

Fins i tot un Espanyol, i anti-nacionalista com Sergi Fidalgo al e-notícies titulava el seu article Juan Carlos I "Fill de Franco". Si la portada és ofensiva, que ho denunciïn i que el Jutge decideixi, com s´ha fet sempre, però com que a Espanya segons que és intoclable, té segresto la publicació i durant un temps et tanco la Web.

Precisament al Sàpiens d'aquest mes surt una novetat editorial, El Rey de los cruzados, de Rafael Borràs. Aquest llibre ens recorda l'origen Franquista de l'actual monarquia i demana, sense embuts, la dimissió del seu titular. Joan Carles I va ser rei per desig de Franco i en contra de la voluntat del seu pare, el comte de Barcelona, dipositari dels drets històrics dels Borbons. Per tot plegat, ens trobaríem davant d'una monarquia visigòtica, és a dir electa i no pas hereditària i, es clar de fecundació antidemocràtica per part dels croats falangistes.

Ofereix una visió crítica, rigorosa i documentada, d'una dinastia que, com afirma Carlos Rojas, en poc més d'un segle va ser expulsada quatre vegades del país i encara continua regnant.

Una lectura més que reveladora per entendre per què Joan Carles I no permet que ningú li parli malament de Franco en la seva presénciai per què, malgrat la seva aposta constitucional, no ha expressat mai en públic la seva condemna a la dictadura Franquista abonant la tesi que enverina elclima polític actual, de la democràcia filla (putativa) del franquisme.

Recordem que ERC va demanar al congrés controlar les despessses de la casa reial,i la moció va ser rebutjada.