CARLOS LEBLANSKY

Estic netejant el jardí quan sento cridar a la veïna de la casa de baix.

-Carlos! Carlos!

Aixeco la vista i veig que em fa senyes amb el braç. Giro el cap per localitzar al tal Carlos, però no hi ha cap altre veí a la vista. Ella em mira i segueix cridant.

-Carlos! Buenos días, Carlos!

Cohibit per la situació, opto per fer un lleuger moviment amb el braç a mena de salutació.

Aleshores, es posa a parlar-me i m’explica un problema d’una fuga d’aigua. Me l’escolto amb atenció, i mentre ho faig, surt el marit, que s’afegeix a la conversa. Els explico que el problema probablement vingui de casa de l’altra veïna, la Carme.

M’agraeixen l’atenció prestada, i s’acomiaden de mi.

-Gràcias, Carlos.

-Hasta otra, Carlos.

Al dia següent, des de dins de casa sento cridar novament a Carlos. Són els mateixos veïns de la casa de baix, que es veu que segueixen tenint problemes amb l’aigua. Tot i que saben que soc a casa –m’han vist pel jardí una estona abans-, decideixo no sortir, deixant constància així, tàcitament, que no em dic Carlos.

Al capvespre, li explico el problema de l’aigua a la Carme, i ella creu saber on és l’avaria. Aprofito i li comento també que m’han batejat com a Carlos, ves a saber perquè. La Carme riu, i diu que no em preocupi, que demà parlarà amb ells i ho solucionarà tot.

-De pas, explica’ls com em dic.

La Carme riu encara més.

Al dia següent, quan surto al balcó al capvespre, de nou apareixen els veïns de la casa de baix.

-Carlos, ya hemos hablado con Carmen y hemos solucionado el problema.

-Gracias por la gestión, Carlos.

Jo em quedo tan aturat que només puc fer un gest d’assentiment amb el cap.

En tornar a veure a la Carme, li explico que encara segueixo sent Carlos, i ella em comenta que finalment no els hi va dir res del nom, que els va veure tan convençuts que em deia Carlos que no es va veure amb cor.

Així que ara he incorporat un nou patronímic a la meua persona. Amadeu, Bastián, Carlos... em sento un espia de nyigui-nyogui.