d'Iravals - La Tor de Querol - a Guils

Recorregut circular que enllaça dues poblacions, de la Tour de Querol a Guils, amb una vista panoràmica esplèndida de la vall de la Cerdanya. Habitualment es pot fer a peu, però degut a la nevada excepcional vam fer alguns trams amb raquetes
Sortim de l’aparcament d’Iravals, situat davant de l’església de Sant Fruitòs. Per arribar-hi, cal anar fins La Tor de Querol i a la mateixa entrada del poble a mà esquerra veurem les indicacions que porten fins Iravals, situat a la vall del Querol, a la dreta del riu. El nucli d’Iravals 1240 m, havia estat parròquia independent des del segle X,  i era la més important de la vall, ara s’ha convertit en una rodalia de La Tor de Querol.

La Tor de Querol en francès Latour-de-Carol és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, que rep el seu nom del riu Querol, afluent del Segre. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Hi ha una estació ferroviària internacional (situada al veí municipi d'Enveig, amb tres amples de via: l'internacional (línia cap a Tolosa, 1435mm), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent, 1000mm) i i l'ibèric de RENFE (cap a Puigcerdà i Barcelona, 1668mm), que es nodreixen de tres tensions elèctriques diferents. Aquestes circumstàncies fan de l'estació un cas únic al món

Enfilem fins arribar a una casa de pagès Cal Romeu i agafem el camí que surt de la seva esquerra. És un camí ombrívol i humit que discorre entre marges de pedra i una densa vegetació, ens porta fins a les ruïnes de Sant Pere Sedret que existia ja el 980 i el 1312 era ja parròquia, avui en dia hi trobem només els vestigis d’un antic poble i parròquia en ruïnes, el 1860 la seva pertinença encara era discutida entre els estats francès i espanyol.

Arribem a una cruïlla de camins, agafem el camí ascendent de la dreta, que ens mena fins a Guils de Cerdanya, la bellesa que ofereix els seus paisatges i les pistes d´esquí nòrdic són un dels màxims atractius turístics. Val la pena acostar-se a l'església de Sant Esteve de Guils, que es troba situada a la part alta del poble L'any 1042 va ser consagrada  per Guillem Guifré bisbe d'Urgell i pertanyia al monestir de Sant Martí del Canigó.

Sortim de Guils i tornem pel mateix lloc fins a Cal Romeu i després seguim per un altre camí, aquest corriol descendent circula entre blocs de granit, pins i boixos. Gaudim d’unes magnífiques vistes d’Enveig i la seva estació de ferrocarril, dels pics de Cambra D’Ase, el Puigmal i el Canigó al final de la carena.

4. De Mataró a Canet - passeig arran de mar

Sortim de les afores de Mataró prop de Sant Andreu de Llavaneres amb la intenció d’arribar a Sant Pol, al final ens quedarem a Canet on agafarem el tren per retornar al lloc d’inici. Creuem les poblacions de Sant Andreu de Llavaneres, Caldes d'Estrac i Arenys de Mar.

Fins aprop d'Arenys hi ha un passeig entre la via i el mar que pren diferents noms depenent de la població que travessem, a Caldetes passeig de la Musclera i passeig dels Anglesos. 
Sant Andreu de Llavaneres inicialment estava format per nombroses masies escampades pel sector muntanyós, presidides per l'antiga església parroquial.
Nosaltres seguim al costat del barri de Can Sanç que es va poblar a la segona meitat del segle XIX per mariners i pescadors que construïren una línia de casetes amb planta baixa i pis. Als inicis del segle XX es va convertir en un lloc d'estiueig i veiem interessants cases d'estil modernista.

Caldes d'Estrac es popularment coneguda amb el diminutiu de Caldetes, el topònim deriva del llatí caldarios, i del nom de persona Astaracum procedent d'Aquitània.


Abans d’arribar a Arenys s’acaba el camí coincidint en un túnel de la via i ens veiem obligats a enfilar-nos fins a la carretera per travessar el turó per dalt i creuar la via després.

Arenys de Mar tingué una gran importància marítima durant els segles XVIII i XIX. El port d'Arenys era l'únic existent a tota la costa nord de Barcelona, és l'exemple més evident de la llarga tradició marinera de la vila.

Finalment arribem a Canet de Mar, Canet del llatí cannetum significa lloc de canyes. De gran tradició marinera i turística, és un important centre cultural, són de gran interès les cases modernistes de Domènech i Montaner. Ha estat un recorregut interessant on podem destacar els ports d'Arenys i Sant Andreu, els passeigs que recorren la platja a la major part de l'itinerari, la dificultat de seguir arran de mar poc abans d'arribar a Arenys i unes platges amplies i endreçades.

Un tomb pels Rasos de Peguera

Arribem a l’estació dels rasos de Peguera de bon matí, el vent glaçat i la sorpresa de trobar-ho nevat, el dia abans ho havia fet, ens fa canviar en part la idea inicial que teníem pensada de l’excursió. Comprovem que en principi no ofereix cap dificultat especial fer l’itinerari sense raquetes i enfilem cap al roc d’Oró.
Ens proposem fer un recorregut circular que ens porta als principals cims que envolten els Rasos de Peguera: Els Rasos, el Pedró, els Rasos de Baix, el Roc d'Oró, el Puig Estela. Hi ha alguna grimpada a la pujada al Roc d'Oró i no vam pujar al Puig Estela perquè hi havia glaç.

Ens acompanya el Thor, un cadell que descobreix la neu amb molta alegria i no para de córrer amunt i avall sense parar, apart de tastar-la i assaborir-la per primera vegada
En el recorregut es veuen excel•lents vistes de la Serra d'Ensija amb la Paret de la Gallina Pelada, Serra del Verd, Port del Compte, el Cadí , Serra de Busa, Cingles de Queralt, La Figuerassa, pantà de la Baells. Puigllançada , la Molina, el Montsec..

El dia és clar i veiem al sud també la serralada Prelitoral: el Montseny, la Mola, Montserrat.
Al final ha resultat una excursió magnífica, hem disfrutat del bon temps i les vistes d'un paisatge espléndit!