Passejada per la vila d'
Amer i enfilada a
Santa Brígida on és contempla un paisatge imponent.
Amer és una vila molt bonica que té una de les places porxades més importants i grans de Catalunya. Situada en un lloc estratègic a l'extrem nord-oriental de la Selva, fronterer amb la Garrotxa al nord i el Gironès a l'est. La major part del terme s'estén per la totalitat de la vall baixa del Brugent.
El 9 de novembre de l'any 949 es consagra el monestir en presència dels comtes de Barcelona Borell i Miró. Entorn a aquest monestir es formarà aviat el primer nucli de la vila d'Amer.
El segle XV un fort terratrèmol destrueix l'església del monestir, el claustre, l'església de Sant Miquel i les 70 o 80 cases de la vila.
Aquest mateix segle es concedeix a Amer el privilegi de nombrar cònsols i consellers per la vila a més dels drets de taverna, fleca, tall de carns, pa pastat, peix, cansalada i civada.
El 8 de novembre es firma a Amer el compromís d'arbitratge del rei Ferran el Catòlic en el
conflicte de remences, molta gent abandona la vila i Amer passa un dels moments més crítics de la seva història.
A la
guerra dels Segadors, segle XVII, fou volada l'església de Sant Miquel, que ja no fou reconstruïda. Després amb la
Guerra del Francès la vila és saquejada i incendiada.
L'any 1835 es produí l'exclaustració del monestir i l'abolició definitiva dels poder feudals que mantenia sobre el terme,
L'ocupació carlina de la població durant la Guerra dels Matiners en què Amer fou durant un temps centre d'operacions de les tropes carlines,
La prosperitat de l'agricultura va convertir el mercat d'Amer en un dels més importants de les rodalies i va anar acompanyada ben aviat per una incipient industrialització. El procés es va accelerar a partir de 1894 amb l'arribada de la
línia de ferrocarril Girona-Olot.
Avui dia l’expansió del nucli urbà s'ha concentrat, sobretot, a banda i banda de la carretera i també cap a l'altra riba del Brugent.
*
*
*
Aquesta és una passejada que fem sovint, faci calor o fred, estigui nevat, plogui o faci sol, a la fresca del matí o al tombar la tarda, al capvespre.
