De Sant Julià fins al cim i santuari de Cabrera

     Anem fins a Sant Julià de Cabrera a la comarca d’Osona per pujar el cim on hi ha el Santuari del mateix nom.
   "Cabrera, vist des de la plana de Vic, és inconfusible: una llarga serra, plana de dalt amb un tall al bell mig que la divideix en dos. Del castell, en resten quatre pedres, però ens hi espera un altre tresor, el santuari de la Mare de Déu de Cabrera. L’indret és un petit paradís de pau i bellesa que ens reserva una extensa panoràmica" Aurora Montserrat

   Pugem des de Sant Julià pel coll de Cal Vidrier - el Pla del Prat - coll de l’Osca de Cabrera fins a les ruïnes del castell de Cabrera - santuari de la Mare de Déu de Cabrera i de baixada per les escales - coll del Bram – fins a Sant Julià de Cabrera de nou

   Anem per la pista, direcció nord, fins una cruïlla on trobem el coll del Vidrier i ens enfilem per un camí a la dreta entre boix i roure de fort pendent, tot flanquejant la serra.

    Trobem el primer tram equipat, unes grapes de ferro a manera d'esglaons.

    Contemplem el paisatge al nostre voltant, el Pedraforca surt darrera del santuari de Bellmunt al costat del Cadí

   A mitja alçada trobem un encreuament, nosaltres seguim pujant pel Camí de la Serrica, a la dreta. L'altre camí, per la Baga aniríem a trobar la pista, que des de Sant Julià porta a sota les escales del Santuari, revoltant tota la muntanya.

 

   Ja hem guanyat força desnivell i entrem a la fageda, som gairebé del cim de la carena.

   Arribem al Cap del Pla del Prat, aproximadament estem a la mateixa alçada del santuari. Entrem a un ombrívol bosc d'avets, amb el sota bosc de falgueres i esbarzers 

   Sortim del bosc i gaudim de la vista del Pla de Cabrera amb l’església de Santa Maria al damunt.

    El camí ens porta damunt el pas de l'Osca, ens apropem a la punta de la cinglera. És el punt més estret de la serra, que separa el Pla de Cabrera del Cap del Pla del Prat.
    Uns metres abans d'arribar a l'extrem de la cinglera, a l'esquerra, hi ha el sender de baixada que ens porta a passar el pas.

   Travessem per sobre de les roques amb l’ajuda d’un passamà de ferro, després baixem cap al punt més estret on la vista s’eixampla

   Un sender a l'esquerra puja de dret al lloc on hi havia el castell de Cabrera, del que només en queden els vestigis de la base d'una torre, també hi ha una taula d'orientació

   El camí de la dreta puja directament al Pla de Cabrera, on ja veiem el Santuari al fons.

   Arribem al santuari de la Mare de Déu de Cabrera, erigit al segle XVII en el lloc on hi havia hagut l’ermita del castell.

   L'indret on trobem l'església de Santa Maria de Cabrera, era ocupat abans per la capella del castell de Cabrera, aquestes edificacions es van ensorrar en els terratrèmols del dos de febrer del 1428.
   La capella es va reedificar, i l'actual Santuari data del segle XVII, i fou ampliat al segle XVIII.

    El dia dos de febrer de 1428 es van produir dos terratrèmols de gran magnitud (entre V i IX a l'escala EMS-98) en molt poc temps, el primer a les 8 del matí, i el segon a 2/4 de 9, l'epicentre estava situat a Camprodon, on es van produir els danys més importants, però el seu impacte es va deixar sentir fins a 300 quilòmetres de distància.
  Aquests dos moviments sísmics són els responsables de l'ensorrament del castell de Cabrera, i de la capella de Santa Maria de Cabrera. Com va succeir en altres indrets, només es va refer la capella, possiblement en aquella època alguns castells, ja havien perdut la seva raó de ser, i no es van reconstruir.

    De tornada baixem per les escales, passem pel costat de l'ermita cap al sud i seguim el camí que per darrere del santuari, ens porta fins a la punta del Pla.

    Les escales, tallades a la roca a pic l'any 1952, protegides per una barana ens porten als peus de la cinglera, al coll de Bram seguim un camí a la dreta de baixada.

    Aquest sender que porta directament cap a sant julià, primer es estret i revirat, més endavant es va eixamplant, i esdevé una antiga pista.

     Quan som a baix el camí planeja, seguim la pista de l'esquerra que ben aviat surt del bosc

i ens porta al prat on veiem Sant Julià al fons de nou que és el punt on hem començat la ruta.

  Es fa fosc i els últims raigs de sol rogent il·luminen la carena que hem deixat enrere

Aquesta és la ruta que hem fet

Del Santuari del Miracle a Torredenegó i Sant Jaume dels Tracs

    Fem un tomb pel cor de Catalunya a prop de Pinós al Solsonès, sortint del santuari del Miracle en una circular planera que ens porta a visitar esglésies romàniques, el barroc i dòlmens, envoltats d’un paisatge esplèndid.

   Arribem a una capella situada al turó de Sant Gabriel, segle XV, des d’on es pot observar gran part de Catalunya.en un dia clar com avui.

     Veiem l’Aneto amb claredat, davant seu el Turb, la roca de Canalda, el Puig Sobirà, el Port del Comte, el Cadí, la Serra del Verd, el Pedraforca, Ensija, els Rasos de Peguera..

    al sud el Montseny, Sant Llorenç del Munt, les serres de Castelltallat  Pinós i Montserrat

       A prop es troba el Roc de la Mare de Deu. Es tracta d'un Hemidolmen de uns 2.000 anys a JC., la llosa es troba al seu costat. Els seus moviments posteriors dificulten saber la seva original orientació

.
   Trobem la creu de ferro que es coneix com la Creueta, i que dóna nom també al Camp de la Creueta que hi ha al seu costat. Indica l’encreuament de camins ramaders.

   Ens aturem a Santa Maria de Torredenegó prop de la casa Cantó. La primera notícia és del 1142. "Sancte Marie de Turre de Negó". Aquest topònim fa referència a una torre o mas fortificat, al voltant del qual s'estenia una zona amb diferents masos escampats i propietats feudals sota el domini dels comtes d'Urgell.

   L’església Romànica del segle XII.de planta rectangular i de nau única. L'interior presenta una volta de canó Al frontis s'alça un campanar d'espadanya amb dues obertures, la rectoria forma part de l’edifici

   Arribem a Sant Jaume dels Tracs dins de l'antic terme del castell de Riner. Edifici d'una nau amb coberta a dos vessants. A llevant es troba l'absis semicircular. Al mur de ponent es va afegir un porxo i la torre d'un campanar.

   En la cornisa del mur meridional hi ha alguns elements esculpits, de caràcter popular. Destaca una figura humana en posició jacent, que posa la mà esquerra al pit i l'altre sota el ventre.

    Som de nou al Miracle, al voltant de la plaça del santuari hi ha la Casa Gran, antic alberg de peregrins. L’església es comença a construir a la segona meitat del segle XVII i 150 anys després, amb la invasió dels francesos, es deixa inacabada tal com podem veure a l’actualitat.

     Al seu interior contemplem l’impressionant retaule barroc obra de Carles Morató  i el retaule Renaixentista

   A la tarda ens acostem al Dolmen de Llanera a Can Vila. Un cop s'arriba a la casa, a uns 100 metres en direcció nord-est, hi ha un camp de conreu. Vorejant aquest camp s´arriba al promontori on està emplaçat el dolmen.

   El Dolmen de Llanera o de la Vila es pot considerar el més gran de Catalunya, la prova de Carboni 14 l’ha data el 2.250 a.C. en el Neolític final  Descobert l'any 1916 per Mn. Serra i Vilaró, aquest jaciment era conegut com la "Torre dels Moros" 

   Destaca la seva funció original d'enterrament col·lectiu en època neolítica; en la segona fase, les cendres i la ceràmica trobada d'època pre-romana i romana, plantejaria la possibilitat que s'hagués emprat el dolmen com a habitació. Finalment, es creu que hi va haver una tercera ocupació de l'espai entorn del s.XVIII que hauria barrejat molt les restes d'ossos i d'altres materials. Aquestes troballes formen part de la col·lecció arqueològica del Museu Diocesà de Solsona.

Powered by Wikiloc

Aquest itinerari és tret del llibre Camins del Solsonès - 15 itineraris per la plana i la muntanya - de Marcel Camps i Josep Ferràndiz
*
*

Priorat de Serrabona al Rosselló

   Santa Maria de Serrabona és un priorat situat a la regió dels Aspres, al Rosselló. El priorat es troba a 600 metres d'altitud, en mig d'un alzinar a uns 7 km de Bula d'Amunt.

   Destaquen els capitells del claustre però sobretot la imponent tribuna que divideix l'església en dues parts. L'edifici és construït amb pissarra, i l'escultura amb marbre rosa del Conflent.

   La tribuna s’aixeca al bell mig de la nau de l’església. És una plataforma suportada per sis voltes que reposen en columnes, a més dels murs. Aquesta tribuna servia també de separació entre dos trams d’església, el reservat a la comunitat i el que utilitzaven els fidels que tenien entrada per la porta oberta a la nau lateral del nord.

   A la tribuna hi ha representats tota classe d'animals: lleons, àguiles, centaures.....i altres elements amb simbolisme cristià. Foren necessaris setanta anys per a construir aquest element únic del romànic català.

   La plataforma amb la seva barana incomplerta acollia el cor. La part superior de la tribuna era accessible per la comunitat i es podia utilitzar de trona ja que és oberta a la nau, de fet la façana decorada està encarada a la part reservada als fidels.

   La nau en volta de canó apuntada, ha conservat en una de les parets un fragment de fresc. La majoria de les parets era pintada d’aquesta manera.

   El baptisteri situat a la nau lateral, on es creu que accedien els parroquians per seguir el culte.

   El claustre d’una sola galeria orientat a ple sud. consta de tres pilars que separen tres arcades, esculpits seguint la tècnica del trepant

    El portal es adornat per dues columnes amb capitells, malauradament robats l’any 2000 que han estat reemplaçats per còpies

   La torre del campanar és alta, de 18 metres, amb una coberta de doble pendent que la cobreix

   Anys enrere quan vam aparèixer per aquest racó del món, vam quedar meravellats per la tribuna situada al centre de la nau, per la singularitat i bellesa arquitectònica dels seus capitells de marbre.
  Vam tornar-hi de nou al cap d'un temps i només vam poder voltar per fora perquè el monestir estava tancat. Finalment aquest estiu hem pogut fer la visita, tornar a contemplar i deixar-nos sorprendre altre cop pel que ja coneixíem amb calma i captar-ho en imatges.

    Un breu resum de la història ens situa a l'any 1069 on s’instal•la una comunitat de monjos que segueixen les regles de Sant Agustí. En un document de l’any 1102 es fa referència a l’existència de germans i germanes converses, pel que cal considerar que en el seu començament aquesta comunitat tenia caràcter mixt

    Els religiosos agustinians fan vida comunitària com a monjos i també es cuiden del servei parroquial. L’any 1151 es consagra el nou edifici en presència de bisbes i d’abats. L’evocació d’aquesta cerimònia es materialitza per creus gravades dins les parets de la nau i l’abadia. El priorat i des de llavors pren el nom de Santa Maria de Serrabona

    La gran crisi econòmica i demogràfica del segle XV significa l’acabament del priorat. A la manca de recursos s’afegeix la falta de disciplina i la vida en comunitat es relaxa. L’any 1448 un prior és cessat per “crims enormes”, dels quals ignorem la natura. L’any 1592 tots els priorats agustinians són suprimits. Un any més tard el priorat i els seus bens són donats a la nova diòcesi de Solsona, que els conserva fins l’any 1896.  Durant dos segles és la parròquia del llogaret de Serrabona, pastors i ramats es refugien ocasionalment al claustre o dins l’església. El 1819 una part de la nau s’enfonsa i l’any 1822 pobre i despoblat el priorat és suprimit

 

   A partir de l’any 1836 es realitzen les primeres obres de consolidació completades el segle XX en nombroses campanyes de restauració que asseguren el salvament definitiu de l’edifici. A partir de l’any 1968 és obert al públic i esdevé un dels primers monuments històrics del romànic català.
*
*

De Can Robert a la Mola de Sant Llorenç del Munt

   Pugem per enèsima vegada al cim de la Mola, 1.105 metres, el punt més alt del Vallès Occidental, situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

   És una de les ascensions típiques dels vallesans, un cim emblemàtic per nosaltres ja que forma part del nostre paisatge i història. Aquesta vegada ho fem tot passejant i a l’hora documentant l’itinerari per compartir-lo

   El paisatge de Sant Llorenç del Munt és format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc, la vegetació es troba a les valls i als indrets on l'acumulació de terres permet que hi creixin els pins i les alzines.

   Uns tres quilòmetres i mig després d'haver passat Matadepera, a mà esquerra, hi ha una pista, força practicable amb cotxe, que ens porta a Can Robert on comença l’itinerari.

   És una masia tradicional, de dues plantes amb teulada a dues aigües, tancada amb un mur. A la façana principal presenta portal adovellat i finestres de llinda recta, una d'elles decorada. Al costat de la masia hi ha restes d'un trull d'oli, un forn de calç, dipòsits i altres elements de pagès. La masia està documentada amb aquest nom des del segle XVIII però és probable l'existència d'un assentament anterior, d'època medieval.

    Des de Can Robert agafem un corriol que ens permet anar guanyant alçada. Passem per davant la necròpolis de Can Robert que correspon al període de transició entre l'època romana i la medieval, datada entre els segles VII i IX

   El camí dels Monjos és la ruta més habitual per pujar a la Mola, es tracta d'un camí carener que comença a Sant Cugat del Vallès i porta a la Mola passant per Sant Quirze, Terrassa i Matadepera, en total, vint-i-set quilòmetres. Nosaltres l'enllaçarem a l’últim tram passat Can Poble quan tan sols faltin uns tres quilòmetres per arribar a dalt del cim.

                                        Can Pobla o de Sant Esteve de la Vall, és el conjunt de cases situat al mig de la Mola, les primeres cases foren bastides als segles X i XI. Els comtes de Barcelona en van fer donació al monestir de Sant Llorenç l'any 1005.

   El camí passa per la dreta de Can Pobla i cap el mig del bosc, creuem un torrent i enllacem amb el camí dels Monjos, seguim muntanya amunt, aviat veiem el monestir de Sant Llorenç al cim de la Mola.

    Passem per l’ Hort dels Monjos, petit i planer bosc d'alzines, on hi ha el que possiblement fou el camí medieval pel qual s'accedia des del monestir a l’hort.. Aquest camí, amb esglaons, és empedrat amb palets de riu; en part és excavat a la roca, i forma la canal que s'enfila pel cingle. Montserrat a ponent ens ha seguit tota l’estona

   Gairebé a dalt, veiem tot el sector del riu Ripoll i el magnífic espadat de les roques de la Castellassa, de can Torres i del Dalmau.

   Dalt del cim una panoràmica que abasta tota la comarca i la Catalunya Central, des dels Pirineus fins al mar.

   I un conjunt de feixes que en el seu moment devien formar els camps de conreu del monestir. Els cantons del nord i de llevant, per contra, no tenen feixes, potser perquè els forts pendents no ho permeten o potser perquè l'erosió s'ha endut les que en un altre temps hi devia haver.

   Visitem el monestir de Sant Llorenç, malmès durant l'ocupació francesa d'inicis del segle XIX, però posteriorment consolidat, és un exemple valuós del romànic llombard.

    Recorrem tots els racons de dalt del cim i tornem pel mateix camí fins a Can Robert on acabem el recorregut