6. De Calella a Blanes - passeig arran de mar

     Iniciem l’últim tram del recorregut pel Maresme seguint la línia de la costa, de Calella a Blanes

És un recorregut planer arran de mar però amb dificultats per diferents motius: el principal que la platja en alguns trams ha desaparegut pel temporal de llevant, l’accés tancat d’alguns càmpings situats ran de mar que no permeten el pas, el creuar la Tordera doncs degut a les pluges baixava molta aigua, la desaparició del passeig de S'Abanell i la dificultat d’accés al passeig de Marina de Blanes.

 

Fem una breu visita a Calella abans de començar el recorregut, seguim pel Passeig Marítim que enllaça amb Pineda de Mar, on ens aturem per fer un mos arran de mar i prop d’unes barques.

Seguint ran del camí Consolat del Mar  arribem a Santa Susanna, on descobrim un gran nombre de rulots aparcats ran de mar la majoria amb matrícula de diferents països de la UE, és doncs un indret desconegut però segons sembla que hi ha gent que el coneix bé.

 Seguim ran del Passeig Marítim  i arribem a Malgrat la part més industrialitzada del recorregut que malgrat tot disposa d’unes platges prou endreçades i ben conservades.

  

Després una gran extensió de càmpings ens barra el pas degut a que la platja  ha desaparegut en gran part, en creuem un i sortim al mig d’unes roques esquitxades pel fort onatge, les atravessem i seguim per la platja que en aquest tram té una gran acumulació de sorra semblant a les dunes del desert.

 

 Arribem als aiguamolls de la Tordera que trobem curull d’aigua i de vida doncs una gran quantitat d’aus hi fan parada i fonda.

 

I  la sorpresa ve quan ens veiem obligats a creuar la Tordera amb l’aigua que ens arriba més amunt dels genolls.  

  


 Quan creiem que les dificultats s’han acabat ens trobem que el passeig de S’Abanell davant dels càmpings ha desaparegut del tot i només apareixen unes pilones que se suposa mantenien fixada la sorra.

 Finalment veiem que no podem accedir al passeig de Marina de Blanes per una tanca que ens barra el pas, però un amable transeünt que ens observa ens obre la barrera i respirem alleujats d’haver aconseguit arribar a Blanes.

 Final del recorregut! Hi ha hagut de tot, ha estat accidentat però molt il·lustratiu!

5. De Canet de Mar a Calella - passeig arran de mar

Sortim de Canet amb la idea de fer-ho arran de mar, tot seguint el litoral marí fins a Sant Pol per després finalitzar el recorregut a Calella.

A Canet fem una visita a la vila que es un important centre cultural on destaquen les cases modernistes de Domènech i Montaner.  











      
           

       Canet de Mar disposa d´una costa de 2100 metres de llargada. El litoral està compost per un fons sorrenc causat per la descomposició de les roques granítiques que formen el subsòl.         
              A la part est del Passeig Marítim trobem una àrea de protecció de la vegetació litoral, on es troben plantes autòctones del litoral català com el fonoll marí, el rave de mar, el cascall marí o l´atzavara.

Un cop deixat enrere les platges veiem que fins a Sant Pol no hi ha cap passeig, la major part és un estret camí que passa entre la via i la platja, cal tenir en compte doncs que el tren circula a prop i no hi ha cap tanca de protecció.




          Arribats a Sant Pol entrem per l’estació passant per sobre de les roques, seguim pel passeig ran de mar i després per la platja fins que al final trobem unes escales que pugen al mirador.  Un cop a dalt passem per sota d'un llarg pont de fusta que creua la N-II  i seguim per la vorera en direcció Calella per un estret sender habilitat durant el segle XIX que servia per controlar les poblacions de la costa i fer front al contraban

  
Degut a la seva orografia particular, la costa de Sant Pol està formada per diverses platges, la majoria petites cales rocoses, que la fan diferent de la resta de pobles del Maresme. Un paisatge construït entre els penya-segats i el mar com en plena Costa Brava.                                                   
Arribant a Calella veiem en primer terme el far, baixem fins a la platja i seguim pel passeig marítim on acabem el recorregut.

Es pot dir doncs que és una ruta prou variada, bonica i interessant de fer

4. De Mataró a Canet - passeig arran de mar

Sortim de les afores de Mataró prop de Sant Andreu de Llavaneres amb la intenció d’arribar a Sant Pol, al final ens quedarem a Canet on agafarem el tren per retornar al lloc d’inici. Creuem les poblacions de Sant Andreu de Llavaneres, Caldes d'Estrac i Arenys de Mar.

Fins aprop d'Arenys hi ha un passeig entre la via i el mar que pren diferents noms depenent de la població que travessem, a Caldetes passeig de la Musclera i passeig dels Anglesos. 
Sant Andreu de Llavaneres inicialment estava format per nombroses masies escampades pel sector muntanyós, presidides per l'antiga església parroquial.
Nosaltres seguim al costat del barri de Can Sanç que es va poblar a la segona meitat del segle XIX per mariners i pescadors que construïren una línia de casetes amb planta baixa i pis. Als inicis del segle XX es va convertir en un lloc d'estiueig i veiem interessants cases d'estil modernista.

Caldes d'Estrac es popularment coneguda amb el diminutiu de Caldetes, el topònim deriva del llatí caldarios, i del nom de persona Astaracum procedent d'Aquitània.


Abans d’arribar a Arenys s’acaba el camí coincidint en un túnel de la via i ens veiem obligats a enfilar-nos fins a la carretera per travessar el turó per dalt i creuar la via després.

Arenys de Mar tingué una gran importància marítima durant els segles XVIII i XIX. El port d'Arenys era l'únic existent a tota la costa nord de Barcelona, és l'exemple més evident de la llarga tradició marinera de la vila.

Finalment arribem a Canet de Mar, Canet del llatí cannetum significa lloc de canyes. De gran tradició marinera i turística, és un important centre cultural, són de gran interès les cases modernistes de Domènech i Montaner. Ha estat un recorregut interessant on podem destacar els ports d'Arenys i Sant Andreu, els passeigs que recorren la platja a la major part de l'itinerari, la dificultat de seguir arran de mar poc abans d'arribar a Arenys i unes platges amplies i endreçades.

3. De Montgat a Vilasar de Mar - passeig arran de mar

Una passejada tranquil·la arran de mar seguint la línia fina que hi ha entre la via del tren i la platja. El fort temporal de vent i la mar s’havia endut el dia abans, com és habitual, la sorra d’algunes platges.

Sortim de Montgat i ens aturem al Masnou, per fer-hi una visita i descobrir alguns racons del poble.

El Masnou inclou el barri d'Ocata, fundat per pescadors procedents de Leucata, al Rosselló, i esdevingut important port esportiu.

El poble, estret i allargassat, s'estén sota l'Església de Sant Pere (segle XVIII), de façana classicista, que domina els carrers, escalonats i tranquils.

Per la línia de mar, sobre la platja, seguim el Passeig Marítim fins al Port Esportiu

Anem seguint el passeig que hi ha entre la via i la platja, passat el port esportiu de Premià desapareix el camí i hem de fer via per la platja fins arribar a una zona de repoblament de dunes on més endavant arribem a Vilassar Quan arribem a l’estació de Vilassar de Mar- Cabrera pugem al tren per retornar al lloc d’inici.
*

2. De Badalona a Montgat - passeig arran de mar

Sortim de Badalona en el punt on vam acabar l’anterior tram, és una passejada molt agradable que no seria possible a l’estiu per la multitud que envaeix la platja i el passeig.

De de Badalona a Mongat

Seguim un camí arran de la via del tren, que limita l’accés a la platja del barri de Les Mallorquines, antigament industrial i avui dia majoritàriament residencial i que forma un continu urbà amb Badalona.

De de Badalona a Mongat

Arribem al turó de Montgat on el camí es desdibuixa a L'Esplanada del Polvo, tal com li diuen al terreny que va quedar buit quan es van desmantellar les fàbriques Lejía Conejo i Explosivos Río Tinto.
Resta la xemeneia i impresiona pensar com devia ser la fàbrica en plena activitat arran de mar.
A l’estiu és a vessar de vehicles de la gent que va a la platja però ara és una gran esplanada gairabé desértica.
Hi ha un cartell que enuncia un futur passeig marítim, però no s’hi veu cap moviment, deu ser en motiu de la crisi.

De de Badalona a Mongat

El Turó de Montgat és el punt geogràfic més emblemàtic del municipi, és l’origen del nom i del nucli de població. S’ha trobat nombroses restes, tan del assentament ibèric com del romà, parets, sitges, tègules, monedes i abundant ceràmica.
A l'època romana trobem documentat el Turó de Montgat amb el nom de Promonturium Lunarium. El terme era aleshores travessat per la Via Augusta.
A l'edat mitjana el castell tingué un paper destacat, però Felip V després de la Guerra de Successió el va fer enderrocar, malgrat tot no trigà a ser reconstruït.

De de Badalona a Mongat

Torre de guaita i defensa del segle XVI que formava part de l'antiga masia de Ca n'Alzina, enderrocada el 1987.


Tot i les lluites que en el decurs dels anys malmeteren les pedres del Turó, la destrucció més important no va ser per causa de la guerra, sinó pel que anomenem "civilització". Així l’any 1848, amb l’arribada del ferrocarril es va foradar el turó per fer-hi el túnel i es va iniciar l’extracció sistemàtica de pedra, amb la pèrdua de més de la meitat de la muntanya, l’enderroc del castell, de la capella de Sant Joan i la pèrdua de gairebé la totalitat de les restes ibèriques, romanes i medievals dels nostres avantpassats.
El 26 de novembre del 1876, un grup de joves amants de la natura feren una excursió al cim del Turó. Un cop a dalt decidiren fundar l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques; fou l’embrió del futur Centre Excursionista de Catalunya.

De de Badalona a Mongat

Com a curiositat cal apreciar que es veuen les torres de la Sagrada Família i l'estadi olímpic Lluís Companys.
*
*

1. De sant Adrià del Besòs a Badalona - passeig arran de mar

Un passeig arran de mar, de sant Adrià del Besòs a Badalona, interromput per les obres i alguns racons poc transitables.

De de sant Adrià del Besós a Badalona

El passeig marítim connecta amb el Port de Badalona, inaugurat el 2005; la zona s'ha revitalitzat i poc a poc ha anat desplaçant les restes de l'antiga Badalona industrial, substituïda per una zona residencial.

*
*