fent camí per l´entorn de Vallvidrera

  Des de l’estació del Baixador de Vallvidrera fem camí pel parc de Collserola, un dels entorns mes frondosos i bonics

  Resseguim camins i  ens enfilem pel camí fins a la font de la Budellera

A l’obaga del cim del Tibidabo, tocant a Vallvidrera, en un fondal d’una atracció singular s’hi amaga la font de la Budellera, 

la més popular d’entre les que es conserven al Parc de Collserola, ordenada a base de murs, terrasses i escales, data de la segona meitat del segle XIX.

L’entorn de la Font es va restaurar el 1988 inspirant-se amb el projecte original de J.C. N. Forestier (1918). També s’hi col·locà, una font de xarxa i una obra d’en Tàpies que representa l’escut de Barcelona.

Ens enfilem fins a dalt de la torres de Collserola

La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona

Excel·lent punt panoràmic de Barcelona 

 Baixem capa Vallvidrera i la creuem fins al carrer Mont dÓrsa

 Seguim un camí que ens porta a la font de l’Espinagosa, oasi de tranquil·litat

 Allà veiem una família de porcs senglars que han sortit a passejar

Arribem al pantà de Vallvidrera, avui amb poca aigua. Aquest petit embassament està situat a l’obaga de la serra i es nodreix de les aigües que baixen del torrent Sot de la Cua del Bacallà.

La presa del pantà de Vallvidrera es va inaugurar l’any 1864 per subministrar aigua al municipi de Sarrià. Tot i que durant molts anys va estar abandonada, ara s’ha convertit en un espai tranquil per passejar i gaudir del paisatge i de la natura.

El pantà compta amb una zona de pícnic a tocar de la caseta d’Aigües i fins i tot un senzill restaurant, on ens aturem a fer un mos

Seguim fins la Mina Grott és un túnel de gairebé un quilòmetre i mig que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l’estació inferior del Funicular de Vallvidrera. Es va construir l’any 1855 per portar l’aigua del pantà fins a l’antic municipi de Sarrià.

 A principis de segle XX, el jove enginyer Carles Emili Montañés va presentar un projecte per fer un trenet que trasllades als barcelonins que anaven a gaudir de la natura a Collserola. 

  El 13 de juny de 1908 es va fer el viatge inaugural d’un vagó elèctric que tenia una capacitat per a 36 passatgers. El trajecte durava sis minuts i tenia un preu de 35 cèntims. La instal·lació va deixar de funcionar l’any 1909 i actualment es prohibeix l’accés a la gruta.

Arribem l’església de Santa Mª de Vallvidrera, una antiga parròquia esmentada al segle X. Va ser nucli original de Vallvidrera i actualment es pot visitar el cementiri els caps de setmana i dies festius.

Acabem el recorregut  a Vil·la Joana, fou una de les masies més importants de Vallvidrera. Documentada des del segle XVI 

Powered by Wikiloc

El conjunt monumental de Coaner, romànic llombard

   Dins del terme municipal de Sant Mateu de Bages, i molt proper a Súria, hi ha el lloc de masos dispersos de Coaner, amb una població de 25 habitants, centrat per la torre circular i l’església de Sant Julià, testimonis de l’antic castell medieval.

   Sortim de Súria, amb la intenció de fer una circular que ens porti fins a Coaner.

   Iniciem la ruta des del Pont de Reguant que travessa el riu Cardoner, davant de la Casa de Cal Vinader, per una pista asfaltada que porta cap a Mas Pujol

  Contemplem des d'aquest punt una panoràmica de Súria
  Pel camí ens trobem una cursa, corren amunt i avall tot enfilant cims i valls

   Aproximadament en una hora arribarem a la Font del Ferro. A partir d’aquí anirem seguint les marques grogues del PR-134 per una pista molt planera.
 Apropant-nos cap a Coaner, deixem les marques grogues i ens desviem a l’esquerra, pujant la pista gaudirem d’unes magnífiques vistes per sobre de Coaner. 

   Arribem a Sant Julià de Coaner on gaudim del conjunt de la torre i l’església romànica llombarda i del santuari de la Mare de Déu de Coaner.

   El conjunt monumental de Coaner, romànic llombard, és situat en una vall dins del Pla d'Espais Interès Natural de la Serra de Castelltallat.
   Esmorzem al resguard del Santuari que es troba a prop de l'església.

   El santuari es va erigir a l'any 1654, per perpetuar, segons la tradició, el record de la troballa de la Verge al peu del torrent, en aquest mateix punt.

    L'església de Sant Julià, juntament amb l'antiga torre del castell i la masia de can Serra, ofereixen un conjunt romànic de bellesa peculiar damunt un paisatge rocós. L'església de Sant Julià Coaner. Es troba dins del recinte del castell, al costat de la torre.

    És un edifici del segle XI. El campanar és de torre, de planta quadrada, de dos pisos, amb una coberta de lloses, a quatre vessants, i està edificat damunt de la nau central. La data pot ser una mica posterior. A l'interior del temple es conserven tres ares de pedra que pertanyent als tres altars que hi havia, un a cada absis.

    La Torre és l'únic element que ha subsistit de l'antic castell. Es tracta d'una construcció de planta circular, molt esvelta. Fou construïda cap a l'any 1000 i es pot relacionar amb altre torres de la mateixa època, com per exemple les torres de Fals.

   La torre està corronada amb merlets. L'interior està format pels baixos, dos pisos i un terrat superior. la separació dels nivells superiors es deu a dues arcades que estan situades al centre de la torre.

 Imatge antiga d'un aplec a Coaner
De tornada seguim la pista que travessa vàries vegades la riera direcció al mas de La Ribera

    Passem pel costat de Cal Jover antiga fàbrica

    I arribem a Súria seguint el curs del riu Cardoner

 Ara seguim el curs del riu fins a creuar-lo pel mateix pont que ens porta al lloc d'on hem sortit

  I arribem a Súria seguint el curs del riu Cardoner

Powered by Wikiloc

Ruta dels 3 pantans i castell de Sant Iscle a Vidreres

   Ruta circular que recorre, primer per zona agrícola i desprès per una agradable zona de bosc mediterrani, diferents punts interessants com són el Castell de Sant Iscle, els pantans d’en Llobet i les restes d’un aqüeducte

   Iniciem la ruta molt a prop del mas de La Torre d'en Llobet, que és una masia fortificada amb una torre de defensa de quatre plantes i amb un molí modernista, de torre hexagonal.

    Ens trobem envoltats de grans camps de conreu i bosc d’alzines i de ribera amb canyissars al voltant dels pantans de Llobet.

    Seguim el camí molt ombrívol a través d’un bosc d’alzines esplèndid i molt ben conservat, amb la nostra riera de Llobet a la dreta, i el canal que duia l'aigua dels pantans fins a la casa, a la nostra esquerra.

    Diversos cursos d’aigua que neixen en aquest espai i, passant per la plana agrícola de Vidreres, acaben desembocant a l’Estany de Sils. En concret la riera d’en Llobet desguassa al riu Reclar que al mateix temps alimenta l’estany de Sils

   Els pantans es troben a 500 metres de la torre d’en Llobet. Aquests pantans foren construïts per la família Llobet a la riera del mateix nom, per regar els camps.

   Voregem per l’esquerra el primer pantà. El primer pantà és força gran, i està gairebé ple d'aigua, procedent de tots els petits torrents que el nodreixen.

   Trobem restes de la conducció d’aigua que s’utilitzava antigament, un petit aqüeducte de poc més de sis metres de longitud fet amb maó i pedra, amb un únic pilar intermedi. A la part superior encara es pot observar el canal que transportava l’aigua.

    A poca distància trobem ja el segon pantà. Travessem el segon pantà amb molt de compte passant per damunt la paret.

   Després del segon pantà, busquem de nou el camí per enfilar-nos fins al castell de St. Iscle passant per davant de Cal Morell. En aquest punt es perd el camí que retrobem de nou tot travessant un camp

     Ens apareix de sobte el perfil del castell amb la seva torre d’homenatge, la part més antiga, datada dels segles XI - XII en primer terme, que s'alça uns 15m. en tres pisos.

    El castell es tracta d'una fortificació feudal, pertanyent als bescomptes de Cabrera com la majoria de castells que es troben per aquestes contrades.

    Darrere el castell hi ha les restes de l'església de St. Iscle i Sta. Victòria, molt deteriorada, on es pot apreciar una petita part de l'absis.

   S’hi poden veure dues fases en la seva construcció. La primera del S.XI-XII amb la torre, els murs adossats, la cisterna i la capella dedicada a Sant Iscle i santa Victòria.
  Una segona fase del S.XIV amb la resta de les torres, murs atalussats i el revestiment de murs antics.

    Retornem al punt d’inici per un altre camí que tanca la ruta circular.

      A Vidreres hi ha la fira del tractor

   A la tarda el grup Trementinaires ens va fer ballar amb la seva música i va tancar una jornada complerta de descoberta al matí i de festa a la tarda.

* * *

Les Torretes de telegrafia òptica i el far entre Sant Pol i Calella

    Avui fem una passejada arran de mar

    Sortim de Sant Pol, aquest cop amb la intenció d’arribar fins al far de Calella.

   Deixem enrere Sant Pol i caminem arran de mar fins travessar per sota un pont

i ens enfilem per un camí que va paral·lel a la carretera

  fins a l’alçada d’un turó

  on travessem la carretera per un pont alçat

  I anem pujant per un camí costerut i sorrenc.

   Les primeres flors de la ginesta d’aquesta primavera esclaten amb el mar de fons

    I de sobte veiem el fons uns perfils d’unes torres que es retallen al cel, són les Torretes de Calella que formaven part de la xarxa de comunicacions de telegrafia òptica, que per mitjà de senyals, banderes i llums, travessaven tota la península i arribaven fins a França.

    A Catalunya, la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina (1847- 1849) accelera el procés d’instal·lació de la xarxa de telegrafia òptica que tenia com a objectiu garantir unes comunicacions ràpides per tal de consolidar el nou Estat liberal en el territori català.

    Són edificis de planta quadrada, una amb moltes espitlleres, amb vestigis d'un fossat a l'entorn, s'hi nota una estructura militar. La segona torreta, emplaçada pocs metres més cap a la banda de muntanya, és de tipus civil. Totes dues tenien dos pisos i terrat.
   Les torres constaven de dues plantes comunicades per una escala de cargol. L’accés a l’observatori de la planta superior estava prohibit a totes les persones alienes a la guarnició, incloent-hi les famílies dels torrers.

   A causa dels avantatges del ferrocarril i el telègraf de fil pel que fa a la seguretat i velocitat de les comunicacions, les torres de telegrafia òptica van deixar d’operar l’any 1862. Les torretes, en complet abandó, exposades a les inclemències de la natura i a la falta de civisme, han acabat en estat de ruïna.    El 25 de maig de 1988 van ser incorporades al Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Artístic de Calella 24/02/1982). Des de Calella s'aprecia el seu perfil

   Baixem fins a trobar un camí que ens porta al far de Calella

     El far roman tancat i el seu accés vetat al pas

   Ens enfilem més amunt deixant el far darrera, arreu les flors cobreixen els prats

  Als nostres peus Calella. Baixem per un camí que es perd i després de saltar una tanca prenem el camí de tornada

  Quan arribem al turó baixem per seguir arran de mar i a prop de la via del tren

   Ens aturem arran de mar

  Fins arribar a Sant Pol de nou i fer un tomb per la vila

    I ens enfilem pels carrers fins arribar a la torre de vigilància construïda al segle XV per ordre de Bertran d'Armendaris. És de planta rodona amb una alçada de deu metres i un gruix de mur d'uns dos metres. Té una porta d'entrada de mig punt, adovellada, aixecada del terra uns tres metres.

   A la fi del segle XVI s'hi va construir, adossada, l'església de Sant Jaume, que l'aprofità com a base del campanar. L’edifici actual s’erigí sobre una antiga capella a partir de 1590, just quan els atacs pirates començaven a ser freqüents a la costa catalana.

    Aquestes incursions corsàries van obligar a la població a construir el temple adossat a la torre de defensa que a la vegada utilitzaren com a campanar, la coneguda com Torre Forta. Aquesta, com moltes d’altres al Maresme, es caracteritza per ser de planta circular.

 Des d'aquest punt s'aprecia molt bé el campanar dins la torre.