Res a veure ...

amb l'anterior entrada. Però és que quan et mous pel món amb una càmera acabes tirant a tort i a dret, moltes vegades per avorriment inclús. A Windhoek, dalt del camió, mentre esperàvem que tornessin els que havien anat a comprar queviures, a part de saludar a tothom que passava i ens saludava - Guten morgen madam - i nosaltres - guten, guten, ei, això no és alemany? - fotografiàvem "coses" i sempre, acabes trobant un bon motiu per fer l'acudit fàcil. Però és que això ja ho tenen les llengües, t'ho posen al punt.

Imagino que, per estalviar-nos aquestes gracietes, en les nostres matrícules no hi ha vocals. I és que, francament, no em veig portant aquesta matrícula. Massa fàcil l'acudit, ai.

Somnis d'Àfrica

Guepards barallant-se per una presa. Namíbia.

Viatjar et fa viure en un estat d'enyorament perpetu, sobretot pels que som amants del moviment continuu. Sabia que no havia d'anar a l'Àfrica, perquè em doldria no haver-m'hi quedat. I les fotos no em consolen, només em fan sentir pessigolles als peus, amb ganes de prendre el sac i la tenda i tornar al continent original, a sentir el batec de la vida. Un altre any sense Àfrica, un altre any enyorant.

Fons de pantalla

Namib

Aquests dies són plens d'estrès i feina pels que ens dediquem a la cosa de la comptabilitat i la fiscalitat. Per tant, res millor, per a mi, que el desert. Diguem que em poso de fons de pantalla un dels llocs on em sento més fascinada i el dedico a tots i totes els que, aquests dies, contemplem com la resta passa les vacances alegrement.

Punt de fuga

Hi ha dos llocs al món on sóc feliç del tot, sense fissures, on la sensació de pertànyer a una altra vida és gairebé tàctil: fent travessa a la muntanya i al desert. Malauradament sembla que no és possible viure l'experiència tot l'any, si més no en la meva circumstància. El càlcul de la perspectiva sempre em va fascinar en les classes de dibuix, a la vida, poder viure en una d'aquestes perspectives, ni que sigui de tant en tant, i després en les imatges que els has robat, fan més amables els dies que falten per tornar a la recerca de nous punts de fuga.

A la fotografia el desert del Namib des de la clàssica Duna 45. La sorra del Namib té un to més vermell, però està ple de sorra groga que, segons diuen, arriba amb el vent del desert del Sàhara.

Bon Solstici!

Himba, Epupa falls, riu Cunene, Namíbia. 2008

Aliens a la nostra existència

Em penso que és un Tenebriònid, un onymacris plana. Alguna idea?

Fa 65 milions d'anys, quan s'estaven extingint els dinosaures, es va formar el desert del Namib, el desert més vell del món. Els escarabats potser ja hi eren i, segurament, encara hi seran quan nosaltres no hi siguem. De moment, però, nosaltres en deixem testimoni. Per a qui? Per què? Potser tant li fa.

Civilització

Els san van gratar les pedres per parlar amb els déus del cel. Ara els san no hi són, estan desplaçats en llocs on no puguin reclamar una terra amb un subsòl ple de diamants. Tanmateix la seva terra (ens) continua essent útil, a les joieries i als turistes.

Tanca la porta!

Els occidentals tenim uns costums que exportem on anem. Si hi ha una cosa que ens angoixi és un lavabo sense porta i això sempre té fàcil solució.

Nota: per si no s'observa bé, la "porta" es tracta d'una barra que es posa i es treu.

Tròpic de Capricorn. Bona diada!

Viatjant trobes detalls del pas dels "nostres" arreu del món. Al darrera del rètol del Tròpic de Capricorn, a Namíbia, vam trobar aquesta mostra.