Anem de nou fins al poble d'Eina amb la intenció de pujar fins al coll d’Eina,
tot resseguint la vall.
La Vall d'Eina és una de les
més boniques de la Cerdanya no sols pel paisatge, sinó per la seva variada
riquesa botànica.
Sortim del poble d’Eina i anem a través de prats, deixem a la dreta un vial ample i entrem al bosc. La pista es fa més estreta i esdevé camí de bast. Trossos empedrats i ben conservats. La ruta per on anem fou antany emprada per pastors i pelegrins que es dirigien a Núria.
Creuem un canal i més endavant una tanca per al bestiar, amb el riu d'Eina a l'esquerra passem per la part més estreta de la vall.
Arribem al Pla de l’Orri on grans pastures s’estenen per la part baixa dels dos caients de la vall. Cascada a l’esquerra.
El camí molt fressat, s’enfila pel contrafort a la base del qual hi ha una font. Curta ascensió enmig de pedregam i nerets. Petits aiguamolls i un torrent que desemboca al riu Eina.
Assolim el Pla de la Beguda on les pastures són ocupades sovint pel bestiar a l’estiu. Des d’aquest punt veiem els vessants rocosos de la torre d’Eina.
Decidim enfilar per un fort pendent que ens porta fins al coll d’Eina, el camí a partir d'aquí guanya altitud en llaçades per arribar al pas elevat que domina tota la vall.
Superant una costa pronunciada i constant, força inclinada al final, s'ateny aquest coll (2.684 m, des d’on contemplem l'altra vessant, un bell panorama de la vall de Núria.
En una hora i mitja es pot arribar al santuari de Núria però nosaltres retornem al poble d’Eina pel mateix camí
*
*
*
*
