Sortim de Sant Pol, aquest cop amb la intenció d’arribar fins al far de Calella.
Deixem enrere Sant Pol i caminem arran de mar fins travessar per sota un pont
i ens enfilem per un camí que va paral·lel a la carretera
fins a l’alçada d’un turó
on travessem la carretera per un pont alçat
I anem pujant per un camí costerut i sorrenc.
Les primeres flors de la ginesta d’aquesta primavera esclaten amb el mar de fons
A Catalunya, la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina (1847- 1849) accelera el procés d’instal·lació de la xarxa de telegrafia òptica que tenia com a objectiu garantir unes comunicacions ràpides per tal de consolidar el nou Estat liberal en el territori català.
Són edificis de planta quadrada, una amb moltes espitlleres, amb vestigis d'un fossat a l'entorn, s'hi nota una estructura militar. La segona torreta, emplaçada pocs metres més cap a la banda de muntanya, és de tipus civil. Totes dues tenien dos pisos i terrat.
Les torres constaven de dues plantes comunicades per una escala de cargol. L’accés a l’observatori de la planta superior estava prohibit a totes les persones alienes a la guarnició, incloent-hi les famílies dels torrers.
A causa dels avantatges del ferrocarril i el telègraf de fil pel que fa a la seguretat i velocitat de les comunicacions, les torres de telegrafia òptica van deixar d’operar l’any 1862. Les torretes, en complet abandó, exposades a les inclemències de la natura i a la falta de civisme, han acabat en estat de ruïna. El 25 de maig de 1988 van ser incorporades al Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Artístic de Calella 24/02/1982). Des de Calella s'aprecia el seu perfil
Baixem fins a trobar un camí que ens porta al far de Calella
El far roman tancat i el seu accés vetat al pas
Ens enfilem més amunt deixant el far darrera, arreu les flors cobreixen els prats
Als nostres peus Calella. Baixem per un camí que es perd i després de saltar una tanca prenem el camí de tornada
Quan arribem al turó baixem per seguir arran de mar i a prop de la via del tren
Ens aturem arran de mar
Fins arribar a Sant Pol de nou i fer un tomb per la vila
I ens enfilem pels carrers fins arribar a la torre de vigilància construïda al segle XV per ordre de Bertran d'Armendaris. És de planta rodona amb una alçada de deu metres i un gruix de mur d'uns dos metres. Té una porta d'entrada de mig punt, adovellada, aixecada del terra uns tres metres.
A la fi del segle XVI s'hi va construir, adossada, l'església de Sant Jaume, que l'aprofità com a base del campanar. L’edifici actual s’erigí sobre una antiga capella a partir de 1590, just quan els atacs pirates començaven a ser freqüents a la costa catalana.
Aquestes incursions corsàries van obligar a la població a construir el temple adossat a la torre de defensa que a la vegada utilitzaren com a campanar, la coneguda com Torre Forta. Aquesta, com moltes d’altres al Maresme, es caracteritza per ser de planta circular.
Des d'aquest punt s'aprecia molt bé el campanar dins la torre.
Deixem enrere Sant Pol i caminem arran de mar fins travessar per sota un pont
i ens enfilem per un camí que va paral·lel a la carretera
fins a l’alçada d’un turó
on travessem la carretera per un pont alçat
I anem pujant per un camí costerut i sorrenc.
Les primeres flors de la ginesta d’aquesta primavera esclaten amb el mar de fons
I de sobte veiem el fons uns perfils d’unes torres que es retallen al cel, són les Torretes de Calella que formaven part de la xarxa de comunicacions de telegrafia òptica, que per mitjà de senyals, banderes i llums, travessaven tota la península i arribaven fins a França.
Són edificis de planta quadrada, una amb moltes espitlleres, amb vestigis d'un fossat a l'entorn, s'hi nota una estructura militar. La segona torreta, emplaçada pocs metres més cap a la banda de muntanya, és de tipus civil. Totes dues tenien dos pisos i terrat.
Les torres constaven de dues plantes comunicades per una escala de cargol. L’accés a l’observatori de la planta superior estava prohibit a totes les persones alienes a la guarnició, incloent-hi les famílies dels torrers.
A causa dels avantatges del ferrocarril i el telègraf de fil pel que fa a la seguretat i velocitat de les comunicacions, les torres de telegrafia òptica van deixar d’operar l’any 1862. Les torretes, en complet abandó, exposades a les inclemències de la natura i a la falta de civisme, han acabat en estat de ruïna. El 25 de maig de 1988 van ser incorporades al Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Artístic de Calella 24/02/1982). Des de Calella s'aprecia el seu perfil
Baixem fins a trobar un camí que ens porta al far de Calella
El far roman tancat i el seu accés vetat al pas
Ens enfilem més amunt deixant el far darrera, arreu les flors cobreixen els prats
Als nostres peus Calella. Baixem per un camí que es perd i després de saltar una tanca prenem el camí de tornada
Quan arribem al turó baixem per seguir arran de mar i a prop de la via del tren
Ens aturem arran de mar
Fins arribar a Sant Pol de nou i fer un tomb per la vila
I ens enfilem pels carrers fins arribar a la torre de vigilància construïda al segle XV per ordre de Bertran d'Armendaris. És de planta rodona amb una alçada de deu metres i un gruix de mur d'uns dos metres. Té una porta d'entrada de mig punt, adovellada, aixecada del terra uns tres metres.
A la fi del segle XVI s'hi va construir, adossada, l'església de Sant Jaume, que l'aprofità com a base del campanar. L’edifici actual s’erigí sobre una antiga capella a partir de 1590, just quan els atacs pirates començaven a ser freqüents a la costa catalana.
Aquestes incursions corsàries van obligar a la població a construir el temple adossat a la torre de defensa que a la vegada utilitzaren com a campanar, la coneguda com Torre Forta. Aquesta, com moltes d’altres al Maresme, es caracteritza per ser de planta circular.
Des d'aquest punt s'aprecia molt bé el campanar dins la torre.