Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Historia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Historia. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 d’abril del 2010

IV Centenari de l’ Expulsió dels Moriscos


El setembre de 1609, els moriscos son expulsats del regne de Valencia. El setembre de 1610, toca el torn als moros catalans. Han fet cap al port dels Alfacs via riu Ebre. De cinc localitats del Segre, van sortir 2147 persones, que vivien en 437 llars, d’altres cinc poblacions de l’Ebre, 2033 individus que ocupaven 408 cases. Els moriscos de Benissanet, Miravet, Ascó Tivenys i Vila-nova de Tortosa ho hagueren de deixar tot. Els de Flix, Garcia, Mora d’Ebre, Riba –Roja, Tivissa i Vinebre, i una part d’altres sis pobles es pogueren quedar gracies a la intervenció dels bisbe de Tortosa, Pedro Manrique. Els protegits pel prelat sumaven 317 focs. El bisbe va convèncer el rei que eren bons cristians i que si eren expulsats tot quedaria arruïnat. Aquells que els volien fora, com el Castella d’Amposta o el compte de Salazar, mogueren els fils davant t el virrei per a aconseguir els seus propòsits. Acusaven els moriscos de pactar amb els pirates i corsaris nord-africans i d’integrar-se en les colles de bandolers, però no ho pogueren provar.

Valentí Gual pròleg del llibre de Carmel Biarnes, Moros i Moriscos a la Ribera de l’Ebre (710 – 1615)



La desencertada decisió reial, no solament porta la misèria i la desolació a les fèrtils terres riberenques dels dos rius mes cabalosos de Catalunya, sinó que devia omplir de dol i de tristesa els cors de tots els catalans conscients i justos, mal nomes fos en raó de les conseqüències, les quals van afectar, en efecte, tota la nostra terra. Ja ho devia preveure la Generalitat quan, l’any 1503, es a dir, un segle abans de l’expulsió, va fer pressió sobre Ferran el Catòlic per tal d’aconseguir un capítol de Cort que fes impossible una tal mesura al Principat. Es el que devia pensar el digníssim bisbe de Tortosa, Pere Manrique, que , tot i no esser català, Obra com si ho fos.

Carmel Biarnes, Moros i Moriscos a la Ribera de l’ Ebre (710 – 1615)

(los accents van com volen)

dissabte, 12 de desembre del 2009

Art rupestre al Montsant.

A la vall del riu Siurana, al Montsant, s'ha fet una important troballa. Es tracta de 300 pintures rupestres que representen animals, figures humanes i motius abstractes. En total s'han descobert 32 abrics, que representen la tercera part dels conjunts rupestres descoberts a tot Catalunya. Amb aquestes noves pintures el Montsant es converteix en un dels massissos més importants en nombre d'abrics prehistòrics. El material trobat té un altíssim valor per estudiar la iconografia dels pobles prehistòrics catalans, des de representacions de caça fins a elements abstractes. Les pintures, però, no es podran visitar fins que s'estudiïn a fons i s'adoptin les mesures de protecció necessàries

dimarts, 24 de novembre del 2009

Dilluns 24 de Novembre de 1975.


Ahir vaig veure l’enterrament de Franco. De vegades, malgrat l’atenció (a fer-ho bé) de l’home de la càmera, es veia una certa confusió en la cerimònia, mescla de cants i un cert desori. Allí estaven tots – com diu el cronista Ramon Pi a “Tele / Exprés” – tots els qui haurien volgut que Franco fos immortal. Segons Pi, hi hagué més visques a Pinochet que al rei, un fet que sembla que no pugui ser. Referint-se al discurs reial, remarca el contrastt en el detall que no hagués pronunciat el mot “democràcia” i la gran quantitat de demòcrates –inconeguts fins ara – que floreixen per tot arreu. Però a Madrid encara floreixen més incògnites. I les preguntes capcioses. Continuarà Arias Navarro presidint el Govern? Hi haurà amnistia? Fins a quin punt es tindran en compte les “ peculiaridades regionales”? Sobre aquests i altres punts divaguen la Tele i els diaris. Generalment, se suposa que hi ha una partida entaulada entre els qui s’afanyen per avançar (vers on?) i els qui voldrien restar immòbils. Qui guanyarà? Una altra incògnita.

Una nota curiosa es que Fidel Castro que ha deixat pelats a tants Espanyols, hagi decretat tres dies de dol per la mort de Franco. No és qüestió sentimental, sinó comercial. I ja és ben sabut des de fa molts anys que el comerç no té entranyes.

“Tele/ exprès” remarca que només una cosa, de moment, ha canviat: el to de la veu

Segons una enquesta Gal-lup (empresa autoritzada que publica “Nuevo Diario “ ), el 86 per cent dels espanyols són favorables al rei.

Cent mil persones van anar en 5000 autocars al “ Valle de los Caídos” a veure com tapaven la tomba. ..


A. Bladé i Desumvila. Viure a Tarragona (fulls d'un dietari 1975 - 1976)

dilluns, 16 de novembre del 2009

Ara fa 71 anys.....



16 de Noviembre.


(...)No hay pánico en el último repliegue, no hay desbandada. La última retirada se hace sin que haya toques de trompetas y tambores, pero con un gran sentimiento de dignidad. Ni siquiera hay fuego enemigo. Los movimientos diseñados por Tagueña le han confundido. El paso se hace en medio de una extraña calma, en una noche en la que la luna en cuarto creciente, apenas hace notar su presencia. A esas alturas, ya muy pocos combatientes piensan que la República puede ganar la guerra. Pero, han luchado de una forma sobrehumana. Han aguantado lo que es casi imposible imaginar. Casi todos ellos lo seguirán haciendo hasta que Cataluña caiga en poder de los franquistas unos meses más tarde, insensibles a los versos de W.H. Auden: “ La Historia puede compadecer a los vencidos, pero no ayudarles ni perdonarles”. Saben que nadie les va a ayudar ni a perdonar.

Los hombres de la XIII son los últimos en pisar la orilla derecha, como estuvieron entre los primeros en pasarla el 25 de Julio. Una noche también sin luna, en la que el enemigo tampoco sabía dónde estaban ni qué se proponían.

A las cuatro y media de la madrugada, los últimos contingentes de la XII brigada de la 35 división cruzan el Ebro por el puente de hierro de Flix. Quince minutos después, Tagüeña da la orden de que se vuele el armazón. Un seco estampido, un resplandor, un fragor de fragmentos de hierro cayendo sobre las aguas anuncian el fin de la batalla del Ebro ciento rece días después de su inicio.


Jorge M. Reverte "La Batalla del Ebro."

dimecres, 14 d’octubre del 2009

13 d'Octubre de 1307.


"Però com tot el que arriba abans d’hora, van començar a observar els Templers amb desconfiança. El seu gran poder econòmic va ser cobejat pels reis i la seva obertura religiosa es va convertir en una amenaça per a l’Església. El divendres tretze d’octubre de 1307 el Vaticà i els principals Estats europeus van portar a terme una de les operacions policíaques més grans de l’edat mitjana : durant la nit, van segrestar dels seus castells els principals caps templers i els van dur a la presó. Els van acusar de practicar cerimònies secretes que incloïen l’adoració al Diable , blasfèmies conra Jesucrist i rituals orgiàstics i practicar la sodomia amb els aspirants. Després d’un violent seguit de tortures , abjuracions i traïcions, l’ordre del temple va ser esborrat del mapa de la història medieval. Van confiscar els seus tresors i els seus membres es van dispersar per tot el món. L’últim Mestre de l’ordre, Jacques de Molay, va ser cremat viu al centre de París, amb un altre company. El seu últim desig va ser morir mirant les Torres de Notre Dame."
P.C "E Pelegrí de Compostel-la"

diumenge, 15 de març del 2009

Prat de la Riba i les Terres de l’Ebre….


Aeroport de Brusel-les, encara manquen 2 hores per agafar el vol de tornada a Barcelona. Abans de marxar de Barcelona havíem passat per la llibreria de la Generalitat de la Rambla i després de xafardejar una mica comprem l’últim de Xavier Garcia sobre Bladé i una reedició d’un llibre de l’any 1918 de textos de Prat de la Riba en defensa de la llengua Catalana. Trio llegir la reedició de Prat de la Riba ja que abans de marxar havia vist al diari que Espanya per mitjà del tribunal constitucional, sempre hostil a nosaltres vol carregar-se el nostre model de convivència, el nostre model d’immersió lingüística, (passen els segles, les guerres, els polítics, els partits... però la nostra relació amb Espanya sempre igual, cops contra la paret, ells ens volen assimilar i naltros resistim com podem fins assolir la independència, la llibertat, ser amos del nostre destí..)

Començo a llegir, i no m’ho crec, el mateix Prat de la Riba negant la catalanitat a les Terres de l’Ebre just començar a la segona pàgina: ”Almenys, ja que Espanya és com si no hi fóssim, perquè lo nostre no s’hi compta per res ni es té per espanyol, no s’enfadessin tant quan nosaltres distingim entre Espanya i Catalunya, aplicant el mot Espanya en el sentit mateix que la gent d’enllà de l’Ebre, això és, com a sinònim de Castella..”

El mateix Prat de la Riba mutilant Catalunya i estenent el prejudici que Catalunya s’acaba a l’Ebre.... dient que no som catalans el Josep Mª, la Neus i jo, 3 persones de les Terres de l'Ebre allí presents .... desmoralitzador.

Article escrit a La Renaixença . 19 de Febrer de 1896.


dilluns, 9 de març del 2009

La Batalla de la memòria.


El divendres 23 de Gener es projectà al cinema de La Unió Social la pel·lícula la batalla de la memòria, sobre la guera civil a les Terres de l’Ebre,una pel·lícula escrita dirigida i produïda per Màrius Pons. Com el mateix autor ha explicat en diferents medis, amb el documental ha intentat recuperar la memòria d’una generació que per motius de la repressió principalment , no han pogut exterioritzar el trauma que li va suposar la guerra. Un generació que s’ha mossegat la llengua tota la vida . La pel·lícula es un viatge psicològic, emocional i generacional per les Terres de l’Ebre, amb la perspectiva que dona aquest 70 anys desprès d’uns fets tant dramàtics. Com van dir a la presentació de Flix , encara que semblen fets molt llunyans, fins fa no massa temps en un poble de la Terra Alta els alumnes entraven a l’escola per la porta de la dreta o per la de l’esquerra, segons el “seu” bando. Això demostra les seqüeles que encara té la guerra a les nostres Terres. Tota la pel·lícula tracta de recuperar silencis de les dues parts. Màrius Pons comenta que per a fer això, de l’única manera que es pot fer sense fer mal es sense “prejutjar a la gent” e intentant comprendre les circumstàncies personals de cadascú. En aquest sentit Màrius pons coincideix amb un altre autor Ebrenc que sempre va lluitar per recuperar el passat i contra la pèrdua natural que significa el pas del temps, Artur Bladé. Com deia l’autor de Benissanet “ La conspiració del silenci, la condemna a l’oblit (tant dels qui foren afusellats o empresonats, com dels qui van haver d'expatriar-se) és una forma del genocodi moral practicat per tots els règims totalitaris"

La pel·lícula intenta aprofundir en l’aspecte humà i personal més que en el històric o polític, en el trasbals que va suposar de per vida per a una generació que va patir una guerra de les més cruentes del S.XX Com diu la mateixa banda sonora , “sense encara haver viscut m‘ha tocat anar a la guerra, la joventut l’he perdut en aquesta serra”. En multituds de reportatges, les víctimes dels dos bàndols sempre ens recorden que ells no van tenir joventut, recordem la lleva del biberó que amb només 18 anys va tenir que anar a morir a l’Ebre. Durant els 115 dies que va durar la batalla de l’Ebre va haver-hi unes 110.000 baixes, això vol dir que moltes famílies tenen algú mort a l’Ebre. La pel·lícula demostra com desgraciadament encara per les Serres de Cavalls o Pàndols es troben restes osees sense cap mena de dificultat. La pel·lícula té el al·licient de contar amb imatges inèdites de la guerra a les Terres de l’Ebre. Les entrevistes que serveixen de fil argumental van ser fetes a pobles com Flix, Batea, Gandesa, La Fatarella , Corbera, Vilalba, Bot i Tortosa.

El que demostra la pel·lícula es el difícil que resulta parlar de la nostra guerra 70 anys després i la ferida que tenen moltes les persones que la van patir. L’historiador de Flix Enric Sànchez Cervellò, que es el que fa el paper del narrador actiu,sap el complicat que es parlar d’aquest tema en diferents llocs on les ferides encara estan obertes. Fent conferències per diferents pobles s’ha trobat en moltes situacions difícils, algunes son comentades en la pel·lícula,fins i tot amb els mateixos protagonistes. I es que com diu el mateix historiador, “si enquistes un problema es pot reactivar en qualsevol moment”. Es una pel·lícula que invita a reflexionar sobre les conseqüències que va tenir per als nostres avis la guerra i la posterior repressió.


I és com deia l'Oriol Junqueras , nou candidat d'ERC, a les properes eleccions europees, al seu llibre La Batalla de l'Ebre "Tanmateix, els veritables herois són la generació de les vostres besàvies, de les nostres àvies, de les nostres mares...Elles van ser capaces de resistir allò que era tan difícil de resistir:viure sense esperança. Una generació que sacrifica la seva joventut i ho perd gairebé tot pel camí. Cal - d'una vegada per totes - dignificar el dolor de tot aquells que el van haver de patir, fossin del bàndol que fossin. Només nosaltres podem donar-li sentit amb el record. Només nosaltres podem donar sentit a tant sacrifici.



Pel que fa a Flix, pot servir fins i tot per a donar a conèixer la nostra vila, ja que a part de l’aportació del Senyor Benigno Corbella i Enric Sànchez Cervelló, apareix diferents llocs de la nostra vila com el Castell, la Presa, el Club Nàutic de Flix, i el mateix riu. Fins i tot la pel·lícula acaba amb un dels actes més participatius de la festa major, la festa del riu amb les curses de puntones.
Recordar que el DVD de la pel-lícula es pot comprar a les oficines de l'Ajuntament.

dimarts, 24 de febrer del 2009

Ara fa 72 anys.(II)


INFORME DEL BOMBARDEIG DE FLIX. 24 DE FEBRER DE 1937.LLIGALL 335.


(Transcrit literalment)



Mentre dúra el bombardeig al cim d’una de les muntanyes que domina la contrada , es veiren unes senyals lluminoses vermelles i blaves que s suposa éren fetes per orientar els aviadors. Es determiná la surtida de diferents grups de gent armada al objecte de que poguessin localitzar els reflexes de referencia i detindre als autors, i doná resultat negatiu.

En aquesta comissaria destacá després de coneixer la noticia a las deu i mitja al Comissari Politic Francesc Oliva, a Flix per pendre les mesures que cregues necessaries. ES DEMANÀ AL CAMP D’AVIACIÓ MILITAR DE REUS QUE SURTISSIN APARELLS PER LA DEFENSA DE FLIX. CONTESTAREN QUE ELS HI ERA IMPOSSIBLE. ES DEMANÁ AJUT EN IGUAL SENTIT A LA CONSELLERIA DE DEFENSA DE LA GENERALITAT I A LLEIDA OBTINGUÉN EL MATEIX NEGATIU RESULTAT. L’Aviació facciosa lliura de contrican féu durár tres hores la seva incursió per damunt de Mora d’Ebre , Ascó, Gandesa, Tortosa, Ràpida dels Alfatges, Amposta La Torre de l’Espanyol, en totes els quals llançaren algunes bombes, afortunadament sense danys. Desde Reus sortiren tres ambulancies i un tren Hospital per evacuar els ferits de Flix. El servei de Bombers de Reus també es traslladà a Flix on s’havien declarat varis incendis.

Cal remarcar que a tots els pobles on passá l’Aviació facciosa els ciutadans una vegada refets del pánic que va produir, es manifestaren en protesta contra la manca de defensa en que es troben.


S’adjunta relació de ferits hospitalitzats a Reus. El nombre de morts s’eleva fin ara a nou,el nom dels quals no s’ha pogut precisar.

Avui la població civil de Flix, especialment dones i infants han abandonat el poble per refugiar-se al camp.

S’adjunta relació nominal dels ferits i un croquis d l’emplaçament de la fàbrica bombardejada”

“Hospital de Sang de Reus.

Relació de ferits ingressats en aquesta data procedents de Flix, amb els corresponents diagnostics provisionals.

SALVADOR BIARNES ROIG:

Ingressat mort.-

ANTONI RIPOLL ROIG:
Fractura complicada i con minuta del braç esquerra i ferides per metralla a la pared abdominal.-

JOSEP GUIU PALAS:
Ferida per metralla al peu amb grans destroses i ferida a l’espatlla.-

SALVADOR SANCHO PORCAS:

Ferida per metralla al peu dret i a la regió supercilar.-

JOSEP CORDOBA CASCALES:
Contusions.-

JOSEFA CASANOVAS CASAS:

Ferida per metralla al cap.-

RAMIR LARROSA FERRE:

Ferida per metralla a la regió superciliar.- “


Extret del llibre :Paraules de guerra. Tarragona als Papers de Salamanca.

dilluns, 23 de febrer del 2009

Ara fa 72 anys.(I)


INFORME DEL BOMBARDEIG DE FLIX. 24 DE FEBRER DE 1937.LLIGALL 335.

(Transcrit literalment)


“ A les deu hores de la nit aparegué el primer avió deixant caurer una bomba sobre l’edifici de la fàbrica “ELECTRO – QUIMICA DE FLIX”, precisament sobre la nau de fabricació de “ Clotat – Bi”. Transcorregueren uns vint minuts sense que fós llençada cap altra bomba. Sembla que els aparells exploraven el terreny i objectius o bé que esperaven es presentés l’Aviació lleial. A continuació de l’explosió primera el personal de la fàbrica apagá l’enllumenat de la mateixa i es retirá de la fàbrica . Al tornar a encendrer els llums sembla que per sis o per set aparells , començà un inténs bombardeig, primer damunt l’Hospital de Sang ahont caigueren seguides quatre bombes enrunant l’edifici. Seguint la trajectòria del riu Ebre l’Aviació anava des de FLIX a ASCO i TORRE del ESPANYOL aturant-se cada vegada damunt la fàbrica ahont deixava caurer noves bombes. Aquestes enrunaren tres edificis de dita fàbrica, dos d’ells magatzéms, l’altre la fàbrica del producte “Tri”. Les bombes alcançaren també la línea del ferro -carril M.Z.A. i la carretera d’Alcolea del Pinar. Aquesta última quedá interceptada i la vía del carril trencada en diversos llocs, peró pogueren circular els trens per una vía del carril trencada en diversos llocs, peró pogueren circular els trens per una vía auxiliar que quedá sencera. A la fàbrica hi hagué quatre morts. La població civil alarmada sortí al camp per a refugiar-se. Les cases de la població de Flix fóren també bombardejades. El bombardejament durá fins a la una i vint hores de la matinada. El nombre de bombes llençades passa de cent vint -i –cinc. Son de gross cal-libre. Sembla que siguin les de cent cinquanta kilos. Un clot fét per una d’elles mida quatre metres de profunditat. L’ Aviació facciosa bombardejà masies existents a la part oposada de la fàbrica .Sembla que creïa éren els departaments de la fabricació dels explosius “Cloratita”. Les persones que anaven a refugiar-se al camp fóren metrallades pels avions que volaven a escassa alçaria.

Foto:Hospital de Sang (antics menjadors de la fàbrica)

Extret del llibre :Paraules de guerra. Tarragona als Papers de Salamanca.

dijous, 5 de febrer del 2009

Origen de l'estelada (100 anys)




Com tothom sap enguany s’ha celebrat el centenari de l’estelada, la bandera independentista de Catalunya, i per tal de commemorar-ho s’han fet diferents actes com portar l’estelada als cims més alts dels món, l’11 de Setembre penjar els ajuntaments que volien l’estelada al balcó del consistori, homenatjar a veterans independentistes procedents de la Unió Catalanista, de Nosaltres Sols que encara són vius entre d’altres, i també la reedició del llibre, Origen de la bandera independentista de Joan Crexell, a càrrec de Rafael Dalmau editors, editat per primera vegada l’any 1984 per la editorial El Llamp.(del gandesà Enric Borràs).


Aquest llibre va néixer com el mateix autor diu, “davant la impossibilitat de trobar l’origen i cronologia de l’estelada, així com qui la va idear ni quan i on es va començà a emprar”. Que sigui difícil trobar l’origen és completament lògic, ja que aquesta es d’origen maçònic, i per lo tant una bandera que surt de la societat secreta per excel•lència, és obvi que trobar l’origen sigui com a mimin laboriós. Així que primer direm el que és segur: El creador fou Vicenç A. Ballester. Es tractava solament de crear una ensenya de combat, provisional, ja que un cop acomplerta la seva missió (la llibertat de Catalunya), la bandera de la Pàtria lliure haurà d’ésser la dels quatre rius de sang, ben alta , ben dreta, ben sola”. El significat dels símbols és: El triangle equilàter (símbol maçònic ) representa la igualtat, i l’estel solitari (símbol maçònic adoptat per d’altres països americans en lluita per la independència com els Estats Units, Cuba, Puerto Rico, Xile... i també per la Unió Europea) simbolitza la llibertat nacional, la llibertat.

La primitiva versió de la bandera catalana estelada es va veure per primer cop a la seu social del centre catalanista de Santiago de Cuba l’any 1903 o 1904. Aquella primitiva estelada era com la senyera , però amb un estel blanc al mig, sense triangle. Per això sempre s’ha dit que l’estelada tenia que veure amb Cuba , i més si tenim en compte que l’any 1928 Macià va triar Cuba per elaborar i aprovar la Constitució provisional de Catalunya. Molta gent és pensa que l’estelada és creà l’any 1922 quan Macià crea Estat Català , però aquesta ja és anterior a la fundació del partit. El que si està clar,és que al adoptar-la Macià aquesta és popularitzarà, i ja serà el símbol oficial de la independència de Catalunya.

Hem dit que l’estelada era d’origen maçònic, Macià també era maçó , al igual que “l’apòstol de la llibertat de Cuba” i heroi Nacional José Martí, i la petjada de la maçoneria a l’illa és innegable, començant per la bandera. Per això tot i que actualment Cuba és una dictadura, la maçoneria és l’única societat secreta que no està prohibida (tot el contrari del que va passar amb la dictadura Franquista).A part de Macià també van ser maçons els 2 següents presidents de la Generalitat, Companys i Josep Irla,així com moltíssims polítics Espanyols de l’època. A més el Club Separatista Català de Cuba el punt número 10 del seu decàleg era: No divulgaràs l’organització interior de la Federació Internacional ni el nom de cap associat i consideraràs com a a sagrat el secret de les contrasenyes i distintius que s’estableixin per a reconèixer els germans en cas necessari .En aquest punt entre altres es veu clarament la influència maçònica d’aquest grup de Cuba, lloc on per primer cop oneja l’estelada primitiva. És possible que Ballester també fos Maçó, adscripció que es dona a molts marins, (va fer estudis de nàutica i treballà a la marina mercant ) segons el seu biògraf Lluís Galera. El mateix Ballester en un article seu l’any 1934 reconeixia ser l’autor de l’estelada” (...) puix que som o fórem nosaltres qui, primer de tots, posaren l’estel al drap de les Quatre Barres. Li hem posat, li hem infiltrat, hem fet que esdevinguessin complementàries la bandera i l’estel” Ballester a la publicació La Tralla escrivia amb el pseudònim VIC i ME ( Visca la independència de Catalunya i Mori Espanya).Per cert, Macià fundà Estat Català el 18 de Juliol de l’any 1922 al CADCI (Centre Autonomista de dependents del comerç i de la indústria), amb l’estelada com a símbol oficial, sota la presidència de Ballester, creador de l’estelada




Una estelada semblant també va aparèixer a París, datada entre els anys 1906 – 1908, a la seu social de la Lliga Nacionalista Catalana. Aquella estelada és una senyera, i al mig trobem un rombe de color (es de suposar que de color blau) amb un estel blanc de 5 puntes. França després dels Estats Units és un l’ altre “país Maçònic” per excel•lència. És impossible nombrar tots els instigadors de la revolució Francesa, polítics, i presidents de la República que han estat maçons. Només recordar la frase “llibertat , igualtat i Fraternitat “ “slògan “ de la revolució Francesa, i frase associada als Maçons. Per això tant els Estats Units com França i Cuba(entre altres) tenen com a colors a la bandera el blanc (llibertat), el vermell (igualtat), i el blau (fraternitat).


El creador de l’estelada , Vicenç A. Ballester era el dirigent del grup que va crear l’estelada. Aquest grup era el Comitè Pro Catalunya, creat per gent de la Unió catalanista. El que destaca d’aquest grup és el seu secretisme. Aquest grup ( molt semblant al club separatista Català de Cuba) treballava “a l’ombra” i com recorda P. Oliver i Domenge, un membre del comitè, és reunien en un soterrani , i diu “ Quàntes coses es feren i quàntes més se’n començaren, de les quals la política imperant a nostra terra no´n tenia coneixement, perquè fugien al seu control i sistemàtic sabotatge !” i també ens recorda : “d’aquell abrandament patriòtic es desplegava flamejant la bandera de l’estel solitari que més tard esdevindria símbol, guió, senyera dels anhels d’alliberament de les darreres promocions catalanistes que impetuoses entraven a la palestra .


Per acabar amb el “misteriós” naixement de l’estelada, el mateix doctor J. Soler i Pla, futur president de la Unió Catalanista escrivia .” Senyera estelada que apareix com per art d’encantament arreu del món on hi ha catalans (...) Els voluntaris catalans la portaven a la punta de les baionetes calades a Verdun i a Belloy – en – Sarterre (...) Braus Catalans, armats i victoriosos , la banyaven en les aigües del Rin, i soldats de totes les nacions signaven l’acta aixecada com a comprovant”.


A Catalunya la primera notícia es situa al Gener del 1908 (per això enguany el centenari de l’estelada), quan la policia trobà en un escorcoll al president de la Reixa Josep Soronellas “una espècie de llaç per a les solapes en el que hi havia les quatre barres, un triàngul i una estrella”. Aquesta insígnia es va associar a un grupo de separatistas terorristas (100 anys més tard, Acebes , Losantos i companyia, als de l’estelada encara ens anomenen així). Tot i això la primera escomesa violenta per part de la policia contra l’estelada va ser l’11 de Setembre de 1923 davant del monument de Rafael Casanova. La policia identificà un grup nombrós con “ una bandera que no era la española, ni la catalana, con un triàngulo azul y una estrella solitaria en el centro”. Es curiós que 15 anys més tard de les primeres estelades la policia encara no coneix bé el significat de l’estelada, ni d’on surt.

La primera fotografia de l’estelada tal i com la coneixem avui dia, és una fotografia feta a Montserrat i amb l’acompanyament d’una bandera dels EUA, l’any 1918. Es suposa que està junt amb la dels EUA per l’esperança que representava els 14 punts del president dels EUA Wilson, a favor del principi d’igualtat de les nacionalitats. Aquesta foto surt a la publicació, l’intransigent. També s’ha trobat una fotografia de l’any 1906 del Grup Artístic els Negres, en les festes de Solidaritat Catalana. Manuel Ainaud es retratà al seu taller amb un grup d’amics davant d’una estelada. L’estel de 5 puntes sembla blanc dins d’un rombe que podria ser blau cel situat a l’angle superior que toca al pal de la bandera.



Fins aquí l’origen com a bandera o símbol. Altres publicacions des de el començaments de segle han adoptat l’estelada . El primer cop va ser com no a Cuba,(on els Catalans de Santiago de Cuba es consideraven els pares de l’independentisme des de l’emigració),concretament a la Revista la Nova Catalunya .Després al llarg del temps multitud de partits i associacions l’han utilitzat amb les seves diferents variants.



Pel que fa a l’acte principal del centenari, portar l’estelada a cent cims del món, aquesta xifra ha estat superada tenint l’Everest com a cim estrella. Gràcies a gent de Flix l’estelada també ha “conquerit” el nostre sostre comarcal, La Creu de Santos amb els seus 942 m. i la Roca Corbatera, el cim més alt del Montsant amb els seus 1163m. L’onze de Setembre l’estela va estar present a més de 120 ajuntaments, entre ells Flix.

Com ja em dit abans l’estelada es una bandera provisional i de combat fins assolir la llibertat plena de Catalunya. Llàstima que sembli que els nostres polítics vulguin que aquesta data no arribi mai, i que ens diluïm dintre d’Espanya. Tant de bo l’estelada passi aviat com a record d’una lluita llarga i victoriosa que va aconseguir el seu objectiu. Això voldrà dir que ja mai més cap dictador Espanyol ens farà cantar himnes feixistes ni cara al sol, ni cara a la lluna ni cara a La Meca, que Catalunya ja mai més tindrà que enviar joves de 18 anys en l’esplendor de la seva joventut a morir a l’Ebre defensant una República Espanyola que no ens podia ni veure, que per culpa d’Espanya cap Català morirà en cap camp de concentració estranger, que ja no tindrem que patir per cap PHN, que cap Borbó farà decrets de Nova Planta per esborrar-nos del mapa, que cap Borbó donarà suport a cap Primo de Rivera per reprimir-nos, que cap dictador Espanyol afusellarà en terra nostra els nostres presidents, que els futurs presidents ja no es tindran que vendre als governs de torn de Madrid per 4 engrunes, que ja no farà falta cap més estatutet retallat perquè el nostre marc legal serà un estat, que a Europa i a les Nacions Unides ja podrem parlar la nostra llengua sense que ens titllin de Nazis des de el país veí, que cap Borbó triat a dit per un dictador feixista ens dirà que el castellà mai va ser imposat, que cap diari Madrileny farà manifestos en conra del Català, que cap General bombardejarà Barcelona des de Montjuïc, que cap polític Català serà obligat a parlar en Castellà a Madrid mentres que aquí poden parlar com vulguin,que els nostres “Bladés” ja no seran mai mes obligats a anar a l’exili i seran homenatjats en vida, que les nostres lleis ja no dependran de cap tribunal constitucional hostil a nosaltres, que cap president Espanyol vindrà a la nostra terra a prometre estatuts per guanyar eleccions i després incomplir-los sistemàticament, que Catalunya serà el que vulguin els catalans i no la premsa o els polítics de Madrid, que Catalunya ja no patirà més boicots a les seves empreses o productes per defensar els seus drets, que cap més barri de Barcelona serà arrasat per construir cap ciutadella, que Barcelona ja no tindrà cap més Castell per tenir-la controlada....... tant de bo l’estelada quedi com més aviat millor com a símbol i testimoni a favor de l’alliberament de la pàtria. Tot desitjant i lluitant per a que en el pròxim centenari ja siguéssim lliures del tot.


divendres, 9 de gener del 2009

“Una expressió injusta III" (Enric Calpena al Sàpiens.)


No pensava que la maleïda frase la podia trobar al Sàpiens, una revista que si algú llegeix el meu bloc, cito més d’un cop, (el mes passat sense anar més lluny.) Doncs bé, el Senyor Enric Calpena, el que sentim cada cap de setmana al En guàrdia de Catalunya Ràdio (del qual es director)juntament amb el Oriol Junqueras, i veiem al programa Cronos de TV3, fent la crònica del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica amb seu a Terrassa al núm. 75 de la amteixa revista escriu. “ Allí, l’encarregat, un senyor molt finet, revisa les mans i les ungles dels visitants , perquè no es pot permetre que uns obrers bruts toquin el gènere que els viatjants han de dur Ebre enllà per tal de fer moltes comandes i mantenir el Vapor en marxa”.

Recentment va sortir publicat que la revista en qüestió havia estat la revista a la que més joves s’han subscrit en la campanya de promoció de la lectura impulsada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. En concret, més de 1100 joves de 18 anys han escollit una subscripció a la revista Sàpiens, d'entre les 65 publicacions que podien escollir. En fi, que el prejudici continuarà creixent entre diferents generacions, i a l’inconscient de tothom quedarà l’Ebre com a límit geogràfic de la Catalunya “real” i el prejudici i el desconeixement continuaran creixen...

A la secció "la pregunta de" ... de la mateixa revista podríem demanar si saben l’origen de la frase. Recordo que si algú llegeix la maleïda frase, m’ho faci arribar al meu correu, (jgghermes@ yahoo.es) que he decidit col·laborar amb l’Adolf Rull per eliminar el maleït prejudici.

divendres, 2 de gener del 2009

Nadal.




Molta pluja abans de Nadal, mitja pedregada val.
Molta pluja per Nadal, alegria per tot l'any.

Nadal amb gelada duu bona anyada.
Nadal de fred, Pasqua de sol.

Nadal gelat, el gra salvat.
Nadal humit fa el pagès ric.
Nadal nevat, estiu regalat.
Neu per Nadal, salut per l'any.
Per nadal, a casa i prop de la brasa.
Per Nadal al foc, per Pasqua al sol.
Perd Nadal, es dorm poc i es cus mal.
Una nevada per Nadal, mitja femada val.
Pluges pel Setembre i neus per Nadal és temps natural.
Passat Nadal surten els mals.
Nadal never omple el graner.


dimarts, 30 de desembre del 2008

Solstici d'hivern.


I un altra cosa: van passar dos segles i mig abans que algú decidís que calia eliminar les festes que els pagans celebraven durant el solstici d’hivern, la data en què el sol està més lluny de la terra. Els apòstols i els successors dels apòstols havien estat massa ocupats divulgant el missatge de Jesús i no s’havien preocupat gens del natalis invictis solis, la festa mitraica del naixement del sol, que tenia lloc el 25 de Desembre. Fins que, un dia, un bisbe va decidir que aquestes festes representaven una amenaça per a la fe i... ja hi vam ser! Avui dia, hi ha misses, regals, sermons, jesusets de plàstic en menjadores de fusta i la convicció absoluta que Jesucrist va néixer aquest dia!

- També tenim l’arbre de Nadal: en saps l’origen?
- No en tinc ni idea.
- Sant Bonifaci va decidir “cristianitzar” un ritual que honrava el déu Odin quan era petit: una vegada a l’any, les tribus germàniques posaven regals al voltant d’un roure perquè els trobés la canalla. Ells creien que amb això feien contenta la divinitat pagana.(...)

Paulo Coelho, El Zahir.


dimarts, 9 de desembre del 2008

Resclosa de Flix. 150 anys.




Com ja ha sortit al bloc de Pere, arran de la restauració del meandre, ha sortit a “la llum” l’antiga resclosa de Flix .Al llibre, La Navegació Fluvial i la industrialització a Flix (1840 – 1940) dels Flixancos, Josep Sánchez Cervelló i Francisco R.Visa Ribera, està perfectament explicat com i quan es va construir i el seu funcionament. Així com bastants fotografies de la mateixa.

Com molta gent de Flix recordarà , a la mostra Flix de l’any 2004 Faurquer impressor va fer una edició especial de la mateixa.


























































dimarts, 25 de novembre del 2008

100 anys de l'Estelada (II)



(...) Quan a la bandera estelada, que a vosaltres us fa tant de pànic perquè us tira a la cara la vostra actuació vergonyant, fou nascuda quan l’armistici de la Guerra Gran, per assenyalar, amb l’estel, el clam de la llibertat que volíem per enarborar finalment la bandera barrada, la nostra, neta de tota màcula, sense haver-se ajupit sota de monarquies ni repúbliques. I encara hi ha un fet històric, no un fet guerrer, ni de lluites i sang ni glòries falses, sinó un fet viu,l’enyorament per la lluita. Foren les mullers dels nostres germans d’Amèrica, que teixiren una senyera amb l’estel, representant Catalunya absolutament lliure en el firmament de les nacions lliures, representació per tant de la nostra ideologia , i l’ofrenaren als patriotes que havien jurat no ajupir-se per res ni per ningú fins assolir el triomf de la llibertat.


Es, doncs, senzillament una bandera de combat nascuda pel fet d’amor a la Pàtria, fet que pot ésser fonament de tants motius heràldics com vulgueu, dels blasons familiars,de corporacions, ciutats i pobles que serveixen per distingir-los. Així, doncs, l’estel és per nosaltres la distinció que hi ha entre els catalans que s’ajupen i traeixen i els catalans que segueixen el camí únic, rebel i dreturer per la llibertat de la pàtria.


Rafael Dalmau i Ferreres 1933. (Futur Rafael Dalmau editor)

divendres, 14 de novembre del 2008

Batalla de l'Ebre (IV) OCUPACION DE FLIX.


Aun cuando los comunicados oficiales de ambos Ejércitos señalan el final de la batalla el día 16, la realidad fue que Flix no se ocupó hasta las 7 horas del día 17 de noviembre, “por haberles sorprendido la noche a las vanguardias nacionales en Montredó y estimar el Mando sumamente temerario adentrarse en el pueblo, defendido hasta última hora” nos manifiesta el teniente de Farmacia de la 152 División, José B.B., vecino de Flix, que se dirigía a la villa en busca de sus familiares y fue aconsejado por los mandos de la 84 División a desistir de su empeño.



Cualquier sorpresa podía ser possible, pues los restos de las tropas republicanas pertenencientes en su casi totalidad a las Divisiones 35 y 45 Internacionales, 42 44 y 3ª, muy mezcladas,reembarcaban hacia la otra orilla, mientras camiones, impedimenta carros de combate y artillería pasaban por la presa de Flix, utilizando asimismo el transbordadoraéreo de "Riegos y Fuerzas del Ebro", empresa concesionaria del salto hidroeléctrico en construcción al iniciarse la guerra civil y el puente de hierro, situado a un kilómetro aguas arriba del azud, objeto de continua hostilización aérea. Sin ser molestados por el enemigo, acampando en Montredó, las unidades republicanas evacuaron material y hombres hasta la 18 horas, volando el puente de hierro y destruyendo las instalaciones del telesférico. La lluvia y escasa visibilidad favoreció el paso de las fuerzas que cubrían la retirada de manera que la entrada en Flix, por las vanguardias nacionales se produjo sin resistencia ni contratiempo alguno, salvo hostilización artillera desde la orilla izquierda en las primeras horas de la mañana del jueves día 17.




La Batalla del Ebro había terminado.




Lluís M. Mezquida i Gené. La batalla del Ebro. Asedio y defensa de Gandesa en sus aspectos militar, económico, demográfico y urbanístico.Diputació de Tarragona, 1997

dijous, 13 de novembre del 2008

Batalla de l'Ebre (III)


Tercera fase: El replegament



La última contraofensiva va començar el 30 d’octubre amb un bombardeig i un assalt simultanis a la serra de Cavalls. Amb aquesta contraofensiva l’exèrcit franquista trencava definitivament el 5è Cos en dues meitats i pocs dies després arribava fins al riu.


La nit del 12 de Novembre, el tinent coronel Tagüeña començà a planificar la retirada de l’exèrcit de l’Ebre, ja molt delmat. La nit del 13 al 14 de novembre totes les unitas que quedaven del 15è Cos van anar replegant-se per arribar al riu en el tram comprès entre Riba –Roja i Flix.


“Al anochecrer – del 15 de noviembre – cruzava yo también el río por Flix. A las once de la noche, la 13ª brigada recibió la orden de replegarse sobre Flix y a las 4,30 de la madrugada del 16 de noviembre, terminaba de atravesar el puente, junto con el jefe y el Estado Mayor de la 35ª División. Quince minutos después el armazón de hierro que nos unía aún a la orilla derecha, volaba por los aires. Después de 113 días de intenso combate había terminado la batalla del Ebro. (Manuel Tagüeña: Testimonio de dos guerras)



La batalla de l'Ebre, Història,paisatge, patrimoni. (Diversos autors)

dimecres, 12 de novembre del 2008

Batalla de l'Ebre (II)




De fet, fora de les dues guerres mundials, la Batalla de l’Ebre és la més gran de la història d’Europa del segle XX. I per tant, no és tan sols un patrimoni tràgic i malaurat de la nostra història , sinó també un patrimoni de la història d’Europa i de la història del món.És la batalla més gran que es lliura contra el feixisme abans de la Segona Guerra Mundial i, en conseqüència, el món sencer n’és deutor d’una o altra manera.

A la Batalla de l’Ebre hi ha unes cent deu mil baixes. Només al bàndol republicà n’hi ha setanta mil. És a dir , més del 2% de la població catalana, de l’època. Tothom té un parent mort o desaparegut a la batalla de l’Ebre. Quasi totes les famílies d’aquest país tenen un fill, un pare, un nebot, un cosí, un oncle o un amic mort o ferit a la Batalla de l’Ebre. Alemanya i i França, durant tota la Primera Guerra Mundial, tenen un percentatge de baixes de l’ordre d’un 10%.En aquest 4 anys d’enfrontament bèl-lic, un deu per cent de baixes. Al nostre país, a Catalunya, amb només cent setze dies de batalla, hi ha més del 2% de baixes de la seva població. Una xifra esgarrifosa. De fet , si li sumem tots els morts dels altres fronts de la guerra (el de Terol, el del Segre o el de la Noguera) i li afegim el drama de l’exili (el 10% de la població d’aquest país),la dimensió humana d’aquesta tragèdia és pràcticament inigualable a tota europa.(...)
Oriol Junquera, La Batalla de l'Ebre, Edicions la Guineu.

dimarts, 11 de novembre del 2008

Batalla de l'Ebre.



Gairebé tothom té present la foto de Miravet en què les barques i els soldats republicans creuen el riu Ebre. Aquesta foto és falsa; però és la que tots hem vist i la que surt arreu. En realitat, es fa un cop la batalla ja ha començat. El fotògraf Robert Capa pren una barca amb soldats i els posa allà al mig per poder fer una foto bonica en un entorn privilegiat, amb el castell de Miravet al fons. Una foto amb uns soldats creuant el riu. Però a ningú se li hagués acudit travessar el riu per aquella zona perquè, en aquest punt, els marges del riu són alts i escarpats. A Miravet,el pas es fa per un altre lloc. El fa la 9ª Brigada pel pas de Barca, un indret molt més pla.

Oriol Jurqueras , La Batalla de l'Ebre


dijous, 6 de novembre del 2008

Una expressió injusta..... (l'òmnibus de la mort)


En un anterior post ja vaig parlar , de l’òmnibus de la mort: parada Falset, de Toni Orensanz. És un llibre que està molt bé i el recomano, però al començament d’un capítol, em vaig quedar astorat en llegir: L’Hospitalet de Llobregat és, avui dia, la segona ciutat de Catalunya (després de Barcelona, naturalment) i el barri de Collblanc-la Torrassa és el més poblat. És així des dels anys vint i trenta del segle XX, quan la ciutat i, molt especialment, la Torrassa van rebre un autèntic al·luvió migratori arribat més enllà de l’Ebre.


Encara anem així a l’any 2008? Negant la Catalanitat a Flix, Ascó, Móra d’Ebre, Benissanet, Miravet,La Fatarella, Gandesa, Corbera, Amposta,Xerta... i encara fent més grans els tòpics i prejudicis?Ningú de l’editorial no li ha pogut fer cap comentari al respecte? A més segons surt a la contraportada del llibre, l’autor ha col·laborat en una obra col·lectiva titulada Jo no sóc de Barcelona. Pel títol sembla que vulgui lluitar contra el centralisme, prejudicis i vicis Barcelonins, però vist aquest comentari en el seu últim llibre ara ja no ho tinc tant clar... l’últim cop que vaig sentir aquesta expressió va ser a l’expresident Pasqual Maragall.(en més de un cop per cert)


Voldria recordar el comentari que va fer al respecte de l’expressió en qüestió a l’obra Visió de l’Ebre Català, l’Artur Bladé, citant al Gran Rovira i Virgili, prologada pel Pere Muñoz, i recentment reeditada dintre del Volum III de l’obra completa de l’Artur Bladé.

Una expressió injusta.


Ja fa molts anys , més de quaranta, un tarragoní eminent, mestre i amic, exemple de patricis i model d’escriptors, Antoni Rovira i Virgili, va publicar un article – una “lletra de batalla”, com diríem ara – per tal de combatre l’expressió “ més enllà de l’Ebre “ , o de “l’altra banda de l’Ebre”, sovint formulada par a significar el que tots sabem. La tal expressió era, és i serà , mentre encara es digui, un tort infligit gratuïtament, per ignorància o manca de reflexió, a més d’un centenar de milers de catalans d’enllà de l’Ebre (...)


Rovira i Virgili, per tal d’esmenar l’errada de que hem parlat, proposava de dir “més enllà del Cinca”, ja que és aquest riu el que hauria de senyalar , per la banda d’Aragó, els límits de Catalunya. L’article de l’il-lustre historiador va fer el seu efecte... durant un temps.


El tòpic retornà, perquè un tòpic té més vides que un gat i no mor d’un tret, o d’una canonada, periodístics. Per eliminar-lo del llenguatge parlat o escrit , caldria un fet de cultura que hauria de començar amb les primeres lletres...



Jo no sé que és el que fa falta per acabar amb el tòpic, però aquesta frase que la digui un escriptor de Falset...


Per cert la setmana que ve, el llibre és presentarà a Flix.